Hola un altre cop!

Tal i com vaig prometre en el post anterior, avui us parlaré de les meves noves Salomon X-Scream 3D, i de l’ús que els vull donar. Es tracta d’unes noves bambes que m’he comprat per córrer per muntanya. Amb la maleïda fascitis plantar ara es recomanable que intenti evitar l’asfalt, i per tant que millor que fer-ho en condicions. La veritat es que no em fiava ni un pel de les meves darreres ASICS Nimbus 17, que eren les que feia servir per asfalt. Son les que tenen més amortiment, i van molt bé, però tinc por que aquest excés d’amortiment, junt amb altres factors, faci que no em recuperi bé. No us equivoqueu, crec que son unes sabatilles fantàstiques, però potser a mi no em van bé ara mateix en les condicions que estic.

Alguns em direu: Però què dius? Massa amortiment es dolent? Us explico, ja que tampoc vull dir exactament això. He estat llegint molt sobre el tema, hi ha dos teories per recuperar-se de la fascitis plantar. La clàssica, que és la que estava aplicant fins ara, bàsicament diu que s’ha de fer servir un calçat amb molt amortiment per córrer i caminar. L’altre en canvi, diu que fer servir aquests calçats el que pot provocar precisament es debilitat al peu i per tant que no et recuperis del tot mai, com un peix que es mossega la cua. Jo crec que la veritat sempre es troba en el punt mig. En una primera fase, el millor es aplicar la visió clàssica per deixar que es curi, i en una segona on els símptomes no son tan greus i ja pots començar a córrer uns pocs kilòmetres, fer servir l’altre visió. Entre altres coses implica també caminar descalç per casa per reforçar el peu, a part de fer “rodar la botella”, que això ho diu tothom. Podeu llegir infinitat d’articles… I fer estiraments sempre que puguis.

A part, jo tinc una altre teoria, i tracta sobre el recolliment del peu. Les ASICS son molt amples, però el meu peu no ho es tant. A més, jo tinc el peu bastant pla, el que fa que amb les ASICS no tingui cap mena de suport al pont, i això pot fer que pateixi més aquest. No ha tingut un bon recolçament, i l’he forçat: resultat, fascitis plantar. Solució per tant, unes sabates que em recullin millor el peu i que tinguin una mica d’arc plantar (sense passar-se perquè sinó és impossible córrer sense fer-te llagues). Aquestes Salomon X-Scream 3D que us dic compleixen aquestes condicions, i a més, tenen amortiment, però no tant exagerat com les ASICS. El drop està bé per la meva forma de córrer, que ara és més amb la zona mitja del peu. Precisament la probable causa de la meva fascitis plantar va ser quan vaig començar a córrer més de punta. Crec que em vaig passar, tant que vaig carregar la zona, i al no tenir unes sabates adequades per la forma del meu peu, vaig petar.

Alguns potser em parlaran d’altres factors com el pes, el tipus de trepitjada… Tot això també ho he tingut en compte. Soc neutre, excepte en un peu que té tendència a pronar lleugerament, i peso 65 kg, així que de sobrepès res de res. Pels que enteneu una mica del tema, ja sabeu que amb les Nimbus anava crec jo ultra-protegit, ja que son per gent amb més pes. Al mercat, de fet, trobo que hi ha poques sabates amb amortiment indicades per un pes com el nostre. La majoria son gairebé sense amortiment (voladores), el que també crec que és passar-se. Amortiment el just.

Bé, doncs ja us aniré explicant com va el meu “experiment”. Penseu que aquestes sabates Salomon estan dins del segment CityTrail, i encara que no son pures de muntanya, pel que vull fer jo ja n’hi prou. Potser quan hi ha massa pedra als trails se’m quedin una mica justes, però a veure, no estic precisament al Pirineu. La sensació en la primera sortida va ser molt bona. Vaig poder fer 10 Km i no vaig tenir molèstia ni abans ni després de córrer sobre l’arc del peu (la fascitis si que la vaig notar com sempre al dia següent, però potser no tan forta), ni tampoc cap llaga. De fet, vaig fer un parell de kilòmetres per una trialera molt forta, i malgrat això em vaig sentir còmode. Seguiré experimentant sense passar-me, a veure com va tot.

Per cert, a la foto semblo Forest Gump amb aquesta barba, hahaha. Ara ja no la porto… Us deixo el Garmin d’aquest dia. De l’entranament d’avui diumenge en parlarè després:

Salut i kilòmetres!