Arxiu de la categoria: Triatló Sprint

Crònica Triatló de Sitges

Bona tarda a tots!

Ara fa bastant que no escrivia al blog. No és que hagi deixat d’entrenar o de competir, sinó que no tinc gaire temps d’anar escrivint les diferents entrades. Una mica si que he baixat el ritme de competicions, sobretot de curses de córrer. Estic més centrat en el triatló, i això fa que hagi de dedicar-me a altres entrenaments/carreres.

La setmana passada, per exemple, vaig fer la triatló del prat per equips amb els companys de Viladecans Triatló (VT), però d’aquesta ja us vaig fer la fitxa el darrer any, i a més en aquesta ocasió van haver de tancar el circuit de natació per mala mar (però vaig acabar fent com un doble duatló)

Avui us parlaré de la triatló que he fet aquest diumenge, la Triatló de Sitges (sprint). Evidentment he anat amb tots els companys de VT, i també m’he trobat allà a en Xavi Sancho. He arribat molt just de temps, he hagut de tornar a més al cotxe a buscar el DNI, i ràpidament m’he posat el neoprè. La mar estava molt plana, però el circuit era enganyós. Com que la platja era molt estreta ens han posat a tots els triatletes a lo llarg de la platja. Jo m’he quedat pel mig, i no a primera línia, junt amb en Jose Luís i en Pedro.

Quan han donat la sortida, he deixat passar a uns quants abans de tirar-me a l’aigua. Només entrar, ja m’ha sorprès una onada a mi i a uns quants que m’ha trencat a tota la cara, però ha estat la única. Després d’això tot ha sigut com un joc de bastons. He rebut com mai: a les cames, al cap, als braços, l’esquena… M’imagino que a l’estar al mig, la gent s’ha anat ajuntant cap a la zona on estava jo. No he estat l’únic que ha patit, ja que la majoria dels meus companys m’han comentat el mateix sobre la natació, i a tothom li ha sortit més de 900 metres. La meva sensació mentre nedava era de que anava molt malament, però al sortir me n’he adonat que no. Al box he girat el cap i he vist que corria amb mi en Dani. Jo he parat abans per la meva bici, i en aquell moment ha arribat l’Ivan, qui tenia una problema seriós amb el neoprè. La cremallera se li havia enganxat i he estat una estona mentre li intentava treure. Després d’això m’he canviat i he tirat amb la bici. Abans de sortir he vist al Berto que s’estava canviant.


Després de passar la línia de muntatge a la bici he estat com a mínim un minut fent el tonto perquè no m’entrava una de les cales, fins que al final he pogut i he anat tirant. El circuit consistia en un tram d’enllaç, tres voltes en una carretera tancada, i un tram de sortida. I les voltes eren 2’5 kms de pujada, i 2’5 de baixada. Durant la primera pujada m’ha avançat en Berto. Allà estava una mica cansat perquè precisament es veu que jo havia format un bon grupet darrera meu mentre tirava. Quan he arribat al gir que hi havia de 180 graus (molt perillós per cert), he accelerat i he enganxat al grup on estava en Berto, en Pedro, i en Ricardo. He pogut estar amb ells fins la segona votla, però al gir de 180 graus hi ha hagut un pitote, m’he hagut de treure una cala, i quan he volgut tornar a enganxar-los ja era massa tard. A en Pedro li ha passat el mateix. Al cap d’una estona hem trobat un altre grup, però era un que ja sortia i no l’hem pogut aprofitar gaire. Per sort a la pujada s’ha format un altre nou grup i hem pogut tirar, però anava més lent. De fet, al tram d’enllaç m’han fet tap i ha estat una putada.

La segona transició ha estat bastant dolenta un altre cop, per culpa del casc. Es nou, i avui l’estrenava i no hi havia manera de treure-me’l (i mira que ho havia practicat, però amb els nervis…). He sortit a córrer, i només amb dos cents metres ja m’ha començat a agafar flat, i m’he cagat en tot. Igualment he anat tirant. Al davant veia en Pedro (qui havia arribat més tard que jo a la T2 però m’ha tornat a avançar). El meu objectiu era anar a un ritme no gaire fort per veure si se’m passava el flat. El circuit de córrer consistia en dues voltes pel passeig, on veies els participants d’anada i tornada. Allà ja he vist que tenia davant al Txus (primer), Dani, Berto, Ricardo, Victor i en Pedro (o sigui que no anava gaire bé). He anat escurçant distancia, però fins el kilòmetre 3 no m’he començat a trobar una mica millor, i de totes formes notava que si accelerava més el dolor aniria també a més. De pulsacions anava molt bé, i com que he vist que en Pedro accelerava perquè tenia en Victor a tocar l’he seguit. El tenia més a prop cada cop, però ja faltava molt poc i un sprint només hagués servir per destrossar-me, i tinc altres objectius aquest any.

He arribat amb molt de dolor pel maleït flat, igual que em va passar al triatló del Canal Olímpic, i m’ha fet molta ràbia aquest punt perquè el córrer és el meu fort i no l’he gaudit. Malgrat tot, aquesta part ha estat a 3’56’’ el Km, que tampoc està tan malament. Darrera meu han arribat en Jose Luís (que jo crec que anava de passeig…), i l’Ivan, que no tenia el dia. Igualment amb tots els companys de VT ens ho hem passat molt bé, i ha estat una llàstima no haver pogut haver anat més estona junts. També cal destacar que Rocío avui ha tornat a competir, després del seu accident de bici de fa menys de dos mesos. Impressionant!

En quant al triatló en sí, estava ben organitzat però el circuit de bicicleta era millorable, sobretot el gir de 180 graus. Hi ha hagut unes quantes caigudes, i és clar, l’ambulància no podia passar bé perquè tenia ciclistes competint d’anada i de tornada pel mateix tram. També he vist que hi havia molta gent creuant per on no tocava a la arribada de la bici, amb el perill que comporta. La bossa del corredor tenia una samarreta, una barreta, un sobre per beguda isotònica, beguda i plàtan (t’ho donaven al acabar), i pel meu gust ha estat justeta. Igualment al triatló li dono un 7 en general. A l’aparcament m’ha tocat pagar zona blava.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes (1h:12m, posició 195 de 466):

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Crònica Triatló d’Osona (Vic)

Aquest cap de setmana vaig competir amb els companys de Viladecans Triatló (VT) a la IV Triatló d’Osona (Vic). Aquesta triatló consistia en nadar primer al pantà de Sau fent una volta a la vella església que hi ha soterrada per l’aigua, agafar la bicicleta i anar cap a Vic, i fer tres voltes corrents pel centre de Vic. La triatló en sí va estar molt bé, la recomano per lo maca que és, però per desgracia hi van haver uns quants problemes que la van aigualir una mica (res massa greu).

Vaig arribar a Vic cap a les 8:00. El temps de recollida de dorsal pels no federats era fins les 8:30, així que no volia arribar tard. L’aparcament que proporcionava l’organtizació estava força a prop, el que està molt bé. Un cop a la plaça, el primer que vaig fer va ser portar la bicicleta cap els camions que l’havien de carregar i traslladar-la al pantà de Sau (l’organització ho anava avisant tota l’estona). Vaig fer una mica de cua, però era el que ja tocava. Vaig anar després a posar les bambes a les zones del Box 2 (el box 1, el de la bici, era al pantà), i em va sorprendre que no hi hagués ningú vigilant a l’entrada. Suposo que tots estaven amb el tema dels camions i autocars.

Amb els de VT (Berto, Dani, David i les seves parelles) vam anar a prendre alguna cosa a un bar, buidar tot el que s’havia de buidar, i cap a les 9:30 vam anar cap els autobusos, tal i com estava previst. A en Xavi Sancho (company de feina), me’l vaig trobar allà també fent cua, i en Marçal (entrenador de VT) l’havia vist abans i estava per algun lloc perdut. Vam acabar marxant amb els autocars cap a les 9:45 (en teoria no era mal hora), i allà es va embolicar tot. Vam trigar molt en arribar, i vam parar, no sé encara perquè primer a dos kilòmetres de l’arribada. Vam baixar tots, vam caminar cap a la sortida, i ens vam tornar a fer pujar. Una cosa molt rara lo de baixar i tornar a pujar… Al final vam arribar al box 1 (pantà) a les 11:00. Tots molt ràpidament vam anar a posar les coses que ens faltaven per fer la transició (casc, bambes de bici, dorsal i ulleres) i comprovar la bici. Allà en Berto va descobrir que tenia un pedal trencat (del transport), i va anar a parlar amb l’organització i encara no sé com ho van poder solucionar temporalment. Mentre tant, jo estava saludant a la meva parella que havia vingut a veurem allà amb els meus sogres.

triatloosona_vt (2)

Ens van fer caminar a tots els atletes cap a l’aigua, i allà va tornar a haver descontrol. Alguns ja estaven dins de l’aigua nedant per escalfar, i no hi havia manera de treure’ls. Sentia algun crit on es deia a les noies que sortissin i es posessin al darrere, i de cop, sense esperar-m’ho, van donar la sortida a les 11:23. Alguns estàvem a la vora, i altres 20 metres dins de l’aigua en aquell moment (això sí, cap nedant), i a més unes quantes noies van sortir amb nosaltres, quan en teoria no els tocava.

IMG_0755_p

Després d’això la natació en si va anar bé. Va ser tota una experiència nadar al pantà i fer servir de boia una antiga església. L’aigua es veia de color verd, i no es distingia el fons ni tampoc peixos, el que em donava certa tranquil·litat i cert neguit. Sense voler-ho em vaig trobar ben bé al mig de tots els nedadors, el que és una mica estressant, i com sempre, el gir va ser un caos. Vaig sortir de l’aigua força bé per ser jo (una mica menys de la meitat, el 90), i a la transició em vaig atabalar, per variar, i vaig trigar massa.

El circuit de bicicleta era molt maco. Una carretera d’aquestes d’un sol carril. Els primers 5 kilòmetres eren facilets, amb pujada i baixada. Ben al principi em vaig trobar a en Dani parat a una corba perquè se li havia trencat un radi (més o menys ho va poder solucionar). Evidentment, de la resta cap senyal (bé, al David l’havia vist a la transició), encara que sense saber-ho havia sortit de l’aigua amb una diferencia de pocs segons (davant o darrere).

triatloosona_vt (1)

El tram de bicicleta eren uns 26 kms i tenia un desnivell acumulat de gairebé 600 metres. La veritat es que durant tot el viatge que havíem fet d’anada amb l’autobús havia patit molt pensant amb el que havia de fer amb la bicicleta, i després vaig veure que era dur, però tampoc era per tant. Un cop arribat al punt més alt, que era just al túnel, tot era de baixada. Em van avançar uns quants pujant (cap baixant), i vaig tenir algun ensurt amb algun cotxe no controlat que va sortir a la carretera quan no tocava, i també arribant ja a Vic, on els tenia davant i no podia anar tan ràpid com jo volia.

IMG_0767_p

La transició pel tram de córrer no va ser tan dolenta com l’anterior, i vaig sortir bastant ràpid, però no al ritme que volia. Per sort hi havia molta ombra, però el circuit era força exigent, i haver de donar tres voltes, era dur. Hi havia trossos amb pujada i baixada, on destacava la pujada a la plaça Major de Vic, que era horrible (curta però intensa). Durant tot el tram de córrer amb una calor de mig dia brutal no vaig parar d’avançar a gent. Tots els kilòmetres els vaig fer a un ritme molt proper a 4, excepte el segon, que gairebé em va sortir a 4’45’’. S’ha de dir que a més no eren 5 km tampoc, sinó 5’7. Vaig arribar a meta com sempre esprintant, i amb un temps d’1h:40m, entre 7 i 8 minuts més lent que els meus companys de VT, minuts tots corresponents al tram de bicicleta. Igualment, posició 69, la meva preferida, dels 225. Tenia por que per tall m’eliminessin, i vaig quedar força lluny d’això. És evident que haig d’entrenar més bicicleta…

En Xavi Sancho va arribar 2 minuts després meu, i en Dani Rodríguez(VT), malgrat el tema del radi, va arribar poc després. En Marçal ja ni el conto… Ell participava en modalitat Elit per clubs i em sembla que a mi em va treure més de 20 minuts. Bufff…. quin animal!

triatloosona_vt (3)

Passem a la fitxa:

Distància: 750 metres nedant (813 segons garmin), 26 Km bicicleta, 5’7 Km corrent.
Altura guanyada positiva: 574 metres en bicicleta, 67 corrents.
Zona: Pantà de Sau-Vic (Osona).
Valoració Organització: 6. El primer que s’ha de dir, és que el tracte va ser molt bo (“sou molt bona gent”). Moltes coses van funcionar bé, però altres ja no tant com he anat explicant. Entenc que es complicada de gestionar una triatló com aquesta, però hi ha coses que es podien haver millorat o previst almenys. El tema de la bossa del corredor, el tracto després…
Recorregut: 8. El circuit de natació molt xulo. El de bicicleta també, exceptuant els darrers kilòmetres on trobaves algun cotxe pel mig. El de córrer, si bé era maco, hagués preferit fer-lo més llarg i només fer dues voltes. Tres es fa moolt pesat i difícil de controlar.
Ambientació: 6. Gent animant a la carretera (voluntaris perfecte), i també a Vic. Música no recordo haver-ho sentit, i al speaker també molt poc.
Valoració Avituallament arribada: 7. Aigua, Coca-Cola, síndria, fuet, meló, i sucs de fruita. Vaig trobar a faltar una beguda isotònica, i fruits secs, però en general estava bé.
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. Botella d’aigua a meitat de cada volta de córrer. Com ens van explicar, al parc natural no hi havia possibilitat de posar un punt d’avituallament, s’ha de dir. Igualment, hagués anat bé alguna cosa isotònica al córrer perquè feia molta calor, però l’aigua es lo estàndard, i a més en tenies a cada volta.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: Sí, a 1 km.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 9. Lloc per aparcar i a sobre parking per l’organització.
Bossa del corredor: La bossa era fluixeta, i a més no tenia el que deia a la web. Al final hi havia samarreta tècnica de tirants i propaganda. A part, un gorro groc de natació. El que faltava era el fuet. Si es diu que hi ha fuet per cada participant a la bossa, si no el poses, el que no pots dir és que “és el que hi ha al avituallament”. No ho dius a la web i tots més contents.
Data: 17/07/2016.
Preu: 34€ (federats 22€).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 1h:40m:35s (Natació: 15m:50s. Bicicleta: 1h:00:32s. Córrer: 24m:13s)
Posició final: 69.
Participants que han acabat: 182 (categoria Open, de 225 entre talls i no presents).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Triatló de Montgat amb Proyecto Pol

Avui no us faré una crònica de la Triatló de Montgat, ja que no hi vaig participar de manera competitiva i no us puc dir gaire cosa en aquest sentit. El que si que us vull explicar és quina va ser la meva experiència amb “Proyecto Pol”, i com va ser això d’acompanyar a en Tony Molinos i el seu fill Pol durant aquesta triatló. Per què, efectivament, això és el que vaig fer ahir.

Via Corresolidaris em van informar de que necessitaven alguna persona per reforçar l’equip de “Proyecto Pol”, i em van preguntar si hi podia anar. Jo estava inscrit a una altre cursa (la Trail dels 3 Municipis), però vaig considerar que era més important fer aquesta i així ajudar d’alguna forma. Curses competitives n’hi ha tot l’any! Vaig estar parlant amb en Tony que em va explicar exactament en que consistia l’esdeveniment. La idea era fer servir aquesta triatló com a prova per més endavant fer una triatló olímpica. L’objectiu era portar el seu fill Pol durant tota la cursa. Abans de continuar, heu de saber que el seu fill Pol pateix una malaltia que es diu HNC (Hiperglicinemia no cetósica), i que l’objectiu sempre és ajudar-lo i donar a conèixer la malaltia. Com a Corresolidaris, aquesta és una de les tres causes a les que donem suport. Podeu trobar tota la informació sobre HNC, i fer donacions, a la seva pàgina web.

proyectyo_pol_triatlo_montgat

Vaig arribar cap a les 8:30 allà a la carpa. En Tony anava literalment de cul, i a part, vam haver de solucionar un problema amb els dorsals. L’Avelino, l’Eva, els seus fills i en Rafa ens van venir a ajudar també. La nostra sortida estava programada a les 10:00, sortint després dels darrers nedadors per no molestar. Vam portar la barca entre quatre al punt de sortida, en Tony hi va posar en Pol amb molt de compte i afecte, i vam esperar que ens donessin la sortida. En Toni es va posar una jaqueta flotador de surfista on hi portava un arnés, i aquest arnés subjectava dues cordes que es lligaven a la barca. L’objectiu meu i de l’Ivàn, l’altre triatleta que ens acompanyava, era anar controlant la barca mentre ell nedava (que no se n’anés de costat, que en Pol estigués bé,…).

Vam entrar, i en Tony va començar a nadar estirant de la barca, però quan portàvem pocs metres ja es va adonar que la seva esquena no li deixaria fer-ho, i vam haver de tornar. En Tony feia poc que havia sofert un accident de cotxe, i la seva esquena havia quedat ressentida i encara no s’havia curat, però com padràs que és ell ho volia fer de totes totes.

Donada la situació, li vaig proposar de fer jo el tram de natació tirant de la barca, i ell va acceptar. Era un repte que em donava molt de respecte, sobretot perque era una gran responsabilitat portar en Pol, i no ho negarem, també per la problemàtica d’haver d’estirar la barca. Fos com fos, en Tony necessitava provar si la barca podia servir per fer una triatló olímpica, i l’única forma de fer-ho era així.

Em van col·locar l’armilla, i es va unir en Germán per nedar al costat de la barca. Tots tres vam sortir en direcció a la primera boia, seguits per alguna piragua i barca de salvament. Al principi no va ser tan dur com em pensava, però poc a poc vaig anar notant cada cop més el pes. Per sort els meus companys m’anaven ajudant tot el que podien amb la barca, i vam poder completar els 900 metres nedant en una mica més de 21 minuts, i el més important, en Pol s’ho va passar bé. Quan el seu pare, que estava a la vora del mar esperant-nos, el va treure de la barca, en Pol estava rient i content.

proyecto_pol_montgat

Després de fer una llarga transició per preparar-ho tot, vam sortir a fer una volta en bicicleta. En Tony portava un carret especial que arrossegava amb la bici. Vam tenir algun problema amb el mateix carro, i després l’esquena també li va fer mal, però va servir com a prova.

Finalment, en el tram de córrer és on van estar la majoria de les sorpreses. Ens vam posar a córrer i a empènyer el carret d’en Pol tots per torns, fent un bon grup. Aquí se’ns va unir també en Xavi Sancho, que havia fet la triatló abans, l’Avelino i sobretot el gran Rafa López, i vam completar el recorregut a un ritme tranquil però constant, vigilant molt amb les pedres i sotracs.

Els darrers metres fins a meta els van fer en Rafa López i la Paula amb en Pol, i el darrer en entrar va se en Tony, qui portava una samarreta amb la fotografia de l’Héctor, un nen de pocs anys afectat per la mateixa malaltia que en Pol i que malauradament va morir fa uns dies. No puc fer un altre cosa que expressar el meu condol a la família, així com admirar el gran gest que va tenir en Tony cap a ells.

Avui doncs no hi ha fitxa, no hi ha temps i no hi ha garmin. M’agradaria, a part, agrair el suport de l’organització de la Triatló de Montgat cap en Pol i tot el projecte que representa, i evidentment a en Tony i la seva família per tot el que fan. Això si que és fortalesa, energia i orgull per tots!

Salut i kilòmetres! (i solidaritat!)

La meva primera Triatló: Sant Pol de Mar

Avui us explicaré com va anar la meva primera triatló, amb una mica d’humor. El títol ja sona com si fos de l’estil: el meu primer cop en tren, o el meu primer petó, o en aquest cas, una cosa un pel més dura… Tampoc em vull allargar massa, a veure si ho aconsegueixo.

Es tractava de la Triatló Sprint de Sant Pol de Mar. Vaig anar amb el meu amic Xavi Sancho, que ja en porta unes quantes a les espatlles, i em va estar ajudant molt per fer els preliminars (de la triatló, és clar). També hi participava en Javier Gracia, i com jo, era el primer cop que en feia una.

El tema del material ja és una mica un “follón”. Bé, no és tan complicat, és cert, però surt una mica car si no estàs preparat. És com la llista de la compra, però a lo bestia. El mínim que necessites és el mono de triatló (d’acord, sí, pots anar amb banyador en aquesta, però allà tu…), ulleres de nedar, la bicicleta, el casc, les ulleres de sol per anar més “molón”, les sabatilles de córrer i de bicicleta (pots anar amb les de córrer sense cales, però no es gaire recomanable),… El mono queda molt bé a les dones, però ens els homes amb tot el tema allà, doncs no sé que dir-vos. Som com Madelmans, però amb substancia, per dir-ho d’alguna forma. El meu, com sempre, està fet amb el tema de Hairago, i porta el logo de corresolidaris. Està fet per Tugawears, uns cracks.

Seguim amb el material, que ja m’he desviat. El barret de natació ja te’l donen ells (al·leluia!), perquè és l’únic que em van donar, excepte el xip, que després l’has de tornar. Crec que no em deixo res bàsic. Després ja hi ha els extres, com el rellotge per la triatló, el neoprè que és cert que m’hagués anat bé, sabatilles de triatló que es puguin treure i posar ràpidament, i potser un atordidor d’aquests elèctrics per matar a algun dels participants que no para de donar-te d’òsties no estaria de més… Perquè cops en reps, i a vegades ja dubtes si no els fan expressament i es que alguns aprofiten l’oportunitat per desfogar-se a consciència.

SantPoldeMar_natacio

En conjunt em va agradar, però la veritat és que ho vaig passar força malament durant la natació. Pels que no n’heu fet mai cap, allò és una autèntica bogeria. Semblava el desembarcament de Normandia, amb tots de cossos a l’aigua. Allà és on reps per totes bandes. Em va agafar com una mica d’ansietat i tot, i vaig haver de passar a nadar en braça alguns trams, estil per cert on vaig més ràpid que la gent en crol, cosa molt rara. Cada cop que intentava nedar correctament, algú em fotia algun cop. Quan faltaven encara 400 metres pensava que no arribaria i moriria allà ofegat, i vaig pensar que seria la primera i la darrera triatló (ara ja no penso el mateix). A l’arribar a la última boia vaig veure l’esperança. De fet em pensava que ho estava fent fatal perquè molta gent m’havia avançat, i això que vaig sortir del darrera, però no va ser tan així. Vaig decidir fer crol bé, i vinga, amb força. Quan vaig tornar a aixecar el cap em vaig adonar que m’havia allunyat del grup i que anava en diagonal en comptes de recta. Fantàstic! Així que vaig haver de recuperar la posició, vaig arribar a la part de pedres cagant-me en tot, i vaig córrer el mig kilòmetre que em separava dels boxes. Curiosament allà molts anaven a peu i en canvi jo podia córrer.

natació triatlo Sant Pol de Mar

Als boxes vaig fer la cagada del segle, per passerell. Mira que m’havia deixat les coses ben posades, però no, soc un desastre. Em poso el casc, les ulleres i veig que arriba en Xavi, al que jo ja feia en la bicicleta. Em començo a treure la sorra dels peus amb la tovallola, em poso els mitjons i veig que en Xavi ja surt amb la bicicleta. Eing? Que estic fent malament? M’acabo de posar les sabates de la bicicleta, i noto alguna cosa incòmode però no li faig cas. Trec la bicicleta, començo a caminar i recordo que a la sabata havia deixat el pulsòmetre del pit i que és allò el que noto al peu. De puta mare. Em trec les sabates deixant la bici a terra, me les torno a posar, i m’estic mig hora intentant col·locar el pulsòmetre ja que amb el mono que té la cremallera a darrere és un infern. Surto ja decaigut. Gairebé 6 minuts en la transició. Crec que vaig fer un rècord negatiu.

bicicleta de triatló Sant Pol de Mar

Em pujo a la bicicleta, que era de lloguer a tot això, i poso els peus a les cales. És pot dir que gairebé era el primer cop que portava unes sabatilles d’aquest tipus, així que anava una mica cagat, perquè si em parava, i no podia treure el peu, o hi havia alguna pujada molt forta i em parava (que n’hi havia), la hòstia seria per riure molt. La pujada forta va arribar al principi, i vaig fer esforços sobrehumans per no parar. Un cop a la carretera, el recorregut consistia en fer 3 voltes (un total de 21 km). Excepte a les corbes tancades del final, no vaig tenir masses problemes. Tota l’estona era pujar i baixar, i és cert que podria haver anat més ràpid, però estava una mica desanimat. Igualment anava avançant a gent. Per sort, la meva companya estava per animar-me a cada volta.

Quan va arribar el moment de la segona transició, a en Xavi el tenia a 1 km més o menys. Gairebé me la foto perquè el burro del davant no se li va passar pel cap un altre cosa que parar en sec amb la bicicleta just després de la pujada, i vaig poder treure el peu de miracle. Aquesta transició crec que va anar bé, dins dels límits. Vaig penjar la bicicleta, em vaig treure casc i ulleres, em vaig posar les bambes i a córrer.

triatló corrent Sant Pol de Mar

El recorregut eren 3 voltes a un circuit. Haig de dir que la primera volta va ser horrible. Em sentia cansat i em faltaven forces, però les pulsacions no eren pas tan altes. Malgrat això, anava ràpid (no al meu ritme de 5), i no parava d’avançar gent sense parar, senyal inequívoca de que estava molt més en darrera del que em tocava. De mitjana anava a un ritme de 4’15”, quan hauria d’haver anat com a mínim 10 segons més ràpid. A cada volta m’anava creuant amb en Xavi, i anava escorçant distancies, encara que ja sabia que seria impossible d’atrapar. En total vaig avançar com unes 40 persones, vaig tenir un incident amb un idiota que no se li va passar pel cap una altre cosa que treure el cotxe quan estàvem corren, i a la darrera volta quan faltaven 500 metres vaig esperonar una mica en Xavi dient que corres, ja que el conec i sabia que així li fotria canya. Al final vaig arribar 30 segons darrere seu, esprintant una mica.

Vaig quedar a més de 27 minuts del primer, en la posició 188 dels 338 que van acabar a temps. En Javier va arribar una mica més tard que jo, però per culpa de la natació que no havia practicat. Em va quedar un gust agredolç (bé, de fet salat perquè vaig tragar més aigua de mar que en tota la meva vida junta). Vaig poder acabar, però la sensació era de que ho havia fet fatal. A més, no era la millor triatló per començar, ja que aquesta era un pel dura. Ni plana, ni transicions curtes, ni res de tot això.

Us deixo la fitxa:

Distància: 870 metres nedant, 21 Km bicicleta, 5 Km corrent (segons garmin)
Altura guanyada positiva: 160 metres en bicicleta, 13 corrents.
Zona: Sant Pol de Mar.
Valoració Organització: 7. No tinc gaire experiència en triatlons (cap), així que no puc dir que tal. Em va semblar estrany que no hi hagués cap bossa pel corredor.
Recorregut: 6. Els circuits estaven ben marcats, encara que eren avorrits (el fet d’anar donant voltes, i sobretot la part de córrer que era en un parking). Al mar hi va haver-hi una mica de problemes i vam acabar sortint tots on hi havia les pedres, i el recorregut va ser més llarg. La bicicleta era exigent.
Ambientació: 7. L’speaker molt bé animant, i hi havia molts llocs on la gent et podia seguir.
Valoració Avituallament arribada: 7. Estava bé: meló i síndria, botella d’aigua, cervesa i beguda isotònica.
Valoració Avituallament mitja carrera: No n’hi ha, i suposo que és el normal.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No (hi ha la platja).
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 8. Van deixar aparcar finalment gratis a la zona blava, així que molt bé.
Bossa del corredor: No.
Data: 20/09/2015.
Preu: 30€ (no federats).

Us deixo el garmin amb tots els temps. Per cert, que també la vaig cagar amb això, i vaig donar-li al botó de volta quan volia mirar una pantalla i se’n va anar tot a norris.

Salut i kilòmetres!