Crònica Aquatló de Mataró i setmana

Hola a tots!

Ahir vaig fer la meva primera aquatló, la Aquatló de Mataró. Va ser tota una experiència, no mancada de patiment. Abans, però, us explico molt breument que he fet aquesta setmana.

Després de la Triatló de Sant Pol, el dilluns vaig descansar perquè estava una mica cansat, tot s’ha de dir. El dimarts vaig sortir a córrer amb l’entrenament que feia el Club Atlètic Cornellà per preparar la propera Cursa Solidària de Cornellà. Vam quedar davant del Sportzone de l’Splau, i vam fer uns 8 km, parant també per fer estiraments i una mica de tècnica de carrera.

aquatló mataró corresolidaris

Dijous vaig decidir provar-me, així que vaig anar a la muntanya a provar un nou camí, el que va implicar fer gairebé 21 km, i 700 metres de desnivell. Això sí, la ruta va estar bé, però vaig acabar rebentat.

En quant a l’Aquatló, doncs vaig fer la distancia popular. En Xavi Sancho també va participar, però va fer la sprint (més llarga). Allà ens vam trobar també a l’Iván Rojas, de Corresolidaris, i amb gent de Pitufollow. La distancia popular consistia en fer primer 2 Km corrent, després 400 metres nedant, i finalment 2 Km més corrent. La realitat es que la distancia de córrer era correcte, però la de nedar no, i van acabar sent 543 metres.

aquatlo_mataro_correr

Vaig patir molt més que a la triatló, el que té nassos. No sé si va ser perquè vaig anar massa ràpid els primers 2 Kms (a 3’53” el Km), o perquè em vaig passar en la natació, o una combinació de les dues. La veritat es que quan vaig arribar per començar la natació em trobava bé. Cansat, però amb forces, però quan portava la meitat del recorregut nedant estava fet merda i vaig començar a fer braça. Curiosament vaig avançar a gent així, i ningú em va avançar a mi, però vaig gastar molta energia. Anava massa ràpid. A l’arribar a la platja semblava un cadàver, o un caminant del mur de Joc de Trons. No podia ni córrer, estava destrossat. Quan em vaig canviar, em vaig posar els mitjons per poder recuperar-me una mica, cosa que inicialment havia pensat no fer per anar més ràpid. Vaig començar a córrer, però no podia anar ràpid. Vaig patir com mai havia patit. El primer km em va sortir a 4’30”. quan pensava fer-lo 45” més ràpid, i el segon a 4’17”. Malgrat això vaig avançar dos participants. Quan vaig creuar la meta, no podia ni parlar, i em va venir un flat molt fort. Vaig estar gairebé 5 minuts per recuperar-me. Com que no portava el pulsòmetre, ni idea de a quant anava, però m’imagino que massa alt.

Aquatlo_mataro_natacio_final

En Xavi, en canvi, en la seva prova ho va fer millor que jo. Va saber conservar, ell diu que massa, i quan va arribar a la meta estava més fresc i va fer els 3 darrers km que ell tenia a un ritme més ràpid que el meu, tot un crack.

Passem a la fitxa:

Distància: 2km corrent, 543 metres nedant (segons garmin), 2 Km corrent.
Altura guanyada positiva: 8 metres.
Zona: Mataró.
Valoració Organització: 7. Tot estava molt bé: bossa corredor, voluntaris, avituallaments,… però van fallar en dues coses importants: cronometratge i problemes en el circuit de natació. Va haver-hi gent, com jo mateix, on el xip no va funcionar, i això per mi es greu perquè no vaig ser un cas aïllat. L’altre va ser que van tenir problemes per posar les boies per la natació, i no les van col·locar bé, el que va implicar més distancia i sortida més tard. De fet, si tens una cursa amb 400 metres de natació, i una altre amb 1000 m de natació, i la segona té dues voltes al circuit de 400, es impossible que quadrin les coses sense moure les boies…Malgrat tot, com que la resta va ser fantàstica, la nota no és més baixa i deixo el notable. L’speaker, per cert, un noi jove, ho va fer molt i molt bé.
Recorregut: 7. Estem parlant de poca distancia, així que està prou bé. Les transicions eren bones.
Ambientació: 7. L’speaker molt bé, com he comenat. A part d’això, la gent també animava, i hi havia música.
Valoració Avituallament arribada: 10. Fantàstic: galetes, xocolata, plàtan, síndria, pizza, suc de taronja, taronja, beguda isotònica, cervesa, aigua, pernil, formatge, llonganissa…. Una cosa espectacular.
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Una aigua en la zona de transició, perfecte.
Sorteig Regals: Sí.
Dutxes: No (hi ha la platja).
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 9. Es podia aparcar molt bé o al passeig o al parking del club de natació.
Bossa del corredor: Sí, i estava bé: Caldo Aneto, Peusek, crema solar (75ml), sobre OXD, col·lagen, àcid hialuronic, gel energètic, barretes energètiques, samarreta i propaganda variada.
Data: 26/09/2015.
Preu: 17€.

Com m’ha anat? Doncs millor del que m’esperava, en una molt bona posició:

Temps real: 32m:20s
Posició final: 12
Participants que han acabat: Uns 50 a la popular.

Us deixo els tres garmins:

Cursa:

Natació:

Segona cursa:

Salut i kilòmetres!

La meva primera Triatló: Sant Pol de Mar

Avui us explicaré com va anar la meva primera triatló, amb una mica d’humor. El títol ja sona com si fos de l’estil: el meu primer cop en tren, o el meu primer petó, o en aquest cas, una cosa un pel més dura… Tampoc em vull allargar massa, a veure si ho aconsegueixo.

Es tractava de la Triatló Sprint de Sant Pol de Mar. Vaig anar amb el meu amic Xavi Sancho, que ja en porta unes quantes a les espatlles, i em va estar ajudant molt per fer els preliminars (de la triatló, és clar). També hi participava en Javier Gracia, i com jo, era el primer cop que en feia una.

El tema del material ja és una mica un “follón”. Bé, no és tan complicat, és cert, però surt una mica car si no estàs preparat. És com la llista de la compra, però a lo bestia. El mínim que necessites és el mono de triatló (d’acord, sí, pots anar amb banyador en aquesta, però allà tu…), ulleres de nedar, la bicicleta, el casc, les ulleres de sol per anar més “molón”, les sabatilles de córrer i de bicicleta (pots anar amb les de córrer sense cales, però no es gaire recomanable),… El mono queda molt bé a les dones, però ens els homes amb tot el tema allà, doncs no sé que dir-vos. Som com Madelmans, però amb substancia, per dir-ho d’alguna forma. El meu, com sempre, està fet amb el tema de Hairago, i porta el logo de corresolidaris. Està fet per Tugawears, uns cracks.

Seguim amb el material, que ja m’he desviat. El barret de natació ja te’l donen ells (al·leluia!), perquè és l’únic que em van donar, excepte el xip, que després l’has de tornar. Crec que no em deixo res bàsic. Després ja hi ha els extres, com el rellotge per la triatló, el neoprè que és cert que m’hagués anat bé, sabatilles de triatló que es puguin treure i posar ràpidament, i potser un atordidor d’aquests elèctrics per matar a algun dels participants que no para de donar-te d’òsties no estaria de més… Perquè cops en reps, i a vegades ja dubtes si no els fan expressament i es que alguns aprofiten l’oportunitat per desfogar-se a consciència.

SantPoldeMar_natacio

En conjunt em va agradar, però la veritat és que ho vaig passar força malament durant la natació. Pels que no n’heu fet mai cap, allò és una autèntica bogeria. Semblava el desembarcament de Normandia, amb tots de cossos a l’aigua. Allà és on reps per totes bandes. Em va agafar com una mica d’ansietat i tot, i vaig haver de passar a nadar en braça alguns trams, estil per cert on vaig més ràpid que la gent en crol, cosa molt rara. Cada cop que intentava nedar correctament, algú em fotia algun cop. Quan faltaven encara 400 metres pensava que no arribaria i moriria allà ofegat, i vaig pensar que seria la primera i la darrera triatló (ara ja no penso el mateix). A l’arribar a la última boia vaig veure l’esperança. De fet em pensava que ho estava fent fatal perquè molta gent m’havia avançat, i això que vaig sortir del darrera, però no va ser tan així. Vaig decidir fer crol bé, i vinga, amb força. Quan vaig tornar a aixecar el cap em vaig adonar que m’havia allunyat del grup i que anava en diagonal en comptes de recta. Fantàstic! Així que vaig haver de recuperar la posició, vaig arribar a la part de pedres cagant-me en tot, i vaig córrer el mig kilòmetre que em separava dels boxes. Curiosament allà molts anaven a peu i en canvi jo podia córrer.

natació triatlo Sant Pol de Mar

Als boxes vaig fer la cagada del segle, per passerell. Mira que m’havia deixat les coses ben posades, però no, soc un desastre. Em poso el casc, les ulleres i veig que arriba en Xavi, al que jo ja feia en la bicicleta. Em començo a treure la sorra dels peus amb la tovallola, em poso els mitjons i veig que en Xavi ja surt amb la bicicleta. Eing? Que estic fent malament? M’acabo de posar les sabates de la bicicleta, i noto alguna cosa incòmode però no li faig cas. Trec la bicicleta, començo a caminar i recordo que a la sabata havia deixat el pulsòmetre del pit i que és allò el que noto al peu. De puta mare. Em trec les sabates deixant la bici a terra, me les torno a posar, i m’estic mig hora intentant col·locar el pulsòmetre ja que amb el mono que té la cremallera a darrere és un infern. Surto ja decaigut. Gairebé 6 minuts en la transició. Crec que vaig fer un rècord negatiu.

bicicleta de triatló Sant Pol de Mar

Em pujo a la bicicleta, que era de lloguer a tot això, i poso els peus a les cales. És pot dir que gairebé era el primer cop que portava unes sabatilles d’aquest tipus, així que anava una mica cagat, perquè si em parava, i no podia treure el peu, o hi havia alguna pujada molt forta i em parava (que n’hi havia), la hòstia seria per riure molt. La pujada forta va arribar al principi, i vaig fer esforços sobrehumans per no parar. Un cop a la carretera, el recorregut consistia en fer 3 voltes (un total de 21 km). Excepte a les corbes tancades del final, no vaig tenir masses problemes. Tota l’estona era pujar i baixar, i és cert que podria haver anat més ràpid, però estava una mica desanimat. Igualment anava avançant a gent. Per sort, la meva companya estava per animar-me a cada volta.

Quan va arribar el moment de la segona transició, a en Xavi el tenia a 1 km més o menys. Gairebé me la foto perquè el burro del davant no se li va passar pel cap un altre cosa que parar en sec amb la bicicleta just després de la pujada, i vaig poder treure el peu de miracle. Aquesta transició crec que va anar bé, dins dels límits. Vaig penjar la bicicleta, em vaig treure casc i ulleres, em vaig posar les bambes i a córrer.

triatló corrent Sant Pol de Mar

El recorregut eren 3 voltes a un circuit. Haig de dir que la primera volta va ser horrible. Em sentia cansat i em faltaven forces, però les pulsacions no eren pas tan altes. Malgrat això, anava ràpid (no al meu ritme de 5), i no parava d’avançar gent sense parar, senyal inequívoca de que estava molt més en darrera del que em tocava. De mitjana anava a un ritme de 4’15”, quan hauria d’haver anat com a mínim 10 segons més ràpid. A cada volta m’anava creuant amb en Xavi, i anava escorçant distancies, encara que ja sabia que seria impossible d’atrapar. En total vaig avançar com unes 40 persones, vaig tenir un incident amb un idiota que no se li va passar pel cap una altre cosa que treure el cotxe quan estàvem corren, i a la darrera volta quan faltaven 500 metres vaig esperonar una mica en Xavi dient que corres, ja que el conec i sabia que així li fotria canya. Al final vaig arribar 30 segons darrere seu, esprintant una mica.

Vaig quedar a més de 27 minuts del primer, en la posició 188 dels 338 que van acabar a temps. En Javier va arribar una mica més tard que jo, però per culpa de la natació que no havia practicat. Em va quedar un gust agredolç (bé, de fet salat perquè vaig tragar més aigua de mar que en tota la meva vida junta). Vaig poder acabar, però la sensació era de que ho havia fet fatal. A més, no era la millor triatló per començar, ja que aquesta era un pel dura. Ni plana, ni transicions curtes, ni res de tot això.

Us deixo la fitxa:

Distància: 870 metres nedant, 21 Km bicicleta, 5 Km corrent (segons garmin)
Altura guanyada positiva: 160 metres en bicicleta, 13 corrents.
Zona: Sant Pol de Mar.
Valoració Organització: 7. No tinc gaire experiència en triatlons (cap), així que no puc dir que tal. Em va semblar estrany que no hi hagués cap bossa pel corredor.
Recorregut: 6. Els circuits estaven ben marcats, encara que eren avorrits (el fet d’anar donant voltes, i sobretot la part de córrer que era en un parking). Al mar hi va haver-hi una mica de problemes i vam acabar sortint tots on hi havia les pedres, i el recorregut va ser més llarg. La bicicleta era exigent.
Ambientació: 7. L’speaker molt bé animant, i hi havia molts llocs on la gent et podia seguir.
Valoració Avituallament arribada: 7. Estava bé: meló i síndria, botella d’aigua, cervesa i beguda isotònica.
Valoració Avituallament mitja carrera: No n’hi ha, i suposo que és el normal.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No (hi ha la platja).
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 8. Van deixar aparcar finalment gratis a la zona blava, així que molt bé.
Bossa del corredor: No.
Data: 20/09/2015.
Preu: 30€ (no federats).

Us deixo el garmin amb tots els temps. Per cert, que també la vaig cagar amb això, i vaig donar-li al botó de volta quan volia mirar una pantalla i se’n va anar tot a norris.

Salut i kilòmetres!

Crònica XXXIII Cursa Castellar del Vallès

Després de la Milla del Drac de Poblenou, ahir a la tarda vaig fer una cursa una mica més llarga per veure com estic i així estar una mica més tranquil pel meu primer triatló (Sant Pol de Mar). L’escollida va ser la XXXIII Cursa de Castellar del Vallès. Es tracta d’una cursa gratuïta, de la festa major del poble, organitzada pel Club Atlètic Castellar, i que aquest any tenia una longitud de 4800 metres (segons l’organització), encara que en veritat eren 4.500. És una cursa un pel exigent, amb baixades i pujades, algun tram amb una pendent del 12%, i un desnivell acumulat de 59 metres.

No vaig poder fer cap foto, ja que ahir plovia i vaig haver de deixar el mòbil al cotxe. Això també va fer que tothom hagués d’anar amb una mica més de compte per no patinar, si bé crec que no hi va haver cap problema. La pluja no va ser massa intensa per sort, però si emprenyadora.

Em vaig trobar més o menys com m’esperava. Em falta entrenament, però al menys les plantes dels peus (la maleïda fascitits plantar) no em va emprenyar, i la temperatura era adequada. El circuit feia tres voltes. La primera era més curta, d’uns 700 metres, i amb poc desnivell, i les altres dos eren iguals de gairebé 2 kilòmetres. Anaven pel centre de poble, i degut a les pujades, vaig ser conservador des del principi ja que primer vaig fer una volta de reconeixement al circuit per saber que m’esperava, i sort que ho vaig fer. Vaig anar en progressió, començant el primer kilòmetre a un ritme de 4’02”, i acabant el darrer mig kilòmetre a un ritme promig de 3’30”. Quan vaig arribar vaig parar el rellotge un pel més tard, perquè em vaig despistar en el darrer esprint.

Us vaig explicant tot a partir de la fitxa:

Distància: 4.8 Km (4.5 Km segons garmin).
Altura guanyada positiva: 59 metres (segons garmin, l’organització deia uns 80)
Zona: Castellar del Vallès.
Valoració Organització: 7. És una cursa gratuïta, i en aquest sentit sempre es d’agraïr. L’speaker em va agradar força, no parava de xerrar i ho feia bé. No hi havia ni xip, ni guarda-roba, ni dutxes, ni arc d’arribada ni de sortida, i això per mi baixa la nota, però el fet de ser gratuïta, i que no hi hagués cap problema organitzatiu fa que la mantingui en el 7. Les curses infantils, per cert, van ser tot un èxit.
Recorregut: 8. Com ja sabeu, no soc fan dels circuits que tenen més d’una volta, però en aquest cas haig de dir que em va agradar. Segurament pel fet de tractar-se d’una cursa ràpida i poder-ho utilitzar com a estratègia. A més, em pensava que seria un embolic perquè hi havia voltes diferents, però no va ser així.
Ambientació: 6. A part de l’arribada, amb la gent animant, no hi havia ambientació pel circuit, ni tampoc música, ni castells ni res d’això.
Valoració Avituallament arribada: 6. Una botella d’aigua. Com que és gratuïta, he pujat un punt.
Valoració Avituallament mitja carrera: Cap, com és evident.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No.
Guarda-roba: No. (encara que li podies demanar al noi que donava el dorsal que et guardés la bossa, però no es qüestió de fer-ho tots…)
Aparcament: 7. Vaig aparcar pel poble sense massa dificultat.
Bossa del corredor: No.
Data: 12/09/2015.
Preu: 0€.

I en quant a mi, doncs una mica estic com m’esperava:

Temps real: 17m:48s
Ritme promig: 3’57”
Posició final: 19
Participants que han acabat: 128.

Us deixo el garmin, com sempre:

Salut i kilòmetres!

Crònica Milla del Drac de Poblenou

Bon dia a tots!

Ahir a la nit vaig anar a córrer la Milla del Drac de Poblenou. Normalment durant la Diada acostumo a córrer la Cursa de Viladecans, però de moment encara no em vull arriscar a fer tanta distancia, i menys després de l’excursió en bicicleta de dimarts, i de que el dimecres vaig fer unes quantes series.

Fins ara mai havia provat una distancia tan curta, així que va ser tota una nova experiència per mi. Allà em vaig trobar amb dos corresolidaris més, en Rubén (àlies crack), i en Xavi (el triatleta), i un company seu, en Javier. A part, també hi anava un altre amic que era en Pep García, amb ganes de provar-se (no em vaig recordar de fer-me una foto amb ell).

Previ_cursa_milladeldrac

Després d’escalfar i d’algun endarreriment, la cursa va començar cap a les 21:30. En Rubén i en Javier van anar cap a la primera fila, i la resta ens vam quedar una mica més endarrerits, però força endavant. Quan va sonar el petard vam sortit tots esbolotats, de tal forma que quan portava uns 300 metres anava gairebé a 3’10”, i vaig decidir baixar el ritme per no cremar-me massa ràpid. Potser em vaig frenar més del que tocava i tot, encara que tampoc ho puc assegurar. Vaig veure a la Míriam, la xicota d’en Pep, una mica abans de fer la mitja volta, i allà ja vaig veure que els primers em treien uns 50 metres com a mínim. Vaig fer el kilòmetre a 3’26”, i vaig mantenir el ritme que portava (que és clar, era més baix que al principi i per sobre del ritme del kilòmetre). Vam fer una darrera pujada, i com que tampoc no m’hi jugava res no vaig apretar gaire més. Vaig arribar a la meta en 5’36”, el que crec que tampoc és un mal temps, el que implica un ritme promig de 3’30”.

En quant a la resta de companys, doncs en Rubén va quedar segon, en Javier vuitè, i en Xavi i en Pep van fer una mica més de 6 minuts, a un ritme inferior per tant de 4′ el Km.

correfoc_milladeldrac

A l’entrega de premis en Rubén ens va fer pujar al podi a en Xavi i a mi, per a que així poguéssim fer més difusió del missatge de Corresolidaris on simplement correm per donar a conèixer les malalties minoritàries (som una associació com ja sabeu sense ànim de lucre, no un club). La veritat es que m’ho va fer passar malament, el cabrit, hahaha. Un amic seu va quedar primer, però a la cursa dels federats.

Us deixo la fitxa de la cursa:

Distància: 1 milla.
Altura guanyada positiva: 2 metres (segons garmin)
Zona: Barcelona (Poblenou).
Valoració Organització: 8. S’ha d’explicar que es tractaven de 5 curses, totes amb un màxim de 100 participants excepte la darrera, que era, per dir-ho d’alguna manera, free-style (passejar, córrer o el que volguéssis), i acompanyats per flames. Això implica per tant tenir-ho tot més controlat. No hi va haver cap problema en aquest sentit. No hi havia xips, però tampoc calia. Sí que hi havia un arc i tot el circuit estava ben delimitat.
Recorregut: 8. No es pot arribar a fer gaire cosa més, es tracta d’una milla. Hi havia algun tram on em feia por de patinar, però vaig veure que no, que tot va anar bé .
Ambientació: 9. Una de les millors coses de la cursa. Hi havia els timbalers, els correfocs, la gent portadora de la flama, els dracs, llums per ambientar al terra. Tot un espectacle, vaja, el que s’agraeix. D’aquí a que es digui la Milla del Drac de Poblenou, i que estigui tan relacionada amb el foc.
Valoració Avituallament arribada: 7. A veure, era una milla, molt avituallament no cal, però com que no era gratuïta, sempre està bé que n’hi hagi. Una botella d’aigua, una pera, i uns quants snacks, que aquí sí que s’ha de dir, tenien alguna mena de problema (no sé si per la humitat del mar).
Valoració Avituallament mitja carrera: Estem de conya? Evidentment no n’hi havia!!
Sorteig Regals: Sí (dos vals de fisioteràpia)
Dutxes: No.
Guarda-roba: No ho sé, la veritat.
Aparcament: 8. Francament, vaig poder aparcar molt bé, i quan vaig arribar encara hi havia llocs.
Bossa del corredor: Sí, es veu que amb Caldo Aneto, la polsera de la cursa, i publicitat (se la va quedar en Xavi, ja que jo no vaig poder recollir el dorsal a l’hora)
Data: 10/09/2015.
Preu: 6€.

I en quant a mi, doncs com ja us he explicat:

Temps real: 5m:36s
Ritme promig: 3’30”
Posició final: Entre el 15 i el 20 dels 100 o així.
Participants que han acabat: Tots.

Us deixo el garmin, com sempre:

Salut i kilòmetres!

Bicicleta de Vic a Girona

Hola a tots!

Aquesta darrera setmana no he estat parat, com ja és habitual. El que passa es que he estat de vacances i no he pogut actualitzar el blog. A mode de resum, he fet varies excursions, com per exemple anar al llac de Sant Maurici, i també he nadat i he anat a córrer algun dia.

sau_pistarunner

Avui, però, us explicaré el que vaig fer ahir. Amb mon pare i un amic seu (Joan Salvadó) vam marxar a fer una “petita” excursió amb bicicleta de Vic a Girona. Les fotos que aneu veient son d’allà. A les 5:45 em vaig llevar (en aquell moment cagant-me en tot per haver acceptat). Vaig agafar la bicicleta i vaig anar cap a l’estació de tren, ja que havíem quedat a Sants. Com que rodalies (Renfe) funciona tant bé el tren va sortir com no podia ser d’una altre manera amb 5 minuts de retard, però evidentment el que havien agafat ells també ho va fer, així que vaig poder fer el canvi sense problemes i vam anar cap a Vic. Vam arribar a les 8:40 o així (sí, ràpid com ell sol).

marc_vic_pistarunner

Primer vam fer una petita volta turística per Vic, si bé no era la intenció, fins que vam agafar una carretera que no era la que tocava però si que ens va portar on volíem, que era a una altre que portava al Parador Nacional de Vic. Vam fer uns 17 km amb uns quants trams de pujada fins que ens vam plantar davant del camí de muntanya que volíem. Aquest camí ens va portar des del pantà de Sau fins al final de Susqueda, en un recorregut d’uns 20 Km. L’únic una mica emprenyador era la quantitat de pedres en alguns trams, però apart d’això les vistes eren fantàstiques i el camí era ample. He de dir que durant aquests kilòmetres no vam trobar ni un sol ciclista ni persona caminant, encara que al pantà hi havia algun pescador.

lluis_pistarunner

Un cop vam deixar el camí de terra i després d’un tram asfaltat vam arribar a la presa, i després vam fer una bona baixada de 10 km per una carretera sense trànsit que ens va portar a la via verda que uneix Olot amb Girona. Encara que era baixada, s’ha de dir que per culpa del vent vam haver de pedalar els darrers kilòmetres. Amb tot això ja eren les dues, però vam decidir avançar una mica més per dinar més tard, i així no fer tants kilòmetres amb la panxa plena. El camí ens va portar fins a Anglès, on vam fer la parada.

susqueda_pistarunner

Després de dinar, vam fer els darreres kilòmetres que ens quedaven (17), amb bona velocitat i aprofitant que sempre feia una mica de baixada. La típica baixada que no veus, però que si que es nota al pedalar ja que avances més ràpid. En total gairebé 80 Km (de fet més si compto des de casa, hehehe).

sau_aball_pistarunner

Us deixo el garmin doncs per a que veieu el recorregut i tota la resta. Com veureu de pulsacions vaig anar molt bé (104 de mitja) ja que el ritme que vam portar per mi era suau, cosa que no m’esperava gens ja que no estic acostumat a fer tanta distancia en bicicleta:

Salut i kilòmetres!