Crònica Cursa Sant Silvestre Santa Coloma de Gramenet

Bon dia! Avui he anat a fer la Sant Silvestre Santa Coloma de Gramenet, encara que en aquesta ocasió he fet de llebre corresolidaria de 45 minuts. En principi havia de portar jo la banderola, però li he preguntat al meu company Toni Marin si ell l’havia portat mai, i com que no, doncs se l’he deixat amb ell que li feia il·lusió. Així ens l’anem repartint entre tots. Hem tingut llebres des de 40 minuts (amb en Paco i el Cèsar), fins als 60 amb una noia de llebre (Danne), i l’Òscar (aquest no és noia). Després hi havia molts més corresolidaris, i altres corredors coneguts com en Rafa Pérez, o en Javi Gracia que estava a l’organització. Es tractava una cursa solidària, i hi havia també recollida d’aliments.

En quant a la cursa, pel que he vist era una mica dura. No era per fer marca. Els primers 5 km han estat amb pujades i baixades constants. Pujades curtes, però intenses, i baixades més regulades. Això feia que si la gent no es regulava, acabés petant cap el final, com hem vist que ha passat bastant. Aquesta primera part de la cursa era per dins de la ciutat, i era un recorregut atractiu. Després ja, cap el km 6, hem entrat al Parc del riu Besòs, i aquí ja el recorregut més monòton, el vent de cara, i les llargues rectes han fet els seus estralls. A la meta només han arribat amb nosaltres un parell de corredors. De fet, quan quedaven tres cents metres, m’he parat i he anat a buscar alguns corredors del darrere per animar-los i que apretessin per arribar a meta. Pot ser s’han pensat que els anava a fer alguna cosa, i han corregut més, hahaha.

Una altre cosa que voldria comentar ha estat el mal comportament de certa gent de Santa Coloma, que son la ostia. Si veus que hi ha una cursa, no surtis amb el cotxe i vagis pel mig amb els corredors. Si veus que hi ha una cursa, no caminis pel mig com si no passes res. Com a mínim apartat. Si veus que hi ha una cursa, no vagis amb la bicicleta a tota velocitat de cara contra els corredors perquè te’n podries emportar algun… Aquesta mala educació feia temps que no la veia, i no era perquè faltessin voluntaris controlant-ho tot, que han fet bé la seva feina. Tampoc us penseu ara que ha estat tothom, eh! Però avui he anat veient tantes coses…

Passem a la fitxa:

Distància: 10 Km.
Altura guanyada positiva: 65 metres (segons garmin).
Zona: Santa Coloma de Gramenet.
Valoració Organització: 7. No hi ha hagut incidents i els voluntaris estaven ben col·locats. Una altre cosa és que la sortida s’ha fet mig hora més tard, i no van poder avisar fins ahir. Els kms no estaven gaire ben marcats (de fet, jo només n’he vist 1, el darrer). No hi havia categories pels premis, només la general. Son coses millorables, però com que tota la resta ha anat bé, deixo aquesta nota.
Recorregut: 7. El recorregut és dur, però això no vol dir que no estigui bé. SI no vols fer marca, està perfecte. T’ajudarà a fer marques a altres. El tema del vent crec que passarà bastant sovint, perquè és un riu.
Ambientació: 5. Fluixet, fluixet. Algú ha animat pel carrer, a part dels voluntaris, però no hi havia ni música de sortida ni cap lloc amb ambientació. Quan m’he dutxat he vist al sortir que hi havia gent amb timbals, però potser ja era tard. L’speaker també fluix, només l’he sentit a la sortida per fer el briefing. Pels carrers de la ciutat, això sí, hi havia gent animant en certs trams.
Valoració Avituallament arribada: 7. Aigua i entrepà de xoriço o formatge, amb i sense tomàquet. Poso un 7 perquè l’entrepà era molt gran, però s’hagués agraït alguna beguda isotònica.
Valoració Avituallament mitja carrera: 5. Una botelleta d’aigua, el normal.
Sorteig Regals: No que jo sàpiga.
Dutxes: Sí.
Guardarroba: Sí.
Aparcament: 9. Un cop he descobert on era, perquè resulta que el google maps et porta al poliesportiu vell que té el mateix nom. Se podia aparcar al costat mateix.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: Sí. Samarreta tècnica (te la donaven amb el dorsal). Era una cursa solidaria.
Data: 27/12/2015.
Preu: 12€.

Jo avui no competia, així que les estadístiques no son importants. M’ha agafat asma, suposo que per la contaminació, però no m’he pres res, així que ha estat com si fes un entrenament en alçada.

Temps real: 45m:22s
Posició final: —
Participants que han acabat: —

Us deixo el garmin, com sempre:

Salut i kilòmetres!

Crònica Cursa Sant Joan de Vilatorrada (Circuit Arcs)

Sabeu, fins ara em pensava que havia fet curses de muntanya. Em vaig queixar en el seu moment de la cursa de la pujada a l’ermita de Vilafranca, encara que allà era més perquè em va agafar d’imprevist. També vaig trobar molt interessants la cursa dels Bombers de Begues, o la cursa d’Olesa de Bonesvalls, que ambdues tenien tela a la seva manera. O la cursa ecològica de Molins de Rei, una altre gran… Però ara puc dir que aquest diumenge realment vaig saber que era una cursa de muntanya autèntica. Que sí, que encara n’hi ha de pitjors, segur, però no m’ho vull ni imaginar…

Estic parlant de la Cursa Sant Joan de Vilatorrada. És una cursa que forma part de l’anomenat Circuit Arcs. A priori, sobre paper, no semblava tan difícil. El primer cop que ho vaig llegir eren 13,8 km i un desnivell de 550 metres. En Roger, un amic meu de la universitat que no està acostumat a córrer, em va dir que m’apuntés amb ell i en Carlus i l’Albert. Va enredar a tothom, i al final ell no va poder anar per un atac de pedra al ronyó… O això ens va dir… Sí, ja, la pedra se la fotrem nosaltres pel cap!!

En algun moment van canviar el circuit, i va passar a ser de més de 800 metres de desnivell en 15 km si fa no fa (segons la web 722, i un be negre!). És cert que he fet coses pitjors en quant a desnivell positiu acumulat, clar que amb distàncies més llargues, i en aquell moment no em va preocupar excessivament.

Em vaig haver d’aixecar aviat per anar cap allà, ja amb una mica de cansament de la cursa del dia anterior, que encara que va ser curta, va ser molt intensa. I vaig marxar amb expectatives de fer alguna cosa, les quals se’m van treure de cop al veure el nivell que hi havia quan vaig arribar a la sortida.

Vaig quedar primer amb en Carlus i l’Albert, i vam fer una volteta per escalfar, res de l’altre mon. Hi havia força boira, però no tapava la visibilitat ni molt menys. Era ambient humit. “Ui, ui, que el terra estarà moll”, ja vaig pensar.

Ens vam col·locar a la sortida i vam iniciar la cursa. En Carlus ja em va dir que tirés, i vaig començar a córrer una mica més. Tot molt senzill al principi. Mig kilòmetre d’asfalt, i poc a poc anar pujant per una especie de camí de carro i camps. Així dos o tres kilòmetres, on vam pujar uns 80 metres, que tampoc era tant. Comencem a fer les trialeres, vigilant molt, això sí, però sense ser massa tècniques, fins que arribem al primer punt de control. Tota aquesta part es podia fer corrent, excepte algun petit tros. Bec un got d’aigua, i una fletxa indica que cap a munt. I sí, cap amunt… Una bona pujada. Arribo a dalt i comença la primera baixada, i haig de dir que m’avancen uns quants. Era una espècie de camí fet per l’aigua, amb un gran forat pel mig on havies de vigilar un munt, i amb por de relliscar per la terra molla o les pedres humides. Ho passo fatal fins arribar abaix. Pensava recuperar el temps perdut, però impossible. Tota l’estona molt pendent de cap a on anar, perquè el camí va canviant cada dos per tres. Per sort, està molt ben indicat. Aquesta dinàmica es manté durant tota la cursa.

Un tram petit curt, on intento apretar, però ràpidament comença la segona pujada de les tres que tenia la cursa. Mare de déu, però quina matada és aquesta? Molts trams caminant, pujant també per una altre camí riera, posant les mans a terra més d’un cop, pujant per pedres amb esglaons enormes. Quan em penso que he arribat a dalt, resulta que estic un altre cop al mateix punt de control d’abans. Bec un altre got, i veig que la gent puja per un altre trialera empinada. Sant torne-m’hi. I ara que? Doncs finalment arribo a dalt, i es torna a a baixar. Si em pensava que l’altre baixada havia estat difícil, aquesta ja era per descollonar-se (vaja, que sinó vigilava em deixava els collons, el cap i una cama en qualsevol tram). M’avancen uns quants més, els pocs que de fet havia avançat a la pujada. Rellisco i em torço el turmell dret, per sort aguanta bé.

Arribo abaix, sense haver recuperat gens de temps, una mica de camí per córrer, una especie de camí fosc amb esbarzers i un altre cop cap amunt. Esbufegant arribo al tercer punt de control on em donen aigua, i em diuen “Vinga, que ja falta poc, 4 o 5 km”. Joder, penso… “Va, no paris, i continua”. Miro a veure per on és el camí, perquè esperava que fos el camí de terra on estava després de tanta trialera i em diuen: “per aquí, per aquí”. aixeco el cap i se’m cau la mandíbula. A pujar un altre cop, però aquest cop per la pujada més bèstia que he fet mai. Més de 13 minuts trigo en arribar a dalt. Pel camí em trobo a algun que altre corredor parat. M’agafo dels arbres per no relliscar, per les pedres, i les cames gairebé no em responen. Els meus quàdriceps criden auxili, però no els faig gaire cas.

Finalment, aconsegueixo arribar a dalt. Hi ha boira, i veig com una especie d’esplanada i uns voluntaris allà. M’acosto cap a ells, i els pregunto cap a on perquè no veig el camí i ells estan just al mig, i m’assenyalen al terra i em diuen, “per aquí, per aquí”. Al mirar al terra veig que estem sobre una gran roca i just al mig hi ha una esquerda enorme. Em penso que m’estan prenent el pel, però veig que hi ha un corredor a dins. Amb cara d’idiota entro a dins, pared per davant, pared per darrere, amb molt poc espai, i em vaig desplaçant de costat cap a la meva esquerre fins que surto de la roca i comença una altre trialera. I a baixar, no tan dura com la resta de baixades, però deu n’hi do. Les cames noten el cansament, i haig d’anar amb cura. M’avancen més corredors… Arribo a la part planera, i allà si que puc accelerar. Faig dos kilòmetres bastant ràpids i recupero quatre posicions. No puc fer res més. Baixo unes escales de fusta i entro a meta, esgotat, amb un temps de m…

L’Albert arriba només un minut després de mi. La primera frase que li dic és “Us mataré. La mare que va parir en Roger”, o una cosa semblant. Em comenta que m’ha vist en un punt de control, però que no tenia forces ni per cridar. La veritat, però, és que el veig molt bé. En Carlus arriba uns 10 minuts després, també sencer.

El que us diré és molt clar. Feu-me cas; si a una cursa posa dificultat tècnica “difícil”, no us apunteu si el dia anterior ja heu fet una cursa, si no porteu un bon calçat de muntanya, i si no teniu una molt bona tècnica. I si no compliu cap de les tres, no cal que us digui res més… Malgrat tot això, vaig quedar una mica per sobre de la meitat dels arribats. He de dir que avui tinc cruiximents a les cames i a l’esquena, cosa que no em va passar ni a la cursa de Bonesvalls, on eren 30 kilòmetres.

Passem a la fitxa:

Distància: 14,9 Km.
Altura guanyada positiva: 812 metres.
Zona: Sant Joan de Vilatorrada.
Valoració Organització: 8. A veure, s’ho han currat. El circuit és molt complexe, i tenir-ho tot controlat era complicat. Els avituallaments, voluntaris, arribada i sortida eren els correctes.
Recorregut: 9. Em va agradar molt a nivell visual (encara que hi havia boira), i que era autèntic de muntanya. Si és el que busques, és perfecte. Ara bé, el vaig odiar per lo tècnic i dur que era sobretot cap el final o les baixades. Moltes indicacions. El tram on vaig haver d’entrar en aquella escletxa entre les roques, no té preu.
Ambientació: 5. Quan et trobaves els voluntaris, t’animaven, però no hi havia cap grup especial fent soroll, música o ambientació. Tampoc a l’arribada. Tampoc era el més important d’aquesta cursa ni de lluny. L’ambientació era el bosc.
Valoració Avituallament arribada: 9. Aigua, cervesa, Coca-Cola, Fanta, pa amb tomàquet i botifarra, ensaïmades, croissants, pastes, plàtans, mandarines, fruits secs… Perfecte, vaja! Vaig menjar molt perquè quan vaig arribar estava fet pols.
Valoració Avituallament mitja carrera: 8. Hi havia tres. Aigua i beguda amb sucre. També. fruits secs i taronges. Vaig trobar a faltar alguna beguda isotònica, però compte, que estava molt bé.
Sorteig Regals: Sí.
Dutxes: Sí, però estaven en un poliesportiu a la quinta forca.
Guardaroba: Diria que no.
Aparcament: 9. Al costat de la sortida.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Sí. Caldo Aneto (al final se’m posarà cara de pollastre) i un buff molt maco que es meitat abrigós, meitat mocador.
Data: 20/12/2015.
Preu: 12€ (no federats).

Els meus resultats, tenint en compte les circumstàncies, tampoc van ser tan dolents. El primer va arribar, això sí, 30 minuts abans que jo, el que ja indica que era una cursa complicada pel ritme que va fer (al voltant de 5 minuts per kilòmetre)

Temps real: 1h:46m:10s
Posició final: 102
Participants que han acabat: 220

Us deixo el garmin, on podeu veure el recorregut, pulsacions (on està clar que podria haver fet més a nivell cardio), i tota la resta de paràmetres:

Salut i kilòmetres

Crònica Cursa de Nadal Solidària Sant Joan Despí

Primer de tot, disculpeu la tardança en fer aquesta crònica. La veritat és que he estat una mica “liat” aquests dies, entre altres coses perquè el diumenge vaig fer una altra cursa, però això us ho explico en un altre post.

Aquesta cursa (Cursa de Nadal Solidària Sant Joan Despí) em va agradar molt, i a part, estic molt i molt content per com va anar, com ja us ho podeu imaginar per la foto de la portada. Però no només per això, sinó perquè també va ser una festa de solidaritat. Ens vam reunir molts Corresolidaris i vam rebre també un premi a la solidaritat com a grup, el que ens va agradar molt. Pels que no ho sabeu, els corresolidaris no som cap club d’atletisme (és pot ser de qualsevol club i ser un corresolidari), sino simplement un grup de gent que correm per causes solidàries i que a més fem entrenaments al parc de Can Mercader de Cornellà on qualsevol pot venir cada 7 o 15 dies. Tota la informació la teniu al facebook de corresolidaris.

corresolidaris sant joan despí

I ara passem a la cursa. Hi havia dos modalitats (bé, tres si contem la caminada solidaria). Una cursa de 2,5 Km (que és la que vaig fer), i una altre de 5 Km (que consistia en fer dues voltes al circuit). Les dues curses van sortir alhora. Aquest cop vaig decidir posar-me cap endavant, si bé no a primera fila perquè sincerament no tenia expectatives de res. Prèviament ja havia fet una volta al circuit per veure com era, el que em va anar molt bé.

Vam sortir molt ràpids, i això que era pujada. El primer kilòmetre de fet va ser gairebé tot amb pujada, amb algun tobogan. Ja al sortir vaig veure que la gent tampoc s’allunyava tan de mi com m’esperava, i això em va sorprendre i em va fer pensar que encara podia fer alguna cosa. A uns quants metres per davant veia en Rubén, també de corresolidaris, i que ja m’imaginava que faria bon temps (ell és molt i molt ràpid). Vam fer uns quants revolts, una pujada forta, un gir de 180 graus i vam deixar l’asfalt per entrar a la zona del parc. Aquí ja un grup important de 10 o 15 corredors anava per davant, així que en certa manera veia que ja no faria res. Igualment vaig continuar apretant per intentar fer una bona marca.

Llegada sant joan despí

El terreny es va complicar força perquè hi havia com una mena d’esglaons i s’havia de vigilar molt on es posava el peu, a part d’algun tram amb fulles d’arbres caigudes que et podia fer relliscar. Cap el kilòmetre 1,5 vaig avançar a l’Iván Rojas i al Rafa Pérez (ells feien la de 5 km), en una petita pujada per terra. A continuació em vaig trobar a en Pau Vergés, i vaig seguir-lo una mica. Vam fer uns quants revolts i després de que ell em digués que tirés, a la baixada just quan començava el kilòmetre dos li vaig fer cas, quan em pensava que ja no podria. Vaig avançar a un corredor en aquesta baixada, però en pocs metres em va avançar ell i el vaig deixar passar però sense allunyar-me massa, per intentar recuperar forces ja que sabia que l’arribada estava a res i quedaven uns 300 metres de pujada. Vam enfilar la recta d’arribada i vaig començar a esprintar, i vaig veure com en Rubén, que ja havia arribat, estava a la meta dient-me que corres (només li faltava dir: “Corre, Forest!!”). Avançant al corredor uns 100 metres abans de meta escolto com l’speaker diu: “En Marc Casas està corrent per aconseguir la tercera posició”, i em vaig quedar gelat. Vaig accelerar encara més, i vaig entrar en solitari amb el barret del Para Noel al cap. Un final perfecte, i amb estratègia. No es podia demanar més. En Rubén havia quedat segon, així que dos corresolidaris al podi de 2,5 Km. A la cursa de 5Km, la Consuelo de corresolidaris va quedar tercera.

A dalt un petit vídeo que es va gravar per error a la recollida de premis. Fa por… Aquí podeu trobar les fotos i el vídeo de l’arribada.

Passem ara la fitxa:

Distància: 2,5 Km.
Altura guanyada positiva: 27 metres (segons garmin).
Zona: Sant Joan Despí.
Valoració Organització: 8. Tot força bé. Potser l’hora de sortida era una mica punyetera (a les 16:30), ja que el dinar diguem que el vaig notar durant bona part de la cursa. L’speaker perfecte, sobretot a la meva arribada, hahaha.
Recorregut: 7. Gairebé era un cross la cursa (salvant les distancies). Pujades, girs, terreny desigual… Un recorregut agradable, encara que hi havia algun tram del parc que era una mica perillós, i algun corredor va arribar a caure.
Ambientació: 7. Com que el circuit era petit, això va donar joc a que la gent pogués estar animant. A més, hi havia uns timbalers.
Valoració Avituallament arribada: 7. Aigua i un got de xocolata calenta amb dos porres. Perfecte.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: Sí, al poliesportiu. Perfecte.
Guardaroba: Sí.
Aparcament:9. Cap problema per aparcar al costat de la cursa.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Un mocador de cap. Com que és una cursa solidaria, correcte.
Data: 19/12/2015.
Preu: 10€

I els meus temps i posició finals han estat aquests:

Temps real: 8m:35s
Posició final: 3
Participants que han acabat: 59

Us deixo el garmin:

Salut i kilòmetres!

Crònica La Sansi Viladecans

Aquesta setmana ha estat força intensa. Entre les punyeteres guàrdies de la feina, els entrenaments, i els esdeveniments socials, no he parat gairebé ni un minut. Les emocions tampoc han estat poques. Gràcies als corresolidaris que van votar per mi, seré un dels dos reserves/equip de suport per anar a la Oxfam TrailWalker de Girona 2016 (100 Km). I dijous va ser el meu aniversari… un altre any a “la saca”, per tirar coets…

Avui tocava La Sansi de Viladecans, on corríem tant els de Viladecans Triatló com els Corresolidaris, així que en certa manera m’he hagut de dividir. Pels que no ho sabeu, amb VT entreno Triatló (dient-se triatló el club té certa lògica, no?), el que em va molt bé per no sobrecarregar massa els peus amb la maleïda fascitis plantar, i amb els Corresolidaris, a part de córrer per les causes a les que representem, tinc els entrenaments de running amb el Sensei Paco. Per cert, cal fer notar que avui molts companys del Viladecans Triatló també han anat en bicicleta una hora pel canal Olímpic de Castelldefels per la Marató de TV3, o sigui que l’ànima solidaria també la comparteixen.

corresolidaris_la_sansi_viladecans_2015

Anem ja a la carrera… He de reconèixer que anava una mica estressat. Alguns s’ho han passat molt bé per veure si podia o no guanyar en Berto (de VT), i m’han pressionat una mica, hahaha. Com ja sospitava, perquè no estic ràpid, i per les meves marques, ja us avanço que no l’he pogut atrapar. La cursa començava al llac amb grades del parc de Vilamarina. Per a que no hi hagués gaire aglomeració han dividit la sortida en varies (una per minut), però igualment ha estat una mica caòtic. Per sort, no m’he menjat cap farola ni pal… Jo el que faria per propers anys és posar la sortida a la plaça de sorra, i l’arribada on està.

Hem donat una volta per l’illa del parc, on m’ha avançat en Berto, en Miguel i en Juan Pablo, i hem tornat a passar per la sortida per després anar cap a la zona industrial. Potser m’he passat una mica amb el primer kilòmetre, encara que tampoc ho tinc tan clar. En Jose Ledesma, de corresolidaris, m’anava seguint a poca distancia també.

poligon_la_sansi_viladecans_3

Cap el kilòmetre 2,5, mantenint el ritme, he avançat a en Miguel i a en Juan Pablo, i ja he vist que en Berto estava molt lluny (300 metres endavant calculo). Mentre anava corrent també veia a l’Avelino i l’Iván que portaven les banderoles del Diario de Sofia y Sara, pàgina que us recomano que visiteu i feu un donatiu.

Del 2 al 3 hauria d’haver apretat més, perquè em trobava bé, però he volgut conservar. Crec que l’he cagat… A partir del 3.5 ho he passat malament, però després, veient les gràfiques de pulsacions, he vist que podia haver accelerat més i que ha estat més un problema mental que físic. M’he anat apropant cada cop més a en Berto, però no l’he pogut enganxar. Encara que he fet un sprint els darrers 300 metres, m’he quedat a 4 segons, que tenint en compte la distància que m’havia arribat a treure, és per estar content. Clar que després un es dona un bany de realitat quan recorda que ell havia anat amb bicicleta abans!!!

arribada_marc_la_sansi_viladecans

En quant a la resta de companys, doncs destacar que en Jose Ledesma ha arribat 15 segons darrere meu, més o menys amb en Miguel i en Juan Pablo, que l’Oliver de VT ha fet marca però s’havia oblidat el xip (aplaudiments, hehehe), que l’Avelino portant la bandera i tot ha baixat dels 21 minuts, i que uns quants més han fet la seva millor MMP. A l’entrega de premis, per cert, les noies de VT han quedat segones com a grup. Com que no hi havia ni deu, he hagut d’agafar jo el premi (sense pujar a l’escenari). En quant a la barba li he dit que feia poc que m’havia fet el canvi de sexe i que les hormones encara no m’havien aconseguit treure la barba…

Passem a la fitxa:

Distància: 5 Km.
Altura guanyada positiva: 6 metres (segons garmin).
Zona: Viladecans.
Valoració Organització: 8. Tot molt ben organitzat. Només dos problemes a destacar. La sortida continua sent un petit problema. És més maco, sí, però massa estret. Després, l’entrega de premis ha estat interminable. Hem acabat molt tard amb el sorteig. Com a novetat, tenir marcat cada 500 metres està molt bé! També tot l’equip mèdic que hi ha al darrere per si passa res. En quant a l’speaker de la Sansi ja sabeu que ho fa molt bé.
Recorregut: 7. Tenint en compte la zona és complicat fer gaire més, però és millorable (també potser perquè m’ho conec molt). Les rectes es fan dures. En Jose Luís Blanco, igualment, ha comentat que segurament l’any que ve hi haurà versió de 10 Km. Anar pels camins asfaltats dels camps seria molt bona opció…
Ambientació: 7. Ni castelleres, ni grallers ni res semblant, però el fet de passar pel parc al primer kilòmetre, i que tot estigui bastant proper, fa que la gent pugui animar més, sobre tot al principi i al final.
Valoració Avituallament arribada: 6. Aquarius i suc de taronja. Trobo a faltar l’aigua, encara que hi havia fonts, això sí (les mateixes que llepen els gossos, però això és un altre tema)
Sorteig Regals: Sí. Fins i tot tres caps de setmana. A mi no em toca res mai, que hi farem.
Dutxes: Sí, però estant al costat de casa, com que no ho he mirat.
Guardaroba: Sí.
Aparcament:9. Zona habilitada al costat. Perfecte pels que anaven en cotxe. Tren al costat també.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: A la web indiquen prèviament que donen. Mig Caldo Aneto de Nadal, pastilla pel rentavaixelles, sobret OxD, samarreta tècnica, Hornimans, Chupa chup i propaganda. Bé pel preu.
Data: 13/12/2015.
Preu: 10,3€

I els meus temps i posició finals han estat aquests:

Temps real: 18m:49s
Posició final: 139
Participants que han acabat: 1012

Us deixo el garmin:

Salut i kilòmetres!

Crònica cursa Pujada al Castell de Castelldefels

Aquestes dues darreres setmanes, pel que sembla, m’ha donat per fer curses amb pujades. Com que per culpa de la punyetera guàrdia de la feina no podia anar gaire lluny, i a més tampoc volia córrer el risc de pagar una cursa “cara” i perdre-me-la, al descobrir que avui feien la XXXIV Pujada al Castell de Castelldefels m’hi vaig apuntar. Aprop de casa, i molt bé de preu.

Havia estat pensant molt com faria la cursa abans de començar. Planificant cada quilòmetre de l’estil: primer kilòmetre conserva, segon apreta que fa baixada, tercer i 4 ritme alt, i el darrer baixa el ritme. Evidentment, quan he començat la carrera tot se n’ha anat a norris…Ahir a la nit ja em va estar tocant una mica els nassos la feina i vaig acabar anant a dormir cap a dos quarts de dues

Per escalfar m’he fotut una mica més de 3 km, i he pujat un parell de vegades al castell per veure que era. Com que la cursa es de 5 km (per tant ràpida), necessitava conèixer quant i quan podia apretar. La teoria es molt bona, després posar-la en pràctica és una altra cosa. No hi havia control de xip a la sortida (si a l’arribada), així que m’he posat cap al principi per poder sortir bé. Per cert, que he coincidit amb l’Edu de corresolidaris, que en aquesta ocasió feia de llebre de l’Eva, una altra corresolidaria.

Quan s’ha donat la sortida, tots hem sortit com si tinguéssim un coet sota el cul, i a més apuntant cap al terra perquè feia pujada. Acabem la primera part de la pujada, i ja veig que vaig a 3’20”. Ai, que em passo, que la idea era fer el primer Km a 4′ i després fotra-li. Doncs no… Vinga, baixem una mica, i una altre pujada curta però intensa. Fi primer kilòmetre, al final a 3’36”. No anem bé, això ho pagaré, penso. El segon kilòmetre és gairebé tot de baixada. Vull anar a 3’20”, però venint d’on venia em controlo i faig 3’30”. A continuació una part plana, i intento mantenir el ritme que hauria d’haver portat, però aquí ja intueixo que m’he passat, i acabo anant a 3’48” (em pita el garmin). I la cursa comença a pujar… poc, però va fent. Cada vegada que hi ha alguna baixada recupero una mica l’aire. Miro el rellotge per veure a quant vaig (ni que fos un Ferrari), i em felicito a mi mateix; “de puta mare, vaig a 3’42” aquest Km! Ei, espera, no pot ser això, no em noto tan ràpid”, i pita just el garmin i em diu que el darrer km l’he fet a 4’02. Com pot ser? La mare que em va, estava mirant el ritme mig de cursa! M’he adormit durant el kilòmetre (és una forma de parlar), i queda el pitjor de la cursa. Intento accelerar una mica, però és que sé el que ve i ja tremolo. Faig una baixada petita, recupero, i cap el castell, 500 metres del que es coneix com “muelte y destlucción”, que és com es pronuncia quan no tens ni forces per parlar. Veig igualment que tots estem igual, gairebé ningú avança. Bé, sí, un home m’avança 300 metres abans, però peta i l’avanço després. A tres segons tinc la primera noia, però encara que la tinc a l’abast, prefereixo no fer cap gran esprint i que entri ella i el seu acompanyant. Igualment arribo fet caldo (i no Aneto…)

Passem a la fitxa:

Distància: 5 Km.
Altura guanyada positiva: 62 metres (segons garmin).
Zona: Castelldefels.
Valoració Organització: 7. Tot ha anat força bé. No hi ha hagut errors, voluntaris ben situats, speaker ok,… El que m’ha fallat una mica és la sortida, però suposo que deu ser per algun tema elèctric que no hi hagués cronometratge de xip a l’inici i només hi hagués a l’arribada.
Recorregut: 7. El recorregut es per dins de ciutat, per tant tot correcte. A més, res de fer dues voltes, el que s’agraeix. És un recorregut dur (no per fer MMP, evidentment). Començar pujant, i acabar pujant, és una cosa que es paga, però com que és una cursa curta, i és l’al·licient, doncs s’aguanta.
Ambientació: 6. No he vist cap grup d’ambientació ni res semblant. Només la música prèvia a l’inici.
Valoració Avituallament arribada: 7. Aigua, taronja i plàtan. Està bé, tenint en compte que era de 5 Km. El preu de la cursa també fa que pugi fins a notable.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: Sí, del vestuari del poliesportiu. Cap problema.
Guardaroba: Sí.
Aparcament: 8. Al costat del poliesportiu.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: La bossa en sí. Tenint en compte el preu de la cursa, suficient.
Data: 06/12/2015.
Preu: 2€ (5€ el mateix dia).

En quant a mi, doncs tampoc tan malament…

Temps real: 19m:12s
Posició final: 30
Participants que han acabat: 439

Us deixo el garmin:

Salut i kilòmetres!