Bon dia! Avui us parlaré de la cursa que els Corresolidaris han fet amb el club d’atletisme de Sant Joan despí, la IX Cursa Solidària de Sant Joan Despí. No faré fitxa com a la resta de curses, ja que seria una mica raro, i a més no m’agradaria no ser objectiu. Per tant, aquest cop ho faré tot una mica més informal, explicant-vos com va anar.

Passarem molt ràpid la part menys interessant, i és com em va anar a mi: vaig córrer la de 5 km. Vaig suar la gota gorda. Durant els tres primers kilòmetres vaig anar amb un altre Corresolidari (Luis Miguel). Quan vaig arribar on es desviaven les dos curses (5 i 10 Km), em vaig equivocar de camí. La voluntària em va dir que per l’altre costat, no la vaig entendre, vaig tornar enrere i gairebé me’n vaig per ves a saber on. Al final 18’31’’ malgrat aquest contratemps, i posició 17 de 219. Després us deixo el garmin per a que pugueu veure el recorregut del circuit i tota la resta.

I ara, després d’aquest mega resum, anem pel principal; la festa del córrer solidaria. A part de les dues curses que us he dit, hi havia també curses infantils, però sobretot, un gran nombre d’activitats, tan abans, com després de les carreres: animació del speaker sense parar, música, xerrades sobre córrer, zumba, fira amb entitats solidàries, concert amb Dj fins a les 00:00, un petit bar, molts premis (fins i tot una categoria pels corredors minimalistes),…

A la cursa de 10 km hi havia dos avituallament amb aigua (un per tant a la de 5 km), el que es veu molt pocs cops, i que per altre banda amb la calor d’ahir era completament necessari malgrat que la cursa comences a les 20:30. Molts corredors ara estan acabant la temporada, i els kilòmetres acumulats i la onada de calor d’aquests dies fan molt d’efecte. Més d’un va haver de deixar la cursa abans de temps, o va veure com els seus temps es disparaven. A mi també em va afectar una mica, i això que jo la suporto molt bé la calor (soc dels que dorm tapat i amb pijama a l’estiu, i portes i finestres tancades per crear caldo de cultiu). Però és que ahir, lo de córrer era més una festa, una celebració de la solidaritat, que no pas una cursa competitiva, i això que hi van anar grans com en Jose Luis Blanco, en Moha, o la Hashna, entre molts altres, o el corresolidari Carlos Lancharro, i que també van notar els mateixos efectes.

Per grans, grans, hi havia l’Ivan Rojas (amb les seves filles Sofia y Sara), y en Tony Molinos (pare d’en Pol del Proyecto Pol), presents a la fira i a les curses. Tots ells son els nostres protagonistes, i tots nosaltres correm per ajudar-los a ells i als que representen, així com a la FECAMM, però crec que aquest cop, sincerament, hi ha també un altre gent que es mereix una menció especial. Son gent que treballa cada dia per a que tot això tiri endavant, i encara que ells no ho vulguin se’ls ha de donar les gràcies per la gran tasca que estan realitzant. Jo, des d’aquí, m’agradaria agrair a tots els voluntaris que ahir van treballar d’alguna forma per a que tot sortís bé, però sobretot, a un nucli de persones que sense ells el d’ahir no hagués estat possible. Per mi, els dos principals actors son l’Óscar (president), i l’Avelino (“el vice”), però sense oblidar a en Toni (el tercer a l’ombra), i Paco, Juanjo, Antonio, Eva, Agustí i Pilar, que no van parar, i tota una llarga llista de Corresolidaris, familiars, i voluntaris (i em deixo molts i molts noms per mencionar, perdoneu!). Per la meva banda, em sap greu, però no vaig poder ajudar massa en tot aquest assumpte per culpa de la feina, però que menys que agrair tot el seu treball.

El recorregut crec que va ser calcat, o gairebé, al de anys anteriors. Una cursa molt plana, exceptuant una petita pujada al principi fins el kilòmetre 1,2. Les llebres fantàstiques i de nivell (potser una estirada d’orelles a la de 38’, que segurament li hauríem d’haver posat un contrapès a la motxilla). A l’arribada aigua, fruita, i un tros d’ensaïmada. Cursa solidària, tot va íntegrament a les causes solidàries, així que està molt bé el que es va aconseguir. La bossa del corredor, amb un Caldo Aneto que no pot fallar, Mentos, Colgate, crema OxD i alguns caramels. Dutxes, servei de massatge, guardaroba, temps amb Championchip,… una cursa en tota regla i on gairebé es van aconseguir 1000 participants en ple més de juliol.

Tot això, no s’ha d’oblidar, es va fer per recaptar fons per les causes a les que representa Corresolidaris, per que necessiten tota l’ajuda que calgui, perquè rendir-se no ha estat mai una opció. I sempre amb cap, perquè recordeu que aquest lema tan “molón” no fa referència a córrer fins morir en una cursa, sinó a continuar lluitant en la vida per aconseguir superar qualsevol adversitat, o per perseguir un objectiu noble. Córrer està molt bé, et posa en forma i sexy si vols (no és el meu cas aquest darrer), però si a més col·labores portant un missatge a la resta, i a més et comportés ajudant sempre als altres, almenys estaràs aportant una gran cosa a aquesta societat a vegades un pel “consentida”. Així que ja sabeu, a córrer, gaudir, i ajudar.

Acabo amb aquest missatge, perquè sinó semblarà que estigui fent una Oda als Corresolidaris, i no és l’objectiu. L’objectiu es que tots ens fixem en els “altres”, el que ens necessiten. Vinga, a córrer!

Salut i kilòmetres!