Arxiu de l'etiqueta: corresolidaris

Crònica Doble Milla de la Farga (Sants)

Bon dia!

Avui us explicaré les dues curses que vaig córrer ahir al barri de Sants, i ho faré amb dos articles separats. Començaré per la primera, en la que va col·laborar Corresolidaris en la organització, la Cursa Doble Milla Plaça de la Farga. No em vull estendre massa perquè la Esther ha fet una fantàstica crònica del que realment ha estat la cursa i que us recomano que llegiu aquí. Jo us explicaré com sempre una mica més els aspectes esportius i alguna cosa organitzativa, però després de la gran aportació emocional que ha fet l’Esther, poca cosa més puc dir jo ja…. A part, hi trobareu més de 1200 fotos!!

cursa farga 2016

Comencem per una tonteria, i és que gairebé no arribo perquè em vaig equivocar d’hora. Resulta que era a les 9:30, i no sé perquè estava convençut de que era a les 10:00. Per sort vaig arribar a les 9:25, i vaig haver de fer-ho tot a pressa i corrents (mai més ben dit). Com era d’esperar hi havia moltíssims Corresolidaris, tant com a voluntaris com a corredors (avui no els anomenaré perquè no us anomenaré perquè no acabaria mai…).

cursa farga 2016 proyecto pol

Primer es va fer una sortida per els de “Egoismo positivo” i per en Tony Molinos amb en Pol (de Proyecto Pol), i dos minuts després vam sortir la resta. El recorregut era un circuit de 3 voltes que passaven per la plaça de la Farga, amb baixades i pujades, alguna petita punyetera, que es noten sobretot quan vas ràpid. En total una doble milla amb un desnivell acumulat de 39 metres, el que té la seva gràcia al no ser precisament plana.

cursa farga 2016

Em vaig posar cap endavant aquest cop. Vam sortir molt ràpid (una bogeria), amb el sensei Paco, i darrere de l’Iván Rojas (del diari de Sofia i Sara), i vaig reduir velocitat perquè no volia morir ja a la primera volta. Al davant, entre d’altres, anaven els professionals impossibles d’atrapar (Carles Montllor, Eric Monasterio, Andrés Acuña….), i seguint-los anàvem els mortals. Jo vaig anar en progressio, guanyant uns segons a cada volta, el que va ser també bastant dur. Entre la segona i tercera volta vaig anar guanyant alguna posició, i finalment vaig poder entrar a la meta en sisena posició, on en un sprint em va avançar un noi jove al que no vaig tenir ganes ni potencia per poder avançar. Vaig agafar la darrera corba massa oberta (gairebé em menjo una farola, i allà em va recuperar tot el que li havia tret).

cursa farga 2016

No voldria passar a la fitxa sense felicitar a tots els Corresolidaris que van fer podi (alguns per primer cop, com Javier Arriegui, Toñi Velasco i Fina Ortuño), així com a tots els voluntaris i gent que va col·laborar per a que aquesta festa fos possible.

Com que es tracta d’una cursa de Corresolidaris, no faré la típica fitxa (o almenys hi ha coses que no puc valorar perquè seria “raro”, com l’anunci d’Axe). No posaré puntació, ja que crec que tot va ser genial, hehehe.

Distància: 3,2 Km (segons garmin 3).
Altura guanyada positiva: 39 metres
Zona: Barcelona Sants.
Valoració Organització: Tot va anar molt bé. Només hi va haver problemes amb els altaveus i va costar treure la llista definitiva de classificats, però res greu.
Recorregut: Tres voltes a un circuit una mica trencacames, però entretingut. S’havia de vigilar en el darrer gir.
Ambientació: Al ser un circuit tant curt, sempre hi havia algú donant ànims. Fora de la cursa, tot va ser una festa.
Valoració Avituallament arribada: Aigua, síndria i coca, perfecte.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: Barcelona, crec que no cal dir cap altre cosa…
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Bossa amb caramels, cremes OxD, beguda de poma. Fantàstic amb el preu que tenia!
Data: 27/08/2016.
Preu: 3€ solidaris.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 10m:41s
Posició final: 6 (Potser set perquè hi havia dorsals que corrien sense xip perquè es van apuntar al darrer moment i per tant no contaven per a la classificació.).
Participants que han acabat: uns 130 (104 oficials).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres i solidaritat!

Cursa Solidària Sant Joan Despí

Bon dia! Avui us parlaré de la cursa que els Corresolidaris han fet amb el club d’atletisme de Sant Joan despí, la IX Cursa Solidària de Sant Joan Despí. No faré fitxa com a la resta de curses, ja que seria una mica raro, i a més no m’agradaria no ser objectiu. Per tant, aquest cop ho faré tot una mica més informal, explicant-vos com va anar.

Passarem molt ràpid la part menys interessant, i és com em va anar a mi: vaig córrer la de 5 km. Vaig suar la gota gorda. Durant els tres primers kilòmetres vaig anar amb un altre Corresolidari (Luis Miguel). Quan vaig arribar on es desviaven les dos curses (5 i 10 Km), em vaig equivocar de camí. La voluntària em va dir que per l’altre costat, no la vaig entendre, vaig tornar enrere i gairebé me’n vaig per ves a saber on. Al final 18’31’’ malgrat aquest contratemps, i posició 17 de 219. Després us deixo el garmin per a que pugueu veure el recorregut del circuit i tota la resta.

I ara, després d’aquest mega resum, anem pel principal; la festa del córrer solidaria. A part de les dues curses que us he dit, hi havia també curses infantils, però sobretot, un gran nombre d’activitats, tan abans, com després de les carreres: animació del speaker sense parar, música, xerrades sobre córrer, zumba, fira amb entitats solidàries, concert amb Dj fins a les 00:00, un petit bar, molts premis (fins i tot una categoria pels corredors minimalistes),…

A la cursa de 10 km hi havia dos avituallament amb aigua (un per tant a la de 5 km), el que es veu molt pocs cops, i que per altre banda amb la calor d’ahir era completament necessari malgrat que la cursa comences a les 20:30. Molts corredors ara estan acabant la temporada, i els kilòmetres acumulats i la onada de calor d’aquests dies fan molt d’efecte. Més d’un va haver de deixar la cursa abans de temps, o va veure com els seus temps es disparaven. A mi també em va afectar una mica, i això que jo la suporto molt bé la calor (soc dels que dorm tapat i amb pijama a l’estiu, i portes i finestres tancades per crear caldo de cultiu). Però és que ahir, lo de córrer era més una festa, una celebració de la solidaritat, que no pas una cursa competitiva, i això que hi van anar grans com en Jose Luis Blanco, en Moha, o la Hashna, entre molts altres, o el corresolidari Carlos Lancharro, i que també van notar els mateixos efectes.

Per grans, grans, hi havia l’Ivan Rojas (amb les seves filles Sofia y Sara), y en Tony Molinos (pare d’en Pol del Proyecto Pol), presents a la fira i a les curses. Tots ells son els nostres protagonistes, i tots nosaltres correm per ajudar-los a ells i als que representen, així com a la FECAMM, però crec que aquest cop, sincerament, hi ha també un altre gent que es mereix una menció especial. Son gent que treballa cada dia per a que tot això tiri endavant, i encara que ells no ho vulguin se’ls ha de donar les gràcies per la gran tasca que estan realitzant. Jo, des d’aquí, m’agradaria agrair a tots els voluntaris que ahir van treballar d’alguna forma per a que tot sortís bé, però sobretot, a un nucli de persones que sense ells el d’ahir no hagués estat possible. Per mi, els dos principals actors son l’Óscar (president), i l’Avelino (“el vice”), però sense oblidar a en Toni (el tercer a l’ombra), i Paco, Juanjo, Antonio, Eva, Agustí i Pilar, que no van parar, i tota una llarga llista de Corresolidaris, familiars, i voluntaris (i em deixo molts i molts noms per mencionar, perdoneu!). Per la meva banda, em sap greu, però no vaig poder ajudar massa en tot aquest assumpte per culpa de la feina, però que menys que agrair tot el seu treball.

El recorregut crec que va ser calcat, o gairebé, al de anys anteriors. Una cursa molt plana, exceptuant una petita pujada al principi fins el kilòmetre 1,2. Les llebres fantàstiques i de nivell (potser una estirada d’orelles a la de 38’, que segurament li hauríem d’haver posat un contrapès a la motxilla). A l’arribada aigua, fruita, i un tros d’ensaïmada. Cursa solidària, tot va íntegrament a les causes solidàries, així que està molt bé el que es va aconseguir. La bossa del corredor, amb un Caldo Aneto que no pot fallar, Mentos, Colgate, crema OxD i alguns caramels. Dutxes, servei de massatge, guardaroba, temps amb Championchip,… una cursa en tota regla i on gairebé es van aconseguir 1000 participants en ple més de juliol.

Tot això, no s’ha d’oblidar, es va fer per recaptar fons per les causes a les que representa Corresolidaris, per que necessiten tota l’ajuda que calgui, perquè rendir-se no ha estat mai una opció. I sempre amb cap, perquè recordeu que aquest lema tan “molón” no fa referència a córrer fins morir en una cursa, sinó a continuar lluitant en la vida per aconseguir superar qualsevol adversitat, o per perseguir un objectiu noble. Córrer està molt bé, et posa en forma i sexy si vols (no és el meu cas aquest darrer), però si a més col·labores portant un missatge a la resta, i a més et comportés ajudant sempre als altres, almenys estaràs aportant una gran cosa a aquesta societat a vegades un pel “consentida”. Així que ja sabeu, a córrer, gaudir, i ajudar.

Acabo amb aquest missatge, perquè sinó semblarà que estigui fent una Oda als Corresolidaris, i no és l’objectiu. L’objectiu es que tots ens fixem en els “altres”, el que ens necessiten. Vinga, a córrer!


Salut i kilòmetres!

Crònica Milla del Drac de Poblenou

Bon dia a tots!

Ahir a la nit vaig anar a córrer la Milla del Drac de Poblenou. Normalment durant la Diada acostumo a córrer la Cursa de Viladecans, però de moment encara no em vull arriscar a fer tanta distancia, i menys després de l’excursió en bicicleta de dimarts, i de que el dimecres vaig fer unes quantes series.

Fins ara mai havia provat una distancia tan curta, així que va ser tota una nova experiència per mi. Allà em vaig trobar amb dos corresolidaris més, en Rubén (àlies crack), i en Xavi (el triatleta), i un company seu, en Javier. A part, també hi anava un altre amic que era en Pep García, amb ganes de provar-se (no em vaig recordar de fer-me una foto amb ell).

Previ_cursa_milladeldrac

Després d’escalfar i d’algun endarreriment, la cursa va començar cap a les 21:30. En Rubén i en Javier van anar cap a la primera fila, i la resta ens vam quedar una mica més endarrerits, però força endavant. Quan va sonar el petard vam sortit tots esbolotats, de tal forma que quan portava uns 300 metres anava gairebé a 3’10”, i vaig decidir baixar el ritme per no cremar-me massa ràpid. Potser em vaig frenar més del que tocava i tot, encara que tampoc ho puc assegurar. Vaig veure a la Míriam, la xicota d’en Pep, una mica abans de fer la mitja volta, i allà ja vaig veure que els primers em treien uns 50 metres com a mínim. Vaig fer el kilòmetre a 3’26”, i vaig mantenir el ritme que portava (que és clar, era més baix que al principi i per sobre del ritme del kilòmetre). Vam fer una darrera pujada, i com que tampoc no m’hi jugava res no vaig apretar gaire més. Vaig arribar a la meta en 5’36”, el que crec que tampoc és un mal temps, el que implica un ritme promig de 3’30”.

En quant a la resta de companys, doncs en Rubén va quedar segon, en Javier vuitè, i en Xavi i en Pep van fer una mica més de 6 minuts, a un ritme inferior per tant de 4′ el Km.

correfoc_milladeldrac

A l’entrega de premis en Rubén ens va fer pujar al podi a en Xavi i a mi, per a que així poguéssim fer més difusió del missatge de Corresolidaris on simplement correm per donar a conèixer les malalties minoritàries (som una associació com ja sabeu sense ànim de lucre, no un club). La veritat es que m’ho va fer passar malament, el cabrit, hahaha. Un amic seu va quedar primer, però a la cursa dels federats.

Us deixo la fitxa de la cursa:

Distància: 1 milla.
Altura guanyada positiva: 2 metres (segons garmin)
Zona: Barcelona (Poblenou).
Valoració Organització: 8. S’ha d’explicar que es tractaven de 5 curses, totes amb un màxim de 100 participants excepte la darrera, que era, per dir-ho d’alguna manera, free-style (passejar, córrer o el que volguéssis), i acompanyats per flames. Això implica per tant tenir-ho tot més controlat. No hi va haver cap problema en aquest sentit. No hi havia xips, però tampoc calia. Sí que hi havia un arc i tot el circuit estava ben delimitat.
Recorregut: 8. No es pot arribar a fer gaire cosa més, es tracta d’una milla. Hi havia algun tram on em feia por de patinar, però vaig veure que no, que tot va anar bé .
Ambientació: 9. Una de les millors coses de la cursa. Hi havia els timbalers, els correfocs, la gent portadora de la flama, els dracs, llums per ambientar al terra. Tot un espectacle, vaja, el que s’agraeix. D’aquí a que es digui la Milla del Drac de Poblenou, i que estigui tan relacionada amb el foc.
Valoració Avituallament arribada: 7. A veure, era una milla, molt avituallament no cal, però com que no era gratuïta, sempre està bé que n’hi hagi. Una botella d’aigua, una pera, i uns quants snacks, que aquí sí que s’ha de dir, tenien alguna mena de problema (no sé si per la humitat del mar).
Valoració Avituallament mitja carrera: Estem de conya? Evidentment no n’hi havia!!
Sorteig Regals: Sí (dos vals de fisioteràpia)
Dutxes: No.
Guarda-roba: No ho sé, la veritat.
Aparcament: 8. Francament, vaig poder aparcar molt bé, i quan vaig arribar encara hi havia llocs.
Bossa del corredor: Sí, es veu que amb Caldo Aneto, la polsera de la cursa, i publicitat (se la va quedar en Xavi, ja que jo no vaig poder recollir el dorsal a l’hora)
Data: 10/09/2015.
Preu: 6€.

I en quant a mi, doncs com ja us he explicat:

Temps real: 5m:36s
Ritme promig: 3’30”
Posició final: Entre el 15 i el 20 dels 100 o així.
Participants que han acabat: Tots.

Us deixo el garmin, com sempre:

Salut i kilòmetres!