Resumen semanal: fascitis plantar

Porto una temporada que déu n’hi do. Les lesions no paren, i la veritat és que estic una mica desanimat. Ara que finalment el problema del quàdriceps ja havia desaparegut i podia començar de nou a entrenar fort, va i m’agafa una nova lesió, aquest cop la temuda fascitis plantar. Toca’t els ous!

De fet, ja portava una setmana que notava que se’m carregava la zona una mica més de l’habitual, però no li vaig fer massa cas perquè no era res greu. Dilluns vaig sortir a entrenar, i la cosa va anar prou bé. Al dia següent una mica de molèsties, però res insoportable. Dimecres vaig anar amb en Paco i en Luis a Can Mercader i vam fer un progressiu bastant fort que només vaig poder aguantar 7 km (perquè ja anàvem a 3’45” el Km, mare de deu). Després ja vaig baixar el ritme i vam acabar fent una mica més de 10 Km. En Paco, com sempre, com un toro, no cal dir, i en Luis va aguantar més que jo. Aquell dia no em trobava tampoc massa bé, ja que em costava respirar. El dijous ja vaig notar força dolor a la planta del peu, i la veritat es que anava coix. El divendres encara em feia una mica del mal, però tampoc era exagerat, així que em vaig posar les meves bambes i vaig sortir a córrer que en tocaven sèries. Que va passar? Doncs que a la segona serie em vaig trencar (em tocaven sèries, sí). Vaig començar ja durant la primera a notar més dolor, però podia continuar. A la segona ja em va pujar molt ràpidament la intensitat d’aquest els darrers 100 metres i vaig parar, i a caminar. Estava a 4 Km de casa, yupi!!! Vaig poder córrer un parell de km a ritme molt baix i coix, horrible.

El cap de setmana amb un dolor bastant fort. Estic amb ibuprofeno, gel, massatge i anant rodant una llauna de Coca-Cola. Avui tenia la Cursa de Can Mercader, però evidentment no l’he pogut fer. Just el dia de la presentació “oficiosa” del projecte Corresolidaris.orgdonde yo también estoy apuntado, con el objetivo de correr por causas solidarias. De esto ya os hablaré en otro post más tranquilo. Me ha tocado mucho las narices, que le vamos a hacer.

Hoy tampoco hay garmins.

¡Salud y kilómetros!

Deja un comentario