Crònica Triatló de Sitges

Bona tarda a tots!

Ara fa bastant que no escrivia al blog. No és que hagi deixat d’entrenar o de competir, sinó que no tinc gaire temps d’anar escrivint les diferents entrades. Una mica si que he baixat el ritme de competicions, sobretot de curses de córrer. Estic més centrat en el triatló, i això fa que hagi de dedicar-me a altres entrenaments/carreres.

La setmana passada, per exemple, vaig fer la triatló del prat per equips amb els companys de Viladecans Triatló (VT), però d’aquesta ja us vaig fer la fitxa el darrer any, i a més en aquesta ocasió van haver de tancar el circuit de natació per mala mar (però vaig acabar fent com un doble duatló)

Avui us parlaré de la triatló que he fet aquest diumenge, la Triatló de Sitges (sprint). Evidentment he anat amb tots els companys de VT, i també m’he trobat allà a en Xavi Sancho. He arribat molt just de temps, he hagut de tornar a més al cotxe a buscar el DNI, i ràpidament m’he posat el neoprè. La mar estava molt plana, però el circuit era enganyós. Com que la platja era molt estreta ens han posat a tots els triatletes a lo llarg de la platja. Jo m’he quedat pel mig, i no a primera línia, junt amb en Jose Luís i en Pedro.

Quan han donat la sortida, he deixat passar a uns quants abans de tirar-me a l’aigua. Només entrar, ja m’ha sorprès una onada a mi i a uns quants que m’ha trencat a tota la cara, però ha estat la única. Després d’això tot ha sigut com un joc de bastons. He rebut com mai: a les cames, al cap, als braços, l’esquena… M’imagino que a l’estar al mig, la gent s’ha anat ajuntant cap a la zona on estava jo. No he estat l’únic que ha patit, ja que la majoria dels meus companys m’han comentat el mateix sobre la natació, i a tothom li ha sortit més de 900 metres. La meva sensació mentre nedava era de que anava molt malament, però al sortir me n’he adonat que no. Al box he girat el cap i he vist que corria amb mi en Dani. Jo he parat abans per la meva bici, i en aquell moment ha arribat l’Ivan, qui tenia una problema seriós amb el neoprè. La cremallera se li havia enganxat i he estat una estona mentre li intentava treure. Després d’això m’he canviat i he tirat amb la bici. Abans de sortir he vist al Berto que s’estava canviant.


Després de passar la línia de muntatge a la bici he estat com a mínim un minut fent el tonto perquè no m’entrava una de les cales, fins que al final he pogut i he anat tirant. El circuit consistia en un tram d’enllaç, tres voltes en una carretera tancada, i un tram de sortida. I les voltes eren 2’5 kms de pujada, i 2’5 de baixada. Durant la primera pujada m’ha avançat en Berto. Allà estava una mica cansat perquè precisament es veu que jo havia format un bon grupet darrera meu mentre tirava. Quan he arribat al gir que hi havia de 180 graus (molt perillós per cert), he accelerat i he enganxat al grup on estava en Berto, en Pedro, i en Ricardo. He pogut estar amb ells fins la segona votla, però al gir de 180 graus hi ha hagut un pitote, m’he hagut de treure una cala, i quan he volgut tornar a enganxar-los ja era massa tard. A en Pedro li ha passat el mateix. Al cap d’una estona hem trobat un altre grup, però era un que ja sortia i no l’hem pogut aprofitar gaire. Per sort a la pujada s’ha format un altre nou grup i hem pogut tirar, però anava més lent. De fet, al tram d’enllaç m’han fet tap i ha estat una putada.

La segona transició ha estat bastant dolenta un altre cop, per culpa del casc. Es nou, i avui l’estrenava i no hi havia manera de treure-me’l (i mira que ho havia practicat, però amb els nervis…). He sortit a córrer, i només amb dos cents metres ja m’ha començat a agafar flat, i m’he cagat en tot. Igualment he anat tirant. Al davant veia en Pedro (qui havia arribat més tard que jo a la T2 però m’ha tornat a avançar). El meu objectiu era anar a un ritme no gaire fort per veure si se’m passava el flat. El circuit de córrer consistia en dues voltes pel passeig, on veies els participants d’anada i tornada. Allà ja he vist que tenia davant al Txus (primer), Dani, Berto, Ricardo, Victor i en Pedro (o sigui que no anava gaire bé). He anat escurçant distancia, però fins el kilòmetre 3 no m’he començat a trobar una mica millor, i de totes formes notava que si accelerava més el dolor aniria també a més. De pulsacions anava molt bé, i com que he vist que en Pedro accelerava perquè tenia en Victor a tocar l’he seguit. El tenia més a prop cada cop, però ja faltava molt poc i un sprint només hagués servir per destrossar-me, i tinc altres objectius aquest any.

He arribat amb molt de dolor pel maleït flat, igual que em va passar al triatló del Canal Olímpic, i m’ha fet molta ràbia aquest punt perquè el córrer és el meu fort i no l’he gaudit. Malgrat tot, aquesta part ha estat a 3’56’’ el Km, que tampoc està tan malament. Darrera meu han arribat en Jose Luís (que jo crec que anava de passeig…), i l’Ivan, que no tenia el dia. Igualment amb tots els companys de VT ens ho hem passat molt bé, i ha estat una llàstima no haver pogut haver anat més estona junts. També cal destacar que Rocío avui ha tornat a competir, després del seu accident de bici de fa menys de dos mesos. Impressionant!

En quant al triatló en sí, estava ben organitzat però el circuit de bicicleta era millorable, sobretot el gir de 180 graus. Hi ha hagut unes quantes caigudes, i és clar, l’ambulància no podia passar bé perquè tenia ciclistes competint d’anada i de tornada pel mateix tram. També he vist que hi havia molta gent creuant per on no tocava a la arribada de la bici, amb el perill que comporta. La bossa del corredor tenia una samarreta, una barreta, un sobre per beguda isotònica, beguda i plàtan (t’ho donaven al acabar), i pel meu gust ha estat justeta. Igualment al triatló li dono un 7 en general. A l’aparcament m’ha tocat pagar zona blava.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes (1h:12m, posició 195 de 466):

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Deixa un comentari