sant joan de vilatorrada circuit arcs

Crònica Cursa Sant Joan de Vilatorrada (Circuit Arcs)

Sabeu, fins ara em pensava que havia fet curses de muntanya. Em vaig queixar en el seu moment de la cursa de la pujada a l’ermita de Vilafranca, encara que allà era més perquè em va agafar d’imprevist. També vaig trobar molt interessants la cursa dels Bombers de Begues, o la cursa d’Olesa de Bonesvalls, que ambdues tenien tela a la seva manera. O la cursa ecològica de Molins de Rei, una altre gran… Però ara puc dir que aquest diumenge realment vaig saber que era una cursa de muntanya autèntica. Que sí, que encara n’hi ha de pitjors, segur, però no m’ho vull ni imaginar…

Estic parlant de la Cursa Sant Joan de Vilatorrada. És una cursa que forma part de l’anomenat Circuit Arcs. A priori, sobre paper, no semblava tan difícil. El primer cop que ho vaig llegir eren 13,8 km i un desnivell de 550 metres. En Roger, un amic meu de la universitat que no està acostumat a córrer, em va dir que m’apuntés amb ell i en Carlus i l’Albert. Va enredar a tothom, i al final ell no va poder anar per un atac de pedra al ronyó… O això ens va dir… Sí, ja, la pedra se la fotrem nosaltres pel cap!!

En algun moment van canviar el circuit, i va passar a ser de més de 800 metres de desnivell en 15 km si fa no fa (segons la web 722, i un be negre!). És cert que he fet coses pitjors en quant a desnivell positiu acumulat, clar que amb distàncies més llargues, i en aquell moment no em va preocupar excessivament.

Em vaig haver d’aixecar aviat per anar cap allà, ja amb una mica de cansament de la cursa del dia anterior, que encara que va ser curta, va ser molt intensa. I vaig marxar amb expectatives de fer alguna cosa, les quals se’m van treure de cop al veure el nivell que hi havia quan vaig arribar a la sortida.

Vaig quedar primer amb en Carlus i l’Albert, i vam fer una volteta per escalfar, res de l’altre mon. Hi havia força boira, però no tapava la visibilitat ni molt menys. Era ambient humit. “Ui, ui, que el terra estarà moll”, ja vaig pensar.

Ens vam col·locar a la sortida i vam iniciar la cursa. En Carlus ja em va dir que tirés, i vaig començar a córrer una mica més. Tot molt senzill al principi. Mig kilòmetre d’asfalt, i poc a poc anar pujant per una especie de camí de carro i camps. Així dos o tres kilòmetres, on vam pujar uns 80 metres, que tampoc era tant. Comencem a fer les trialeres, vigilant molt, això sí, però sense ser massa tècniques, fins que arribem al primer punt de control. Tota aquesta part es podia fer corrent, excepte algun petit tros. Bec un got d’aigua, i una fletxa indica que cap a munt. I sí, cap amunt… Una bona pujada. Arribo a dalt i comença la primera baixada, i haig de dir que m’avancen uns quants. Era una espècie de camí fet per l’aigua, amb un gran forat pel mig on havies de vigilar un munt, i amb por de relliscar per la terra molla o les pedres humides. Ho passo fatal fins arribar abaix. Pensava recuperar el temps perdut, però impossible. Tota l’estona molt pendent de cap a on anar, perquè el camí va canviant cada dos per tres. Per sort, està molt ben indicat. Aquesta dinàmica es manté durant tota la cursa.

Un tram petit curt, on intento apretar, però ràpidament comença la segona pujada de les tres que tenia la cursa. Mare de déu, però quina matada és aquesta? Molts trams caminant, pujant també per una altre camí riera, posant les mans a terra més d’un cop, pujant per pedres amb esglaons enormes. Quan em penso que he arribat a dalt, resulta que estic un altre cop al mateix punt de control d’abans. Bec un altre got, i veig que la gent puja per un altre trialera empinada. Sant torne-m’hi. I ara que? Doncs finalment arribo a dalt, i es torna a a baixar. Si em pensava que l’altre baixada havia estat difícil, aquesta ja era per descollonar-se (vaja, que sinó vigilava em deixava els collons, el cap i una cama en qualsevol tram). M’avancen uns quants més, els pocs que de fet havia avançat a la pujada. Rellisco i em torço el turmell dret, per sort aguanta bé.

Arribo abaix, sense haver recuperat gens de temps, una mica de camí per córrer, una especie de camí fosc amb esbarzers i un altre cop cap amunt. Esbufegant arribo al tercer punt de control on em donen aigua, i em diuen “Vinga, que ja falta poc, 4 o 5 km”. Joder, penso… “Va, no paris, i continua”. Miro a veure per on és el camí, perquè esperava que fos el camí de terra on estava després de tanta trialera i em diuen: “per aquí, per aquí”. aixeco el cap i se’m cau la mandíbula. A pujar un altre cop, però aquest cop per la pujada més bèstia que he fet mai. Més de 13 minuts trigo en arribar a dalt. Pel camí em trobo a algun que altre corredor parat. M’agafo dels arbres per no relliscar, per les pedres, i les cames gairebé no em responen. Els meus quàdriceps criden auxili, però no els faig gaire cas.

Finalment, aconsegueixo arribar a dalt. Hi ha boira, i veig com una especie d’esplanada i uns voluntaris allà. M’acosto cap a ells, i els pregunto cap a on perquè no veig el camí i ells estan just al mig, i m’assenyalen al terra i em diuen, “per aquí, per aquí”. Al mirar al terra veig que estem sobre una gran roca i just al mig hi ha una esquerda enorme. Em penso que m’estan prenent el pel, però veig que hi ha un corredor a dins. Amb cara d’idiota entro a dins, pared per davant, pared per darrere, amb molt poc espai, i em vaig desplaçant de costat cap a la meva esquerre fins que surto de la roca i comença una altre trialera. I a baixar, no tan dura com la resta de baixades, però deu n’hi do. Les cames noten el cansament, i haig d’anar amb cura. M’avancen més corredors… Arribo a la part planera, i allà si que puc accelerar. Faig dos kilòmetres bastant ràpids i recupero quatre posicions. No puc fer res més. Baixo unes escales de fusta i entro a meta, esgotat, amb un temps de m…

L’Albert arriba només un minut després de mi. La primera frase que li dic és “Us mataré. La mare que va parir en Roger”, o una cosa semblant. Em comenta que m’ha vist en un punt de control, però que no tenia forces ni per cridar. La veritat, però, és que el veig molt bé. En Carlus arriba uns 10 minuts després, també sencer.

El que us diré és molt clar. Feu-me cas; si a una cursa posa dificultat tècnica “difícil”, no us apunteu si el dia anterior ja heu fet una cursa, si no porteu un bon calçat de muntanya, i si no teniu una molt bona tècnica. I si no compliu cap de les tres, no cal que us digui res més… Malgrat tot això, vaig quedar una mica per sobre de la meitat dels arribats. He de dir que avui tinc cruiximents a les cames i a l’esquena, cosa que no em va passar ni a la cursa de Bonesvalls, on eren 30 kilòmetres.

Passem a la fitxa:

Distància: 14,9 Km.
Altura guanyada positiva: 812 metres.
Zona: Sant Joan de Vilatorrada.
Valoració Organització: 8. A veure, s’ho han currat. El circuit és molt complexe, i tenir-ho tot controlat era complicat. Els avituallaments, voluntaris, arribada i sortida eren els correctes.
Recorregut: 9. Em va agradar molt a nivell visual (encara que hi havia boira), i que era autèntic de muntanya. Si és el que busques, és perfecte. Ara bé, el vaig odiar per lo tècnic i dur que era sobretot cap el final o les baixades. Moltes indicacions. El tram on vaig haver d’entrar en aquella escletxa entre les roques, no té preu.
Ambientació: 5. Quan et trobaves els voluntaris, t’animaven, però no hi havia cap grup especial fent soroll, música o ambientació. Tampoc a l’arribada. Tampoc era el més important d’aquesta cursa ni de lluny. L’ambientació era el bosc.
Valoració Avituallament arribada: 9. Aigua, cervesa, Coca-Cola, Fanta, pa amb tomàquet i botifarra, ensaïmades, croissants, pastes, plàtans, mandarines, fruits secs… Perfecte, vaja! Vaig menjar molt perquè quan vaig arribar estava fet pols.
Valoració Avituallament mitja carrera: 8. Hi havia tres. Aigua i beguda amb sucre. També. fruits secs i taronges. Vaig trobar a faltar alguna beguda isotònica, però compte, que estava molt bé.
Sorteig Regals: Sí.
Dutxes: Sí, però estaven en un poliesportiu a la quinta forca.
Guardaroba: Diria que no.
Aparcament: 9. Al costat de la sortida.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Sí. Caldo Aneto (al final se’m posarà cara de pollastre) i un buff molt maco que es meitat abrigós, meitat mocador.
Data: 20/12/2015.
Preu: 12€ (no federats).

Els meus resultats, tenint en compte les circumstàncies, tampoc van ser tan dolents. El primer va arribar, això sí, 30 minuts abans que jo, el que ja indica que era una cursa complicada pel ritme que va fer (al voltant de 5 minuts per kilòmetre)

Temps real: 1h:46m:10s
Posició final: 102
Participants que han acabat: 220

Us deixo el garmin, on podeu veure el recorregut, pulsacions (on està clar que podria haver fet més a nivell cardio), i tota la resta de paràmetres:

Salut i kilòmetres

Deixa un comentari