Cursa 10 km Vilafranca del Penedès

Bon dia!

Ara feia dies que no corria cap cursa, i per fi he tornat a competir. Aquest cop he tornat a la Cursa 10 Km Vilafranca del Penedès, una cursa molt plana i homologada que tothom diu que va molt bé per fer marca, i de fet ha estat així encara que amb algun entrebanc. A la cursa he anat amb els meus companys de Viladecans Triatló, encara que allà també m’he trobat al Dani Vicente de Corresolidaris.

El recorregut, pels que no la coneixeu, consisteix en donar dues voltes de 5km. En aquesta ocasió hi havia més de 1700 inscrits, i han optat per fer calaixos. El problema que hi ha hagut és que per un error informàtic molta gent ha anat a parar on no li corresponia. Jo mateix he hagut de canviar el calaix. Després d’escalfar amb els companys, ja hem anat cap a la sortida on ens hem posat junts uns quants: David, Berto, Juan Pablo, Yago i Ivan. La sortida, després de veure els castellers, ha estat molt ràpida, massa i tot. En Berto ha entrat en mode “Bolt” i s’ha posat fins i tot davant del David. És cert que el primer tram és de baixada, però era un ritme molt fort i he passat el primer kilòmetre a 3’27’’, i això que ja el veia endavant! Aquí tots ens hem separat, era evident que cadascú anava a seguir la seva estratègia, el que ha fet que es convertís en una cursa molt dura a nivell mental.

Del km 1 al 2,5 és el pitjor tram per mi, ja que és on hi ha un fals pla de pujada i es nota lleugerament. Allà m’ha avançat en Dani. Després ja hem arribat a la recta que es fa d’anada i tornada. Veure allà als primers corredors per la meitat m’ha fet gràcia i tot. A 100 metres d’arribar al gir de 180 graus he vist en David, i després a en Berto una mica ja separat, però no massa, i al girar al Juan Pablo, una mica després a en Yago, i a l’Ivan, a qui havia avançat un kilòmetre enrere (ell havia sortit al costat d’en Berto, massa ràpid).

Al km 4 hem entrat al nucli vell, amb algun tros de pujada, però majoritàriament baixada. La veritat és que tenia la sensació de que potser m’estava passant, però podia anar tirant. Al acabar la primera volta he vist que havia trigat 18’55’’, i que per tant anava bé per l’objectiu, és clar que el sisè kilòmetre no anava a ser tan ràpid. Fins arribar a la recta d’anada i tornada, he sentit que les cames em pesaven i no podia tirar. Sort del rellotge, perquè he mirat i no anava tampoc molt alt de pulsacions, el que volia dir que era un problema mental (dels meus de cada dia no, dels altres). Tenia molts dubtes, de fins i tot parar o no, però cada cop que mirava veia que seguia igual i que de fet podia anar més ràpid. Al km 8 he mantingut al principi, i he apretat al final, ja més convençut d’acabar bé. L’últim kilòmetre ha estat fort. Veia que anava a 3’39’’ de ritme, i que podia aconseguir l’objectiu de baixar de 38. He fet el darrer revolt i he accelerat al màxim per arribar a meta, i aleshores ha passat… A l’últim tram hi havia una catifa verda que m’ha despistat i no he vist que el terra baixava una mica. Esperava tocar asfalt, però el peu se m’ha quedat com a l’aire i m’he fotut una bona hòstia. Ja quan he vist que cauria segur, instintivament m’he posat de costat per rodolar, i mentre queia he vist com el pobre home que anava darrera meu també se la fotia. M’he aixecat ràpid, li he donat la mà per aixecar-se, i els dos hem entrat a meta. Al final 38’02’’, sub 38’ segur sense la caiguda, que hi farem. Us deixo el vídeo per a que rigueu una estona.

 

Mirant ara la cursa per garmin, tinc clar que podria haver tirat més. He perdut la batalla mental, que hi farem, encara que si que he millorat la meva MMP. En David gairebé baixa de 36, en Berto ha quedat més de 30 segons davant meu (l’hauria d’haver seguit segurament), i tota la resta han fet un gran paper: les Esthers, en Jose, en Jose Luis, en Juan (que s’estrenava en 10 km), l’Eugenio i tots els sub 40. I una foto del arxienemic…. De la resta no en tinc.

He anat als serveis mèdics, on també estava l’altre corredor que s’havia caigut. Simplement una mica de desinfectant al colze, i llestos. Ara el tinc una mica inflamat, suposo del cop, encara que el que em preocupa més és el dit índex de la mà esquerra (el que faig servir per netejar-me l’orella, hahaha), on tinc un bon blau. Suposo que capsulitis, ja que el puc moure.

La fitxa la podeu trobar en la crònica que ja vaig fer. Les novetats son les que ja us he dit. Beguda i menjar a l’arribada, com sempre, molt bé (no tant com l’altre cop, però deu n’hi do). L’organització i speaker fantàstics, com sempre.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Deixa una resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com es processa les seves dades comentari.