Crònica Tricircuit Tossa de Mar (Olímpic)

Bon dia a tots!

Avui que tinc una mica més de temps us faré la crònica de la triatló olímpica que vaig fer el dissabte, una de les més dures d’aquesta distancia que hi ha en asfalt, el Tricircuit de Tossa de Mar. Aquest cop vaig anar amb uns quants companys del Viladecans Triatló (VT), i que van participar en diferents distancies. En la olímpica vam estar en Jose, l’Oliver, i jo, i en sprint en Berto, en Franki, en David, l’Ester Mateos i l’Ester González. També ens va acompanyar en Marçal, l’entrenador de VT. I per si érem pocs, allà em vaig trobar també un vell conegut de les curses, a en Javi Gracia, que com jo s’està passat a les triatlons.

Us parlaré de la triatló olímpica, que és la que vaig fer. Consistia en un circuit de dues voltes per l’aigua (cadascuna de 750 metres, encara que la gent comenta que més), una volta per carretera de 45 km i un desnivell de gairebé 800 metres acumulats, i dues voltes a un circuit de 4,5 km amb trams llargs de terra, una mica de desnivell, i els seus girs macos. I tot això començava a les 15:00, a plena solana…

La meva sortida (no federats), va ser a les 15:04, i vaig sortir al costat d’en Javi. Un cop dins de l’aigua, ja no vaig saber distingir qui era qui. Aquest cop em vaig sentir molt còmode malgrat que estava rodejat de nedadors i rebia cops per tot arreu. Em vaig aïllar mentalment i em vaig concentrar en respirar i nadar correctament, sense enguixar-me, i la veritat es que va ser així. Em va passar alguna cosa molt rara amb el rellotge, que encara no sé que coi va ser, perquè 4 minuts de la primera volta sembla que va estar parat. En total em van sortir 27 minuts segons l’organització fins la transició, i sense estar cansat, el que era molt bo.

La transició va ser una mica lenta, però no era l’objectiu fer-la molt ràpid, i em vaig posar fins i tot els mitjons. Vaig agafar la bici i vaig anar tirant. No vam trigar res en començar a pujar, però era una cosa suportable. A mesura que anàvem avançant, hi havia algun tram que es feia més fort, però res exagerat. En aquesta tram de fet la gent anava força junta. Es veia la carretera tota plena de bicicletes i les vistes eren bones. Un parell de cops em van passar un grup petit que anàvem més ràpids, però en general no era aquella sensació d’altres cops on tothom m’avançava, i de fet jo també estava avançant a gent. En molts trams del recorregut m’anava trobant sempre a un mateix triatleta, el dorsal 240, amb qui vaig anar parlant i em va recomanar guardar forces per la segona part del circuit, que si que era un port.

Fins el km 10 vam pujar, després vam baixar una mica, i vam creuar el poble de Llagostera, per donar la volta i tornar per un altre carretera que ens portava al port. Just abans de començar el nou tram em vaig menjar una barra de cereals que portava, per agafar forces. Allà va començar la part més dura de totes, i que es va allargar gairebé fins el kilòmetre 30. Una carretera d’asfalt molt rugós i estreta, pujades “ben maques”, i moltes corbes tancades. Això sí, les vistes i l’ambient en sí era fantàstic. Em trobava fort, i vaig avançar a uns quants pujant. Gairebé al cim em vaig trobar amb el punt d’avituallament que necessitava amb urgència, ja que havia acabat amb tota la meva aigua (750 ml). Vaig beure’m quasi una ampolla, vaig demanar permís per emportar-me’n un altre, em vaig prendre un gel que em va regirar tot però que no em va afectar gaire perquè començava la baixada.

Com ja em van avisar, la baixada era molt tècnica i havies d’anar amb molt de compte de no passar-te. En una corba de 180 graus de les que hi havia vaig veure una ambulància i un triatleta, i hi van haver més caigudes. Vaig avançar uns quants, i un parell em van avançar a mi. Els llocs complicats estaven ben indicats amb voluntaris. Finalment vam arribar a la carretera de la costa, cap el km 35 (que era el que havien fet els de la triatló sprint), i vam tornar a començar els tobogans de pujada i baixada, i que ja es començaven a notar a les cames. Tot això un altre cop amb unes vistes espectacular, i gaudint del recorregut. Pujant, i de la manera més tonta, em vaig sortir de la carretera sense cap conseqüència. Va ser per culpa d’intentar agafar la botella d’aigua, que em relliscava quan l’intentava obrir per treure-la i obrir-la. A continuació, van haver-hi dos kilòmetres de baixada i vaig entrar a Tossa on em vaig relaxar per no fotrem una trompada amb tothom mirant i agafar una mica d’aire.

La transició va ser força ràpida, i quan vaig començar a córrer vaig veure que estava força bé. Estava cansat, però almenys no estava extenuat com altres cops, i el primer kilòmetre em va sortir per sota de 4’. Els primers 1500 metres eren asfalt, pujant sempre una mica, i després ja entràvem en una mena de parc, amb terra, i que feia corbes i petits puja-baixa. Cap el kilòmetre 3 vaig avançar a en Jose, que anava fos pel que em va explicar després. La segona volta va ser més dura, i vaig començar a notar el cansament en el tram del bosc de pujada, i vaig baixar una mica el ritme per poder accelerar després a la tornada. Quan faltaven un parell de kilòmetres em vaig trobar a l’Oliver que anava caminant. Li vaig dir que es posés al meu costat, però no podia. Després ens va explicar que havia tingut rampes als quàdriceps i que havia hagut de parar.

Per variar, vaig entrar esprintant a la meta, fent el darrer km per sota de 4’, i vaig aconseguir fer per sota de les tres hores. Molt content per quedar entre el primer terç de participants arribats, i força cansat. Després ja vaig veure que en temps parcials, en el córrer havia quedat el 19, i que el meu punt dèbil continua sent la bicicleta (el 233), encara que és cert que em vaig reservar una mica. La natació acceptable (161), però necessito millorar com sigui la tècnica.

Passem a la fitxa:

Distància: 1500 metres nedant, 45 Km bicicleta, 9 Km corrent.
Altura guanyada positiva: 1179 metres bicicleta segons Garmin (em sembla massa, i el rellotge indicava 800), 49 metres corrent.
Zona: Tossa de Mar.
Valoració Organització: 8. Ho vaig trobar tot molt ben organitzat, excepte un punt i que és la situació de la zona de la fira. Al estar a l’altre banda del pont hi havia un trànsit fort de triatletes amb tot d’un costat a l’altre. Si et deixaves alguna cosa per entrar a boxes, havies de fer una bona volta, i no només en aquest cas. Per tota la resta, cap queixa. Sortides alhora, voluntaris ben situats, emergències preparades, etc…
Recorregut: 9. El recorregut trobo que és realment molt bo malgrat el desnivell. El no haver de fer dues o més voltes en bicicleta per mi va ser també un encert, i les vistes. El de córrer, encara que eren dues voltes, va ser entretingut.
Ambientació: 7. L’speaker molt bé tota l’estona, llàstima dels problemes de só. A Tossa, a les transicions i a la platja, hi havia ambient, a la resta, sent una triatlò, doncs és complicat.
Valoració Avituallament arribada: 8. Et donaven una bossa amb 2 aigües, 1 beguda isotònica, una cola, plàtan i poma. Prou bé.
Valoració Avituallament mitja carrera: 8. A la part de córrer hi havia aigua al principi i a la meitat. A la part de bicicleta tot un encert de donar aigua i un gel. Una beguda isotònica en algun punt hagués anat molt bé, però es compensa una mica amb això que us he dit de la bicicleta.
Sorteig Regals: No, que jo sàpiga.
Dutxes: No que jo sàpiga.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 6. Hi havia zones habilitades, però es van omplir molt ràpid i estaven lluny de la sortida. Vaig arribar dues hores abans i gairebé no aparco.
Bossa del corredor: Bossa amb una samarreta tècnica, la bossa en sí, una cervesa i una clara, i a part, el barret de natació. Estava bé encara.
Data: 10/09/2016.
Preu: 41€ (no federats). Si t’apuntaves amb temps et podies estalviar diners.