Bon dia!
Avui us explicaré les dues curses que vaig córrer ahir al barri de Sants, i ho faré amb dos articles separats. Començaré per la primera, en la que va col·laborar Corresolidaris en la organització, la Cursa Doble Milla Plaça de la Farga. No em vull estendre massa perquè la Esther ha fet una fantàstica crònica del que realment ha estat la cursa i que us recomano que llegiu aquí. Jo us explicaré com sempre una mica més els aspectes esportius i alguna cosa organitzativa, però després de la gran aportació emocional que ha fet l’Esther, poca cosa més puc dir jo ja…. A part, hi trobareu més de 1200 fotos!!
Comencem per una tonteria, i és que gairebé no arribo perquè em vaig equivocar d’hora. Resulta que era a les 9:30, i no sé perquè estava convençut de que era a les 10:00. Per sort vaig arribar a les 9:25, i vaig haver de fer-ho tot a pressa i corrents (mai més ben dit). Com era d’esperar hi havia moltíssims Corresolidaris, tant com a voluntaris com a corredors (avui no els anomenaré perquè no us anomenaré perquè no acabaria mai…).
Primer es va fer una sortida per els de “Egoismo positivo” i per en Tony Molinos amb en Pol (de Proyecto Pol), i dos minuts després vam sortir la resta. El recorregut era un circuit de 3 voltes que passaven per la plaça de la Farga, amb baixades i pujades, alguna petita punyetera, que es noten sobretot quan vas ràpid. En total una doble milla amb un desnivell acumulat de 39 metres, el que té la seva gràcia al no ser precisament plana.
Em vaig posar cap endavant aquest cop. Vam sortir molt ràpid (una bogeria), amb el sensei Paco, i darrere de l’Iván Rojas (del diari de Sofia i Sara), i vaig reduir velocitat perquè no volia morir ja a la primera volta. Al davant, entre d’altres, anaven els professionals impossibles d’atrapar (Carles Montllor, Eric Monasterio, Andrés Acuña….), i seguint-los anàvem els mortals. Jo vaig anar en progressio, guanyant uns segons a cada volta, el que va ser també bastant dur. Entre la segona i tercera volta vaig anar guanyant alguna posició, i finalment vaig poder entrar a la meta en sisena posició, on en un sprint em va avançar un noi jove al que no vaig tenir ganes ni potencia per poder avançar. Vaig agafar la darrera corba massa oberta (gairebé em menjo una farola, i allà em va recuperar tot el que li havia tret).
No voldria passar a la fitxa sense felicitar a tots els Corresolidaris que van fer podi (alguns per primer cop, com Javier Arriegui, Toñi Velasco i Fina Ortuño), així com a tots els voluntaris i gent que va col·laborar per a que aquesta festa fos possible.
Com que es tracta d’una cursa de Corresolidaris, no faré la típica fitxa (o almenys hi ha coses que no puc valorar perquè seria “raro”, com l’anunci d’Axe). No posaré puntació, ja que crec que tot va ser genial, hehehe.
Distància: 3,2 Km (segons garmin 3).
Altura guanyada positiva: 39 metres
Zona: Barcelona Sants.
Valoració Organització: Tot va anar molt bé. Només hi va haver problemes amb els altaveus i va costar treure la llista definitiva de classificats, però res greu.
Recorregut: Tres voltes a un circuit una mica trencacames, però entretingut. S’havia de vigilar en el darrer gir.
Ambientació: Al ser un circuit tant curt, sempre hi havia algú donant ànims. Fora de la cursa, tot va ser una festa.
Valoració Avituallament arribada: Aigua, síndria i coca, perfecte.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: Barcelona, crec que no cal dir cap altre cosa…
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Bossa amb caramels, cremes OxD, beguda de poma. Fantàstic amb el preu que tenia!
Data: 27/08/2016.
Preu: 3€ solidaris.
En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:
Temps real: 10m:41s
Posició final: 6 (Potser set perquè hi havia dorsals que corrien sense xip perquè es van apuntar al darrer moment i per tant no contaven per a la classificació.).
Participants que han acabat: uns 130 (104 oficials).
Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:
Salut i kilòmetres i solidaritat!