Festa de l’Esport de Cornellà: Premi a en Paco i molts més

Hola a tots! Sí, ja sé que fa dies que no actualitzo el blog. La raó és molt senzilla: tinc fascitis plantar al peu dret (i crec que també a l’esquerre), i per tant no puc córrer. Igualment, el motiu d’aquesta entrada no és aquest. D’això ja us en parlaré més endavant.

Avui toca parlar d’una bona nova (sembla una cosa religiosa dit així, però no us espanteu). Ahir a la nit, el reporter més “ditxaratxero” del Baix Llobregat (sí, jo, que passa?), vaig anar a la Festa de l’Esport que es celebrava al Parc de Can Mercader, on la ciutat de Cornellà entregava diversos premis a clubs esportius i esportistes que per la seva trajectòria o pel que han fet durant l’any s’ho mereixien. Evidentment, com era de justícia, no hi havia ningú que s’ho mereixés més que el nostre estimat sensei Paco. Bé, sí, en Reyes Estevez segurament també, és clar, i el Club Cornellà Atletic que feia 50 anys, on el nostre amic Carles Font va recollir el premi per l’entitat, amb l’altre Paco i més integrants del club.

EntregaPremiPaco_2

Va ser una d’aquestes nits màgiques plenes d’emocions i nervis. Com no podia ser d’una altre manera, molts dels seus deixebles estàvem allà, i els que no hi eren, ho estaven en esperit i en contacte permanent per whatsapp, tant deixebles com corresolidaris. L’Antonio va venir acompanyat de la seva filla (més tard també de la seva dona), i en Juanjo va ser el primer en arribar. L’Oscar es va situar amb la seva família en un altre banda de l’escenari. Eps, però no ens avancem!

Tota la moguda començava a les 21:00. Ens vam trobar a les portes del Parc de Can Mercader. En Paco se’l veia nerviós, però sobretot, se’l veia content. També anava acompanyat de la seva dona, apart de tots els amics i familiars que estàvem allà. Per entrar a l’acte només es podia fer amb una invitació, que ell ens va donar. Tot un gran escenari s’havia muntat per l’ocasió, i calculo que entre tres centes o quatre centes cadires.

PremiFestaEsportPaco

Amb en Juanjo, l’Antonio i família ens vam asseure on vam poder, i una mica més tard de les 21:30 un presentador va donar pas a la cerimònia d’entrega de premis. La veritat es que l’home ho va fer força bé, i va anar bastant per feina. Hi havia molts guardons per entregar, ja que Cornellà està molt Bolcada en l’esport: futbol, karate, atletisme, pàdel, petanca, escacs, handbol, voleibol, basquet…. Vaig anar seguint el paper on indicava l’ordre, fins que va arribar el torn d’en Paco. I qui podia ser la millor persona per entregar-li el premi a la seva trajectòria? Doncs en Reyes Estevez! Un gran moment impagable pel nostre sensei. Un premi, per cert, del Club d’Atletisme Can Mercader.

EntregaPremiCarles

La cerimònia va continuar, incloent el premi que ja us deia per al Club Atlètic Cornellà, i continuant amb premis honorífics a diverses associacions, fins acabar amb el premi al propi Reyes Estevez. Tot això, adornat amb un vídeo especial que es va gravar especialment per a l’ocasió on sortien tots els esportistes premiats (ho sento, no tinc l’enllaç). L’alcalde va acabar amb una especie de meeting, encara que ell digués que no ho era perquè ja havien passat les eleccions, reivindicant, crec que encertadament, això sí, el paper a vegades del periodisme on només es diuen les coses dolentes i no les bones que es fan. El final del parlament va ser ja cap a les 23:15, una mica més tard del previst.

En aquell moment la gana ja començava a estar en un punt perillós que ens podia portar al canibalisme, i quan van començar a treure el menjar a les taules com si es tractés d’una boda, tot el que apareixia desapareixia com per art de màgia. Al principi, fins i tot feia por posar la mà per treure una pasta, perquè la sensació era de que podia ser engolida, però amb el meu mètode infal·lible de fer-me el despistat circulant per les taules vaig sortir ben tip. Ens van faltar les postres, o alguna cosa dolça, això sí, però eh, no ens queixarem!

Vam menjar, vam xerrar entre nosaltres, vaig conèixer a la dona de l’Oscar qui va resultar ser una lectora del meu llibre Hairago, i que a més li va agradar molt (com a la radio, he colat un anunci del meu llibre, ole jo!), i com no podia ser d’una altre manera, ens vam fer fotografies amb en Paco.

FestaEsportCornella_grup

Per sort, la festa ja acabava quan el “punyeteru” mòbil de guàrdia em va sonar, i vaig haver de marxar junt amb la resta d’amics. Per cert, abans de que me n’oblidi, en quant a les fotografies que veieu, algunes son meves, i altres crec que son de l’Oscar.

Va ser una gran nit per en Paco, i també per tots el que el varem acompanyar en un moment tant important. Eh, i que consti que no ho dic pel menjar i el beure! El millor instant per tots els seus deixebles, família i amics va ser poder veure que quan ell estava allà a dalt, a la tarima i el premi a la mà, era com si la nostra ànima estigués al seu costat, i que segurament també hi era la del seu primer mestre, l’Agustín Calvo, somrient d’alegria al seu costat.

Placa festa esport

Avui toca un final diferent: Salut i kilòmetres, sensei!

Resum setmanal: Fascitis Plantar

Porto una temporada que déu n’hi do. Les lesions no paren, i la veritat és que estic una mica desanimat. Ara que finalment el problema del quàdriceps ja havia desaparegut i podia començar de nou a entrenar fort, va i m’agafa una nova lesió, aquest cop la temuda fascitis plantar. Toca’t els ous!

De fet, ja portava una setmana que notava que se’m carregava la zona una mica més de l’habitual, però no li vaig fer massa cas perquè no era res greu. Dilluns vaig sortir a entrenar, i la cosa va anar prou bé. Al dia següent una mica de molèsties, però res insoportable. Dimecres vaig anar amb en Paco i en Luis a Can Mercader i vam fer un progressiu bastant fort que només vaig poder aguantar 7 km (perquè ja anàvem a 3’45” el Km, mare de deu). Després ja vaig baixar el ritme i vam acabar fent una mica més de 10 Km. En Paco, com sempre, com un toro, no cal dir, i en Luis va aguantar més que jo. Aquell dia no em trobava tampoc massa bé, ja que em costava respirar. El dijous ja vaig notar força dolor a la planta del peu, i la veritat es que anava coix. El divendres encara em feia una mica del mal, però tampoc era exagerat, així que em vaig posar les meves bambes i vaig sortir a córrer que en tocaven sèries. Que va passar? Doncs que a la segona serie em vaig trencar (em tocaven sèries, sí). Vaig començar ja durant la primera a notar més dolor, però podia continuar. A la segona ja em va pujar molt ràpidament la intensitat d’aquest els darrers 100 metres i vaig parar, i a caminar. Estava a 4 Km de casa, yupi!!! Vaig poder córrer un parell de km a ritme molt baix i coix, horrible.

El cap de setmana amb un dolor bastant fort. Estic amb ibuprofeno, gel, massatge i anant rodant una llauna de Coca-Cola. Avui tenia la Cursa de Can Mercader, però evidentment no l’he pogut fer. Just el dia de la presentació “oficiosa” del projecte Corresolidaris.org, on jo també estic apuntat, amb l’objectiu de córrer per causes solidàries. D’això ja us en parlaré en un altre post més tranquil. M’ha fet molta ràbia, que hi farem.

No hi ha garmins avui tampoc.

Salut i kilòmetres!

Crònica Cross Matadepera

Aquí teniu la crònica Cross Matadepera. La veritat es que era la primera vegada que feia un cross autèntic (que no montaña), i m’ho he passat molt bé. Hem anat l’Antonio, en Juanjo, en Xavi, l’Agustí i jo (tots alumnes d’en Paco). Aquesta és la quarta edició que feien. Podeu trobar tota la informació aquí.

La veritat es que ha estat una cursa força maca. Un 80% era per dins del bosc, i l’altre 20 era un tros “semiasfaltat”. El circuit consistia en realitzar 5 voltes pel Bosc de les Farigoles. Cada volta tenia exactament 1400 metres, així que la distancia final ha estat d’una mica més de 7Km (ja que s’ha de sumar el tram d’entrar i sortir de la meta).

La sortida ha estat molt ràpida. Molts corredors han volgut córrer massa i després ho han acabat pagant. Tots nosaltres hem sortit al nostre ritme, sent conservadors, ja que prèviament havíem fet dues voltes al circuit i ja sabíem que seria dur. La primera volta ha estat més per intentar trobar el ritme i no cremar-nos massa aviat. Allà he anat seguint a l’Antonio. A la segona m’ha dit que tirés, encara que podia haver anat tranquil·lament amb mi. Allà ja hem començat a avançar uns quants corredors, i ha estat així durant tota la cursa. Només m’ha avançat un, que precisament era el primer i m’ha doblat (tela com corria!). Ho ha fet just quan em quedaven 100 metres per acabar la penúltima volta, o sigui que m’ha tret just una volta.

arribada cross matadepera Antonio pistarunner

Hem hagut d’anar en compte amb les arrels i en alguns trams on podies relliscar amb la sorra. Baixaves, pujaves, giraves de cop,… un cross, és clar. Les baixades igualment no eren perilloses, i es podia anar ràpid.

Al final he arribat el 29, que era a més el mateix número que tenia al dorsal. Això ja m’ha passat uns quants cops. Friso per que un any em donin el dorsal 1, hahaha. Després ha arribat l’Antonio, uns 40 segons després meu, amb 32:27 (posició 38). A continuació en Juanjo, a 33:08 (posició 50), i després ja en Xavier (posició 53), amb una mica més de 34 minuts, per acabar amb l’Agustí, amb uns 38.

Arribada Juanjo cross matadepera pistarunner

Passem a la fitxa:

Distància: 7 Km.
Altura guanyada positiva: 122 metres
Zona: Matadepera.
Valoració Organització: 9. Primer de tot, dir que es tracta d’una cursa gratuïta. Això ja fa que l’organització es mereixi un bon premi, i els felicito des d’aquí per la gran tasca que han fet. Si se’ls pots arribar a dir alguna cosa es simplement el fet que no hi hagi hagut cap categoria pels adults (per exemple dels 18-40, 40-50 i més grans de 50). En canvi molt bé pels nens i també per les dones. I amb premi per tots els guanyadors! No hi havia cronometratge, però si arc, i t’anotaven el número segons arribaves.
Recorregut: 8. El recorregut estava bé. Un autèntic cross. Personalment m’hagués agradat que les voltes fossin més grans, evitant també l’asfalt, però això ja son gustos. Estava ben marcat i no hi havia possibilitat d’equivocar-se.
Valoració Avituallament arribada: 10. Espereu, com?. Avituallament a l’arribada sent una cursa gratuïta? Doncs sí. I et donaven aigua, síndria i un entrepà de Frankfurt. La veritat es que moltes curses n’haurien d’aprendre d’aquesta!
Valoració Avituallament mitja carrera: No hi havia, i tampoc es necessari en una cursa així.
Sorteig Regals: No (crec).
Dutxes: Sí.
Guarda-roba: No.
Aparcament: 9. Davant de la sortida. S’ha d’arribar puntual, però igualment hi ha llocs.
Altres serveis a destacar: Massatges. Hi havia un noi Fisioterapeuta que en feia, i que es deia Jordi Martínez Pascual. M’ha anat molt bé pels bessons.
Bossa del corredor: No, però es que era gratuïta!!!
Data: 10/05/2015.
Preu: 0€.

I en quant a mi, doncs com ja us he explicat:

Temps real: 31m:49s
Ritme promig: 4’30”
Posició final: 29.
Participants que han acabat: 98 (teòricament 155 apuntats)

Us deixo el garmin, on podeu veure circuit i resta d’informació:


Salut i kilòmetres!

Resum setmanal: 3 entrenaments i sèries

Ara us explicaré els tres entrenaments que he fet aquesta setmana, seguint el planning “Paquil”: un entrenament normal, i dos de qualitat.

Dilluns vaig quedar amb en Paco, Antonio, Juajo, Agustí i Óscar per anar a entrenar. De fet, havíem quedat per un altre motiu més bo, però això és una propera sorpresa.

Els primers 6 Km, amb una parada, van ser de relax, i els darrers 4 es quan vam fotre-li més canya. L’entrenament al final es va acabar en un progressiu. Quan vam arribar al parc de Can Mercader ens vam separar. Jo vaig voler seguir a en Paco, però ja el tenia massa endavant i no hi ha ni qui l’enganxi, aquest home. Per acabar, vam fer una mica de tècnica de carrera i abdominals. Va anar bé perquè l’Antonio em va ensenyar com fer de manera correcte alguns dels exercicis bàsics.

El garmin dels darrers 7 Km seria aquest (l’altre no cal ni penjar-lo):

En quant a l’entrenament de dimecres, doncs va consistir en la realització de 12 sèries de 500 metres, amb un escalfament previ de 20 minuts. Inicialment les havia de fer a 1’55”, és a dir, 3’50” el Km. La veritat va ser que vaig anar amb progressió a les sèries. Les primeres 7 van ser al temps marcat, les 4 següents al voltant de 1’50”, i la darrera a 1’43”. Vaig acabar molt content, però francament cansat. Al dia següent tenia cruiximents per tot el cos. Podeu veure el garmin:

Finalment, ahir divendres vaig fer unes sèries piramidals, encara que no em vaig deixar portar pel meu sentit comú i no les vaig fer del tot com tocaven. La idea es veu era fer: 2x100m a 20”, 2x200m a 40”, 2x300m a 1′, 2x500m a 1’45”, 2x300m a 1′, 2x200m a 40” i 2x100m a 20”, amb recuperació d’1 minut entre elles trotant. S’enten, no? Doncs el que em va passar a mi és que les darreres només les vaig fer per 1 perquè és com les tenia apuntades. Igualment, com que no les portava guardes al rellotge, vaig fer-les “manualment”, el que implica fer una mica més de metres sempre. El que vaig acabar fent va ser:

3x100m a 17”, 2x200m a 37”, 2x300m a 59”, 3x500m a 1’42”, 1x300m a 59”. 1×200 a 40”, 2x100m a 18”. Més o menys una cosa així, perquè en algunes vaig fer una mica més de metres, i el ritme us l’he ajustat. A part, 20 minuts d’escalfament a 4’40” de mitja, i gairebé 10 de refredament. Això sí, avui no tinc ja cruiximents!. Garmin? Doncs aquest:

Salut i kilòmetres!

Cursa Solidària Acunapatata (Vidreres)

Aquests dos dies he estat fora i per tant fins avui no he tingut temps d’actualitzar el blog, i explicar-vos la cursa que vaig córrer ahir. Amb la meva parella vam anar a un Balneari (ooooohhh!), i vaig aprofitar per anar a una cursa solidària que feien a Vidreres. Era la primera edició, el nom era Cursa Solidària Acunapatata, i tot anava a una associació contra el càncer infantil (veieu l’enllaç). El preu era de només 6€. Les fotos que veieu no son de la cursa, sinó de després.

excursio_castell_farners_pistarunner

La cursa va estar bé en quant a recorregut i preparació. L’única cosa que si que li vaig trobar a faltar es que encara que fos per una raó solidaria, no hi hagués almenys una classificació i un petit premi per als guanyadors. Sé el temps que vaig fer pel meu Garmin, i la posició perquè sabia quanta gent tenia al davant. La resta en canvi va estar tot bé, com ja veureu a la fitxa. La gent molt simpàtica, i sempre m’agrada córrer per una causa així. Vaig parlar amb una noia de l’organització i amb alguns dels corredors.

parc_sant_salvador_pistarunner

Vaig escalfar gairebé tres kilòmetres per fer una primera ullada al recorregut, i després ja vaig anar cap a la meta. En quant a la cursa, doncs transcorria gairebé en la seva totalitat per una pista de terra (un 80% o així del recorregut). Primer sortíem de l’arc, creuàvem la carretera, i entràvem en un camí asfaltat fins arribar a un pont punyetero (amb forta pujada) que ja portava a l’inici de la part sense asfaltar. Vam sortir amb els nens tots junts al principi. Com ja es habitual, els nens surten a mort, o sigui que als primers 300 metres anaven al mateix ritme que nosaltres, o fins i tot més ràpids. Ja abans d’arribar al pont un grup ens vam separar de la resta i vam anar tirant. El que anava primer diguem que competia a un altre nivell. La resta ens vam anar distanciant, fins que va arribar un moment que més o menys vam mantenir la distància.

Al kilòmetre 2 em vaig posar en la cinquena posició, i ja va ser en la que vaig arribar. Haig de reconèixer que vaig patir molt. Feia temps que no patia tant. Molta calor, i el ritme que estaven marcant em va matar, i això que tampoc era tant. Estic lent, de tant fer curses llargues, i també el fet que fos terra, afecta. Quan quedava una mica més d’1Km per arribar i vaig pujar el pont, les pulsacions se’m van disparar a 185, i vaig decidir no intentar agafar al quart. Vaig baixar un pel el ritme perquè no valia la pena. Entre el segon i jo al final hi va haver-hi poc més d’un minut. El sisè va arribar uns tres minuts després meus, i la resta de participants van començar a arribar bastant després.

gorgues_farners_pistarunner

Després de córrer i dutxar-me, amb la meva parella vam anar a caminar per la muntanya. Vam anar a Santa Coloma de Farners, i des del parc de Sant Salvador vam fer una bona excursió que ens va portar primer a la Gorga d’en Vilà, on vam dinar un entrepà i després ja vam pujar fins a dalt de la muntanya fins el Castell de Farners. Bona pujada. Les fotos que heu vist son d’allà. Vam baixar per un altre camí, i ja vam emprendre el camí de tornada amb alguna paradeta. Vaig acabar força cansat. En total, entre cursa i excursió vaig fer 25 Km. Per cert, estic sorprès, però la cama la tinc bé, i això que em va molestar quan baixava. Vaig suar moltíssim ahir.

torre_castell_farners_pistarunner

Passem a la fitxa:

Distància: 7 Km (6,7 segons el Garmin).
Altura guanyada positiva: 16 metres
Zona: Vidreres.
Valoració Organització: 6. El que ja he comentat abans. Tot va anar bé, però faltava una mínima classificació o premi pels primers. Es tracta d’una cursa solidària, així que la bossa del corredor era adequada. Tampoc hi havia guarda-roba.
Recorregut: 7. El recorregut estava bé. Alguns tros amb ombre, petites pujades i baixades, però molt pla en general. Això fa que sigui dur també. Bones vistes..
Valoració Avituallament arribada: 7. Un aigua i una poma, la veritat es que bé.
Valoració Avituallament mitja carrera: No hi havia, i tampoc es necessari en una cursa així.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: Sí. Al poliesportiu.
Guarda-roba: No.
Aparcament: 9. Davant de la sortida.
Altres serveis a destacar: A l’acabar l’organització també tenia diverses activitats per nens, ja que la cursa n’era una més.
Bossa del corredor: No. Això sí, de regal et donaven una samarreta a l’acabar la cursa.
Data: 02/05/2015.
Preu: 6€.

I en quant a mi, doncs va anar així:

Temps real: 27m:25s
Ritme promig: 4’04”
Posició final: 5.
Participants que han acabat: 40 (amb nens i tot)

Us deixo el garmin, on podeu veure circuit i resta d’informació:


Salut i kilòmetres!