Crònica cursa La Roca Negra

Després d’uns dies sense competir, doncs com que ja en tenia ganes. Això sí, per començar, haig de dir que encara estic buscant on està la Roca Negra famosa, perquè negra no era, que diguem, i per roques, doncs totes les que ens vam trobar pel camí. En canvi, jo si que les vaig passar de tots colors…

Aquesta cursa de La Roca Negra la vaig córrer amb els companys del Viladecans Triatló (VT), que com sempre demostren estan tan forts que poden fer qualsevol cosa, ja sigui asfalt, muntanya, mar, llacs o bicicleta, llargues o curtes distancies. Vam córrer Dani, Berto, Franc, Valentín, Victor, Txus, Rocío i jo (crec que no me’n deixo cap!).

La cursa començava i acabava a Sant Boi, i la veritat es que me la imaginava menys dura. A la sortida, ens vam posar davant de tot, a lo bestia, i quan vam sortir, Berto, Dani, Franc i Valentín ja es van posar a 3’50’’ el km, i ni de conya tenia ganes de cremar-me tan aviat, així que no vaig trigar en perdre’ls de vista. Vam fer poc més d’1km per carrers i parcs fins arribar a la primera pista de terra, no gaire dura, però que al ser la primera era una bona prova per veure sensacions, i vaig notar els bessons carregats de tota la setmana (tenia encara cruiximents), però res greu. Aquí anava amb un grupet on seguíem a la primera i segona dona, que portaven un bon ritme.

La pujada va finalitzar al camí amb la tanca de fusta que porta al pont de fusta, així que aquell tros el vam tenir de baixada ràpida per pista. Per sort, no vam haver de pujar Sant Ramón directe, sinó que vam anar bordejant la muntanya, entre pistes i trialeres. Això va fer que anéssim acumulant més desnivell, de tal manera que quan vam arribar a Sant Ramón ja gairebé portàvem 400 metres acumulats. Allà hi havia el primer avituallament, parada tècnica de 30 segons, i saludar a l’Antonio també de VT que ens havia vingut a animar, i continuar.

Vam baixar per la trialera que porta a Sant Climent, i allà vaig perdre moooolt de temps. Tinc molt mala tècnica, així que em van avançar uns deu participants. Quan finalment vaig arribar a la riera vaig començar a recuperar posicions un altre cop, vam passar per sota la carretera, i vam fer una mica de pista fins arribar a una altre trialera ja més forta que pujava fins al cementiri de Sant Climent. Un cop a dalt, baixada per asfalt que vaig poder fer molt ràpida per guanyar els que m’havien avançat en la baixada de Sant Ramón.

Ens vam desviar pel camí on vaig fer la cursa de Sant Climent, i aleshores va venir la part més dura de la prova, una pujada molt vertical de una mica més d’1km. Allà em vaig trobar a la que havia estat la primera noia, que s’havia torçat el turmell i ara anava en segona posició. Entre tots la vam anar animant per a que anés tirant i no s’aturés.

Vaig patir a la pujada, però no per la pujada en sí, que també, sinó pel dolor als peus. En aquell moment vaig pensar que era la fascitis plantar que m’havia tornat als dos peus. Ara mateix no tinc clar si es això, o una sobrecarrega. La qüestió es que el costat del peu, aprop del pont, em feia un mal horrorós. Avui dilluns encara tinc mal als dos peus, sobretot al dret, al caminar. Ho vaig passar força malament fins arribar a la torre del vigia.

Aleshores va venir la part de baixada (amb algun tobogan), i el peu es va relaxar una mica encara que el dolor no desapareixia. Vaig poder anar força ràpid, arribar a la creu de Querol, i allà vaig trobar-me a en Berto. Li vaig dir que em seguís, però es trobava molt malament, amb ganes de vomitar i que no sabia si acabaria, i em va dir que continués… Portàvem uns 14 km. A partir d’aquest punt sempre anava veient a la mateixa gent. En trialeres de baixada ràpida m’avançaven, i en pista de pujada o baixada els avançava jo.

Després de la creu i una mica de pista, una altre trialera més o menys senzilla, i finalment una altre pujada. Dolor als peus un altre cop, horrible. Finalment arribo a Sant Antoni, on hi ha un avituallament sense aigua i descanso més d’un minut bevent beguda isotònica i esperant que se’m relaxin els peus. Físicament començava a estar cansat, però amb forces. Torno a tirar a tota llet, entrem a una nova trialera, i el que em faltava, em torço el peu. No sembla greu, però amb el dolor que ja portava la cosa s’agreuja. Vaig tirant com puc, trepitjant malament i en una pista de pujada, on ja no la puc fer corrent per culpa del peu, veig en Berto que ve i m’atrapa. Ell s’ha recuperat després de prendre un isostar (falta se sucre?), i es troba molt bé. Anem una estona junts, i després ja li dic que tiri quan arribem a una trialera de baixada. El perdo de vista ràpidament perquè domina el terreny.

Vaig baixant amb compte, però el peu torçat em va fallar i em vaig fotre una bona hòstia i vaig caure sobre una mena d’esbarzers. Bastant ridícul també, semblava una tortuga intentant aixecar-me amb la closca al terra. Els dos que anaven al darrere em van ajudar, i em van dir: “vinga, tira, que anaves primer!”. Jo ja n’havia tingut prou, així que els vaig dir que ni de broma. Vaig anar baixant, vaig tornar a ensopegar sense arribar a caure, i va acabar la trialera en un tros de carretera. Un altre tram, i desprès una pista on vaig veure a en Berto que estava parat tranquil·lament parlant amb la Carol (la seva parella) i veient a la nena. Em va esperar i vam tirar ja tots dos junts fins al final de la cursa.

Jo anava força tocat i em fallava tot. Físicament tirava, però els peus i cames estaven fotuts pujant, massa dolor. En Berto es va portar com el que és, un campió. Em va ajudar moltíssim, i animar. Quan per fi vam acabar totes les pujades, vaig poder tirar bé. A punt d’entrar a Sant Boi ens vam trobar a en Valentín. Estava fet pols. Ens vam ajuntar els tres i vam fer el darrer kilòmetre fins a meta, on vam entrar agafats de la mà, entrant en posicions 40,41 i 42 (2h:46m), el que no està gens malament donades les circumstàncies. L’speaker va fer un comentari tipus: “i aquí arribem del Viladecans Triatlò! Ara aquests no han acabat i aniran a nedar i amb bicicleta!”. Més aviat no…

Un cop parat, el dolor del peu va ser dels macos, d’aquells que et donen ganes de no tornar a córrer mai més. Va haver-hi un moment que se’m va acostar un de l’organització i em va dir si necessitava ajuda…

Bé, en Franc va arribar en la posició 29, en Dani en la 35 (a uns tres minuts), en Victor es veu que va haver d’abandonar, i Txus i Rocío van fer també molt bones posicions, no gaire després nostra. Entrepà de botifarra, beguda, una mica de sol a l’herba mentre intentava relaxar el peu, i cap a casa com vaig poder. Conduir el cotxe va estar divertit també.

Al final, un gran matí amb una gent fantàstica, i una cursa molt més dura del que m’havia imaginat. El terra mullat em va fer patir en més d’una baixada també, però al final només algun ensurt, cops fluixos, i el que ja sabeu. Tots vam acabar sencers!

També em vaig trobar a un Corresolidari, en Carlinhos a qui no coneixia. Al final no sé com va acabar, espero que bé!

Passem a la fitxa:

Distància: 25,3 Km (segons garmin, 24,3 segons organització).
Altura guanyada positiva: 1388 metres (segons organització 1500)
Zona: Sant Boi de Llobregat.
Valoració Organització: 8. La veritat es que tot estava ben organitzat. Els punts més conflictius estaven ben coberts, encara que potser per gent de fora podien ser una mica problemàtics. Però si anaves tirant, s’arribava bé a tot arreu. Allà on hi havia un desviament, sempre hi havia un voluntari per indicar-te. L’arribada, l’speaker i la resta de serveis han funcionat bé.
Recorregut: 8. Un recorregut molt dur, alguns trams de trialeres potser massa besties pel meu gust, però bé, és una cursa de muntanya. Algun tros cap el final si que el camí et podia fer dubtar una mica.
Ambientació: 7. Speaker bé, i voluntaris també. L’arribada animada amb gent ballant, perfecte. Durant la cursa no hi havia grups d’animació, però si de tant en tant gent.
Valoració Avituallament arribada: 7. Powerade, Coca-cola, fruita, i entrepà de botifarra. L’entrepà una mica a apartat, i l’aigua estava dins de la bossa del corredor.
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Hi havia 4. Tots amb aigua, beguda isotònica i fruita. Hi havia a part un de només beguda isotònica. El darrer ha estat cap el kilòmetre 19, i potser hagués anat bé un més (o aquest més en darrera) perquè ja feia calor.
Sorteig Regals: Un gran sorteig. Evidentment no m’ha tocat res, per variar, hahaha.
Dutxes: Sí.
Guardaroba: Sí.
Aparcament: 6. La veritat és que em va costar aparcar i vaig donar unes bones voltes.
Altres serveis a destacar: No.
Bossa del corredor: Una bona bossa i més amb el preu de la cursa: samarreta tècnica Tuga de qualitat, carmels dels Minions, una agenda, un te, publicitat diversa, dos carmels kinders, bolígraf, la bossa en sí, l’aigua i no recordo si alguna cosa més.
Data: 24/04/2016.
Preu: 20€.