15 km a 4'30» con 3 previos de calentamiento

Luego de esto. Primero hice un calentamiento suave (no en Garmin que colgará porque he grabado en parte), y he dejado puesto que he estado hablando sobre un rato con Viladecans Triatlón antes de hacer mis ejercicios hoy. Como entrena para su casa y más de una vez he visto, mi idea es ver si puedo poner juntos algunos de los ejercicios que me mete en Paco, sobre todo de técnica de carrera, con más gente y siguen siendo Fondista Llobregat. Sólo entrenó dos días a la semana todos junto, ya que su deporte principal es el triatlón, pero voy a ir bien en el futuro.

Después de eso, he hecho la formación de sensei. Hoy jugó 15 Km en 4 ' 30»y como sucede a menudo, me he pasado un poco, y me he ido a 4 ' 26». No estuvo mal tampoco. Las pulsaciones de teclado han terminado en un promedio de 157. ¿Cómo veo el domingo en Maratest me senta este ritmo durante 30 Km después he hecho la extensión habitual, caliente y ducha de agua fría y un poco de automassatge a los gemelos. Con aquellos que tienen, es un poco de un espectáculo. La verdad es que estoy más tiempo haciendo esas cosas ese entrenamiento, lol.

Por cierto, mirando el Nike me he dado cuenta que hoy en día no hay un mes hace porto 324 Km, lona.

Os dejo el garmin:

¡Salud y kilómetros!

Más de 18 Km y sin batería ... Suerte del Nike +

Començaré amb una sorpresa. No, no estic embarassat. Simplement, avui no hi ha Garmin. Quan he sortit ja he vist que em quedava poca bateria, però he pensat que aguantaria. Error!!! Bé, de fet ha aguantat força bé. El problema ha estat que avui em tocaven fer 15 Km a ritme (he fet 4’39» el Km), i després 10 rectes progressives de 100 metres. Quan he volgut fer la primera recta, i li he donat al botó per a que me la guardés, el molt mal parit s’ha tancat i he perdut tota la sessió. Tampoc és que ho hagi perdut del tot perquè portava el Nike+ al mòbil. Perquè porto les dues coses? Doncs perquè m’he acostumat. De fet, el Nike+ el faig servir de reproductor de música, i de pas, doncs guarda el recorregut, encara que no el puc penjar al blog.

Total, que les rectes les he hagut de fer a cegues, sense saber ben bé la distancia. Per si de cas, n’he fet dues més i llestos. Al arribar a casa m’he trobat, això sí, les cames molt carregades. Evidentment la muntanya del dissabte em va deixar cansat, i com que a més vaig sortir de festa, doncs encara vaig acabar més destrossat. Ara m’he fet un automassatge amb crema anticontractures Mamiko.

¡Salud y kilómetros!

Paco y Juanjo me llevan en un viaje a Tibidabo (22 Km)

Buenos días a todos,

Encara que el títol potser us recordi quan erem petits i anàvem amb el cole d’excursió, doncs no, no ha estat exactament així. Vaja, almenys jo no recordo una excursió tan bestia i sense autobús… L’aventura ja ha començat quan m’he hagut d’aixecar del llit a les 6:30 per anar a córrer. Ja és difícil quan fas una cursa, però després de tota la setmana d’anar a treballar, quan mires l’hora i veus a la teva parella allà dormint tan bé, penses, «estoy tonto». Pero no puede ser, porque somos corredores y necesitamos entrenado. Me vestí, vi que no me deja nada (muy típico en esas horas) y recogí el coche y me he colocado en la Plaza Mireia en Esplugues (un «picadero» famós de Barcelona). Alguns direu, home, podries haver anat corrent en comptes de amb el cotxe. Mira, per aquí…. (no veieu el gest, però el podeu imaginar)

plaza mireia pista runner

Un cop a allà m’he trobat amb en Paco i en Juanjo, que ja estaven preparats. Eps, que consti que he arribat puntual. He activat el rellotge, m’he posat el mòbil al braç, el cinturó per portar aigua,… sí, cada dia necessito més preparatius per començar a córrer, ni que anés a fer escalada. Hem parlat una estona amb un amic d’en Paco, que com ja sabeu en té molts, i apa, cap el camí/carretera de les aigües. Al començament en Paco ha tingut alguna molèstia amb la lesió que té al tendó, i hem parat a fer una foto al primer pont que hi ha. Després ja se li ha passat i hem anat tirant.

camino de las aguas pistarunner barcelona puente

Hemos subido a la emisora de allí, y haciendo camino corriendo nos hemos estado tirando unos 4 km hasta llegar a la carretera que conduce a Molins de Rei. Hemos cruzado, y hemos tomado otro camino. Antes, sin embargo, otra foto.

vistas esplugas pistarunner

Hem fet un altre turó passant per un camí que es diu d’en Can Pascual, i hem fet mitja volta per continuar. Hem seguit pel camí del Pebràs, que ens ha portat a una urbanització que està per sobre de Les Planes, i hem baixat per una carretera que fotia pinta de ser d’aquelles on pots patinar i deixar-te les dents a terra. Tot això sempre comentant coses, que sí ritmes de Marató, que sí carreres de muntanya, que sí els ous es queden negres quan fa molt de fred (millor no pregunteu),…

Abaix a Les planes hem continuat seguint paral·lels entre la carretera de Vallvidrera i l’autopista dels túnels. Hem passat pel Baixador de FGC, i després directes cap el llac dels cignes. Ups, lapsus, vull dir… de les granotes. Deurien estar totes dormint, perquè hi havia silenci.

Llac vallvidrera torrent de la budellera

El nombre oficial diría que es la Budellera Torrent. Hemos hecho una foto de una especie de pasarela en broma (la cubierta), después de que me has hecho más artístico dentro de mis limitaciones, le hemos dado vuelta, y hemos hecho un pequeño burro al puente que cruza el lago. Paco ha subido unos cuantos en Facebook. Aqui les dejo una que nos ha hecho a Juanjo y a mí, donde tenemos dos componentes Powers Rangers o las fuerzas especiales de Freezer (frikada sí).

Lago ranas Vallvidrera pistarunner puente

Amb tot això ja havíem fet la meitat del recorregut, però encara quedava el més dur. Hem pujat, hem passat pel mig d’un berenador, i hem anat paral·lels un altre cop a la carretera per un trail o senderó fins arribar on comença el camí que porta al Revolt de les Monges. En Paco m’ha dit que sobretot no oblidés aquest nom quan escriguis el Blog. Apa doncs. Ara em pregunto que els farien a les pobres monges en un revolt de camí… Ha estat una pujada dura i continuada, i hem fet una petita parada a una font. Per cert, algun dia ja us explicaré el secret d’en Paco per pujar més ràpid… No s’ha d’utilitzar si hi ha gent. Per la foto, podeu pensar que la font donava cava, però no. Era vi. Ah, no, que era aigua.

Paco juanjo marc revolt monges fuente

Amb el mocador semblo mig calb però no. Tot arribarà… Hem continuat la pujada, més calmada ja, passant per sota de la Torre de Collserola, i al final hem arribat a un camí que ens ha deixat a la carretera que porta al Tibidabo, a uns 500 metres. Patint, hem fet la pujada fins arribar on estan les atraccions. A un grup de ciclistes els hem demanat que ens fessin unes fotos.

Tibidabo noria pistarunner

Ya que no pudimos ir a la noria, al menos que parezca. No sé si edad tenían acceso gratuito al parque, no hemos probado, pero creo que para los niños menores de 12 años que no se gasta.

tibidabo pistarunner

Hemos empezado a hacer un downgrade a un costado de la carretera. Hemos puesto en 4 ' 30» el km. Paco y Juanjo han notado que había llegado ayer por la tarde tarde para entrenar, y por lo tanto hice ni 12 horas. Yo por suerte había descansado, porque pero peto por todas partes. Me sentí muy bien. Y además, las vistas eran muy hermosas, aunque vio la contaminación en Barcelona.

vistar barcelona pistarunner 2 tibidabo

Hemos pasado por en medio de Vallvidrera, hicimos otra subida matadora, después de la descarga, cruzar la carretera y otro camino de tierra. Hemos plantado otro duro golpe a Plaza cantar en dos kilómetros. Apenas hemos visto cualquier corredor hoy, excepto por la llegada de Sharon, donde parecía que había una reunión secreta de los corredores. Allí en Paco se ha encontrado con algunos conocidos. Le hemos hecho una pequeña vuelta para terminar hace poco más de 22 Km y se detuvo. Juanjo estaba completamente vacía, como nos ha dejado bien claro. Sólo falta un alfiler en la parte delantera con un marcador donde dijo: «Poner gasolina». Això sí, completament sencer. Ens hem fotut unes mandarines, plàtans, unes barretes de cereals,… Bé, jo només una mandarina i una barreta. En Paco ha portat una bossa amb tot això. Sempre pensant en la resta! Hem estirat mentre menjàvem, i apa, cap el cotxe. Total, 2 hores i 15 minuts a un ritme de 6 minuts el kilòmetre, 859 metres de desnivell acumulat, i en el meu cas, a 141 pulsacions de mitjana. Molt satisfet i ja pensant primer en la Maratest (próxima semana), y Maratón de Barcelona.

Les dejo el Garmin:

¡Salud y kilómetros!

16 Km con desnivel y metiendo los pies donde no toca ...

Doncs avui, tal i com ja vaig dir ahir, he fet un altre cop tirada llarga. El ritme ha estat més tranquil, però és clar, com que tenia desnivell ha acabat sent com un entrenament a ritme mig, sí bé només a 4’42». He pujat per dins de VIladecans, i després he anat cap a Gavà, on està la rotonda que porta a Begues. Allà es quan l’he liat una mica. He passat a prop del cementiri, i he anat per darrere el parc que hi ha. He volgut tirar recte, però no hi havia llum i de cop i volta he vist que s’acabava la vorera i hi havia un camí de terra. He vist és una forma de parlar, perquè no veia una merda. Bé, de fet crec que l’he notat, i a sobre gairebé me la foto. He hagut de fer marxa enrere caminant, però no gaire tros perquè m’he fotut per un altre lloc també raro per entrar al parc i no repetir camí. Neteja de sabata i tot correcte. M’encanta la gent que es pensa que pot deixar la merda del gos en mitat d’un camí de terra simplement perquè és terra. També al costat dels arbres a la ciutat. Molt maco.

Bé, nos deixo el Garmin:

¡Salud y kilómetros!

Entrenamiento 5 Km a 4'45» y 10 Km a 4'12»

Doncs avui he sortit un altre cop per continuar amb l’entrenament de la Marató. Tocava qualitat, el que significa patir una mica. Tampoc és com si fes sèries, però no està gens malament, i he de dir que els darrers kilòmetres per pulsacions han estat com de cursa. Massa fort potser, encara que és cert que m’he animat jo sol. Hauria d’haver fet a 4’20», però ja tenia des del principi la intenció de fer menys. Demà ja faré els 15 Km que em toquen més suaus. Avui em molestava una mica sota el genoll esquerre. Ara, però, estic bé.

Porto un dia bastant complicat, pel que no tinc gaire temps de fer l’article d’avui. El que sí que he fet de diferent es prendrem un batut natural de fruites quan he arribat a casa. He agafat kiwi, poma i taronges, i apa. Ha quedat molt consistent, tot s’ha de dir, però estava bo. Ens l’hem repartit amb la meva parella. Per mi prendre fruita és com una cosa excepcional, i ja sé que faig mal fet.

Les dejo el Garmin:

¡Salud y kilómetros!