Crónica Cursa dels Nassos 2016

¡Buenas!

Perdonad el retraso en hacer esta crónica, pero he ido muy atareado iniciando un nuevo proyecto. Como algunos ya sabéis, el día 1 de enero inauguramos con mi pareja una tienda on-line de cremas deportivas y otros productos para los corredores y triatletas. Tranquilos, otro día os contaré más sobre este tema, pero mientras tanto podéis ir haciendo un vistazo a la tienda, con el nombre de AnimaRunner.

Pasemos a la crónica de la Cursa dels Nasssos. El 31 de diciembre corrí la habitual Cursa dels Nassos de Barcelona. He de reconocer que siempre me hace un palo enorme, ya que hay muchísima gente, y además después es fin de año, y depende de cómo termino zombie total. Es cierto que ahora ya no me pasa tanto como al principio, cuando no estaba acostumbrado a correr, pero a las tres de la madrugada pesa.

En esta carrera participaron muchísimos Corresolidaris y compañeros del Viladecans Triatló. La semana siguiente, por cierto, se hizo la Carrera de Reyes que organizábamos los Corresolidaris en la ciudad de Cornellà (no pude asistir por culpa del trabajo), y donde todos sus beneficios fueron íntegramente para ayudar a las enfermedades minoritarias, además de que también se aprovechó para recoger juguetes para los niños, ¡y fue todo un éxito!

En cuanto a la carrera, pues en esta ocasión quería intentar hacer una buena marca. Después de calentar un rato con los consejos de Marçal, hablando con los de VT, y encontrándome de vez en cuando con algún Corresolidari, fuimos hacia la salida. Para intentar hacer un sub 39 ', nos reunimos unos cuantos de VT, entre los que había dos liebres de lujo; Berto y Pedro. De hecho, incluso llevaban orejas de conejo ... En el mismo grupo estábamos también Yago, Iván y Víctor. Faltaba Juan Pablo, que no sabíamos donde se había metido en ese momento.

El primer kilòmetre va sortit més lent del que volíem, per culpa de la gentada. Era molt difícil avançar, i per variar hi havia el típic que no havia d’estar “tan endavant” i que feia tap, vaja, algú que s’havia colat al calaix que no li tocava, o fins i tot gent amb gos. Vam anar avançant tot el grup bastant junts. En Víctor es va separar una mica i es va anar cap endavant, i la resta més o menys anàvem seguint a les nostres llebres. En el kilòmetre 4 vam perdre una mica de temps, segurament pel gir de 180 graus que hi ha a la Ciutadella, i allà també és van començar a desquadrar els kilòmetres del GPS amb els que marcava la cursa. Jo en aquell moment pensava que anava potser massa fort, però al arribar al sis, pujant per marina, vaig notar que no tenia aquella sensació tan típica de “fotré un pet com una gla al 7”, així que vaig començar a accelerar una mica només. En Berto es va quedar amb l’Ivan i en Victor, i amb el Pedro, Juan Pablo y en Yago vam anar avançant. Quan vaig arribar a la Torre Agbar, vaig decidir apretar encara més. Venia una falsa baixada, però em veia amb cor. Vaig anar avançant gent sense parar separant-me d’en Pedro que es va quedar amb Yago crec recordar, i vaig fer els dos darrers kilòmetres a 3’36’’, i els 150 metres que em van sortir de més segons Garmin a 3’10’’, fent MMP amb 38’15’’. Estava mooolt content. Durant la baixada vaig avançar a l’Ivan del Diario de Sofia y Sara, que em va fer la broma dient-me que sempre l’avançava en el mateix punt del recorregut.

Ya en meta, vi a David, que había llegado con 36', y luego a Yago. También me encontré a Jose Ledesma de Corresolidaris, Javi Gracia, Iván de Corresolidaris con Pablo, Rubén, y mucha más gente, pero lo que no pude hacer fue ninguna foto, ni con unos ni otros porque con tanta gente fue imposible reunirse. Con Paco de VT decidimos finalmente ir hacia el coche, y allí di por cerrada la jornada (bueno, faltaba fin de año...)

La ficha, pues ya sabéis, la del año pasado. Sólo comentar que el tema de la cerveza 0,0 isotónica que daban a la llegada me pareció una gran idea.

¡Salud y kilómetros!

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.