Sant Climent VT

Crònica Cursa de Sant Climent

Bon dia!

La crònica que avui us explico va sobre la Cursa de Sant Climent que vaig fer aquest cap de setmana amb els companys de Viladecans Triatló (VT). És una cursa que tinc molt a prop d’on visc, de muntanya, sense grans massificacions de gent, amb molt bon ambient, vaja, una d’aquelles que m’agraden a mi. A més, és una cursa molt ràpida, de només 6 km, però amb un desnivell acumulat de 269 metres (segons garmin), el que la fa diferent. Pels “asfalteros”, és una bona forma d’iniciar-se a la muntanya.

img_8918

En aquesta ocasió, però, haig de dir que no em trobava gaire bé físicament (excuses, excuses!!). Durant la setmana vaig tenir uns problemes intestinals que em van obligar a fer dieta líquida i em van provocar mal de panxa (millor no ho explico aquí per no ferir sensibilitats), el que va fer que no estigués gaire bé el diumenge. Després vindran més detalls, potser un pel escabrosos.

Abans de començar a córrer ens vam ajuntar tots els VT que estàvem allà per fer-nos una foto per desitjar-li una ràpida recuperació a Trailman (Fran), un company nostre que li acaben de fer una petita operació (vaig descobrir el mateix dia que no era de canvi de sexe, hahaha, sinó d’un genoll). Després d’això, i d’algun vídeo que altre (mannequin o com es digui), vam anar cap a la sortida. Aquest any, a diferència del passat, no vam sortir tan escopetejats. Berto ja es va situar al davant de tot intentant seguir als primers, i jo el vaig anar controlant entre uns 10 i 20 metres de distància, fins que vam arribar a la trialera (1,5 km). Aquell primer tram de la cursa, amb la gran pujada d’asfalt, és un bon lloc per posar a tothom on ha de ser. Jo en aquell punt ja vaig veure que no em trobava bé. Els budells em molestaven força.

img_8907

Vam començar a pujar la trialera, i també vaig veure que les Salomon escollides no havien estat la millor opció. Havia plogut aquella nit, i les sabates que portava no s’agafaven gens bé sobre la roca mullada i vaig patinar uns quants cops. Anava pujant, i el mal de panxa anava a pitjor, de tal forma que vaig tenir por en algun moment de deixar “anar algun regalet” al que venia darrere. Aquest no era un altre que en Pedro, de VT, qui anava cridant de tant en tant per avisar-me de que em veia. Potser precisament això li va salvar la vida, hahaha, perquè vaig apretar una mica més (tant el cul com el córrer). Quan anava per la meitat de la trialera vaig fins i tot pensar de parar pel dolor, però em vaig donar compte que malgrat de com em trobava anava molt endavant de la cursa, així que tampoc era per abandonar, i vaig continuar. Quan per fi vaig arribar a dalt, a la pista, em vaig poder relaxar una mica i poc a poc se’m van anar treien les molèsties, encara que no del tot. Allà em vaig pensar que en Pedro i la resta m’enxamparien, però sembla ser que tots van baixar el ritme en aquell punt per recuperar.

img_8917

Va començar la baixada de veritat. Les pulsacions eren molt elevades, encara que no tenia aquella sensació angoixant típica que tenim tots de “para idiota…para idiota…para…”, i tota l’estona vaig anar seguint al noi que tenia davant però sense tenir la possibilitat d’avançar-lo. La baixada es va fer una mica llarga. Al darrere anava veient al Pedro, encara que no tenia la sensació que s’acostés, al del davant no l’atrapava, i per acabar-ho d’adobar veia que jo no estava bé per apretar més. Malgrat tot, el km 4 va ser a 3’18’’, el 5 a 3’45’’ (aquí hi havia una mica més de pla i petites pujades) i el 6 a 3’29’’, i això en terra mullat i amb una mica de fang. Semblen bones dades, però van ser pitjors que les de l’any passat en el mateix tram.

Vaig arribar bastant cansat. En Berto ja feia un minut que havia arribat (al final en tercera posició), i darrere meu va venir tot una fila de VTs, un darrere l’altre però separats. L’avituallament del final com sempre va estar molt bé, amb botifarra inclosa, i sorteig de regals on l’únic afortunat de tots nosaltres va ser en Pedro. I per no perdre la costum, en Berto es va quedar sense copa, perquè no en donaven. A la propera va la vençuda…

La fitxa de la cursa seria bàsicament la de l’any passat, així que la podeu veure aquí.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 27m:16s
Posició final: 7.
Participants que han acabat: 153

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Deixa una resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com es processa les seves dades comentari.