Arxiu de l'etiqueta: projecte pol

Triatló de Barcelona Solidària amb “Proyecto Pol”

Hola a tots! Ara feia uns dies que no escrivia perquè vaig una mica de bòlit. De fet, no us vaig poder fer la crònica de com va anar la triatló de Can Mercader (molt divertida), i a aquestes alçades ja no té gaire sentit.

Avui tampoc serà una crònica ben bé el que faré. Simplement us explicaré una mica com ha anat la Triatló de Barcelona, on he participat com a Corresolidari però acompanyant a la gent de Proyecto Pol. Si, d’acord, és una crònica, però d’un altre estil. L’objectiu no era competir, sinó donar a conèixer en aquest cas la malaltia d’en Pol (podeu trobar tota l’informació aquí). No us ho explicaré perquè el millor es que si us plau entreu i ho llegiu vosaltres mateixos. Ningú us ho pot explicar millor que ells. Des d’aquí també agrair a la organització que ens hagi donat la oportunitat de participar.

img_8464

En Pol ha estat malalt aquesta setmana, i no era qüestió de que vingués amb nosaltres com es pot comprendre, així que els seus cosins l’han substituït (el nen a la barca, i la nena al carret al córrer). L’equip estava format pel pare d’en Pol (Tony Molinos), en Neira, la Naiara i jo mateix. Hem sortit en la darrera onada dels olímpics, per no molestar a la resta d’atletes, però no hem fet el recorregut complert ni de bon tros. Es tractava de fer una prova, i hi havia una mica de mala mar i en Toni portava un bon constipat, així que hauran sortit uns 300-400 metres, ja que a més se m’ha parat el rellotge.

img_8470

Hem deixat la barca i al nen, i hem anat a agafar la bici. En aquesta ocasió m’ho pres amb calma, i quan he sortit en Toni i la Naiara ja havien marxat. Com que hem anat a un ritme tranquil, no he trigat gaire en enganxar-los, i poc després ha vingut en David Neira també. Hem fet les quatre voltes (36 Km) fins i tot en algun moment xiulant la cançó de “Verano azul”, a uns 29 km/h.

img_8468

La part de córrer ha estat més relaxada, mentre espitjaven el carro, i hem trigat una mica més d’una hora en la qual mooolta gent ens ha donat els seus ànims i han vist el missatge de Proyecto Pol que portàvem en les samarretes que en Tony ens havia fet per l’ocasió. Allà també ens ha acompanyat la mare de la nena que portàvem. Finalment hem entrat tots junts a meta, hem recollit la medalla, i ens han donat fruita, aigua, powerade, ensaïmades i croissants. Una bossa per portar-ho hagués estat bé, hahaha.

img_8467

Avui no faré la fitxa, però així a mode de resum el que us diré de la Triatló de Barcelona es que m’ha semblat una prova molt popular (una mica massificada), i amb molta gent al darrere. Hi havia voluntaris per tot arreu controlant-ho tot, i que crec que ho han fet molt bé, encara que en algun punt la gent és com és, i alguna persona desconsiderada s’ha creuat a saco. Crec que és una cursa molt ràpida, encara que les transicions eren massa llargues (sobretot la part corresponent a les bicis).

Al final, doncs, hem passat una bona estona i hem donat a conèixer la causa del Proyecto Pol, que és del que es tractava, i a més he passat una estona molt bona acompanyat d’una gent fantàstica. Evidentment, també m’he creuat amb alguns coneguts (alguns que feia temps que no veia), i companys del Viladecans Triatlò. Per cert, les fotos que veieu son gentilesa d’en Jesús Peiroten, abans que me n’oblidi!

Us deixo el Garmin amb tot el que hem fet:


Salut, kilòmetres i solidaritat!

Triatló de Montgat amb Proyecto Pol

Avui no us faré una crònica de la Triatló de Montgat, ja que no hi vaig participar de manera competitiva i no us puc dir gaire cosa en aquest sentit. El que si que us vull explicar és quina va ser la meva experiència amb “Proyecto Pol”, i com va ser això d’acompanyar a en Tony Molinos i el seu fill Pol durant aquesta triatló. Per què, efectivament, això és el que vaig fer ahir.

Via Corresolidaris em van informar de que necessitaven alguna persona per reforçar l’equip de “Proyecto Pol”, i em van preguntar si hi podia anar. Jo estava inscrit a una altre cursa (la Trail dels 3 Municipis), però vaig considerar que era més important fer aquesta i així ajudar d’alguna forma. Curses competitives n’hi ha tot l’any! Vaig estar parlant amb en Tony que em va explicar exactament en que consistia l’esdeveniment. La idea era fer servir aquesta triatló com a prova per més endavant fer una triatló olímpica. L’objectiu era portar el seu fill Pol durant tota la cursa. Abans de continuar, heu de saber que el seu fill Pol pateix una malaltia que es diu HNC (Hiperglicinemia no cetósica), i que l’objectiu sempre és ajudar-lo i donar a conèixer la malaltia. Com a Corresolidaris, aquesta és una de les tres causes a les que donem suport. Podeu trobar tota la informació sobre HNC, i fer donacions, a la seva pàgina web.

proyectyo_pol_triatlo_montgat

Vaig arribar cap a les 8:30 allà a la carpa. En Tony anava literalment de cul, i a part, vam haver de solucionar un problema amb els dorsals. L’Avelino, l’Eva, els seus fills i en Rafa ens van venir a ajudar també. La nostra sortida estava programada a les 10:00, sortint després dels darrers nedadors per no molestar. Vam portar la barca entre quatre al punt de sortida, en Tony hi va posar en Pol amb molt de compte i afecte, i vam esperar que ens donessin la sortida. En Toni es va posar una jaqueta flotador de surfista on hi portava un arnés, i aquest arnés subjectava dues cordes que es lligaven a la barca. L’objectiu meu i de l’Ivàn, l’altre triatleta que ens acompanyava, era anar controlant la barca mentre ell nedava (que no se n’anés de costat, que en Pol estigués bé,…).

Vam entrar, i en Tony va començar a nadar estirant de la barca, però quan portàvem pocs metres ja es va adonar que la seva esquena no li deixaria fer-ho, i vam haver de tornar. En Tony feia poc que havia sofert un accident de cotxe, i la seva esquena havia quedat ressentida i encara no s’havia curat, però com padràs que és ell ho volia fer de totes totes.

Donada la situació, li vaig proposar de fer jo el tram de natació tirant de la barca, i ell va acceptar. Era un repte que em donava molt de respecte, sobretot perque era una gran responsabilitat portar en Pol, i no ho negarem, també per la problemàtica d’haver d’estirar la barca. Fos com fos, en Tony necessitava provar si la barca podia servir per fer una triatló olímpica, i l’única forma de fer-ho era així.

Em van col·locar l’armilla, i es va unir en Germán per nedar al costat de la barca. Tots tres vam sortir en direcció a la primera boia, seguits per alguna piragua i barca de salvament. Al principi no va ser tan dur com em pensava, però poc a poc vaig anar notant cada cop més el pes. Per sort els meus companys m’anaven ajudant tot el que podien amb la barca, i vam poder completar els 900 metres nedant en una mica més de 21 minuts, i el més important, en Pol s’ho va passar bé. Quan el seu pare, que estava a la vora del mar esperant-nos, el va treure de la barca, en Pol estava rient i content.

proyecto_pol_montgat

Després de fer una llarga transició per preparar-ho tot, vam sortir a fer una volta en bicicleta. En Tony portava un carret especial que arrossegava amb la bici. Vam tenir algun problema amb el mateix carro, i després l’esquena també li va fer mal, però va servir com a prova.

Finalment, en el tram de córrer és on van estar la majoria de les sorpreses. Ens vam posar a córrer i a empènyer el carret d’en Pol tots per torns, fent un bon grup. Aquí se’ns va unir també en Xavi Sancho, que havia fet la triatló abans, l’Avelino i sobretot el gran Rafa López, i vam completar el recorregut a un ritme tranquil però constant, vigilant molt amb les pedres i sotracs.

Els darrers metres fins a meta els van fer en Rafa López i la Paula amb en Pol, i el darrer en entrar va se en Tony, qui portava una samarreta amb la fotografia de l’Héctor, un nen de pocs anys afectat per la mateixa malaltia que en Pol i que malauradament va morir fa uns dies. No puc fer un altre cosa que expressar el meu condol a la família, així com admirar el gran gest que va tenir en Tony cap a ells.

Avui doncs no hi ha fitxa, no hi ha temps i no hi ha garmin. M’agradaria, a part, agrair el suport de l’organització de la Triatló de Montgat cap en Pol i tot el projecte que representa, i evidentment a en Tony i la seva família per tot el que fan. Això si que és fortalesa, energia i orgull per tots!

Salut i kilòmetres! (i solidaritat!)