Cursa d'Olesa de Bonesvalls

Crónica Carrera de Olesa de Bonesvalls (MB30)

Esta dos semanas he ido entrenando, cada vez intentando correr un poco más, y poco a poco empiezo a ver la luz después de esta maldita fascitis plantar. Como mínimo, puedo correr tres veces por semana que ya está bien. Y como me va mejor la montaña que el asfalto este pasado domingo fui a correr la Marxa de Olesa de BonesvallsY como soy como soy, hice la versión larga, de 30 Km (MB30), con dos cojones y sin pensarlo demasiado, porque si lo hago seguro que no voy.

Vam anar en sensei Paco, i jo. La cursa, més que de muntanya, en molts trams la podríem classificar com de “cantera”, perquè hi havia pedres per donar i vendre. De fet, alguna m’ha deixat record. Em va agradar (no tant a en Paco), però hagués preferit algun tros més sense tanta pedra per poder córrer una mica, perquè la meva tècnica és bastant dolenta. A la fitxa de la cursa us ho explico tot, entre d’altres coses la gran organització. Anem a pams.

La idea original era anar tots dos junts fins el km 20 o així, o potser una mica abans, on en Paco em deixaria i ell aniria cap endavant. Vam començar una mica forts, fent els primers 5 km a una mitja de 4’40”, fins que vam arribar a la primera pujada que vam haver de pujar a peu perquè era un trail molt empinat. Allà ja vaig veure que alguna cosa no anava bé, perquè a en Paco se li carregaven els bessons. Vam arribar al primer cim, i vam continuar per una pista i algun tros de trail, i allà ja en Paco va començar a tenir una mica de ganes de vomitar, i problemes estomacals, i vam baixar el ritme, cosa de la qual tampoc em queixaré. Una mica per por de no morir intoxicat, en alguns moments em vaig posar davant de en Paco i vaig intentar ajudar-lo marcant una mica més de ritme, perquè evidentment, ell no tenia cap intenció d’abandonar. Fins el Pugi de la Mola vam arribar bé encara, però després a les baixades anàvem més lents i ens avançava força gent. Vaig tenir temps de fer una foto i tot allà a dalt, que son les que us adjunto.

Cursa d'Olesa de Bonesvalls

Cap el km 18, aprop d’Olesa, en una altra d’aquestes pujades en Paco em va dir que tirés, que ell no estava bé, i com que ja portava una estona dient-m’ho, i em sentia força fresc, vaig decidir tirar. Com li vaig dir a en Paco (després de la cursa), a veure si resulta que a ell li passa com a en Sanson, que va perdre la força quan li van tallar els cabells, i a en Paco quan li van tallar la “caputxa”.

Vaig arribar a la part més dura de la cursa, un autèntic pedregal que feia por. No era pedra enganxada al terra, no, sinó un terra ple de pedres soltes, de ves a saber quina espessor, i de diferents mides. I quan la pedra no estava així, sortia de la terra per tot arreu. Havies d’anar amb molt de compte. Aquí la majoria dels participants anaven a peu, però a mi encara em quedaven forces per córrer una mica. Vam pujar un altre pic, i patapam. Recordo que el peu se’m va enganxar amb alguna pedra, que vaig intentar rectificar, però res, a terra. El corredor del davant es va girar al sentir el soroll, però jo ja m’havia aixecat. Res greu. Vaig continuar, i uns 3 kms més endavant, en una baixada, un altre cop el mateix. Bàsicament rascades i un morat a la mà, però tot sencer. A part d’això, em vaig mig torçar cada turmell un parell de cops en tota la cursa, i com en Paco va poder comprovar durant molt de tros, el miracle era que no m’hagués fotut cap hòstia abans… Cada dos per tres patinava amb alguna cosa.

Bueno, la última bajada la hice bastante rápido, y cuando llegué al asfalto voy esprintar para intentar bajar de las 3h: 30, y lo conseguí por poco.

Vamos a la ficha:

Distancia: 30 Km (30,7 Km según garmin).
Altura ganada positiva: 1.228 metros (según garmin 1136)
Zona: Olesa de Bonesvalls.
Valoración Organización: 9. Teniendo en cuenta todos los factores, como el número elevado de voluntarios que hay para que todo vaya bien, el tema de los avituallamientos, el speaker, la dificultad del recorrido para que nadie se perdiera, e incluso el ambientación en algún punto estratégico, considero que lo han hecho muy bien. El speaker también era bueno.
Recorrido: 7. Aquí tinc una doble sensació. Per una banda, m’han encantat les vistes que hi havia en diversos punts, sobre tot al Puig de la Mola, però per altre, els trossos de pedres de cantera m’ha matat força. Sé que és difícil al Garraf trobar un recorregut gaire millor, i que es tracta d’una cursa de muntanya, però en alguns trams s’havia d’anar amb massa compte.
Ambientación: 8. És una cursa de muntanya, així que no es pot esperar massa ambientació, i menys en 30 Km. Ara bé, la nota es alta per que tots els voluntaris estaben animant permanentment, i n’hi havia forces, i perquè em va encantar els tamboriners a dalt del Puig de la Mola, que s’escoltaven ja només començar a pujar. Fantàstic!
Valoración Avituallamiento llegada: 9. No puedo poner el diez porque hay otras carreras que se pasan en este tema, pero esta se lo merecería también: agua, cerveza, vino tinto de porrón, y cualquier refresco que quisieras y tantas veces como quisieras. Para comer, pues butifarra con judías, pan, croissants, bizcochos y magdalenas. Ah, y el mejor! También había avituallamiento previo a la carrera!
Valoración Avituallamiento media carrera: 9. En total 5 avituallamientos, y todos, o casi, con agua, bebida isotónica, frutos secos, fruta, coca-cola e incluso chocolate.
Sorteo Regalos: Sí.
Duchas: Sí.
Guardarropa: Sí.
Aparcamiento: 9. Aparqué por el pueblo sin demasiada dificultad.
Bolsa del corredorSí, con el caldo Aneto, camiseta técnica de manga larga, un vaso de recuerdo, publicidad diversa, una bolsa de caramelos, una bebida isotónica, flectomin, una manta térmica de rescate, una muestra de crema ... Vamos, que una bolsa muy y muy completa.
Fecha: 18/10/2015.
Precio: 18 € (muy bien teniendo en cuenta la distancia y lo que te daban).

Y en cuanto a mí, como os decía:

Tiempo real3h: 29m: 45s:
Posición final: 45
Participantes que han terminado: 132 (de 180).

Os dejo el garmin, como siempre:

¡Salud y kilómetros!

Deja un comentario