90′ entrenament de muntanya (16 Km amb 500 metres de desnivell positiu)

Avui diumenge, com que no tenia cursa, ha tocat entrenament de muntanya. Com que estic de guàrdia, de fet tota la setmana, he hagut primer de vigilar que no hi hagués perill, i emportar-me els dos mòbils. També m’he emportat el cinturó amb les dos ampolletes amb aigua, perquè sabia del cert que tindria sed. Així doncs, una vegada ben preparat estil comando, he sortit a córrer.

La veritat és que la meva primera intenció era fer alguna cosa més light. He sortit en direcció Sant Ramón, i quan m’he vist allà a sota m’he dit: “Va, amb dos collons, el pujo que fa temps que no ho faig”. I cap a dalt… Com els darrers cops, he pogut pujar sense parar, però es cert que he acabat més cansat. Un cop a dalt, he recuperat un parell de minuts mentre mirava el mòbil de guàrdia, i tot seguit he continuat baixant per l’altre banda fins el pont de fusta.

Els 90 minuts que us dic son de temps efectiu corrent. Amb els cops que he parat i en alguna pujada que he fet caminant he vist que en temps real he trigat 100 minuts. Com que al rellotge tinc l’opció auto-pause, té aquestes coses.

Al que anava… Després de creuar el pont de fusta he continuat pel camí fins arribar a la Creu de Querol. Suposo que una part de la cursa de les ermites devia passar per aquí ja que he vist fletxes al terra per tot el recorregut. Just en aquest punt les fletxes indicaven cap a Torrelles, però jo he seguit pel camí que porta a la torre de vigilància, que té una pujada que deu n’hi do… Quan he arribat a dalt (en algun tros he caminat), he begut aigua, he respirat, i m’han començat a caure gotes de pluja al damunt. He mirat al mòbil de guàrdia, però no semblava res greu. Per si de cas, m’he afanyat i he tornat cap a casa (de fet ja tocava). He desfet el camí fins a la creu, i allà he girat cap a la dreta que és un altre camí que porta a Sant Climent, tot de baixada (segons es miri, és clar!). A Sant Climent he vist una font i he begut aigua (ja no me’n quedava), i després he tirat per la riera fins arribar a Viladecans. Allà m’ha plogut una mica més i havia de vigilar amb les pedres que relliscaven. Després d’això ja cap a casa, estirar, dutxa, i a dinar. Un bon entrenament, però potser massa dur.

En total 16 Km, 501 metres de desnivell positiu, i una mica de mal al genoll quan baixava ràpid. A part d’això, tot bé.

Us passo el Garmin:

Salut i kilòmetres!

Deixa un comentari