Tots els missatges de mcasas

Crònica Mitja Marató de Gavà

Hola de nou!

Ara feia bastant que no escrivia, encara que tampoc he estat precisament parat. Fa uns dies vaig fer la Duatló per equips del Prat, i no vaig tenir temps a fer cap article, i ahir vaig córrer la Mitja Marató de Gavà. En aquest article us parlaré de la Mitja Marató de Gavà, i a veure si en algun moment tinc temps de parlar-vos de la duatló.

En la mitja d’aquest diumenge vaig tenir la ocasió de tornar a veure a molts Corresolidaris que feia temps que no veia, com en Juanjo, el Kiko, Maurici, l’Ivàn i molts més, entre ells en Paco, que ens va venir a veure amb ulleres de sol perquè l’acabaven d’operar de la vista. També em vaig trobar algun VT, com l’Eugenio, o la dona d’en Juan Pablo, i en Marc Clavé, i a part a en Tomy de “Proyecto Pol”. La veritat es que estic fotut ens masses merders, i no tinc temps d’estar per tothom, hehe.

Va haver-hi algun problema amb els dorsals, perquè a molts corredors amb marca per sota de 1h:30, ens van donar el de per sobre, i a l’inrevés. A més, en teoria hi havia d’haver tres calaixos, però només en va fer dos, encara que van deixar entrar a tothom on li donés la gana. Molt estrany tot. A més, el tema del chip no va anar bé amb el meu cas. No vaig sortir ni de bon tros al principi, però en canvi em conta com si ho hagués fet. Vaja, la primera mitja que faig aquest any, i com ja veureu no va anar-me massa bé.

El primer kilòmetre va ser rapidet, ja que era en baixada (i també alguna pujada). El perfil de la cursa que sortia a la web no era gaire bo, i podia donar a entendre alguna altre cosa. Si algú té interès en veure el perfil real, el podreu veure després a les gràfiques del garmin que us deixo sempre al final de l’article. El que si que era cert, era que exceptuant el principi i el final, es tractava d’una cursa molt plana (cosa lògica, per altre banda). Vam creuar per sobre l’autopista i vam anar a parar al passeig/carretera que porta a Gavà Mar. Allà ja em vaig donar compte que no podria mantenir el ritme que volia portar inicialment, així que vaig baixar fins a 4’08’’ de mitja, per poder tenir la possibilitat després de forçar més i no donar-ho tot al principi.

Al creuar el pont de la C-31, em vaig trobar a en Tomi, amb el que havia estat parlant a la sortida, i uns segons després se’ns va ajuntar en Marc Clavé, que ves per on, el coneixia. Vam anar junts fins el kilòmetre 12 o així, mantenint el ritme sense tenir cap baixada per descansar, anant pel carrer que va paral·lel al mar. Al donar mitja volta vaig notar l’aire de cara, i vam baixar el ritme inconscientment, fins el 12, on un corredor ens va avançar i va ser quan vaig decidir seguir-lo. Massa aviat segurament, però o ho feia, o seria impossible acostar-me al temps que volia fer. No sé si va ser pels entrenaments de la setmana (sèries el dijous, i tirada de 16 km el divendres entre d’altres coses), però em trobava cansat i em pesaven els braços i cames. Abans d’arribar al famós “pirulo” de Gavà Mar, i encarar la darrera recta cap a Gavà, vaig enxampar a un grup de corredors que portaven un bon ritme, i em vaig posar amb ells per no anar sol i recuperar una estona. En un moment determinat, un d’ells va dir que acabarien fent 1h:28, i se’m va caure la moral per terra.

Vaig tornar accelerar després de creuar la C-31 pel pont, i em vaig posar al voltant de 4’. La veritat es que ho vaig passar força malament aquells darrers 5 km. Cadascun se’m feia més llarg, i quan vaig arribar a sota de la rambla, em pensava que no podria. La vaig pujar, sabent que just a dalt tindria una petita baixada per recuperar, però que ni la vaig notar. Just en aquell punt hi ha havia la indicació del kilòmetre 20. Va ser molt dur, gairebé com la marató. Em va agafar flat als dos costats, però em faltava poc per arribar. Vaig córrer com vaig poder, baixant el ritme, i finalment vaig creuar la línia de meta i vaig poder parar. Després de parar, ja em vaig trobar molt millor, però em vaig adonar que em faltava entrenar molt més el fondo.

Passem a la fitxa:

Distància: 21 Km.
Altura guanyada positiva: 84 metres (segons garmin)
Zona: Gavà.
Valoració Organització: 6. Com ja he comentat abans, hi va haver alguns problemes. L’speaker ok. Els voluntaris també bé.
Recorregut: 7. És un recorregut molt dur, i per tant no agrada en aquest sentit. Valoro positivament no haver de fer voltes.
Ambientació: 4. Molt dolenta. No hi havia gairebé gent animant. Suposo que el fet que fos carnestoltes la nit anterior va afectar molt negativament, però passar ja pel poble corren, i fins i tot la gent d’esquenes passant de tot, ja tela…
Valoració Avituallament arribada: 7. Aigua, Aquarius, Powerade, taronja i plàtan.
Valoració Avituallament mitja carrera: 5. Aigua i beguda isotònica, lo just.
Sorteig Regals: No que jo sàpiga.
Dutxes: Sí.
Guardaroba: Sí.
Aparcament: 8. Al Barnasud, o pel poble.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: Samarreta tècnica i gel de dutxa.
Data: 26/02/2017.
Preu: 22€ (20€ si ho feies abans).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 1h:27m:20s (no és el que surt a la web)
Posició final: 71.
Participants que han acabat: 802 .

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Cursa 10 km Vilafranca del Penedès

Bon dia!

Ara feia dies que no corria cap cursa, i per fi he tornat a competir. Aquest cop he tornat a la Cursa 10 Km Vilafranca del Penedès, una cursa molt plana i homologada que tothom diu que va molt bé per fer marca, i de fet ha estat així encara que amb algun entrebanc. A la cursa he anat amb els meus companys de Viladecans Triatló, encara que allà també m’he trobat al Dani Vicente de Corresolidaris.

El recorregut, pels que no la coneixeu, consisteix en donar dues voltes de 5km. En aquesta ocasió hi havia més de 1700 inscrits, i han optat per fer calaixos. El problema que hi ha hagut és que per un error informàtic molta gent ha anat a parar on no li corresponia. Jo mateix he hagut de canviar el calaix. Després d’escalfar amb els companys, ja hem anat cap a la sortida on ens hem posat junts uns quants: David, Berto, Juan Pablo, Yago i Ivan. La sortida, després de veure els castellers, ha estat molt ràpida, massa i tot. En Berto ha entrat en mode “Bolt” i s’ha posat fins i tot davant del David. És cert que el primer tram és de baixada, però era un ritme molt fort i he passat el primer kilòmetre a 3’27’’, i això que ja el veia endavant! Aquí tots ens hem separat, era evident que cadascú anava a seguir la seva estratègia, el que ha fet que es convertís en una cursa molt dura a nivell mental.

Del km 1 al 2,5 és el pitjor tram per mi, ja que és on hi ha un fals pla de pujada i es nota lleugerament. Allà m’ha avançat en Dani. Després ja hem arribat a la recta que es fa d’anada i tornada. Veure allà als primers corredors per la meitat m’ha fet gràcia i tot. A 100 metres d’arribar al gir de 180 graus he vist en David, i després a en Berto una mica ja separat, però no massa, i al girar al Juan Pablo, una mica després a en Yago, i a l’Ivan, a qui havia avançat un kilòmetre enrere (ell havia sortit al costat d’en Berto, massa ràpid).

Al km 4 hem entrat al nucli vell, amb algun tros de pujada, però majoritàriament baixada. La veritat és que tenia la sensació de que potser m’estava passant, però podia anar tirant. Al acabar la primera volta he vist que havia trigat 18’55’’, i que per tant anava bé per l’objectiu, és clar que el sisè kilòmetre no anava a ser tan ràpid. Fins arribar a la recta d’anada i tornada, he sentit que les cames em pesaven i no podia tirar. Sort del rellotge, perquè he mirat i no anava tampoc molt alt de pulsacions, el que volia dir que era un problema mental (dels meus de cada dia no, dels altres). Tenia molts dubtes, de fins i tot parar o no, però cada cop que mirava veia que seguia igual i que de fet podia anar més ràpid. Al km 8 he mantingut al principi, i he apretat al final, ja més convençut d’acabar bé. L’últim kilòmetre ha estat fort. Veia que anava a 3’39’’ de ritme, i que podia aconseguir l’objectiu de baixar de 38. He fet el darrer revolt i he accelerat al màxim per arribar a meta, i aleshores ha passat… A l’últim tram hi havia una catifa verda que m’ha despistat i no he vist que el terra baixava una mica. Esperava tocar asfalt, però el peu se m’ha quedat com a l’aire i m’he fotut una bona hòstia. Ja quan he vist que cauria segur, instintivament m’he posat de costat per rodolar, i mentre queia he vist com el pobre home que anava darrera meu també se la fotia. M’he aixecat ràpid, li he donat la mà per aixecar-se, i els dos hem entrat a meta. Al final 38’02’’, sub 38’ segur sense la caiguda, que hi farem. Us deixo el vídeo per a que rigueu una estona.

 

Mirant ara la cursa per garmin, tinc clar que podria haver tirat més. He perdut la batalla mental, que hi farem, encara que si que he millorat la meva MMP. En David gairebé baixa de 36, en Berto ha quedat més de 30 segons davant meu (l’hauria d’haver seguit segurament), i tota la resta han fet un gran paper: les Esthers, en Jose, en Jose Luis, en Juan (que s’estrenava en 10 km), l’Eugenio i tots els sub 40. I una foto del arxienemic…. De la resta no en tinc.

He anat als serveis mèdics, on també estava l’altre corredor que s’havia caigut. Simplement una mica de desinfectant al colze, i llestos. Ara el tinc una mica inflamat, suposo del cop, encara que el que em preocupa més és el dit índex de la mà esquerra (el que faig servir per netejar-me l’orella, hahaha), on tinc un bon blau. Suposo que capsulitis, ja que el puc moure.

La fitxa la podeu trobar en la crònica que ja vaig fer. Les novetats son les que ja us he dit. Beguda i menjar a l’arribada, com sempre, molt bé (no tant com l’altre cop, però deu n’hi do). L’organització i speaker fantàstics, com sempre.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Crònica Cursa dels Nassos 2016

Bon dia!

Perdoneu el retard en fer aquesta crònica, però he anat molt atrafegat iniciant un nou projecte. Com alguns ja sabeu, el dia 1 de gener vam inaugurar amb la meva parella una botiga on-line de cremes esportives i altres productes per als corredors i triatletes. Tranquils, un altre dia us explicaré més sobre que va aquest tema, però mentrestant podeu anar fent un cop d’ull a la botiga, que es diu AnimaRunner.

Passem a la crònica de la Cursa dels Nassos. El 31 de desembre vaig córrer l’habitual Cursa dels Nassos de Barcelona. Haig de reconèixer que sempre em fa un pal enorme, ja que hi ha moltíssima gent, i a més després és cap d’any, i depèn de com acabo zombie total. És cert que ara ja no em passa tant com al principi, quan no estava acostumat a córrer, però a les tres de la matinada pesa.

En aquesta cursa van participar moltíssims Corresolidaris i companys del Viladecans Triatló. La setmana següent, per cert, es va fer la Cursa de Reis que organitzavem els Corresolidaris a la ciutat de Cornellà (no hi vaig poder assistir per culpa de la feina), i on tots els seus beneficis van anar integrament per ajudar a les malalties minoritàries, a part que també es va aprofitar per recollir joguines pels nens, i va ser tot un èxit!

En quant a la cursa, doncs en aquesta ocasió volia intentar fer una bona marca. Després d’escalfar una estona amb els consells d’en Marçal, parlant amb els de VT, i trobant-me de tant en tant amb algun Corresolidari, vam anar cap a la sortida. Per intentar fer un sub 39’, ens vam reunir uns quants de VT, entre els quals teníem dos llebres de luxe; Berto i Pedro. De fet, fins i tot portaven orelles de conill… En el mateix grup estàvem també en Yago, l’Iván i el Víctor. Faltava en Juan Pablo, que no sabíem on s’havia fotut en aquell moment.

El primer kilòmetre va sortit més lent del que volíem, per culpa de la gentada. Era molt difícil avançar, i per variar hi havia el típic que no havia d’estar “tan endavant” i que feia tap, vaja, algú que s’havia colat al calaix que no li tocava, o fins i tot gent amb gos. Vam anar avançant tot el grup bastant junts. En Víctor es va separar una mica i es va anar cap endavant, i la resta més o menys anàvem seguint a les nostres llebres. En el kilòmetre 4 vam perdre una mica de temps, segurament pel gir de 180 graus que hi ha a la Ciutadella, i allà també és van començar a desquadrar els kilòmetres del GPS amb els que marcava la cursa. Jo en aquell moment pensava que anava potser massa fort, però al arribar al sis, pujant per marina, vaig notar que no tenia aquella sensació tan típica de “fotré un pet com una gla al 7”, així que vaig començar a accelerar una mica només. En Berto es va quedar amb l’Ivan i en Victor, i amb el Pedro, Juan Pablo y en Yago vam anar avançant. Quan vaig arribar a la Torre Agbar, vaig decidir apretar encara més. Venia una falsa baixada, però em veia amb cor. Vaig anar avançant gent sense parar separant-me d’en Pedro que es va quedar amb Yago crec recordar, i vaig fer els dos darrers kilòmetres a 3’36’’, i els 150 metres que em van sortir de més segons Garmin a 3’10’’, fent MMP amb 38’15’’. Estava mooolt content. Durant la baixada vaig avançar a l’Ivan del Diario de Sofia y Sara, que em va fer la broma dient-me que sempre l’avançava en el mateix punt del recorregut.

Ja a meta, vaig veure a en David, que havia arribat amb 36’, i després a en Yago. També em vaig trobar a en Jose Ledesma de Corresolidaris, en Javi Gracia, l’Iván de Corresolidaris amb en Pau, en Rubén, i molta més gent, però el que no vaig poder fer va ser cap foto, ni amb uns ni altres perquè amb tanta gent va ser impossible reunir-se. Amb en Paco de VT vam decidir finalment anar cap el cotxe, i allà vaig donar per tancada la jornada (bé, faltava cap d’any…)

La fitxa, doncs ja sabeu, la de l’any passat. Només comentar que el tema de la cervesa 0,0 isotònica que donaven a l’arribada em va semblar una gran idea.

Salut i kilòmetres!

Crònica La Sansi Viladecans

Aquest cap de setmana he tornat a córrer una de les meves curses ja habituals, la Sansi de Viladecans 5 Km. La novetat que es presentava aquest any era l’opció de fer 10 Kms, cosa que no he fet perquè ja dono masses voltes pels polígons, el que es fa força dur, com per a sobre fer una cursa d’aquesta distància on no pares de creuar-te amb corredors que van i venen. Igualment, alguns companys si que l’han correguda aquesta distància, tant de Corresolidaris com de Viladecans Triatló (VT).

viladecans_sansi-2

En aquesta ocasió coneixia moltíssima gent que anava a la cursa. Vaig estar parlant amb tothom, i em vaig arribar a perdre alguna foto, hahaha, com la d’en Marçal amb els “seus deixebles” i els VTs. M’hauria d’haver clonat, però el món no sé si ho hagués aguantat. En quant a la cursa en sí, va ser el mateix recorregut de l’any passat. De fet, ha estat com una mena de déjà vu. Com ja vaig dir l’any passat, la sortida hauria d’estar a la part de terra, sinó es formen uns taps que tela marinera. No vaig poder accelerar fins que vam sortir al carrer, i a sobre em vaig haver d’obrir massa per poder avançar.

viladecans_sansi-4

Cap el kilòmetre, vaig avançar a la Délia, que anava massa ràpida. Al Carlos Lancharro, de Corresolidaris, ni el vaig veure (no li va anar gairebé, i va fer 16’, la mare que el va…), i al Berto el tenia controlat, però era conscient que anar al seu ritme podia acabar amb mi tombat a terra demanant auxili. El segon kilòmetre va ser més dur perquè ens vam trobar amb vent de cara, i això es va notar. Després, com l’any passat, cap el kilòmetre 3 vaig avançar al Juan Pablo (VT), però aquest cop patint més. Vaig acostar-me una mica més a en Berto, que m’havia tret distància en els dos primers kilòmetres, però ja estava massa lluny un altre cop per fer res. Finalment vaig arribar a la línia de meta amb 5.150 metres, i amb un ritme al voltant de 3’38’’ i mantingut durant la cursa, el que està força bé.

viladecans_sansi-1

En quant a la cursa de 10 km, van córrer molts amics, i gairebé tots van fer marca. Amb en Ricardo i la Delia vam estar animant a diferents trams, amb alguna frase punyetera en certs moments. Sí haig de destacar alguna cosa seria l’actuació dels dos Oscar, el de VT sub 41’, i el presi de Correolidaris sub 49’ (curiosament molt a prop del presi de VT). En 5 Km en Cristian va aconseguir baixar ja a 21’ (cuidador!!), i en Ricardo es va haver de retirar abans de començar per dolor al genoll (tant de múscul, i tant de postureo, per això, hahaha). En Berto em va treure 18’’ un altre cop…

viladecans_sansi-5

La fitxa és la mateixa que l’any passat, així que la podeu trobar aquí.

viladecans_sansi-3

Temps real: 18m:43s
Posició final: 148
Participants que han acabat: 800

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Crònica XXXV Cursa Pujada al castell de Castelldefels

Aquest cap de setmana ha tocat córrer la Cursa Pujada al castell de Castelldefels. La vaig córrer com a Corresolidari, però crec que al final vaig ser l’únic representant. En canvi, si que van venir uns quants companys de Viladecans Triatló. Aquesta és una cursa que ja vaig fer l’any passat, però en la que han aplicat un parell de novetats. Per començar, ara ja hi ha cursa de 10 kms, que consisteix en fer dues voltes. El tema de les voltes és una cosa que no m’agrada gaire, i menys amb el perfil d’aquesta cursa… L’altre novetat és que han canviat una mica el recorregut (el que va fer també que sortís 150 metres més curta), i ara la sortida era des del castell, on està l’arribada. També s’ha de dir que és molt més lògic això, i a part, t’estalvies uns 15 metros de desnivell positiu inicials.

cursa_pujada_castell-1

Aquest cap de setmana estava de guàrdia a la feina, i quan estic en aquesta situació no acostumo a fer cap cursa, però com que estava bé de preu (3€), doncs m’hi vaig apuntar. Em vaig situar tard a la sortida, i no vaig poder tirar cap endavant on estava en Berto, qui també feia la cursa de 5km. Davant tenia a uns quants pares amb els seus fills, i no es podia passar… Ja sé que és una cursa popular, però si no aneu a fer temps, si us plau, no us poseu al davant perquè la única cosa que aconseguiu es fer tap a la sortida. I va ser just el que va passar… Quan finalment van donar la sortida (es va retardar una mica per culpa d’algun tema de seguretat viaria) vaig voler tirar, però amb tanta gent que no corria em va costar molt sortir bé, i això que els primers 50 metres eren de baixada. Quan vaig arribar a la recta ja vaig poder avançar una mica millor, però en Berto i els primers estaven força lluny i jo havia malgastat energia tontament.

cursa_pujada_castell-2

Vam fer una pujada curta però molt empinada que hi ha just al primer kilòmetre, i després va començar la baixada sota una forta pluja que havia començat just quan ens havien donat la sortida. Notava que em patinaven una mica les bambes, però no semblava res excessivament perillós. La part maca de la baixada va acabar més o menys al kilòmetre 2, i després va venir un kilòmetre més creuant Castelldefels més o menys pla, on poc a poc em vaig anar acostant al Berto i avançant corredors. Aleshores vam començar a pujar. No era gran cosa, però no vaig voler passar-me amb les pulsacions perquè volia reservar pel final. Vam fer un gir de gairebé 180 graus i vam encarar cap el kilòmetre 4 una llarga recta amb baixada suau i pujada suau, fins arribar al darrer tram que era la pujada al Castell. Aquest tram començava amb una baixada (on vaig veure com per l’altre banda pujava en Berto), un gir de 180 graus on havies d’anar amb cura per no caure, i els darrers 400 metres de pujada una mica forta fins arribar al castell. Ja em vaig adonar que no l’atraparia, però almenys faria un bon paper. Vaig fer un darrer sprint i vaig passar la línia avançant un parell de corredors. Al final el meu garmin em va marcar que faltaven 150 metres pels 5 kms, però tenint en compte el desnivell el temps era força bo. La pluja ja havia acabat, i no m’havien trucat de la feina (havia corregut amb el mòbil a sobre, cosa força molesta).

Finalment els companys de VT ho van fer molt bé. En Berto va aconseguir una novena posició, en Cristian va millorar el seu temps (22 minuts), en Juanjo va fer 21, i en la distancia de 10 km, Eugenio va demostrar la seva veterania amb només 43 minuts. En Paco s’ho va prendre molt relaxadament i va fer 45 minuts, perquè no volia forçar.

Respecte a l’any passat, trobo positiva la millora del recorregut, i també està molt bé que amb la inscripció de 3€ donessin un Buff (d’aquesta marca), i una mostra de detergent. La resta de fitxa de la cursa la podeu trobar aquí.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 18m:05s
Posició final: 18.
Participants que han acabat: 301

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!