Como ya me suelo pasar últimamente, el entrenamiento que tocaba no ha sido tranquilo del todo. Después os lo cuento.
Avui havia de fer primer 30 minuts de carrera continua, i acabar amb 30 minuts de Tècnica de Carrera. Com que la carrera era curta, he volgut provar de canviar la meva forma de córrer. En Paco em va comentar fa poc que talono molt, i això no es eficient. Així que m’he centrat en fer passos més curts, trepitjar més de punta just on tinc el centre de gravetat, i tirar el cos lleugerament cap endavant sense torçar l’esquena. Molt complicat, la veritat, i no sé si ho he fet bé. He corregut aixi els 30 minuts i el que he notat han estat els bessons molt carregats. He intentat provar diferents formes de fer els passos per veure com estava més còmode: que si aixecant més el peu del darrere, que si aixecant més del davant, que si una mica més de punta, o una mica menys. Bé, necessito que algú em vegi i em digui que és exactament el correcte per practicar-ho més, o al menys, que em digui si no estic fent res que pugui fer que em lesioni.
No sé que passa amb els animals, però estan tontos. Avui, per fi, després de tant de temps, m’ha tocat un gos (aplaudiments del públic). Ha estat mentre buscava un lloc per fer la Tècnica de Carrera (indagava al mateix temps que corria). He anat al Parc de Vilamarina, a buscar un lloc amb gespa que em convencés més, i he baixat a una esplanada que em semblava bastant llarga i tranquil·la. Error! Quan he arribat abaix, he sentit un gos que bordava i venia a tota velocitat cap a mi (no era el de rastreator). De puta mare, he pensat, ara si que correré… La veritat es que no em fan cap mena de por els gossos (i és el millor, per que la oloren). Quan l’he vist bé, ja que s’estava fent fosc, m’he adonat que devia ser un cadell (d’uns cinc o sis mesos), però no sabria dir la raça. Un gos de talla mitja, això sí. M’ha començat a donar voltes i saltar tota la estona a sobre, més aviat per jugar crec. El problema es que jo anava amb pantalons curts (tranquils, no me’ls ha baixat), i amb les ungles m’ha deixat les cames fetes un nyap. L’hagués matat. Ha vingut l’amo i no hi havia forma de treure-me’l de sobre. Jo he intentat acariciar-lo per veure si es calmava i marxava, però ni així. Al final se l’ha pogut endur i he canviat de lloc.
He hecho los 30 minutos que me tocaban de ejercicios (los del nuevo, pero sólo dos series y añadiendo unos cuantos más, como zigzags de fútbol, saltar con una pierna, hacer el ruso, etc). Por cierto, quien diga que la Técnica de Carrera no cansa, lo mato!
Cuando he terminado, he tenido que pasar de nuevo por donde estaba el perro, y ha venido corrientes, y otra vez igual. La madre que lo ... Me parece que el próximo día me llevaré el pato de Can Mercader, y que gane el mejor.
Bueno, esperemos que no haya ningún circo y les escape el león, porque seguro que viene a por mí.
Los gemelos aún los noto muy cargados, y mañana tengo series. A ver ...
Nosotros deixo el Garmin;
¡Salud y kilómetros!