Serralada Viladecans pistarunner

19 Km de montaña y pinchazo bajo gemelo pierna derecha

Bueno, el título queda bastante claro. Hoy me ha tocado ir a entrenar de nuevo, pero por montaña. He salido super preparado. Me he puesto una camiseta térmica, un cortavientos, el cinturón con los botellines de agua, y hala, hacia arriba.

Com que no volia forçar pujant massa fort, he descartat començar pujant Sant Ramón i només he fet un trosset del camí, i després he anat per la riera fins a Sant Climent. La meva idea original era anar fins a Begues, així que he volgut anar per un altre lloc que havia vist pel Google, a veure que tal era. Cagada! M’ha portat per molts carrers de Sant Climent d’un desnivell bastant fort i al final m’he equivocat i he acabat arribant a una planta de tractament d’aigües o alguna cosa similar on no hi havia sortida. He hagut de tornar a baixar un tros fins que he vist el camí bo, que era el que va a parar al cementiri (sí, ja sé que sona fatal). Amb la volta que ja havia fet, no podia anar i tornar a Begues perquè hauria fet massa kilòmetres i aquesta setmana m’espera un bon tute, així que quan he pogut he agafat un desviament que coneixia que em portava a un altre camí que anava a parar a la carretera de Begues, una mica per sobre de la Ermita.

Tot anava bé, fins que quan em quedaven poc més de 500 metres per arribar al meu destí (la carretera), he notat un dolor sota els bessons de la cama dreta, com una punxada, a cada passa. No era gran cosa, i com que es molt normal sentir sempre alguna cosa mentre corres, tampoc li he fet massa cas. He arribat i he donat la volta, i he vist que aquell dolor no marxava. Merda, he pensat. Estic a 9 km de casa… Per sort tots de baixada, o gairebé, però el mal continuava allà. No era res insoportable, però sabia que alguna cosa no anava bé. He parat per palpar la zona i de pas he fet la foto que veieu. M’he despistat i no he engegat el gamin fins més tard, per això al títol dic 19 Km, que és el que em marca el Nike+.

serralada mirant Begues nit pistarunner

M’he posat el frontal, perquè s’estava fent de nit, i quan ja s’estava fent més fosc, se li ha acabat la bateria. Fantàstic! El que em faltava. Intentava engegar-lo, però em durava 3 segons encès. El darrer 1 o 2 Km de muntanya els he fet a fosques. Per sort encara no era negre nit. Finalment he arribat a Viladecans i he fet els darrers 3 km fins a casa per dins del poble, i notant el dolor. Quan he arribat he estirat bé els bessons, i no he notat que em fes més mal.

He subido a casa, me he hecho un pequeño masaje y he encontrado el punto donde estaba el dolor, como si fuera el tendón que une los gemelos, o no sé si es el sóleo. Me he duchado, y me he aplicado crema.

Cuando he ido a escribir este artículo, he recordado que algo similar ya me había pasado una vez. He mirado los artículos, y sí. Creo que era el mismo y en la misma pierna: este es el artículo. Espero y deseo que sea eso, y por tanto una simple sobrecarga. Aplicaré exactamente el mismo tratamiento. Mañana descanso, no hay más. Os informaré. Todo me pasa en la pierna derecha, creo que es mi punto débil.

Bueno, os dejo el garmin:

¡Salud y kilómetros!

Deja un comentario