Hola a tots!

Fa molt que no escric, però té una explicació. Amb la meva parella teníem un projecte en ment, que era ser pares. Al juliol de 2017 ja estava embarassada de tres mesos, i vaig baixar molt el ritme d’entrenaments (i més després de l’Ironman i de la baixada de Puigcerdà). Finalment van néixer (sí, bessons) al desembre abans de l’esperat. Tot va anar molt bé i ja fa quatre mesos que els tenim amb nosaltres, però evidentment, vaig parar durant un temps, i ara els entrenaments que faig son més esporàdics. Intento fer un parell de cops per setmana, i aprofitant el viatge a la feina, però és complicat ser un corredor pare.

He intentat no parar del tot, per no tenir lesions a posteriori al tornar a començar, però el meu rendiment ha baixat com era d’esperar. Ei, no sempre és pot estar al pic de forma! Ser pare de bessons i corredor o triatleta implica un canvi important en la forma d’entrenar. És molt més difícil fer tirades llargues (per no dir impossible), igual que ho és fer entrenaments normals. Quedar amb els companys és complicat. Els astres s’han d’alinear correctament de tal forma que la hora del biberó no es solapi de cap manera amb la de l’entrenament i que a més després tingui temps a dutxar-me. Difícil…

Hi ha una cosa que sempre m’ha emprenyat molt d’altres pares, i és la famosa frase: “eh, però compensa!”. Buf… És una cosa que em fa molta ràbia. Que vol dir que compensa? Jo ja us dic, no compensa, però és que jo no he volgut tenir fills perquè compenses, m’enteneu? Volia tenir fills perquè em feia molta il·lusió, i ja sabia que seria dur, i m’importava poc el tema de la compensació. No em mal interpreteu. A mi m’agrada molt tenir-los aquí, però ningú et treu…. he hagut de parar d’escriure perquè un estava plorant…. ara hi torna….Ja torno a estar aquí. Me l’he hagut de posar al costat mentre escric. Per on anava? Això, doncs que és clar que te’ls estimes molt, però per mi això no vol dir “compensar”. És una paraula lletja.

Com us podeu imaginar, no crec que tingui gaire temps d’anar actualitzant el blog, però si en algun moment us puc fer algun article, ja el faré. D’aquí un parell d’anys suposo que serè més fàcil (o no). Mentre tant…

Salut i kilòmetres!