Regles per runners I: Llenties

Tot corredor ha de complir una sèrie de regles per runners abans d’anar a entrenar, o mentre entrena. Algunes son molt bàsiques i de sentit comú, pero a vegades en les saltem. No estem parlant “d’avançar per la dreta a un altre runner”, ni de mirar cap en darrera abans de fer-ho per si ve un cotxe o una moto, sinó d’altre tipus de regles.

Son regles que a vegades no et dones compte, i les trenques, com m’ha passat avui. Quina estat? Doncs cometre l’error de dinar llenties amb bacó, pernil i més. Si l’entrenament que faràs es suau, doncs mira, encara pots saltar-te la, però com sigui fort la cosa canvia. Avui em tocaven fer 15 km a ritme constant de 4’15” el Km. Una cosa que per mi és bastant dura, com veureu després al garmin. Com ha afectat el dinar? Doncs corria cap a les 19:30 per sort, amb el que s’estava digerint mes avall, i això s’ha traduït en tenir com una mena de propulsió extra una mica molesta. Per sort anava sol… També, quan estas fent esforç, alguns cop et passa com els nens de pocs mesos, i sense que et donin cap copet a l’esquena, pots notar com puja l’oloreta i el gust de llenties amb bacó i pernil. Una cosa molt agradable.

Així que ja sabeu. És una cosa que el meu entrenador m’ha dit molts cops, però un, quan no hi cau, doncs li torna a passar.

Us deixo el garmin:

Salut i kilòmetres!

Entrenament 18 Km carretera de les aigües

Avui ha estat un dia raro, bàsicament per culpa de la guàrdia. Vaig arribar a pensar en apuntar-me a la cursa del Corte Inglés, però vaig renunciar perquè amb tanta gent hi ha havia moltes possibilitats de que el mòbil no tingués cobertura.

Al matí anava a sortir a córrer jo sol, però aleshores he rebut un missatge de l’Antonio que ell aniria per la tarda, així que m’he apuntat. Prèviament, però, he fet una petita excursioneta amb la meva parella al matí per veure com floreixen els cirerers (com si fóssim a Japó).

carretera de les aigües barcelona pistarunner

Amb l’Antonio hem quedat finalment cap a les 17:30 i hem anat a la carretera de les aigües. Jo no l’havia feta mai (només un petit tram per pujar a la emissora). L’hem fet tota d’anada i tornada (crec que és tota), i ens han sortit 18 Km. L’anada ha estat més tranquil·la, amb un ritme molt proper als 5′ el Km. La tornada ja ha estat més incidentada: que si el mòbil m’ha trucat un parell de cops, i sobretot perquè em molestava més la punyetera cama. La Fascia Lata aquesta no para de donar-me la llauna. Hem tornat en progressió, amb unes fantàstiques vistes de la ciutat de Barcelona, i curiosament, no es veia contaminació (ooooh, no pot ser!). Ens hem posat uns bons kilòmetres per sota de 4’30”, i els tres darrers ja a 4’15”. La mitjana ha estat de 4’41”. Molt bon entrenament!

barcelona des de carretera de les aigües

Hem estat parlant de la mitja de la propera setmana, i de futuribles competicions. Per cert, per altre banda avui en sensei Paco ha participat en la carrera de l’Ordal i ha quedat tercer de la seva categoria. I és que està fet un crack. Felicitats!!!!

podi paco cursa Ordal

Bé, us deixo el garmin:

Salut i kilòmetres!

Entrenament 13 Km progressiu a 4’13” de mitja

He estat una mica liat, i fins ara no he tingut temps de penjar l’entrenament d’ahir. Us explico. Vaig quedar amb en Paco i l’Antonio a Can Mercader per fer un entrenament progressiu. Com que estic de guàrdia al treball, em vaig haver d’emportar també el mòbil de la feina a part del meu. M’ho vaig posar tot al braçalet, i pesava com un tronc…

Quan vaig arribar, per variar, l’ànec em va voler picar. Un cop superat això, vaig trobar-los amb ells, i vam començar l’entrenament. No portàvem ni 300 metres, quan em van trucar de guàrdia. Vaig resoldre el problema per telèfon, i després, ja varem poder continuar. El primer Km va sortir ja a 4’33”, el que ja pronosticava un entrenament una mica bèstia. El segon a 4’20”, i així. A partir del 6, ja estàvem a 4’11”, vam baixar més, i després cap el 10 vaig arribar a estar gairebé 2 Km a 3’50”. Per què? Doncs per seguir en Paco. Ell està molt fort, i jo gairebé la palmo!!!! Quan estàvem arribant al pont que porta al camp de l’Espanyol ell es va posar a 3’40” i ja el vaig perdre. Allà vam fer una petita parada, i vam continuar fins el parc de Can Mercader on vam començar a fer voltes. Quan portava mitja, em va sonar el mòbil un altre cop i vaig haver de parar l’entrenament. Igualment jo ja estava fet pols. Per desgràcia, això va fer que no ens poguéssim fer la foto de rigor.

L’Antonio va ser més llest que jo i va preferir anar al seu ritme. En Paco va seguir un parell de quilòmetres més crec recordar. Aquest diumenge segur que li va molt bé a la cursa! A mi em van sortir els 13 Km a 4’13” de mitja, el que no està gens malament per un entrenament progressiu.

Us deixo el Garmin:

Salut i kilòmetres!

Entrenament 15 Km CC a 4’24” el Km

L’entrenament d’avui ha consistit en fer una carrera continua (CC pels amics) pels camps de Viladecans, a velocitat constant. M’han sortit 15 Km CC a 4’24” el Km de mitja, i la veritat es que m’he trobat molt bé. El dia acompanyava, i els camps estaven força verds. Només hi ha hagut alguns trams on es sentia molt l’olor d’adob, super agradable, però que hi farem.

Avui no tinc gaire cosa més a explicar-vos. El que si que m’ha passat aquesta nit es que he tingut una rampa al bessó dret i m’he despertat amb el típic crit que fem tots quan en tenim una (cagant-me en tot, vaja). Tenia por de que m’afectés per córrer, però ha anat bé, encara que si que és cert que el noto carregat.

Us deixo el Garmin:

Salut i kilòmetres!

Entrenament trail a Montserrat: pujada i baixada des de Collbató

Ahir dissabte en Paco, en Juanjo, i en César van decidir anar avui a fer un entrenament trail a Montserrat, i això que ja estaven entrenant a Papiol. Amb un parell… Bé, pel que m’han comentat ho va proposar en Paco a les 8:00 del matí, però en aquell moment hi va haver silenci, ha,ha,ha. Ho va penjar al Facebook, i vaig decidir apuntar-me amb ells. Ha estat tota una experiència.

A les 6:45 m’aixecava cagant-me en tot, com sempre em passa quan m’haig d’aixecar d’hora per anar a córrer, o pitjor encara, quan haig d’anar a treballar. Un cop superada aquesta fase d’amor odi, m’he vestit (no era qüestió d’anar despullat a un lloc religiós), he agafat totes les coses que havia preparat la nit anterior, i apa, cap a Collbató. A les 7:45 he arribat allà. L’inici de l’activitat ha estat un despropòsit, sobretot per la meva part; que sí primer el gps encara no m’havia enganxat senyal, que si em posava o no el paravents, que si agafava la càmera d’acció, que sí ai que m’he deixat el mòbil…. I pam, buscant el braçalet per portar el mòbil que no el trobava i no he trobat fins que he arribat a casa. On estava? Doncs dins de la màniga de la jaqueta. Quan me l’he tret per pujar al cotxe, s’ha quedat dins, i ni me n’he adonat. Plas, plas, plas.

Montserrat Colbató pistarunner funcionament del rastre

Un cop hem arrencat hem pujat primer una rampa forteta i després un bon tram d’escales que pujaven fins les Coves de Collbató. Gairebé a dalt ens hem desviat per un GR, i vinga, anar tirant. Degut al recorregut, que era molt tècnic en molts trossos, i que hem parat per fer moltes fotos (en Paco portava la càmera), veureu que el ritme al Garmin sembla més aviat un codi de barres, o la pista d’una cançó. Segons el garmin, el desnivell acumulat que hem fet al final ha estat de 1635 metres. Trobo que és molt, però podria ser… pot ser ha calculat com si en algun tros haguéssim caigut 200 metres, però després amb un salt els haguéssim pujat, no sé. En Paco potser ho pot fer, però la resta de moment no…

Montserrat corrent muntanya pistarunner

La veritat és que ens hem trobat a molt poca gent (serà per l’hora?), encara que hem vist algun que altre corredor. Les vistes eren molt espectaculars, i recomanables. Com em sembla que ha dit en César, estàvem de fet a l’Everest del Baix Llobregat. Una cosa tan propera per anar a fer esport, i la tenim abandonada. Només 30 minuts en cotxe.

Molts trams pujar corrents, o baixar, era gairebé impossible a no ser que siguis en Kilian Jornet, o una cabra salvatge, i encara que ho siguis, pots acabar patinant amb tanta pedra solta i anar rebotant fins arribar abaix de tot. En més d’un tram, un mal pas podia significar un “puc volar!!!Oh, nooooooo!!!!”, però la veritat es que tampoc hem tingut sensació d’inseguretat. Si anaves amb compte, tot es superava amb facilitat.

Montserrat collbató monestir pistarunner

El trail acabava just on hi ha la Santa Cova, i allà començava una part ample asfaltada amb escales només per vianants, i, com m’han fet notar, també per carros de la compra del super, ja que hi havia un tros de rampa a cada esglaó. Per cert, si no és per al carro del super, tela marinera perquè es de boixos… Aquest tram també ha estat bastant fort, i ja ens ha conduït al Monestir. Hem arribat a la plaça, hem fet més fotos, i en Paco ens ha amenaçat dient que el proper cop pujaríem fins a Sant Jeroni. Mare de déu, mai més ben dit…

Al sortir de la plaça, com no podia ser d’una altre manera, ens hem trobat un grup de turistes asiàtics que ens han donat ànims, aixecat el polze, i tot això que es fa per animar. A dins, ja havíem vist uns pocs que estaven fen fotos en posició de voler ser abduïts. Aquesta ens ha faltat a nosaltres. Un altre dia. En Juanjo ha notat una mica més el fred, ja que era l’únic que no portava el tallavents.

plaça monestir Montserrat pistarunner

La baixada ha estat molt més ràpida que la pujada, EVIDENTMENT. Igualment hem hagut d’anar en compte en molts trams del senderó. Els darrers 700 metres fins el parking, que eren per asfalt, els hem baixat a 3’06”. Per variar, la Fascia Lata m’ha donat una mica la llauna durant la baixada (sobretot quan era forta).

pistarunner Montserrat Collbató GR

Jo avui m’he notat fort, perquè notava que podia tirar més. Com que ahir no vaig entrenar amb ells, estava més descansat. Crec que a partir d’ara ho hauria de fer així,ha,ha,ha. Bé, millor no que sinó no els atraparé mai. Tots tres s’estan posant com uns toros.

En el descampat que hi ha abaix on es deixen els cotxes (hi ha una mena de bar), ens hem fotut un entrepà (que portàvem de casa), i olives que portava en César. Amb això i algun acudit que no reproduiré, hem donat per tancada la sessió. Només una mica més de 13 Km, però intensos. Per cert, que en aquell moment allò ja estava a petar de gent que anava a pujar caminant, i alguns ens han mirat com si fóssim bitxos raros. No sé jo qui ho era més…

entrenament monestir montserrat pista runner

Totes les fotos que veieu les ha fet en Paco. Algunes han tingut el seu punt de perill, però en general tot molt segur (això ho escric per si ens llegeix cap de les nostres parelles o familiars… ups). Ens ha faltat una foto dels 4, llàstima.

Us deixo el garmin, com sempre:

Salut i kilòmetres!