Després de la cursa d’ahir, avui tocava anar a estirar les cames una estona, i ja que estàvem, veure si ens podíem carregar en Xavi. Crec que gairebé ho hem aconseguit. S’ha de reconèixer que entre l’Antonio i jo hem fet mèrits, jajaja.

Us explico. Hem quedat al costat del riu després de plegar amb l’Antonio Romero i en Xavi Sancho, company de feina. En Xavi ahir va fer la Triatló de Barcelona (la seva primera) i va quedar bastant bé (cap el 270 dels 600 i pico que van participar). Allà, ens hem trobat a en Paco que tornava de caminar ràpid, i després hem arrencat nosaltres. Hem fet una tirada llarga pujant pel riu. La idea era 15 Km, però com que l’Antonio tenia massatge (sense final feliç en principi), hem fet una mica menys,

El problema es que hem anat una mica ràpid per en Xavi, encara que menys del que es creu. Els darrers kilòmetres hem anat per sota de 5, i això l’ha matat. I després l’Antonio ens ha intentat tirar al riu, però ha fallat. Ha volgut creuar el pont que està a l’alçada de Sant Joan Despí, però aquest estava ple de fang i les nostres bambes han quedat empapades de fang, a part de que hem patinat perillosamen. Hem hagut de tirar enrere. Ens ha faltat fer la foto, ara hi caic. Un altre cop.

Para terminar hemos hecho las 10 rectas progresivas, y Xavi como un campeón las ha hecho todas, sacando la lengua, eso sí. Visto como estaba, hemos hecho unos buenos estiramientos y para casa.

Os dejo el garmin:

¡Salud y kilómetros!