triatlón Sant Pol de Mar

: 21

Hoy os contaré cómo fue mi primera triatlón, con un poco de humor. El título ya suena como si fuera del estilo: mi primera vez en tren, o mi primer beso, o en este caso, algo un poco más dura ... Tampoco me quiero alargar demasiado, a ver si lo consigo.

Se trataba de la Triatlón Sprint de Sant Pol de Mar. Fui con mi amigo Xavi Sancho, que ya lleva unas cuantas en los hombros, y me estuvo ayudando mucho para hacer los preliminares (de la triatlón, claro). También participaba en Javier Gracia, y como yo, era la primera vez que hacía una.

El tema del material ja és una mica un “follón”. Bé, no és tan complicat, és cert, però surt una mica car si no estàs preparat. És com la llista de la compra, però a lo bestia. El mínim que necessites és el mono de triatló (d’acord, sí, pots anar amb banyador en aquesta, però allà tu…), ulleres de nedar, la bicicleta, el casc, les ulleres de sol per anar més “molón”, les sabatilles de córrer i de bicicleta (pots anar amb les de córrer sense cales, però no es gaire recomanable),… El mono queda molt bé a les dones, però ens els homes amb tot el tema allà, doncs no sé que dir-vos. Som com Madelmans, però amb substancia, per dir-ho d’alguna forma. El meu, com sempre, està fet amb el tema de Hairago, i porta el logo de corresolidaris. Está hecho para TugawearsNosotros, grietas.

Seguim amb el material, que ja m’he desviat. El barret de natació ja te’l donen ells (al·leluia!), perquè és l’únic que em van donar, excepte el xip, que després l’has de tornar. Crec que no em deixo res bàsic. Després ja hi ha els extres, com el rellotge per la triatló, el neoprè que és cert que m’hagués anat bé, sabatilles de triatló que es puguin treure i posar ràpidament, i potser un atordidor d’aquests elèctrics per matar a algun dels participants que no para de donar-te d’òsties no estaria de més… Perquè cops en reps, i a vegades ja dubtes si no els fan expressament i es que alguns aprofiten l’oportunitat per desfogar-se a consciència.

SantPoldeMar_natacio

En conjunt em va agradar, però la veritat és que ho vaig passar força malament durant la natació. Pels que no n’heu fet mai cap, allò és una autèntica bogeria. Semblava el desembarcament de Normandia, amb tots de cossos a l’aigua. Allà és on reps per totes bandes. Em va agafar com una mica d’ansietat i tot, i vaig haver de passar a nadar en braça alguns trams, estil per cert on vaig més ràpid que la gent en crol, cosa molt rara. Cada cop que intentava nedar correctament, algú em fotia algun cop. Quan faltaven encara 400 metres pensava que no arribaria i moriria allà ofegat, i vaig pensar que seria la primera i la darrera triatló (ara ja no penso el mateix). A l’arribar a la última boia vaig veure l’esperança. De fet em pensava que ho estava fent fatal perquè molta gent m’havia avançat, i això que vaig sortir del darrera, però no va ser tan així. Vaig decidir fer crol bé, i vinga, amb força. Quan vaig tornar a aixecar el cap em vaig adonar que m’havia allunyat del grup i que anava en diagonal en comptes de recta. Fantàstic! Així que vaig haver de recuperar la posició, vaig arribar a la part de pedres cagant-me en tot, i vaig córrer el mig kilòmetre que em separava dels boxes. Curiosament allà molts anaven a peu i en canvi jo podia córrer.

natació triatlo Sant Pol de Mar

Als boxes vaig fer la cagada del segle, per passerell. Mira que m’havia deixat les coses ben posades, però no, soc un desastre. Em poso el casc, les ulleres i veig que arriba en Xavi, al que jo ja feia en la bicicleta. Em començo a treure la sorra dels peus amb la tovallola, em poso els mitjons i veig que en Xavi ja surt amb la bicicleta. Eing? Que estic fent malament? M’acabo de posar les sabates de la bicicleta, i noto alguna cosa incòmode però no li faig cas. Trec la bicicleta, començo a caminar i recordo que a la sabata havia deixat el pulsòmetre del pit i que és allò el que noto al peu. De puta mare. Em trec les sabates deixant la bici a terra, me les torno a posar, i m’estic mig hora intentant col·locar el pulsòmetre ja que amb el mono que té la cremallera a darrere és un infern. Surto ja decaigut. Gairebé 6 minuts en la transició. Crec que vaig fer un rècord negatiu.

bicicleta triatlo Sant Pol de Mar

Em pujo a la bicicleta, que era de lloguer a tot això, i poso els peus a les cales. És pot dir que gairebé era el primer cop que portava unes sabatilles d’aquest tipus, així que anava una mica cagat, perquè si em parava, i no podia treure el peu, o hi havia alguna pujada molt forta i em parava (que n’hi havia), la hòstia seria per riure molt. La pujada forta va arribar al principi, i vaig fer esforços sobrehumans per no parar. Un cop a la carretera, el recorregut consistia en fer 3 voltes (un total de 21 km). Excepte a les corbes tancades del final, no vaig tenir masses problemes. Tota l’estona era pujar i baixar, i és cert que podria haver anat més ràpid, però estava una mica desanimat. Igualment anava avançant a gent. Per sort, la meva companya estava per animar-me a cada volta.

Quan va arribar el moment de la segona transició, a en Xavi el tenia a 1 km més o menys. Gairebé me la foto perquè el burro del davant no se li va passar pel cap un altre cosa que parar en sec amb la bicicleta just després de la pujada, i vaig poder treure el peu de miracle. Aquesta transició crec que va anar bé, dins dels límits. Vaig penjar la bicicleta, em vaig treure casc i ulleres, em vaig posar les bambes i a córrer.

running triatlo Sant Pol de Mar

El recorregut eren 3 voltes a un circuit. Haig de dir que la primera volta va ser horrible. Em sentia cansat i em faltaven forces, però les pulsacions no eren pas tan altes. Malgrat això, anava ràpid (no al meu ritme de 5), i no parava d’avançar gent sense parar, senyal inequívoca de que estava molt més en darrera del que em tocava. De mitjana anava a un ritme de 4’15”, quan hauria d’haver anat com a mínim 10 segons més ràpid. A cada volta m’anava creuant amb en Xavi, i anava escorçant distancies, encara que ja sabia que seria impossible d’atrapar. En total vaig avançar com unes 40 persones, vaig tenir un incident amb un idiota que no se li va passar pel cap una altre cosa que treure el cotxe quan estàvem corren, i a la darrera volta quan faltaven 500 metres vaig esperonar una mica en Xavi dient que corres, ja que el conec i sabia que així li fotria canya. Al final vaig arribar 30 segons darrere seu, esprintant una mica.

Quedé en más de 27 minutos del primero, en la posición 188 de los 338 que terminaron a tiempo. Javier llegó un poco más tarde que yo, pero por culpa de la natación que no había practicado. Me quedó un sabor agridulce (bueno, de hecho salado porque voy tragar más agua de mar que en toda mi vida junta). Pude terminar, pero la sensación era de que lo había hecho fatal. Además, no era la mejor triatlón para empezar, ya que esta era un poco dura. Ni plana, ni transiciones cortas, ni nada de eso.

Os dejo la ficha:

Distancia: 870 metros a nado, 21 Km bicicleta, 5 Km corriente (según garmin)
Altura ganada positiva160 metros en bicicleta, 13 corrientes.
Zona: Sant Pol de Mar.
Valoración Organización: 7. No tengo mucha experiencia en triatlones (cabeza), así que no puedo decir que tal. Me pareció extraño que no hubiera ninguna bolsa por el corredor.
Recorrido: 6. Los circuitos estaban bien marcados, aunque eran aburridos (el hecho de ir dando vueltas, y sobre todo la parte de correr que era en un parking). En el mar hubo un poco de problemas y terminamos saliendo todos donde estaban las piedras, y el recorrido fue más largo. La bicicleta era exigente.
Ambientación: 7. El speaker muy bien animando, y había muchos lugares donde la gente te podía seguir.
Valoración Avituallamiento llegada: 7. Estaba bien: melón y sandía, botella de agua, cerveza y bebida isotónica.
Valoración Avituallamiento media carreraNo hay, y supongo que es lo normal.
Sorteo Regalos: No.
DuchasNo (hay la playa).
Guardarropa: Sí.
Aparcamiento: 8. Dejaron aparcar finalmente gratis en la zona azul, así que muy bien.
Bolsa del corredor: No.
Fecha: 20/09/2015.
Precio: 30 € (no federados).

Os dejo el garmin con todos los tiempos. Por cierto, que también la cagué con ello, y le di al botón de vuelta cuando quería mirar una pantalla y se fue todo al traste.

¡Salud y kilómetros!

2 pensamientos en “: 21

Deja un comentario