Crònica Cursa Pujada a l’ermita de Sant Pau (Vilafranca del Penedès)

Per on començar… Veureu, quan un pensa en una cursa a Vilafranca del Penedès, per molt que sigui de muntanya, el que creu és: “Bah! Aquella és una zona molt plana, serà fàcil”… Tot confiat, vas cap allà i arribes a una pista d’atletisme, i a un parell de kilòmetres de distància veus una petita muntanya. Això ja està fet! Et situes tot animat a la línia de sortida, després dels preparatius de sempre. Surts des de la pista d’atletisme força ràpid donant una volta sencera i pensant que a la pujada ja baixaràs el ritme, que tampoc n’hi haurà per tant. Primer kilòmetre a 3’40”, potser massa ràpid, no? “Regula Marc, que ara vas per camí de terra tranquil, però després hauràs de pujar.”

Creues la carretera i dius, ara començara la muntanya. Agafat que venen corbes! Primera sorpresa, agradable creus, la cursa puja per una mini carretera asfaltada. Has triomfat! Mmm… això té desnivell, eh! Mira que bé, està apuntat al terra. 10%, es fortet, però assumible. Un altre número, a veure… 15%, bé, és un trosset, però això comença a picar. I vas tirant, i arribes a un que posa un 23% o quelcom semblant perquè ja no em feien tanta gràcia. La mare que els va!, penses…. Però continues amb un parell, i aleshores veus que comença la part de muntanya. Visca! Ara això ja no pujarà tant. I la veritat es que no té pinta de fer-ho gaire, i vas bé, continues sense parar, i comença a baixar. Perfecte, agafem aire. I aleshores torna a pujar de cop i et cagues amb tot. D’on coi ha sortit aquesta pendent? La fas, treien llengua, i acabes arribant cap el Km 4 a l’ermita. És clar, cursa pujada a l’ermita de Sant Pau, per fi he arribat! Planeges una mica i aleshores recordes el perfil, on a la teva ment es dibuixa la imatge d’una altre pujada igual o pitjor. Merda, penses… Recuperaré a la baixada. I comences a baixar per un altre corriol ple de pedres on has de vigilar molt per no fotre’t de cap, i si planeja, doncs has de vigilar igual. Al final surts del corriol a una pista de terra ample, però gran part de la baixada ja està feta, així que poc de recuperar. Vinga… km a 3’50”.

T’allunyes de la muntanya, gires a la dreta, beus un got d’aigua que et donen amablement els voluntaris que sembla que et mirin sabent alguna cosa que tu encara no conèixes, continues, i tornes a encarar la muntanya. Aixeques el cap i veus un camí que puja bastant vertical. Espera, no serà allò el que hem de fer? Tanques una mica les parpelles, i veus algun corredor que ja està pujant. Merda de nou… Arribes, puges un tram, i en el meu cas i en el de molts altres, apa, a caminar. Una bona pujada, massa energia gastada a l’anterior per intentar anar depresa. “Ah, mira! Hi ha com una mena d’escales, i uns quants grallers, intentarem córrer, per donar imatge.” Ho fas, les cames et fan figa però continues i somrius a la gent (segurament ells pensen que el teu somriure sembla el de Chuky). El recorregut continua pujant i després planeja/baixa/puja perillosament en una zona on una errada et faria rodolar de mala manera… I arriba finalment la baixada. Podré recuperar? No, perquè és corriol tècnic (almenys per mi). Cagüen tot!

Vaig baixant intentant no trencar-me una cama i arribo a un lloc ja gairebé abaix on uns voluntaris em diuen que freni, que hi ha unes pedres complicades. Baixo com puc, molt mal destrament i agafant-me a les pedres , i degut a la meva gran destresa gairebé em menjo un càctus perquè el peu em rellisca. Continuo i arribo a la pista de terra on havia començat la prova. Poc més de 2 kilòmetres i em queden poques forces. Avanço a un parell de corredors fins que em desvien per un camí diferent, al costat d’una riera, tot ple de fulles d’arbres caigudes (que bonic!, direu), però es que a sota està ple de branques! Ostia! Tot va bé i no me la foto. Acaba el tram i ja entro a la pista d’atletisme. Davant tinc un grup de corredors i la segona noia. Cada cop els tinc més aprop, però no puc avançar-los i arribo enganxat al grup. Una gran cursa.

Amb tot això, no us penseu que no m’ha agradat, perquè era una cursa maca, però també era molt més dura del que m’imaginava. Una cursa de muntanya amb tota regla, on es requeria també una bona tècnica (tampoc altíssima), però si acurada en alguns trams si els volies fer corrent.

Passem a la fitxa:

Distància: 10,4 Km.
Altura guanyada positiva: 350 metres (309 segons garmin).
Zona: Vilafranca del Penedès.
Valoració Organització: 8. Tot ha anat força a bé a nivell organitzatiu. Voluntaris a totes les intereseccions i llocs complicats, guardaroba, dutxes, temps, menjar… L’speaker ok.
Recorregut: 8. Una cosa es que el recorregut fos dur, un altre que el recorregut fos entretingut, i aquí, s’ha de reconèixer que han buscat opcions.
Ambientació: 8. Per ser una cursa de muntanya, força bé, i els voluntaris també animaven. Hi havia música a certs trams.
Valoració Avituallament arribada: 8. Aigua, Fanta, Coca-Cola, cervesa, i pa amb tomàquet amb una botifarra i mongetes, i una taula on seure. D’agrair!
Valoració Avituallament mitja carrera: Dos punts on et donaven aigua. Com a comentari, el primer punt l’hagués posat a dalt a l’ermita, i no tant tard, però bé. Els dos punts amb aigua.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: Sí, del vestuari del camp de futbol. Cap problema.
Guardaroba: Sí.
Aparcament: 9. Al costat de la pista.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Sí. La donaven quan acabaves la cursa. Una bossa en sí, un pot d’isostar amb una botella per la bicicleta, i propaganda diversa.
Data: 29/11/2015.
Preu: 10€ (12€ els últims dies, o 15€ el mateix dia).

En quant a mi, doncs tampoc tan malament…

Temps real: 51m:39s
Posició final: 43
Participants que han acabat: 191

Us deixo el garmin:

Salut i kilòmetres!

Crònica cursa Sant Climent de Llobregat

Hola a tots!

Avui he corregut la Cursa Sant Climent de Llobregat amb els companys del Viladecans Triatló. Fa un parell de setmanes es va comentar que hi havia aquesta cursa, així que ja que la tinc al costat de casa, que menys que provar-la… Es tractava d’una cursa no competitiva, el que vol dir que no hi havia premis pels primers ni per categories, ni res d’això. Malgrat tot, ens ho hem pres molt seriosament. Com podeu veure, avui no portava ni la samarreta de Hairago ni tampoc la de corresolidaris, ja que encara que sempre porto la solidaritat a dins, també s’ha de fer pinya amb tots els companys!

Bé, us explico una mica com ha anat. Es tractava d’una cursa ràpida i dura a la vegada. A l’arribada m’he trobat amb en Dani, i després ja he vist a molts altres com en Xavi, que està molt fort, Berto, Victor, Txus, Maribél, Leni, i molts més… Ens hem fet una foto tots plegats, i després d’escalfar una mica, ja ens han cridat per la sortida. Per cert, aquesta cursa s’havia deixat de fer, i ara, gràcies a la gent de Our Way to Rio (una atleta, Marta García-Miguel, i el seu entrenador que està mirant de classificar-la pels JJOO de Rio 2016), l’han tornat a fer.

La cursa començava de pujada, i la veritat és que forta. El primer mig kilòmetre ja hem pujat uns 50 metres de desnivell, per asfalt, fins entrar a la pista de terra. A la sortida m’he quedat al principi una mica enrere perquè no podia passar, però en uns pocs metres m’he posat en posició i he vist que davant tenia al Berto. Hem fet un petit replà, i un altre cop cap a munt (però sense tanta inclinació), fins arribar a una trialera amb pedra solta i al terra. Al darrere, en Xavi m’anava trepitjant els talons, i en algun moment hem anat paral·lels. Calculo que en menys de mig any ens guanyarà a tots a aquest pas… (en triatló ja em va treure força temps). La trialera ha estat dura, i en alguns trossos he caminat una mica, i cap al final he perdut de vista al Berto. Més o menys al km 2,1, s’ha acabat aquesta, hem pujat una mica més per pista, i ha començat la baixada també tota per pista (portava ja 200 metres de desnivell positiu, així que us podeu imaginar la pujadeta que ens hem menjat en tant poc tros).

Entre el km 3 i el 4 he pogut avançar als dos nois que anaven amb mi tota la estona, encara que prèviament he recuperat una mica per agafar aire. Anaven molt forts, així que m’ha costat, sobre tot d’un noi del Runnering Viladecans. Per a que us feu a la idea, el km 4 m’ha sortit a 3’20” (clar que era baixada…). A partir del 4 tenia un parell de petits tobogans que m’han fet baixar el ritme a 3’40”. però que m’ha servit per veure un altre cop al Berto. Poc a poc he anat retallant distancia. He dubtat si començar a esprintar abans, però hagués estat una animalada de pique, i quan quedaven 300 metres, avisant-lo amb un crit de “vamos Berto”, he començat a esprintar per atrapar-lo. Ell m’ha vist i també ha esprintat i hem arribat a meta amb un parell de metres de diferència, deixant de banda que una dona se m’ha creuat pel mig i l’he hagut d’esquivar, que te nassos… (encara que no l’hagués atrapat ja). Al final, una cinquena posició que no m’esperava gens. En les primeres 10 posicions hi ha hagut diversos VTs, com en Xavi i en Dani crec. Faltarà veure les classificacions!

Vídeo

Passem a la fitxa:

Distància: 6,2 Km.
Altura guanyada positiva: 229 metres.
Zona: Sant Climent de Llobregat.
Valoració Organització: 7. Francament s’ho han currat molt. No era una cursa competitiva, per tant res de xip, i el tema de l’arribada tampoc m’ha quedat clar on era la línia, però la resta ha anat molt bé. Sense problemes amb el recorregut, molt bé l’speaker, i el sorteig de regals. Ah, i també les curses infantils!
Recorregut: 8. Era una cursa de muntanya assequible a tothom, el que m’ha agradat. A més, molt ràpida també. Els voluntaris estaven ben situats, i que hi hagués un trail ha estat un encert.
Ambientació: 8. Durant la cursa no podia haver cap mena d’ambientació, excepte els propis voluntaris, però el previ ha estat bé (amb musica i grallers, encara que s’han solapat en algun moment), i a l’arribada hi havia gent. L’speaker, impressionant. Molt bé comentant, i a més ens ha fet riure uns quants cops durant el sorteig on “les deixava anar”.
Valoració Avituallament arribada: 8. Aigua, fruita variada, i un entrepà de botifarra enorme, que estava molt bona, que donaven els castellers.
Valoració Avituallament mitja carrera: No hi havia. Tampoc cal.
Sorteig Regals: Sí, i forces, que donaven els col·laboradors. Des de samarretes, a un lot de bellesa, sopar a restaurants del poble per a dues persones, lots de menjar, i lot de verdura ecològica dels Tuga.
Dutxes: Diria que sí, que n’hi havia el poliesportiu.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 8. He pogut aparcar bé, però m’ha costat una mica. Amb més participants podríem haver tingut algun problema.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Sí. Una samarreta tècnica. És cert que el preu de la cursa era molt ajustat, així que perfecte, i et donaven força coses a l’arribada
Data: 21/11/2015.
Preu: 6€.

En quant a mi, el que ja us he explicat. El rellotge, això sí, l’he parat uns segons més tard (m’he despistat)

Temps real: 27m:26s
Posició final: 5
Participants que han acabat: 161 (hi havia 166 inscrits).

Us deixo el garmin:

Salut i kilòmetres!

Crònica Cursa Solidària Running 1900

Bona tarda a tots!

Aquest matí amb els companys de corresolidaris he anat a córrer com a llebre de 45 la cursa solidària Running 1900, la primera cursa que fa el RCD Espanyol. Des d’aquí vull agrair a tots aquells que han fet possible que en aquesta cursa poguéssim participar com a llebres, començant per germans Font, fins a tots els membres de corresolidaris i del club RCD Espanyol.

pistarunner cursa solidària running 1900 rcd espanyol

La cursa sortia a un costat de l’estadi, just a l’entrada on hi ha l’estàtua d’en Dani Jarque. Hem preparat totes les llebres (de 40 fins 60 minuts), i després d’unes quantes fotos, ens hem posat a escalfar i després ja hem anat cap a la sortida. La sensació de córrer amb una bandera al darrere, amb el vent que feia, i la motxilla respectiva, era curiosa si més no. A més, com a novetat, he gravat tota la cursa portant una càmera al cap, així que potser us podeu veure (de cul, és clar, hahaha). Per a que no es faci molt pesat, he augmentat la velocitat del vídeo després de la sortida, i fins gairebé l’arribada. Per alguna raó ha sortit una mica torçada (segurament dec tenir el coll torçat ;P)

La sortida ha estat, per variar, una mica complicada per culpa de la gran quantitat de gent que hi havia i he hagut de demanar de tant en tant que ens deixessin passar, ja que sinó no podíem fer el temps. L’Edu, que era l’altre corresolidaris que feia de llebre de 40 amb mi, anava davant obrint pas. El circuit era massa estret en alguns punts per tanta gent, i la cursa era més dura del previst ja que no es tracta d’un recorregut ni molt menys 100% asfalt. Discorre al costat del riu, per camí de sorra durant uns tres kilòmetres, i a més hi ha unes quantes rampes de les que fan mal. Curtes, això sí, però intenses. Jo que vinc d’un fort refredat amb febre que m’ha deixat out dijous i divendres he notat també la duresa de la cursa (res preocupant que em fes patir, és clar, però em costava respirar bé del tot).

pistarunner execució 1900 RCD Espanyol

Hem tingut tots un problema cap el Km3, que estava mal mesurat. Ha resultat que aquest era de 800 metres, i després el 5 ha estat de 1200, el que ens ha fet anat una mica malament. La primera part ha estat una mica més lenta, i la segona més ràpida (15 segons). Com que la distància era una mica més de 10 km, hem hagut d’accelerar una mica per clavar el temps en 45’01’ a l’arribada (cent metres més, el que es bastant habitual). Per cert, com podeu veure al vídeo, el camí d’anada i tornada es diferent, un per dalt i l’altre per baix.

pistarunner llebres running 1900 rcd espanyol

Passem a la fitxa:

Distància: 10 Km.
Altura guanyada positiva: 34 metres.
Zona: Cornellà de Llobregat.
Valoració Organització: 8. Era la primera cursa que feien, així que es pot dir que tot ha anat força bé i han tingut en compte tots els factors inicials que calen per fer una cursa. Els voluntaris perfectes.
Recorregut: 6. El recorregut era massa estret, i en alguns punts estava mal mesurat. Això ha provocat alguns problemes. El millor, això sí, l’entrada a l’estadi. No hi havia estat mai, així que ha sigut molt maco córrer per un tros de gespa.
Ambientació: 7. Mentre corríem pel riu hi havia poca ambientació externa, però es que tampoc hi cabien. A la sortida i arribada tot estava molt bé, amb grups d’animació.
Valoració Avituallament arribada: 8. A l’arribar et feien entrega de la bossa del corredor (ho explico després), i a part et donaven Aquarius, aigua, poma i pera, el que trobo que està força bé.
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. Una botelleta d’aigua, el normal.
Sorteig Regals: No que jo sàpiga.
Dutxes: Diria que sí, però no ho puc assegurar.
Guardarroba: Sí.
Aparcament: 9. Es podia aparcar al Splau o aprop del riu.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Sí. Samarreta tècnica (te la donaven amb el dorsal), Caldo Aneto, Suavitzant, Kinder bueno, barra de cereals i propaganda diversa. Una bona bossa. Si se’m permet, he trobat a faltar unes escopinyes Dani…
Data: 15/11/2015.
Preu: 10€.

Jo avui no competia, així que les estadístiques no son importants. Això sí, com ja he comentat, no estava gens fi. Fins i tot en algun moment se m’han disparat una mica les pulsacions, suposo que per la falta d’aire pel constipat, si bé és cert que no era res greu:

Temps real: 45m:01s
Posició final: 170
Participants que han acabat: 882

Us deixo el garmin, com sempre:

Salut i kilòmetres!

Crònica Cursa Sant Feliu de Llobregat (Sansi)

Com sempre, encara que ja no els pengi, he continuat fent entrenaments, i cada cop em trobo una mica millor. Per no trencar-me corren, ho vaig combinat amb natació, i sembla que la tècnica de moment funciona. Les sèries tampoc han entrat encara en la meva rutina, però alguna cosa he començat a fer.

Avui us parlaré sobre la cursa Sant Feliu de Llobregat (és una Sansi), que he corregut amb els corresolidaris (érem més de 20) , i sobre tot, acompanyat del meu amic Antonio Romero. La veritat és que no em pensava que podria fer un bon temps perquè encara em falta molt de entrenament, però m’he sorprès a mi mateix, i tots dos ens hem quedat a 7 segons de baixar de 40 minuts. Tenint en compte que no competia en 10 km des de febrer, doncs estic força content.

corresolidaris

El circuit consistia en donar dues voltes per Sant Feliu de Llobregat, meitat per polígon, meitat per ciutat. Ens hem posat molt al darrere (teníem la llebre de 45 minuts per davant), i això ha fet que la sortida fos horrible. Hem hagut d’anar esquivant gent sense parar fins situar-nos més o menys on ens tocava. Durant la primera volta l’Antonio ha tirat dels dos, i a la segona, he estat jo qui he tirat d’ell (excepte els darrers 300 metres, on ha recuperat les forces i ha apretat). De fet hem arribat com a la marató, els dos donant-nos la mà (sense mariconades, eh!).

El recorregut no era gaire maco que diguem, i a sobre tenia uns quants tobogans. La recta dels polígons es feia interminable. També la part del poble aprop de l’estació, on es passava per un carrer ple de llombardes, tenia la seva dificultat (podies acabar amb un peu torçat i la cara al terre amb forma de retícula). El millor del recorregut era l’arribada a la pista d’atletisme, i part del poble, encara que al final hem pogut tirar i mostrar el missatge solidari, que és el que compte.

El temps també ha tingut la seva miga. Primer hi havia boira (tampoc us penseu que com a la plana de Vic), i després un sol que déu n’hi do. Em suat com si fos l’estiu.

A la resta de companys els ha anat tot força bé. Avelino a tope, en Paco a 38 minuts, en Rafa que no para a una mica menys de 36, Ivan, Dani, Jose, Oscar, Agustí…. tots amb uns temps espectaculars.

Passem a la fitxa:

Distància: 10 Km.
Altura guanyada positiva: 56 metres.
Zona: Sant Feliu de Llobregat.
Valoració Organització: 7. Com veureu, han fallat en algunes coses que considero bàsiques avui, no obstant deixo el 7 a l’organització pels següents motius: bon speaker, sorteig de regals al finalitzar, moltes categories de premis, i alguns serveis extres. De la resta ara en parlem.
Recorregut: 6. Com ja he comentat, no m’ha agradat. Els tobogans en sí, com ja he comentat en alguna ocasió, tampoc em suposen un gran problema, però les dues voltes pel polígon amb aquella llarga recta, voltes de 180 graus varies, i el recorregut avorrit han fet que fos una carrera dura.
Ambientació: 5. Realment molt poca ambientació, com era d’esperar. Al polígon era molt complicat, i a la ciutat la veritat es que hi havia poca gent. Tampoc hi havia cap grup d’animació a cap lloc.
Valoració Avituallament arribada: 4. Només un Aquarius. Sincerament, en aquest punt han fallat molt. No hi havia ni aigua a l’arribada, cosa realment estranya en una cursa de la Sansi.
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. Una botelleta d’aigua.
Sorteig Regals: Sí, aquest és un habitual a la Sansi. S’ha de reconèixer que estan bé.
Dutxes: Sí. Al poliesportiu.
Guardarroba: Sí.
Aparcament: 7. He hagut d’aparcar a la vorera i una mica lluny, però és el que hi ha a una ciutat així. Per altre banda, recordar que et pagaven el bitllet de tren.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: Sí. Samarreta tècnica, un sobre de crema esportiva OxD, caramels, caldo Aneto, i propaganda diversa.
Data: 08/11/2015.
Preu: 11€.

I en quant a mi, com us deia, millor del que m’esperava:

Temps real: 40m:07s
Posició final: 93
Participants que han acabat: 605

Us deixo el garmin, com sempre:

Salut i kilòmetres!