Crònica Tricircuit Tossa de Mar (Olímpic)

Bon dia a tots!

Avui que tinc una mica més de temps us faré la crònica de la triatló olímpica que vaig fer el dissabte, una de les més dures d’aquesta distancia que hi ha en asfalt, el Tricircuit de Tossa de Mar. Aquest cop vaig anar amb uns quants companys del Viladecans Triatló (VT), i que van participar en diferents distancies. En la olímpica vam estar en Jose, l’Oliver, i jo, i en sprint en Berto, en Franki, en David, l’Ester Mateos i l’Ester González. També ens va acompanyar en Marçal, l’entrenador de VT. I per si érem pocs, allà em vaig trobar també un vell conegut de les curses, a en Javi Gracia, que com jo s’està passat a les triatlons.

Us parlaré de la triatló olímpica, que és la que vaig fer. Consistia en un circuit de dues voltes per l’aigua (cadascuna de 750 metres, encara que la gent comenta que més), una volta per carretera de 45 km i un desnivell de gairebé 800 metres acumulats, i dues voltes a un circuit de 4,5 km amb trams llargs de terra, una mica de desnivell, i els seus girs macos. I tot això començava a les 15:00, a plena solana…

tossademar

La meva sortida (no federats), va ser a les 15:04, i vaig sortir al costat d’en Javi. Un cop dins de l’aigua, ja no vaig saber distingir qui era qui. Aquest cop em vaig sentir molt còmode malgrat que estava rodejat de nedadors i rebia cops per tot arreu. Em vaig aïllar mentalment i em vaig concentrar en respirar i nadar correctament, sense enguixar-me, i la veritat es que va ser així. Em va passar alguna cosa molt rara amb el rellotge, que encara no sé que coi va ser, perquè 4 minuts de la primera volta sembla que va estar parat. En total em van sortir 27 minuts segons l’organització fins la transició, i sense estar cansat, el que era molt bo.

La transició va ser una mica lenta, però no era l’objectiu fer-la molt ràpid, i em vaig posar fins i tot els mitjons. Vaig agafar la bici i vaig anar tirant. No vam trigar res en començar a pujar, però era una cosa suportable. A mesura que anàvem avançant, hi havia algun tram que es feia més fort, però res exagerat. En aquesta tram de fet la gent anava força junta. Es veia la carretera tota plena de bicicletes i les vistes eren bones. Un parell de cops em van passar un grup petit que anàvem més ràpids, però en general no era aquella sensació d’altres cops on tothom m’avançava, i de fet jo també estava avançant a gent. En molts trams del recorregut m’anava trobant sempre a un mateix triatleta, el dorsal 240, amb qui vaig anar parlant i em va recomanar guardar forces per la segona part del circuit, que si que era un port.

Fins el km 10 vam pujar, després vam baixar una mica, i vam creuar el poble de Llagostera, per donar la volta i tornar per un altre carretera que ens portava al port. Just abans de començar el nou tram em vaig menjar una barra de cereals que portava, per agafar forces. Allà va començar la part més dura de totes, i que es va allargar gairebé fins el kilòmetre 30. Una carretera d’asfalt molt rugós i estreta, pujades “ben maques”, i moltes corbes tancades. Això sí, les vistes i l’ambient en sí era fantàstic. Em trobava fort, i vaig avançar a uns quants pujant. Gairebé al cim em vaig trobar amb el punt d’avituallament que necessitava amb urgència, ja que havia acabat amb tota la meva aigua (750 ml). Vaig beure’m quasi una ampolla, vaig demanar permís per emportar-me’n un altre, em vaig prendre un gel que em va regirar tot però que no em va afectar gaire perquè començava la baixada.

Com ja em van avisar, la baixada era molt tècnica i havies d’anar amb molt de compte de no passar-te. En una corba de 180 graus de les que hi havia vaig veure una ambulància i un triatleta, i hi van haver més caigudes. Vaig avançar uns quants, i un parell em van avançar a mi. Els llocs complicats estaven ben indicats amb voluntaris. Finalment vam arribar a la carretera de la costa, cap el km 35 (que era el que havien fet els de la triatló sprint), i vam tornar a començar els tobogans de pujada i baixada, i que ja es començaven a notar a les cames. Tot això un altre cop amb unes vistes espectacular, i gaudint del recorregut. Pujant, i de la manera més tonta, em vaig sortir de la carretera sense cap conseqüència. Va ser per culpa d’intentar agafar la botella d’aigua, que em relliscava quan l’intentava obrir per treure-la i obrir-la. A continuació, van haver-hi dos kilòmetres de baixada i vaig entrar a Tossa on em vaig relaxar per no fotrem una trompada amb tothom mirant i agafar una mica d’aire.

La transició va ser força ràpida, i quan vaig començar a córrer vaig veure que estava força bé. Estava cansat, però almenys no estava extenuat com altres cops, i el primer kilòmetre em va sortir per sota de 4’. Els primers 1500 metres eren asfalt, pujant sempre una mica, i després ja entràvem en una mena de parc, amb terra, i que feia corbes i petits puja-baixa. Cap el kilòmetre 3 vaig avançar a en Jose, que anava fos pel que em va explicar després. La segona volta va ser més dura, i vaig començar a notar el cansament en el tram del bosc de pujada, i vaig baixar una mica el ritme per poder accelerar després a la tornada. Quan faltaven un parell de kilòmetres em vaig trobar a l’Oliver que anava caminant. Li vaig dir que es posés al meu costat, però no podia. Després ens va explicar que havia tingut rampes als quàdriceps i que havia hagut de parar.

viladecanstriatlotossademar

Per variar, vaig entrar esprintant a la meta, fent el darrer km per sota de 4’, i vaig aconseguir fer per sota de les tres hores. Molt content per quedar entre el primer terç de participants arribats, i força cansat. Després ja vaig veure que en temps parcials, en el córrer havia quedat el 19, i que el meu punt dèbil continua sent la bicicleta (el 233), encara que és cert que em vaig reservar una mica. La natació acceptable (161), però necessito millorar com sigui la tècnica.

Passem a la fitxa:

Distància: 1500 metres nedant, 45 Km bicicleta, 9 Km corrent.
Altura guanyada positiva: 1179 metres bicicleta segons Garmin (em sembla massa, i el rellotge indicava 800), 49 metres corrent.
Zona: Tossa de Mar.
Valoració Organització: 8. Ho vaig trobar tot molt ben organitzat, excepte un punt i que és la situació de la zona de la fira. Al estar a l’altre banda del pont hi havia un trànsit fort de triatletes amb tot d’un costat a l’altre. Si et deixaves alguna cosa per entrar a boxes, havies de fer una bona volta, i no només en aquest cas. Per tota la resta, cap queixa. Sortides alhora, voluntaris ben situats, emergències preparades, etc…
Recorregut: 9. El recorregut trobo que és realment molt bo malgrat el desnivell. El no haver de fer dues o més voltes en bicicleta per mi va ser també un encert, i les vistes. El de córrer, encara que eren dues voltes, va ser entretingut.
Ambientació: 7. L’speaker molt bé tota l’estona, llàstima dels problemes de só. A Tossa, a les transicions i a la platja, hi havia ambient, a la resta, sent una triatlò, doncs és complicat.
Valoració Avituallament arribada: 8. Et donaven una bossa amb 2 aigües, 1 beguda isotònica, una cola, plàtan i poma. Prou bé.
Valoració Avituallament mitja carrera: 8. A la part de córrer hi havia aigua al principi i a la meitat. A la part de bicicleta tot un encert de donar aigua i un gel. Una beguda isotònica en algun punt hagués anat molt bé, però es compensa una mica amb això que us he dit de la bicicleta.
Sorteig Regals: No, que jo sàpiga.
Dutxes: No que jo sàpiga.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 6. Hi havia zones habilitades, però es van omplir molt ràpid i estaven lluny de la sortida. Vaig arribar dues hores abans i gairebé no aparco.
Bossa del corredor: Bossa amb una samarreta tècnica, la bossa en sí, una cervesa i una clara, i a part, el barret de natació. Estava bé encara.
Data: 10/09/2016.
Preu: 41€ (no federats). Si t’apuntaves amb temps et podies estalviar diners.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

tossa2016
A les 4 hores (temps de tall) van acabar 426 participants, de més de 500.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Cursa Popular Carrer Guadiana

I seguint amb les cròniques, com ja us he comentat, aquest dissabte vaig fer una segona cursa a Sants, la XXVII Cursa Popular Carrer Guadiana.

La cosa va començar de la forma més tonta. L’Isidre Ferrer, un home que molts coneixereu perquè té 81 anys i corre a moltes curses, ens va dir que ell anava després a una altra que feien a dos carrers, que començava a les 12. De fet, ell feia quatre curses aquest cap de setmana, entre elles la d’avui diumenge a Ripollet, de 10 km… De gran vull ser com ell… Total, que va córrer la veu i uns quants Corresolidaris i altres participants de la cursa vam decidir d’anar-hi. Amb l’Iván Rojas va començar la conya de que hi aniria, però és que després m’hi va arrossegar.

simon_cursa_guadiana

La cursa consistia en fer tres voltes a un altre circuit, però que també passava per la plaça de la Farga, el que ja era casualitat. Ens van dir que eren uns tres quilòmetres, però per sort va resultar ser una milla, el que també vaig descobrir quan feia una volta de reconeixement al circuit.

La veritat és que tenia les cames cansades, una mica pesades. Abans de començar a córrer un noi d’una radio em va fer una entrevista en directe sobre el que era Corresolidaris, i ho vaig fer com el cul, ja que jo escriure encara, però parlar com que no. Primer van córrer les diferents curses infantils, on en la darrera participava en Simón, el fill de l’Iván Rojas, que també havia corregut en la anterior on havia quedat segon, i aquí va quedar tercer.

cursa_guadina_isidre

La sortida dels grans no la vaig fer massa bé. Hi havia una corba només començar i vaig tenir una mica de tap. Un noi va sortir disparat el primer, però en poc menys de 150 metres ja el vam atrapar i a la primera volta ja ens vam situar en la mateixa posició els tres primers. L’Iván anava davant, després el seguia jo, i després un altre home que també havia fet l’altre cursa i amb el que havia estat xerrant una bona estona. Tots tres vam notar molt l’haver fet la cursa anterior, sobretot en el ritme i les pulsacions.

cursa_guadiana_ivan

L’Iván se’m va distanciar uns 10 metres, i ja em pensava que no l’atraparia, però a la segona volta, poc a poc, em vaig poder apropar. Vam començar la tercera, de baixada, i em vaig apropar una mica més, a dos metres, va venir la part plana, on se’m va separar un altre cop i ja em pensava que no podria fer res, i un altre cop la pujada. En aquell punt vaig pensar que si l’avançava era en aquell moment o mai, així que em vaig arriscar a donar-ho tot, amb por de quedar-me sense energies pel que quedava de cursa. Tal com em va dir l’Iván, em va veure avançar-lo molt ràpid al darrer tram, mentre escoltava les meves trepitjades, agafar la corba i sortir amb velocitat. Jo no vaig tenir aquesta sensació, però si que és cert que em vaig girar un moment i vaig veure que li havia tret uns metres. Vaig accelerar a la baixada, i vaig entrar a la meta, trencant per primer cop la cinta d’arribada, que encara que estava feta amb paper de cuina em va fer il·lusió. Sort que l’Iván no està fort ara perquè sinó se’m ventila amb patates. Igualment, tots dos vam rebre copa!

marc_cursa_guadiana

Passem a la fitxa:

Distància: 1,69 Km
Altura guanyada positiva: 24 metres
Zona: Barcelona Sants.
Valoració Organització: 7. L’organització va estar molt correcte en tot. Era una cursa de barri molt popular, així que tot era molt d’estar per casa. L’entrega de premis va ser molt ràpida. No hi havia arc ni sistema de cronometratge, ni tampoc era l’intenció.
Recorregut: 6. El recorregut era rectangular, sense perill de perdres, però la veritat és que era dur. Cada cop que feia la pujada me’n recordava de l’anterior cursa.
Ambientació: 8. Tota la gent estava allà per animar, una cursa molt propera. Evidentment cap speaker, però si el noi de la radio que anava explicant tot i fent entrevistes.
Valoració Avituallament arribada: 7. Aigua i una barreta de cereals, i era una cursa gratuïta. Perfecte.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No.
Guarda-roba: No.
Aparcament: Intenteu aparcar a Bareclona, i a Sants…
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: No.
Data: 27/08/2016.
Preu: Gratuïta.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 5m:55s
Posició final: 1
Participants que han acabat: 30 de la categoria dels grans.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Doble Milla de la Farga (Sants)

Bon dia!

Avui us explicaré les dues curses que vaig córrer ahir al barri de Sants, i ho faré amb dos articles separats. Començaré per la primera, en la que va col·laborar Corresolidaris en la organització, la Cursa Doble Milla Plaça de la Farga. No em vull estendre massa perquè la Esther ha fet una fantàstica crònica del que realment ha estat la cursa i que us recomano que llegiu aquí. Jo us explicaré com sempre una mica més els aspectes esportius i alguna cosa organitzativa, però després de la gran aportació emocional que ha fet l’Esther, poca cosa més puc dir jo ja…. A part, hi trobareu més de 1200 fotos!!

cursa farga 2016

Comencem per una tonteria, i és que gairebé no arribo perquè em vaig equivocar d’hora. Resulta que era a les 9:30, i no sé perquè estava convençut de que era a les 10:00. Per sort vaig arribar a les 9:25, i vaig haver de fer-ho tot a pressa i corrents (mai més ben dit). Com era d’esperar hi havia moltíssims Corresolidaris, tant com a voluntaris com a corredors (avui no els anomenaré perquè no us anomenaré perquè no acabaria mai…).

cursa farga 2016 proyecto pol

Primer es va fer una sortida per els de “Egoismo positivo” i per en Tony Molinos amb en Pol (de Proyecto Pol), i dos minuts després vam sortir la resta. El recorregut era un circuit de 3 voltes que passaven per la plaça de la Farga, amb baixades i pujades, alguna petita punyetera, que es noten sobretot quan vas ràpid. En total una doble milla amb un desnivell acumulat de 39 metres, el que té la seva gràcia al no ser precisament plana.

cursa farga 2016

Em vaig posar cap endavant aquest cop. Vam sortir molt ràpid (una bogeria), amb el sensei Paco, i darrere de l’Iván Rojas (del diari de Sofia i Sara), i vaig reduir velocitat perquè no volia morir ja a la primera volta. Al davant, entre d’altres, anaven els professionals impossibles d’atrapar (Carles Montllor, Eric Monasterio, Andrés Acuña….), i seguint-los anàvem els mortals. Jo vaig anar en progressio, guanyant uns segons a cada volta, el que va ser també bastant dur. Entre la segona i tercera volta vaig anar guanyant alguna posició, i finalment vaig poder entrar a la meta en sisena posició, on en un sprint em va avançar un noi jove al que no vaig tenir ganes ni potencia per poder avançar. Vaig agafar la darrera corba massa oberta (gairebé em menjo una farola, i allà em va recuperar tot el que li havia tret).

cursa farga 2016

No voldria passar a la fitxa sense felicitar a tots els Corresolidaris que van fer podi (alguns per primer cop, com Javier Arriegui, Toñi Velasco i Fina Ortuño), així com a tots els voluntaris i gent que va col·laborar per a que aquesta festa fos possible.

Com que es tracta d’una cursa de Corresolidaris, no faré la típica fitxa (o almenys hi ha coses que no puc valorar perquè seria “raro”, com l’anunci d’Axe). No posaré puntació, ja que crec que tot va ser genial, hehehe.

Distància: 3,2 Km (segons garmin 3).
Altura guanyada positiva: 39 metres
Zona: Barcelona Sants.
Valoració Organització: Tot va anar molt bé. Només hi va haver problemes amb els altaveus i va costar treure la llista definitiva de classificats, però res greu.
Recorregut: Tres voltes a un circuit una mica trencacames, però entretingut. S’havia de vigilar en el darrer gir.
Ambientació: Al ser un circuit tant curt, sempre hi havia algú donant ànims. Fora de la cursa, tot va ser una festa.
Valoració Avituallament arribada: Aigua, síndria i coca, perfecte.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: Barcelona, crec que no cal dir cap altre cosa…
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Bossa amb caramels, cremes OxD, beguda de poma. Fantàstic amb el preu que tenia!
Data: 27/08/2016.
Preu: 3€ solidaris.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 10m:41s
Posició final: 6 (Potser set perquè hi havia dorsals que corrien sense xip perquè es van apuntar al darrer moment i per tant no contaven per a la classificació.).
Participants que han acabat: uns 130 (104 oficials).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres i solidaritat!

Crònica 29a Funimetrada

Doncs sí, avui torno a escriure perquè ahir, un dia després de la cursa de Castellbisbal, vaig fer-ne una altra. Es tractava de la 29a Funimetrada de Gelida, una cursa de 101 metres de desnivell positiu que es recorren en gairebé una mica més d’una milla. L’objectiu de la cursa és arribar a dalt a la plaça de l’ajuntament partint des de l’estació de Renfe abans de que ho faci el funicular, per tant en 8 minuts. Per desgràcia, com ja van advertir, aquest any el funicular no funcionava i els propis organitzadors ja van estar intentant que s’arreglés. Igualment, per sort la cursa era contra el funicular, no contra la Renfe, perquè tots sabem que amb els retards i lo malament que funciona rodalies per no guanyar s’hauria d’anar coix i arrossegant una pedra de 100 kgr…

IMG_7451

La veritat és que va ser una cursa molt diferent a les altres, una cursa de festa major. Força participants (crec que hi havia 150 apuntats), i alguns trams molt forts, sense gairebé cap metre pla per descansar (potser 50 metres…). Vaig córrer amb tres Corresolidaris més (Fran, Pilar, i Mari Carmen), i allà també em vaig trobar amb un vell conegut, de Fondistes Llobregat, l’Antonio Rodríguez.

La cursa començava a l’estació de Renfe, després de que un petard donés el tret de sortida. Vaig fer una mala sortida, amb alguns nens i gent que se’m va creuar i no em van deixar córrer com volia, però això és normal amb aquest tipus de cursa. Vam agafar la carretera, primer amb una pujada suau, i després amb uns 100 metres de pujada molt forta fins la rotonda de l’entrada de l’autopista/gasolinera. En aquesta pujada em vaig relaxar massa perquè no volia cremar-me abans d’hora, i va ser un error. Després ja vam anar pujant tota l’estona per la carretera, i poc a poc vaig anar guanyant posicions tota l’estona. Cap a la meitat em vaig trobar a l’Antonio, i vaig continuar augmentant el ritme fins arribar a un petit pla, on seguidament començava una forta pujada que portava a la plaça de l’ajuntament i després a l’arribada. Vaig esprintar i em van sobrar energies perquè havia reservat massa, i no m’esperava trobar-me tant bé després de la cursa del dia anterior, i de l’entrenament en bicicleta del mateix dia. Finalment setè de la categoria, i tretzè de la general.

arribada funimetrada pistarunner

En Fran va arribar 20 segons després, junt amb l’Antonio. La Pilar va ser la primera dona en la seva categoria (i de la competició), i la Mari Carmen va quedar segona. Totes dues en menys de 9 minuts. Quin parell de cracks! Ens vam quedar fins l’entrega de premis, evidentment, i després ja vam marxar cap a casa. Abans, però, amb la meva parella vaig donar una petita volta per veure el poble, i vam comprar uns xurros de xocolata que estaven just a la línia d’arribada, i és clar, va ser amor a primera vista.

Passem a la fitxa:

Distància: 1,8 Km (segons garmin 1,62).
Altura guanyada positiva: 101 metres
Zona: Gelida.
Valoració Organització: 8. La sensació que vaig tenir es que tot va anar rodat, encara que fos la cursa cap amunt. Primer de tot cal dir que es tracta d’una cursa gratuïta, així que aquí no valen crítiques, però és que tampoc se’n mereix cap. Fins i tot hi havia una persona que corria la cursa i anava comentant com anava tot. Els speakers de la cursa, en aquest cas, eren gent de Radio Gelida, que ho van fer fantàsticament bé. La sortida va ser l’única cosa una mica caòtica.
Recorregut: 8. El recorregut és el que toca. És a dir, pujar, així que perfecte. I ja van vigilar per fer-ho d’una forma no massa directe i animal, evitant escales, o sigui que bé.
Ambientació: 9. L’ambientació que va fer de l’esdeveniment Radio Gelida va ser boníssima, i l’arribada estava plena de gent. En aquest sentit em va encantar.
Valoració Avituallament arribada: 7. Una botella d’aigua de litre i mig! No ho havia vist mai en cap cursa, i menys d’aquesta distancia. Llàstima que no donessin xurros, hahaha.
Valoració Avituallament mitja carrera: Ja hagués estat un gra massa… Però si que ens van “regar” en algun moment.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No.
Guarda-roba: Crec que no.
Aparcament: 8. Vam aparcar bé pel poble, però no sé si va ser sort.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: No hi havia, però es que tampoc vam pagar res!
Data: 22/08/2016.
Preu: Gratuïta.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 6m:49s
Posició final: 13 (7 de categoria).
Participants que han acabat: 119 (de 150 inscrits).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Cursa Popular Castellbisbal

Bon dia!

Després d’uns dies sense competir, aquest cap de setmana ha tocat de nou anar a córrer. La meva idea inicial era anar a l’Aquatló de Malgrat de Mar, però em feia pal haver-me d’aixecar a les 6 del matí, i finalment vaig decidir anar a la Cursa Popular de Castellbisbal, que em permetia llevar-me a les 8:00 i a més era solidaria, destinada aquest any a la “Petita Julia”. Allà vaig coincidir amb uns quants corresolidaris que feia temps que no veia: Iván (del diari de Sofia y Sara), Miguel y Josele, y vaig conèixer als dos Javier’s del grup i a uns quants més que no coneixia.

La cursa va ser bàsicament el que s’anomena una trencacames d’asfalt. Això vol dir pujades i baixades i algun fals pla, una de les més dures que he fet, similar a la cursa d’Abrera o d’Apeles. En aquesta ocasió van ser 105 metres de desnivell positiu en 6,3 Km, amb algunes pujades de fort pendent i no precisament curtes. És una cursa on has de saber regular-te bé, perquè sinó estàs mort. Si surts com si fos una cursa de 5, error, i si surts com si fos una de 10, potser et quedes curt, encara que aquí crec que era una estratègia correcte si no la coneixies.

Jo el que vaig fer va ser seguir a l’Iván, que sé que està fort, i que ja l’havia fet. Va sortir molt ràpid, i em vaig quedar a uns 50-100 metres seguint-lo, sempre creuant els dits per no petar i preparat per baixar el meu ritme depenen de com em notés. Els primers tres cents metres eren de baixada, i després ja va començar a pujar pot ser 1 km. Aleshores va venir una bona baixada on ens vam posar a 3’20’’ i això va ser un altre kilòmetre. Una mica més de pujada, baixada, pla, i la part més dura de la cursa. Si aquí no havies regulat bé, ja tenies un problema perquè era una pujada en dos fases, de més d’un kilòmetre, i de desnivell pronunciat en certs trams, i tot això a les 10:10 del matí… Vaig començar a sentir a un corredor que feia sorolls estranys una mica abans d’avançar-lo, i després d’un minut o així vaig escoltar com al final “es deixava l’esmorçar”. No em vaig girar a mirar-ho, però el soroll era inconfusible.

cursa castellbisbal pistarunner 2016

Amb tot això vam arribar al kilòmetre 4, on va tornar a baixar, vam fer la pujada de la sortida en direcció contraria, baixada un altre cop intentant recuperar, i els darrers 800 metres amb una bona pujada fins arribar a meta. Allà va ser quan l’Ivan va petar. Vaig dir-li que em seguís, i ho va poder fer uns metres, però estava destrossat. Vaig continuar, i al arribar a dalt, només em van quedar 200 metres de baixada a tota velocitat i frenada gairebé en sec després de la meta perquè no hi havia gaire espai. Just allà, en aquell moment de la frenada, algú em va fer una foto horrible on sembla que balli break dance, i que no posaré aquí perquè ja hem rigut tots prou.

L’Ivan va arribar pocs segons després i va evitar que ningú més l’avancés, i la resta de Corresolidaris també complint amb els seus objectius, i notant força la duresa i calor de la cursa, com tots. També vaig estar una estoneta parlant amb en Rafa Pérez, que com sempre va fer una gran marca traient-me més d’1 minut.

Passem a la fitxa:

Distància: 6,3 Km (segons garmin 6,2).
Altura guanyada positiva: 105 metres
Zona: Castellbisbal.
Valoració Organització: 7. Per mi tot va anar força bé. L’única cosa es que al principi no sabia on havia d’anar, i va resultar que per agafar el dorsal havia d’anar a l’arribada (que no era la mateixa que la sortida). Per la resta bé, tot el circuit ben marcat, música a l’arribada i sortida, i potser és cert que l’speaker no s’escoltava massa bé.
Recorregut: 8. Tot el poble de Castellbisbal, de dalt a baix, mai més ben dit. Es veu que aquest any han canviat una mica el circuit i no és tan dur, i hi ha menys sol. Ben fet per tant. Fantàstic els bombers tirant-nos aigua que ens feia molta falta!
Ambientació: 7. Arribada i sortida molt bé, durant la cursa alguna gent del poble animant.
Valoració Avituallament arribada: 6. Aigua i Aquarius, i alguns caramels. No és una cursa llarga, així que està bé.
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Un aigua, però es que en aquesta distància i la calor que feia és una cosa que s’agraeix molt.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No (que jo sàpiga).
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 8. Has d’aparcar millor a l’entrada del poble, on hi ha lloc de sobre.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Una samarreta tècnica de tirants, el que està fantàstic ja que és una cursa solidària.
Data: 21/08/2016.
Preu: 4€ (és una cursa solidària).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 23m:50s
Posició final: 24.
Participants que han acabat: 265.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!