Ara que ja ha passat carnaval, i per tant l'època de disfressar-se, potser és el moment de parlar d'un tema que fa temps que volia treure a la llum. El títol del post ho deixa molt clar, perquè sí, siguem sincers, tot bon corredor porta una bona disfressa de runner, i ho fa tot l'any. No t'enganyis, tu, el/la que està negant amb el cap també.

Un runner es como una cebolla. Un runner és com una ceba. Está formado por varias capas, y según la intensidad del entreno hasta huele igual. Està format per diverses capes, i segons la intensitat de l'entrenament fins fa olor igual. Para hacerlo fácil, voy a explicar como es este disfraz según lo que se podría considerar un máximo exponente (nadie en particular, tranquilos), imaginando un runner que lleva todo lo habido y por haber. Per fer-ho fàcil, vaig a explicar com és aquesta disfressa segons el que es podria considerar un màxim exponent (ningú en particular, tranquils), imaginant un runner que porta tot el hagut i per haver. Sí, fijo que puede que os parezca “jocoso”, pero la verdad es que en cierto modo cada uno de nosotros está muy cerca en algunos aspectos. Sí, segur que pot ser que us sembli "jocós", però la veritat és que en certa manera cada un de nosaltres està molt a prop en alguns aspectes.

Si empezamos por la primera capa, la capa “en pelotas”, aquí todos somos bastante parecidos. Si comencem per la primera capa, la capa "en pilotes", aquí tots som bastant semblants. Tendremos más o menos pectorales (y siendo hombres, también vale el comentario), tendremos o no un embrión de tercera pierna, y dependiendo del tiempo que hace que corramos habremos perdido más o menos kilos. Tindrem més o menys pectorals (i sent homes, també val el comentari), tindrem o no un embrió de tercera cama, i depenent del temps que fa que correm haurem perdut més o menys quilos. Hasta aquí todo normal… Fins aquí tot normal ...

La segunda capa es la primera capa interior (no donde está la belleza). La segona capa és la primera capa interior (no on hi ha la bellesa). Seria todo aquello que va por encima de la piel pero no se ve a primera vista. Seria tot allò que va per sobre de la pell però no es veu a primera vista. Aquí tendríamos las cremas y derivados. Aquí tindríem les cremes i derivats. Empecemos con un básico para muchos, y más para los principiantes: la vaselina. Comencem amb un bàsic per a molts, i més per als principiants: la vaselina. Para los exagerados, la llevarían casi en todas partes excepto aquellas zonas que solo usarían en su intimidad. Per als exagerats, la portarien gairebé a tot arreu excepte aquelles zones que només usarien en la seva intimitat. La verdad, de todas formas, es que se acercan a esas zonas… Tenemos pezones, cuello, ingles, axilas y plantas de los pies. La veritat, de totes maneres, és que s'acosten a aquestes zones ... Tenim mugrons, coll, engonals, aixelles i plantes dels peus. Vamos, que como abraces a un runner desnudo fijo que se te escurre. Anem, que com abracis a un runner nu fix que se't s'escorre. Si hablamos de otras cremas, pues podríamos tener hidratantes, cremas para calentar los músculos antes de entrenar (¿por qué, vamos, para que calentarlos corriendo si tienes una crema?), cremas antiestrías, cremas termoreductoras para los abdominales o piernas… Y claro, otra muy importante dependiendo de la época puede ser la crema solar, para evitar esas marcas tan chulas de morenéz de cuello para arriba, la mitad de brazos, y solo las rodillas. Si parlem d'altres cremes, ja que podríem tenir hidratants, cremes per escalfar els músculs abans d'entrenar (per què, anem, perquè escalfar corrent si tens una crema?), Cremes antiestries, cremes termoreductoras per als abdominals o cames ... I és clar , una altra molt important depenent de l'època pot ser la crema solar, per evitar aquestes marques tan xules de morenor de coll cap amunt, la meitat de braços, i només els genolls. Sexy, sexy… Sexy, sexy ...

Un cop tenim al nostre runner bé cremós, aquí tot ell / a amb un color blanc Iniesta que riu-te tu de l'original, pensaríeu que toca posar-li una mica de roba, però esteu equivocats. Us deixeu una cosa important; la cinta amb el pulsòmetre. No entraré en teories de si és millor córrer amb o sense (cinta, que no cor). I és clar, si hi ha cinta, també hi ha rellotge amb GPS (o no), i si pot ser amb múltiples funcions i esports que et permeten calcular fins l'esforç que fas quan vas al lavabo ... La llet, vaja. Per si els nostres dades no es guarden correctament, hi ha gent que porta el seu polsera biomètrica també, no fos cas ...

Antes de pasar a la ropa interior, nos falta la capa de “lesiones”. Aquí tenemos las famosas cintas de fisioterapia de color azul, que muchos piensan que les dan un aire a Madelman o superhéroe recuperándose de una gran batalla, aunque la verdad más bien diría yo que a padre donde sus hijos se han divertido intentando pegarlo a la pared con cinta azul para cerrar cajas. Si esto no sirve, también están además las tobilleras, rodilleras, y todas las “eras” que sean de menester.

Pasamos a la ropa interior, donde cada uno tiene sus manías. Que sí slips, que si sujetador con agarre (algunos hombres también), que si calcetines para ampollas, medias de diferentes clases o calcetines y perneras a parte… Con esto ya podríamos ir terminando, ¿no? Pues va a ser que no. Nos hemos dejado la camiseta interior de compresión, imprescindible para lucir tipito, y los manguitos de brazos también compresores si queremos, para que nos sintamos como una auténtica butifarra bien embutida.

Pasemos a otra capa. Nos faltan los pantalones: de tenis, de fútbol, compresores cortos o largos, medias de pierna entera, o cualquier otra prenda que nos sirva. Si también son medias compresoras, seguramente la cabeza nos podría llegar a explotar porque la sangre tiene que circular por algún sitio, pero bueno… Y como camiseta, ¿que ponemos? Si no queremos ponernos una térmica por encima de la compresora, que seguro que hay gente que lo hace, ya tocaría la CAMISETA. Sí, esa cosa que no tenemos ningún runner. Esa cosa que nunca regalan en las carreras, y que nos encontramos hasta la sopa… “¿Cariño, que hay de cenar? Caldo Aneto con salsa de camiseta del domingo. La sopa es roja porqué ha desteñido…”. Pues eso. Para gustos, por cierto, colores, y nunca mejor dicho. Hay algunas que parece que las ha dibujado el niño pequeño de dos años del que hacía la carrera, y otras que está claro que Salvador Dalí tenía un mal día. Eso sí, como sea de una carrera importante, no te la quitas de encima…

Ya casi hemos acabado, pero noooo…. Ja gairebé hem acabat, però noooo .... ¡Ostia, que hoy hace viento! ¡Òstia, que avui fa vent! Pues nada, nos ponemos un paravientos y a volar. Doncs res, ens posem una paravents i a volar. ¿Y el frio qué? I el fred què? Guantes, por dios, aquellos ultrafinos tan monos que es como no llevar nada. Guants, per déu, aquells ultrafins tan micos que és com no portar res. Aunque claro, mucho mejor eso, que no ponerse los de esquiar, los de ir en moto, o unos de cuero en plan: “soy un psicópata runner y voy a matarte”. Encara que clar, molt millor això, que no posar-se els d'esquiar, els d'anar en moto, o uns de cuir en pla: "sóc un psicòpata runner i vaig a matar-te". Y cuando el runner se pone los guantes, se da cuenta que se está olvidando de algo importante. I quan el runner es posa els guants, s'adona que s'està oblidant d'alguna cosa important. ¡La cabeza! ¡El cap! Bueno, esa en teoría la lleva, pero necesita cubrirla con algo, que sino no va a conjunto con el resto. Bé, aquesta en teoria la porta, però necessita cobrir-la amb alguna cosa, que si no, no va a conjunt amb la resta. Así que tenemos gorras, pañuelos o cintas para la cabeza, y claro está, las gafas de sol de 10 euros o menos que como mires directo hacia este se te quedan los ojos que ni Stevie Wonder (para los jóvenes, era un ciego que tocaba el piano y otras cosas). Així que tenim gorres, mocadors o cintes per al cap, i és clar, les ulleres de sol de 10 euros o menys que com miris directe cap a aquest se't queden els ulls que ni Stevie Wonder (per als joves, era un cec que tocava el piano i altres coses).

¡Por fin hemos acabado! Per fi hem acabat! Pues creo que no… ¡Error! Doncs crec que no ... ¡Error! Hay mucha gente que sin música no es persona (¿será gato o piedra?), y necesita su reproductor mp3 con su fundita. Hi ha molta gent que sense música no és persona (¿serà gat o pedra?), I necessita el seu reproductor mp3 amb la seva fundita. ¿Pero, y si te llaman, o como me pasa a mi tienes que estar atento al maldito móvil del trabajo? Però, i si et diuen, o com em passa a mi has d'estar atent al maleït mòbil de la feina? Pues brazalete y móvil, y auriculares con bluetooth si te apetece, para que así sí alguien te llame piense que no estás corriendo, sino haciendo el amor con voz jadeante. Doncs braçalet i mòbil, i auriculars amb bluetooth si et ve de gust, perquè així si algú et cridi pensi que no estàs corrent, sinó fent l'amor amb veu panteixant. No veas que risas cuando es tu abuela quien llama… No vegis que rialles quan és la teva àvia qui diu ...

Ara sí, ja està a punt! Com a runner ben preparat, amb la seva disfressa perfecte, va cap a la porta, l'obre i s'adona que porta les claus a la mà. On les fica ara si resulta que tot és molt "molón" però no té butxaques? Doncs s'agafa una ronyonera de runner (que no de col·legi), i les fica allà, juntament amb algun euro per si la tirada és llarga, no troba cap font, i li agafa una deshidratació. També és una bona idea portar una mica de diners per si es lesiona o li dóna una rampa (cosa que per cert només et pot passar just quan estàs a 10 o més quilòmetres de casa teva), però això no serveix per a tothom. En el meu cas, per exemple, en moltes de les meves tirades llargues, diguem que els transports estan una mica lluny... Com no agafi un senglar o un tractor, ho tinc cru. Això seria tot el que es necessita per a una disfressa completa de runner, sempre que no siguis un Trail Runner, on llavors la llista es multiplica per dos... Un altre dia ja us parlaré dels triatletes, ja veureu, ens farem uns riures...

Ja per acabar, el runner, super content, per fi surt al carrer disposat a donar-ho tot perquè té una carrera, es mira els peus i diu: "Merda, les sabatilles de córrer i el xip!". I només quan arriba a la cursa després de canviar-se és quan descobreix que s'ha deixat el portadorsales, el dorsal, i algun gel ...

Salut i kilòmetres!