Fondistes Llobregat va organitzar ahir un entrenament per afiliats i amics que començava a la Plaça Mireia, a Esplugues de Llobregat. La quedada va començar a les 21:00, i entre una cosa i una altra vam acabar a les 00:30, amb el que segurament vam fotre enlaire la nit de moltes parelles que estaven als cotxes, jajaja. Bromes a part, van aconseguir reunir unes 50 persones, i tots ens ho vam passar fantàsticament.

Un cop reunits tots, cap a les 21:40 va començar el macroentrenament. Ens vam dividir bàsicament en dos grups, un que faria uns 12 Km, i un altre que en faria 6. El grup de 12, en el que vaig anar jo, estava guiat per en Paco, i tancava la marxa i també feia de guia “l’Abuelo Runner”. El grup de 6 Km el va portar en Manuel.

Vam començar ja directament de pujada, escalfant motors, fins que vam entrar en una trialera. La veritat es que anava una mica cagat per no saber per on en fotrien… Com que encara hi havia llum, la cosa no va anar tan malament. Em vaig torçar un cop cada turmell, però sense conseqüències, i vaig ensopegar un parell de cops. En aquests terrenys em falta molta tècnica encara. Ja vaig veure des del principi que hi havia molt de nivell al grup. Abans de creuar la carretera per entrar a Vallvidrera, vam fer una mini parada mentre en Paco anava a buscar uns quants que faltaven, i vaig aprofitar per fer la foto que veieu a la portada.

Un cop tots agrupats, vam continuar per dins de Vallvidrera i ens vam dirigir al nostre destí, el Mega Concert de Granotes del Llac. Realment no havia sentit tantes granotes des de feia temps… Ens vam posar tots junts al pont, amb perill de que s’esfondrés, vam aguantar la respiració ja que començàvem a generar caldo de cultiu, i ens vam fer unes quantes fotos.

Ens vam tornar a posar en marxa, pujant tot el que havíem baixat, que no era poc, i a Vallvidrera ens vam tornar a reagrupar. Quan vam tornar a arrencar, el grup es va acabar dividint en dos. El grup en el que em vaig quedar, que era el que anava davant i on també estava l’Antonio Romero, vam pujar fins a l’emissora (cosa que crec que vam fer tots), però després vam continuar per una trialera molt tècnica amb unes vistes espectaculars. No vaig poder fer cap foto, per que prou feina tenia per mantenir-me dret sense fotrem una santa llet. La trialera va acabar al Camí de les Aigües, i allà vam accelerar fins arribar un altre cop a plaça Mireia.

Com us podeu imaginar, gran part del recorregut va ser de nit, encara que hi havia lluna plena. Tots portàvem els nostres respectius frontals, i el del Paco semblava el d’un camió. Jo vaig aprofitar per estrenar i provar el meu primer frontal, un Petzl tikka RXP del qual us en parlaré en un altre article. Quan sortíem del llac ens vam trobar a un grup de ciclistes que segurament van “flipar”….

A la Plaça Mireia vam sopar tots en comunió a les taules, i vam compartir experiències i menjar. Vam estar així fins que vam començar un sorteig sorpresa que havia organitzat Fondistes Llobregat, i on es van repartir un munt de regals, que anaven des de inscripcions gratuïtes per diverses curses, fins diferents peces esportives. El sorteig va ser una autèntica festa, on tothom va riure molt. A mi, com és normal (no tinc sort amb això), no em va tocar res. Igualment, els sponsors també ens van regalar a tots diferents productes. Així, Amisport ens va donar gels de magnesi i col·lagen, i PH-Quirogel ens va donar un sobre amb una crema.

Finalment, després del sorteig i d’acomiadar-nos, com que començava ja a fer rasca, vam anar marxant cap a casa.

Aquesta és una experiència doncs que us recomano que compartiu tots el proper cop, i us hi apunteu. Vull agrair des d’aquí tot l’esforç que va fer Fondistes Llobregat per realitzar aquesta sortida, i donar les gràcies per com s’ho van currar, i en especial a en Paco, que no va parar de preocupar-se per tothom fent més kilòmetres que ningú.

Salut i kilòmetres!