Cursa de la Mercè

Com moltíssima gent, avui he corregut la Cursa de la Mercè de Barcelona. En teoria hi havia 18.000 corredors apuntats, i a meta han arribat 14010. La cursa de la Mercè és una carrera més dura del que un pot pensar inicialment. Per començar, encara que no ho sembli, hi ha un desnivell acumulat de 54 metres, poca broma. A més, l’últim kilòmetre i mig es de pujada pel Paral·lel, que té tela després de que un vingui ja força cansat, a part del fet que gairebé tota la pujada es fa des del Km 5 (si bé es cert que es continua, però no forta). A més, com cada any, no fa 10 Km exactes sinó que hi ha uns 300 metres més. Quan una cursa està tan massificada has d’anar esquivant, avançant grup de gent com pots i vigilant de no caure per alguna empenta (m’ha anat de poc avui). I tot això en la totalitat del recorregut gairebé. Total, que acaba sent un bon repte per a qualsevol corredor.

Parlem de la meva cursa. He començat a bon ritme però ja malament. No portava ni 300 metres (a l’inici de Paral·lel) que m’ha agafat una contractura a mitja esquena amb un mal horrorós. Ha estat el trapezi dret, la part inferior. Podia córrer, però ni moure massa l’esquena ni el braç dret. He estat a punt de parar, però he vist que em baixava a mesura anava corrent la intensitat del dolor i he seguit, fins que s’ha escalfat el múscul i el dolor era bastant més suportable (cap el Km 3-4). He anat una mica per davant de la llebre de 40′ fins el Km 7, i després ja l’he deixat molt enrere. El que portava la banderola anava molt ràpida, la veritat, o aquesta sensació m’ha donat. La baixada del km 4 al 5 m’ha anat bé per recuperar, i després ha vingut la segona part de la cursa, bastant més dura. Primer pujar Arc de Triomf, agafar ampolla, i seguir fins a Plaça Catalunya i Plaça Universitat. No era res exagerat, però picava. Després recte per Sepúlveda, i una petita baixada per recuperar abans d’agafar el Paral·lel. Em pensava que no arribava… Han estat uns metres més durs, i he pensat que no faria sprint final, però quan he passat entre les dues torres i he vist que el marcador estava 30 segons per sota de 40 minuts he accelerat per passar abans del canvi. M’ha anat d’un pel! 39:59 de temps oficial, i 39:44 de temps real. Tenint en compte la distància i tot el calvari, una boníssima marca, sinó la millor si tenim en compte tot.

Per altre banda, en Paco ha acompanyat a l’Agustí, un altre company de feina i ha acabat fent una molt bona marca per sota dels 50′. L’Antonio també corria amb un amic de qui volia tirar i els ha anat bé, també baixant aquesta xifra.

Quan he arribat a casa m’he aprofitat de la meva quiromassatgista particular. M’ha fet un massatge de descarrega a les cames (no penseu malament), i després a l’esquena, que com podeu imaginar, al refredar-se ha anat a pitjor. Ara la tinc més bé gràcies a ella.

La fitxa de la cursa:

Distància: 10 Km (10,3 realment).
Altura guanyada positiva: 54 metres.
Zona: Barcelona.
Valoració Organització: 8. És una cursa multitudinària, per tant si la caguen es nota molt. I aquesta és de les baratetes.
Recorregut: 7. El típic recorregut de la Mercè. Una de les curses de Barcelona que a més té l’afegit punyetero d’acabar pujant la avinguda Paral·lel. Això, els darrers kilòmetres, doncs pica.
Valoració Avituallament arribada: 6. Aigua i Aquarius. Que sí, que hi ha molta gent, però sent tan coneguda, doncs es podrien estirar una mica més.
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. Una botelleta d’aigua. El tema dels contenidors no estava massa bé aquest any.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No.
Guardarroba: Sí.
Aparcament: 3. Si vols anar amb cotxe, ho tens complicat. O aparques lluny, o vas en transport públic.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Sí. Revista, samarreta vermella (compte que descoloreix a la rentadora!!!), un sobre de crema que escalfa i propaganda variada. Per 5€, doncs està bé.
Data: 28/09/2014.
Preu: 5€.