Arxiu de la categoria: Triatló Olímpica

Triatló de Barcelona Solidària amb “Proyecto Pol”

Hola a tots! Ara feia uns dies que no escrivia perquè vaig una mica de bòlit. De fet, no us vaig poder fer la crònica de com va anar la triatló de Can Mercader (molt divertida), i a aquestes alçades ja no té gaire sentit.

Avui tampoc serà una crònica ben bé el que faré. Simplement us explicaré una mica com ha anat la Triatló de Barcelona, on he participat com a Corresolidari però acompanyant a la gent de Proyecto Pol. Si, d’acord, és una crònica, però d’un altre estil. L’objectiu no era competir, sinó donar a conèixer en aquest cas la malaltia d’en Pol (podeu trobar tota l’informació aquí). No us ho explicaré perquè el millor es que si us plau entreu i ho llegiu vosaltres mateixos. Ningú us ho pot explicar millor que ells. Des d’aquí també agrair a la organització que ens hagi donat la oportunitat de participar.

img_8464

En Pol ha estat malalt aquesta setmana, i no era qüestió de que vingués amb nosaltres com es pot comprendre, així que els seus cosins l’han substituït (el nen a la barca, i la nena al carret al córrer). L’equip estava format pel pare d’en Pol (Tony Molinos), en Neira, la Naiara i jo mateix. Hem sortit en la darrera onada dels olímpics, per no molestar a la resta d’atletes, però no hem fet el recorregut complert ni de bon tros. Es tractava de fer una prova, i hi havia una mica de mala mar i en Toni portava un bon constipat, així que hauran sortit uns 300-400 metres, ja que a més se m’ha parat el rellotge.

img_8470

Hem deixat la barca i al nen, i hem anat a agafar la bici. En aquesta ocasió m’ho pres amb calma, i quan he sortit en Toni i la Naiara ja havien marxat. Com que hem anat a un ritme tranquil, no he trigat gaire en enganxar-los, i poc després ha vingut en David Neira també. Hem fet les quatre voltes (36 Km) fins i tot en algun moment xiulant la cançó de “Verano azul”, a uns 29 km/h.

img_8468

La part de córrer ha estat més relaxada, mentre espitjaven el carro, i hem trigat una mica més d’una hora en la qual mooolta gent ens ha donat els seus ànims i han vist el missatge de Proyecto Pol que portàvem en les samarretes que en Tony ens havia fet per l’ocasió. Allà també ens ha acompanyat la mare de la nena que portàvem. Finalment hem entrat tots junts a meta, hem recollit la medalla, i ens han donat fruita, aigua, powerade, ensaïmades i croissants. Una bossa per portar-ho hagués estat bé, hahaha.

img_8467

Avui no faré la fitxa, però així a mode de resum el que us diré de la Triatló de Barcelona es que m’ha semblat una prova molt popular (una mica massificada), i amb molta gent al darrere. Hi havia voluntaris per tot arreu controlant-ho tot, i que crec que ho han fet molt bé, encara que en algun punt la gent és com és, i alguna persona desconsiderada s’ha creuat a saco. Crec que és una cursa molt ràpida, encara que les transicions eren massa llargues (sobretot la part corresponent a les bicis).

Al final, doncs, hem passat una bona estona i hem donat a conèixer la causa del Proyecto Pol, que és del que es tractava, i a més he passat una estona molt bona acompanyat d’una gent fantàstica. Evidentment, també m’he creuat amb alguns coneguts (alguns que feia temps que no veia), i companys del Viladecans Triatlò. Per cert, les fotos que veieu son gentilesa d’en Jesús Peiroten, abans que me n’oblidi!

Us deixo el Garmin amb tot el que hem fet:


Salut, kilòmetres i solidaritat!

Crònica Tricircuit Tossa de Mar (Olímpic)

Bon dia a tots!

Avui que tinc una mica més de temps us faré la crònica de la triatló olímpica que vaig fer el dissabte, una de les més dures d’aquesta distancia que hi ha en asfalt, el Tricircuit de Tossa de Mar. Aquest cop vaig anar amb uns quants companys del Viladecans Triatló (VT), i que van participar en diferents distancies. En la olímpica vam estar en Jose, l’Oliver, i jo, i en sprint en Berto, en Franki, en David, l’Ester Mateos i l’Ester González. També ens va acompanyar en Marçal, l’entrenador de VT. I per si érem pocs, allà em vaig trobar també un vell conegut de les curses, a en Javi Gracia, que com jo s’està passat a les triatlons.

Us parlaré de la triatló olímpica, que és la que vaig fer. Consistia en un circuit de dues voltes per l’aigua (cadascuna de 750 metres, encara que la gent comenta que més), una volta per carretera de 45 km i un desnivell de gairebé 800 metres acumulats, i dues voltes a un circuit de 4,5 km amb trams llargs de terra, una mica de desnivell, i els seus girs macos. I tot això començava a les 15:00, a plena solana…

tossademar

La meva sortida (no federats), va ser a les 15:04, i vaig sortir al costat d’en Javi. Un cop dins de l’aigua, ja no vaig saber distingir qui era qui. Aquest cop em vaig sentir molt còmode malgrat que estava rodejat de nedadors i rebia cops per tot arreu. Em vaig aïllar mentalment i em vaig concentrar en respirar i nadar correctament, sense enguixar-me, i la veritat es que va ser així. Em va passar alguna cosa molt rara amb el rellotge, que encara no sé que coi va ser, perquè 4 minuts de la primera volta sembla que va estar parat. En total em van sortir 27 minuts segons l’organització fins la transició, i sense estar cansat, el que era molt bo.

La transició va ser una mica lenta, però no era l’objectiu fer-la molt ràpid, i em vaig posar fins i tot els mitjons. Vaig agafar la bici i vaig anar tirant. No vam trigar res en començar a pujar, però era una cosa suportable. A mesura que anàvem avançant, hi havia algun tram que es feia més fort, però res exagerat. En aquesta tram de fet la gent anava força junta. Es veia la carretera tota plena de bicicletes i les vistes eren bones. Un parell de cops em van passar un grup petit que anàvem més ràpids, però en general no era aquella sensació d’altres cops on tothom m’avançava, i de fet jo també estava avançant a gent. En molts trams del recorregut m’anava trobant sempre a un mateix triatleta, el dorsal 240, amb qui vaig anar parlant i em va recomanar guardar forces per la segona part del circuit, que si que era un port.

Fins el km 10 vam pujar, després vam baixar una mica, i vam creuar el poble de Llagostera, per donar la volta i tornar per un altre carretera que ens portava al port. Just abans de començar el nou tram em vaig menjar una barra de cereals que portava, per agafar forces. Allà va començar la part més dura de totes, i que es va allargar gairebé fins el kilòmetre 30. Una carretera d’asfalt molt rugós i estreta, pujades “ben maques”, i moltes corbes tancades. Això sí, les vistes i l’ambient en sí era fantàstic. Em trobava fort, i vaig avançar a uns quants pujant. Gairebé al cim em vaig trobar amb el punt d’avituallament que necessitava amb urgència, ja que havia acabat amb tota la meva aigua (750 ml). Vaig beure’m quasi una ampolla, vaig demanar permís per emportar-me’n un altre, em vaig prendre un gel que em va regirar tot però que no em va afectar gaire perquè començava la baixada.

Com ja em van avisar, la baixada era molt tècnica i havies d’anar amb molt de compte de no passar-te. En una corba de 180 graus de les que hi havia vaig veure una ambulància i un triatleta, i hi van haver més caigudes. Vaig avançar uns quants, i un parell em van avançar a mi. Els llocs complicats estaven ben indicats amb voluntaris. Finalment vam arribar a la carretera de la costa, cap el km 35 (que era el que havien fet els de la triatló sprint), i vam tornar a començar els tobogans de pujada i baixada, i que ja es començaven a notar a les cames. Tot això un altre cop amb unes vistes espectacular, i gaudint del recorregut. Pujant, i de la manera més tonta, em vaig sortir de la carretera sense cap conseqüència. Va ser per culpa d’intentar agafar la botella d’aigua, que em relliscava quan l’intentava obrir per treure-la i obrir-la. A continuació, van haver-hi dos kilòmetres de baixada i vaig entrar a Tossa on em vaig relaxar per no fotrem una trompada amb tothom mirant i agafar una mica d’aire.

La transició va ser força ràpida, i quan vaig començar a córrer vaig veure que estava força bé. Estava cansat, però almenys no estava extenuat com altres cops, i el primer kilòmetre em va sortir per sota de 4’. Els primers 1500 metres eren asfalt, pujant sempre una mica, i després ja entràvem en una mena de parc, amb terra, i que feia corbes i petits puja-baixa. Cap el kilòmetre 3 vaig avançar a en Jose, que anava fos pel que em va explicar després. La segona volta va ser més dura, i vaig començar a notar el cansament en el tram del bosc de pujada, i vaig baixar una mica el ritme per poder accelerar després a la tornada. Quan faltaven un parell de kilòmetres em vaig trobar a l’Oliver que anava caminant. Li vaig dir que es posés al meu costat, però no podia. Després ens va explicar que havia tingut rampes als quàdriceps i que havia hagut de parar.

viladecanstriatlotossademar

Per variar, vaig entrar esprintant a la meta, fent el darrer km per sota de 4’, i vaig aconseguir fer per sota de les tres hores. Molt content per quedar entre el primer terç de participants arribats, i força cansat. Després ja vaig veure que en temps parcials, en el córrer havia quedat el 19, i que el meu punt dèbil continua sent la bicicleta (el 233), encara que és cert que em vaig reservar una mica. La natació acceptable (161), però necessito millorar com sigui la tècnica.

Passem a la fitxa:

Distància: 1500 metres nedant, 45 Km bicicleta, 9 Km corrent.
Altura guanyada positiva: 1179 metres bicicleta segons Garmin (em sembla massa, i el rellotge indicava 800), 49 metres corrent.
Zona: Tossa de Mar.
Valoració Organització: 8. Ho vaig trobar tot molt ben organitzat, excepte un punt i que és la situació de la zona de la fira. Al estar a l’altre banda del pont hi havia un trànsit fort de triatletes amb tot d’un costat a l’altre. Si et deixaves alguna cosa per entrar a boxes, havies de fer una bona volta, i no només en aquest cas. Per tota la resta, cap queixa. Sortides alhora, voluntaris ben situats, emergències preparades, etc…
Recorregut: 9. El recorregut trobo que és realment molt bo malgrat el desnivell. El no haver de fer dues o més voltes en bicicleta per mi va ser també un encert, i les vistes. El de córrer, encara que eren dues voltes, va ser entretingut.
Ambientació: 7. L’speaker molt bé tota l’estona, llàstima dels problemes de só. A Tossa, a les transicions i a la platja, hi havia ambient, a la resta, sent una triatlò, doncs és complicat.
Valoració Avituallament arribada: 8. Et donaven una bossa amb 2 aigües, 1 beguda isotònica, una cola, plàtan i poma. Prou bé.
Valoració Avituallament mitja carrera: 8. A la part de córrer hi havia aigua al principi i a la meitat. A la part de bicicleta tot un encert de donar aigua i un gel. Una beguda isotònica en algun punt hagués anat molt bé, però es compensa una mica amb això que us he dit de la bicicleta.
Sorteig Regals: No, que jo sàpiga.
Dutxes: No que jo sàpiga.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 6. Hi havia zones habilitades, però es van omplir molt ràpid i estaven lluny de la sortida. Vaig arribar dues hores abans i gairebé no aparco.
Bossa del corredor: Bossa amb una samarreta tècnica, la bossa en sí, una cervesa i una clara, i a part, el barret de natació. Estava bé encara.
Data: 10/09/2016.
Preu: 41€ (no federats). Si t’apuntaves amb temps et podies estalviar diners.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

tossa2016
A les 4 hores (temps de tall) van acabar 426 participants, de més de 500.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Triatló de Gavà Olímpica

Hola a tots!

Avui he corregut… no, espereu… avui he realitzat la meva primera triatló olímpica, la Triatló de Gavà. Córrer no es la paraula adequada en aquesta ocasió, és la mania, hehe. He anat amb el meu amic de la feina Xavi Sancho en representació de Corresolidaris, i també hi han participat molts companys del Viladecans Triatló. Aquest dijous a la nit en “Berto” ens va fer una master class de com posar-nos i treure’ns un neoprè, i m’ha anat força bé, la veritat. Però comencem pel principi…

triatló gavà marc xavi

La prova començava a les 8:15 tant per mi com per en Xavi, que sortíem a la sortida 4.Hem arribat cap a les 7:00, amb l’avantatge que avui canviava l’hora i per tant hem pogut dormir una hora més. Després de deixar-ho tot ben preparat als boxes, i haver de tornar perquè m’havia oblidat un parell de coses, ja hem anat cap a la platja. De camí ens hem trobat a en Javi Gracia, del Montornès, que també feia la seva primera triatló olímpica, i hem anat xerrant. A la platja m’he trobat amb els companys de Viladecans Triatló. Tots sortien abans que jo (foto de la sortida feta per ells).

sortida triatlo gavà natació

Ens hem banyat per provar com estava tot, i jo sobretot per veure com tenia la contractura. No m’ha molestat. El mar estava molt i molt pla, i això ha ajudat moltíssim. Ens hem posat cap el darrere de la sortida i quan han pitat, he entrat tranquil·lament sense estressar-me. Aquest cop les sensacions no han tingut res a veure amb les de Sant Pol de Mar. Fins i tot es pot dir que m’ho he passat bé nedant. Hi ha hagut algun moment com sempre de cops de peu, cops amb el braç, i més tonteries d’aquestes, però en general tot ha anat força bé. Les boies, això si, era un caos, i havies d’anar amb molt de compte si no volies acabar amb un ull morat. En quant al nedar en si, de fet, he fet crol tota l’estona sense parar, i posant el cap bé dins de l’aigua i traient-lo de tant en tant per comprovar la posició, cosa impossible a Sant Pol. Se m’ha fet curta i tot. He sortit corrent de l’aigua sense sentir-me ni esgotat i he corregut cap a la bici mentre em treia el neoprè. Gràcies a l’oli que portava pel cos, estil gigoló, les mànigues han sortit a la primera, i quan he arribat davant de la bici només m’havia de treure la part dels peus, que també han sortit gairebé directes.

He perdut una mica de temps amb les sabates i encaixar el peu als pedals, però després d’això he començat a tirar. Quan no portava ni 500 metres en Xavi m’ha atrapat i hem decidit anar junts. Els 40 km els hem fet xerrant, i intercanviant posicions, però a un ritme pel que he vist ara massa tranquil. De mitjana he anat a 148 pulsacions, o sigui que baix, però ara ja ho sé per un altre cop. Diversos grups ens han avançat, i anava veient a gent del Viladecans Triatló, tant a dins com fora del circuit que no paraven d’animar (foto que s’han fet ells abaix). Al començar la primera volta, per si de cas, m’he pres un gel i he fet uns glops d’aigua.

viladecans triatlo a gavà

La segona transició crec que ha estat força correcte. He deixat la bici, m’he posat les bambes i el mocador del cap, i a córrer. En Xavi l’he atrapat cap els 500 metres, ja que ell s’ha canviat més ràpid que jo, i aquí ja he anat tirant al meu ritme, a una mica menys de 4’10” el km. En aquells moments em notava lentíssim, i veia que estava com cansat, però en canvi anava molt bé de pulsacions. Les cames estaven com pesades, i he pensat que no aguantaria aquell ritme. He anat tirant, i els primers kilòmetres se m’han fet llargs, la veritat. No ha estat fins el 4 o 5 que m’he començat a trobar millor, i he pensat que cap el 8 apretaria més, però quan hi he arribat he vist que estava a punt de tenir flat (que de fet n’he tingut), i he mantingut el ritme, només per accelerar al final quan he sentit en Berto que em deia que corres, haha. Segurament podria haver baixat un minutet més corrents si hagués volgut, però no valia la pena acabar tan rebentat i hagués estat arriscat.

triatlo_gava_marc_pistarunner

La sensació al arribar era de cansat i de poder haver fet més, i ara mateix em trobo perfecte, però per ser la primera està força bé. En Xavi ha arribat 5 minuts després, entre d’altres coses també perquè s’ha equivocat al fer la segona volta i gairebé arriba a meta abans de temps, hahaha. Us he posat la foto de les sandàlies perquè la pinta es estrambòtica, hahaha.

Us deixo la fitxa:

Distància: 1500 metres nedant, 38 Km bicicleta, 10 Km corrent (segons garmin 9,3 km)
Altura guanyada positiva: 48 metres (molt pla tot).
Zona: Gavà.
Valoració Organització: 8. Es pot dir que tot ha anat força bé, encara que si haig de posar una pega ha esta l’aglomeració que hi ha hagut a l’arribada (molt estreta), i la bossa del corredor que era una mica pobre. Per altre banda, tenir una medalla de finisher està molt bé. El recorregut estava ben senyalitzat, però en el de córrer en algun punt et podies arribar a despistar.
Recorregut: 7. El recorregut de la natació l’he trobat molt estrany, en forma de L, però potser és el normal. El de bicicleta, doncs molt pla i es podia fer sense passar por de que algú et tirés. El de córrer ha estat potser el que m’ha semblat pitjor, ja que érem bastants i tots anàvem i veníem pel mateix lloc.
Ambientació: 7. L’speaker força bé, animant, i hi havia molts llocs on la gent et podia seguir. No hi havia animació extra.
Valoració Avituallament arribada: 7. Aigua, Powerade, plàtan, una caixeta amb meló, i una barreta de cereals.
Valoració Avituallament mitja carrera: A la part de córrer hi havia aigua i Powerade que si volies podies agafar cada 2’5 km. Jo només he agafat un cop aigua.
Sorteig Regals: No, que jo sàpiga.
Dutxes: No que jo sàpiga.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 8. Si no arribaves tard bé, sinó podies tenir un problema.
Bossa del corredor: Sí: samarreta tècnica, bossa Skoda, i publicitat i algun descompte
Data: 25/10/2015.
Preu: 51€ (no federats). Si t’apuntaves amb temps et podies estalviar diners, però jo no sabia ni que l’anava a fer…

Aquí podeu veure com he quedat (el 336 dels 708 que han acabat). Com veureu, a la part de running la meva posició es una altra molt diferent…

classificació triatló gavà

Us deixo el garmin amb tots els temps, on alguns estan malament ja que l’he tornat a liar. Amb un cop s’ha desconnectat a la natació, i després no sé que coi he fet en les transicions que no he encertat ni una.


Salut i kilòmetres!