Arxiu de la categoria: 10 quilòmetres

Cursa 10 km Vilafranca del Penedès

Bon dia!

Ara feia dies que no corria cap cursa, i per fi he tornat a competir. Aquest cop he tornat a la Cursa 10 Km Vilafranca del Penedès, una cursa molt plana i homologada que tothom diu que va molt bé per fer marca, i de fet ha estat així encara que amb algun entrebanc. A la cursa he anat amb els meus companys de Viladecans Triatló, encara que allà també m’he trobat al Dani Vicente de Corresolidaris.

El recorregut, pels que no la coneixeu, consisteix en donar dues voltes de 5km. En aquesta ocasió hi havia més de 1700 inscrits, i han optat per fer calaixos. El problema que hi ha hagut és que per un error informàtic molta gent ha anat a parar on no li corresponia. Jo mateix he hagut de canviar el calaix. Després d’escalfar amb els companys, ja hem anat cap a la sortida on ens hem posat junts uns quants: David, Berto, Juan Pablo, Yago i Ivan. La sortida, després de veure els castellers, ha estat molt ràpida, massa i tot. En Berto ha entrat en mode “Bolt” i s’ha posat fins i tot davant del David. És cert que el primer tram és de baixada, però era un ritme molt fort i he passat el primer kilòmetre a 3’27’’, i això que ja el veia endavant! Aquí tots ens hem separat, era evident que cadascú anava a seguir la seva estratègia, el que ha fet que es convertís en una cursa molt dura a nivell mental.

Del km 1 al 2,5 és el pitjor tram per mi, ja que és on hi ha un fals pla de pujada i es nota lleugerament. Allà m’ha avançat en Dani. Després ja hem arribat a la recta que es fa d’anada i tornada. Veure allà als primers corredors per la meitat m’ha fet gràcia i tot. A 100 metres d’arribar al gir de 180 graus he vist en David, i després a en Berto una mica ja separat, però no massa, i al girar al Juan Pablo, una mica després a en Yago, i a l’Ivan, a qui havia avançat un kilòmetre enrere (ell havia sortit al costat d’en Berto, massa ràpid).

Al km 4 hem entrat al nucli vell, amb algun tros de pujada, però majoritàriament baixada. La veritat és que tenia la sensació de que potser m’estava passant, però podia anar tirant. Al acabar la primera volta he vist que havia trigat 18’55’’, i que per tant anava bé per l’objectiu, és clar que el sisè kilòmetre no anava a ser tan ràpid. Fins arribar a la recta d’anada i tornada, he sentit que les cames em pesaven i no podia tirar. Sort del rellotge, perquè he mirat i no anava tampoc molt alt de pulsacions, el que volia dir que era un problema mental (dels meus de cada dia no, dels altres). Tenia molts dubtes, de fins i tot parar o no, però cada cop que mirava veia que seguia igual i que de fet podia anar més ràpid. Al km 8 he mantingut al principi, i he apretat al final, ja més convençut d’acabar bé. L’últim kilòmetre ha estat fort. Veia que anava a 3’39’’ de ritme, i que podia aconseguir l’objectiu de baixar de 38. He fet el darrer revolt i he accelerat al màxim per arribar a meta, i aleshores ha passat… A l’últim tram hi havia una catifa verda que m’ha despistat i no he vist que el terra baixava una mica. Esperava tocar asfalt, però el peu se m’ha quedat com a l’aire i m’he fotut una bona hòstia. Ja quan he vist que cauria segur, instintivament m’he posat de costat per rodolar, i mentre queia he vist com el pobre home que anava darrera meu també se la fotia. M’he aixecat ràpid, li he donat la mà per aixecar-se, i els dos hem entrat a meta. Al final 38’02’’, sub 38’ segur sense la caiguda, que hi farem. Us deixo el vídeo per a que rigueu una estona.

 

Mirant ara la cursa per garmin, tinc clar que podria haver tirat més. He perdut la batalla mental, que hi farem, encara que si que he millorat la meva MMP. En David gairebé baixa de 36, en Berto ha quedat més de 30 segons davant meu (l’hauria d’haver seguit segurament), i tota la resta han fet un gran paper: les Esthers, en Jose, en Jose Luis, en Juan (que s’estrenava en 10 km), l’Eugenio i tots els sub 40. I una foto del arxienemic…. De la resta no en tinc.

He anat als serveis mèdics, on també estava l’altre corredor que s’havia caigut. Simplement una mica de desinfectant al colze, i llestos. Ara el tinc una mica inflamat, suposo del cop, encara que el que em preocupa més és el dit índex de la mà esquerra (el que faig servir per netejar-me l’orella, hahaha), on tinc un bon blau. Suposo que capsulitis, ja que el puc moure.

La fitxa la podeu trobar en la crònica que ja vaig fer. Les novetats son les que ja us he dit. Beguda i menjar a l’arribada, com sempre, molt bé (no tant com l’altre cop, però deu n’hi do). L’organització i speaker fantàstics, com sempre.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Crònica Cursa dels Nassos 2016

Bon dia!

Perdoneu el retard en fer aquesta crònica, però he anat molt atrafegat iniciant un nou projecte. Com alguns ja sabeu, el dia 1 de gener vam inaugurar amb la meva parella una botiga on-line de cremes esportives i altres productes per als corredors i triatletes. Tranquils, un altre dia us explicaré més sobre que va aquest tema, però mentrestant podeu anar fent un cop d’ull a la botiga, que es diu AnimaRunner.

Passem a la crònica de la Cursa dels Nassos. El 31 de desembre vaig córrer l’habitual Cursa dels Nassos de Barcelona. Haig de reconèixer que sempre em fa un pal enorme, ja que hi ha moltíssima gent, i a més després és cap d’any, i depèn de com acabo zombie total. És cert que ara ja no em passa tant com al principi, quan no estava acostumat a córrer, però a les tres de la matinada pesa.

En aquesta cursa van participar moltíssims Corresolidaris i companys del Viladecans Triatló. La setmana següent, per cert, es va fer la Cursa de Reis que organitzavem els Corresolidaris a la ciutat de Cornellà (no hi vaig poder assistir per culpa de la feina), i on tots els seus beneficis van anar integrament per ajudar a les malalties minoritàries, a part que també es va aprofitar per recollir joguines pels nens, i va ser tot un èxit!

En quant a la cursa, doncs en aquesta ocasió volia intentar fer una bona marca. Després d’escalfar una estona amb els consells d’en Marçal, parlant amb els de VT, i trobant-me de tant en tant amb algun Corresolidari, vam anar cap a la sortida. Per intentar fer un sub 39’, ens vam reunir uns quants de VT, entre els quals teníem dos llebres de luxe; Berto i Pedro. De fet, fins i tot portaven orelles de conill… En el mateix grup estàvem també en Yago, l’Iván i el Víctor. Faltava en Juan Pablo, que no sabíem on s’havia fotut en aquell moment.

El primer kilòmetre va sortit més lent del que volíem, per culpa de la gentada. Era molt difícil avançar, i per variar hi havia el típic que no havia d’estar “tan endavant” i que feia tap, vaja, algú que s’havia colat al calaix que no li tocava, o fins i tot gent amb gos. Vam anar avançant tot el grup bastant junts. En Víctor es va separar una mica i es va anar cap endavant, i la resta més o menys anàvem seguint a les nostres llebres. En el kilòmetre 4 vam perdre una mica de temps, segurament pel gir de 180 graus que hi ha a la Ciutadella, i allà també és van començar a desquadrar els kilòmetres del GPS amb els que marcava la cursa. Jo en aquell moment pensava que anava potser massa fort, però al arribar al sis, pujant per marina, vaig notar que no tenia aquella sensació tan típica de “fotré un pet com una gla al 7”, així que vaig començar a accelerar una mica només. En Berto es va quedar amb l’Ivan i en Victor, i amb el Pedro, Juan Pablo y en Yago vam anar avançant. Quan vaig arribar a la Torre Agbar, vaig decidir apretar encara més. Venia una falsa baixada, però em veia amb cor. Vaig anar avançant gent sense parar separant-me d’en Pedro que es va quedar amb Yago crec recordar, i vaig fer els dos darrers kilòmetres a 3’36’’, i els 150 metres que em van sortir de més segons Garmin a 3’10’’, fent MMP amb 38’15’’. Estava mooolt content. Durant la baixada vaig avançar a l’Ivan del Diario de Sofia y Sara, que em va fer la broma dient-me que sempre l’avançava en el mateix punt del recorregut.

Ja a meta, vaig veure a en David, que havia arribat amb 36’, i després a en Yago. També em vaig trobar a en Jose Ledesma de Corresolidaris, en Javi Gracia, l’Iván de Corresolidaris amb en Pau, en Rubén, i molta més gent, però el que no vaig poder fer va ser cap foto, ni amb uns ni altres perquè amb tanta gent va ser impossible reunir-se. Amb en Paco de VT vam decidir finalment anar cap el cotxe, i allà vaig donar per tancada la jornada (bé, faltava cap d’any…)

La fitxa, doncs ja sabeu, la de l’any passat. Només comentar que el tema de la cervesa 0,0 isotònica que donaven a l’arribada em va semblar una gran idea.

Salut i kilòmetres!

Crònica II Cursa Solidària Running 1900

Bon dia a tots!

Ahir vaig anar a córrer la Cursa Solidària Running 1900 RCDE. El nom és raro, sí, tant com el nom d’algunes de les malalties minoritàries a la que aquesta cursa dona suport, i en la que els Corresolidaris hi vam col·laborar. Aquest cop, però, jo la vaig fer competint. Feia molt de temps que no corria una cursa de 10 Km i volia saber com estava. La resposta va ser clara: malament. És evident que aquestes 4 setmanes en les que m’ho he estat prenent amb calma després del Half m’han fet perdre el nivell que tenia, però això ja ho parlarem després.

Entre els participants de la cursa, com sempre destacar l’Ivan Rojas, del Diario de Sofia y Sara, y com no en Toni Molinos, de Proyecto Pol. Tots van estar allà donant veu a les seves causes de forma diferent. Per un costat l’Ivan fen de llebre de 40 junt amb en Pau, i per l’altre el Toni amb el seu equip i en Pol, corrent a la cursa de 10 Km. I com no podia ser d’una altra manera, tots els Corresolidaris i familiars donant el seu suport en tot moment i omplint el recorregut com a llebres, corredors, voluntaris, o espectadors. Una gran festa, com és habitual.

Hi havia dos curses per adults, la de 5 Km, on va guanyar el Corresolidari Carlos Lancharro (qui estava fluix segons ell i es va marcar 15 minuts), i la de 10 Km. Aquesta última sortia de l’estadi de Cornellà, anava cap el riu, i feia el seu recorregut primer per terra fins arribar al Prat (només el riu), i després tornava per la carretera que anava paral·lela. Una mica de desnivell (37 metres), però acumulat tot en petites pujades que feien mal si volies mantenir un ritme alt. En Carlos, per cert, es va guanyar 4 punts, i no precisament a la lliga… En la cursa de 10 es va donar un fort cop i va haver d’anar a Bellvitge. Per sort està bé.

En quant a la meva cursa, com ja us he comentat, no em va anar com m’esperava. Volia fer un 38 baix, i em va sortir un 39 alt. També és cert que anava a provar-me, i potser a aquestes alçades de temporada (acabo de començar tècnicament parlant), doncs és el que toca. A part, vaig córrer 15 km divendres (a ritme molt suau, això sí), i vaig fer muntanya dissabte (ni 10 km), amb el que la segona part de la cursa el que no em tiraven eren les cames. Tenint en compte que els primers kilòmetres eren de terra, hauria d’haver reservat més al principi, i després accelerar… o no. Un altre error que vaig cometre va ser un dels més tontos que hi ha: mirar el ritme del rellotge, pensant que era el de volta, i resultant ser el de cursa. Resultat: 2 kilòmetres on em pensava que anava a 3’55’’ i va resultar que anava a 4’05’’. Quan vaig veure l’error ja era tard, i sigui com sigui, tampoc hagués pogut mantenir un ritme gaire més alt.

El darrer kilòmetre una mica més ràpid, això sí (va ajudar que fes baixada), i a l’entrada molt cansat. Després, com sempre, en 5 minuts ja estava bé, però això ja és un altre tema… I fins aquí la crònica. Avui no us deixo la fitxa perquè aquesta cursa ja és la segona edició i podeu veure AQUÍ, que gairebé és el mateix. La bossa del corredor, això sí, estava bé per ser una cursa solidària, i els avituallaments també.

Temps real: 39m:36s
Posició final: 21
Participants que han acabat: 669

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Crònica Cavacursa Giró Ribot

Ara feia temps que no patia tant en una cursa de 10 Km. Fins ara tenia a la memòria duess curses que especialment em van fer suar la gota gorda. Una era la de la Vila Olímpica, un any on el sol va provocar grans problemes a molts corredors. L’altre va ser una cursa dels Bombers, on em vaig passar una mica. Ara ja tinc aquesta tercera cursa, la Cavacursa Giró Ribot, però que en aquest cas va ser un patiment d´èpica per mi, ja que gracies això vaig aconseguir quedar primer de la meva categoria, i quart de la general. Com us podeu imaginar, vaig acabar encantat de quedar en tan bona posició, perquè la veritat és que no m’ho esperava (de fet, no és una cosa que esperi mai amb el meu nivell). També una altre gran novetat es que per primer cop, després de tres anys de fer cursa, em va tocar un premi en un sorteig!! La repera, vaja!

Comencem pel principi. La cursa es feia a la bodega de Giró Ribot (evidentment als seus terrenys). Només arribar, després de conduir una bona estona, va ser arribar a la recollida d dorals i adonar-me que m’havia oblidat el xip groc. Aplaudiments… Per sort molt amablement em van assignar un xip blanc per córrer la cursa. No m’havia passat mai fins ara, sempre hi ha un primer cop, encara que quan ho vaig dir no em van creure massa. Al fer el canvi, també em van haver de canviar el número de dorsal.

cavacursa giro ribot sortida

Primer va sortir la caminata, i després els de la Cavacursa Giró Ribot (mig hora de diferència). Això va provocar que durant tota la cursa haguessis d’anar esquivant caminants, el que cansava més. Vam començar la cursa per asfalt amb una pujada interessant, sense arribar a ser massa forta. Allà ja vaig veure que no anava malament del tot. Un grup d’uns 8 corredors o així es van posar davant meu, sortint a tota llet, i jo vaig preferir seguir el meu ritme i no perseguir-los. La estratègia va resultar adequada perquè poc a poc vaig anar avançant algun d’ells. Després de la pujada, va començar un tros de camí de terra cap el kilòmetre 1, i aquest va ser de baixada durant un parell de kilòmetres.

Vam tornar a l’asfalt en algun tram, i finalment vam pujar un altre cop cap el poble de Santa Fe del Penedès pujant el que havíem baixat. En aquell tram vaig avançar al meu darrer corredor (l’Ignasi, després us parlo d’ell), i com que feia vent li vaig dir que es poses darrere meu i així podria anar més ràpid, però no va poder fer-ho massa. Després de passar per darrere l’església, vaig agafar un got d’aigua de l’avituallament dels 5 km, i va començar una trialera molt maca per dins del bosc que va durar un kilòmetre. Allà el noi que anava darrera meu em va tornar a atrapar perquè soc molt lent en trialeres. Vam fer una darrera pujada i allà vam veure tots dos com el corredor que teníem al davant s’equivocava de camí i tornava cap a l’església. La persona que hi havia al punt de control i jo vam cridar-lo, però el noi anava tot cap ficat pensant que els que estaven equivocats eren tota la resta, tal i com ens va desvelar al final de la cursa.

cavacursa giro ribot arribada

Vam baixar per una carretera asfaltada, i allà vaig poder separar-me bastant del noi que em perseguia i d’un altre que ens estava atrapant. Allà, en un revolt crec que una mica després del kilòmetre 7 on començava el darrer i més dur camí de terra, un dels voluntaris em va animar dient que anava quart. Fins aquell moment no era conscient de que anava tan bé, i això em va donar forces per continuar, ja que allò significava que estava en posició de premi. El camí entre les vinyes se’m va fer duríssim. En trams hi havia terra tova, en altres alguna pedra, i pujava i baixava (sense desnivells exagerats, però que feien mal). Tota l’estona anava mirant cap endarrere els meu perseguidor, que havia canviat el que volia dir que anava fort fos qui fos. Finalment vaig arribar a la darrera pujada, d’uns 600 metres que se’m va fer agònica. Suposo que en algun moment el noi que em persegueix es devia adonar que ja no m’atrapava, i devia baixar el ritme. El cas es que jo no ho sabia, i vaig continuar com vaig poder, fins el darrers 100 metres on vaig baixar la velocitat ja tranquil. No ho vaig veure fins molt més tard, però les pulsacions se m’havien disparat molt més que a cap altre cursa, sobretot els darrers tres kilòmetres.

premi cavacursa giro ribot

Ja a l’arribada vaig estar parlant amb l’Ignasi i en Sergi, del Sant Feliu Corre, i ens vam caure molt bé. De fet, al principi de la cursa m’havien confós amb un noi que l’any passat havia quedat segon, i m’ho van preguntar. Els vaig dir que no era jo (després he mirat la foto i tampoc se m’assembla massa), i que no tinguéssim por de mi. Al final, doncs mira… Ells també eren triatletes, i de fet l’Ignasi farà l’IronMan en un parell de setmanes. El dia anterior havien fet 150 kilòmetres de carretera, i ell tenia de marca 35 minuts en 10, o sigui que vaig tenir força sort que estigués cansat.

El sorteig de regals va ser molt bo, i quan em va tocar un sopar per a dos no m’ho podia ni creure. Els de Sant Feliu Corre van cantar “tongo, tongo!”, i vaig riure força. Una gran festa de l’esport, rodejat de molt bona gent. Això sí, vaig passar molt de fred a la vesprada.

DSC_0307

Passem a la fitxa:

Distància: 10,5 Km (clavat al garmin).
Altura guanyada positiva: 132 metres (al acabar em deia 180, però suposso que Garmin ho ha corregit)
Zona: Santa Fe del Penedès (caves Giró Ribot).
Valoració Organització: 8. Crec que ho van fer molt bé. La cursa tenia tot el que calia. Des d’arc, xip, speaker, bossa del corredor, dutxes i sobre tot, un mun de regals (sorteig). El pitjor era trobar-se caminants (que no eren blancs… broma friky) pel camí. Suposso que van sortir abans per a que tots estiguessim pel sorteig.
Recorregut: 8. Em va agradar, encara que era una mica trencacames, i la darrera pujada tela. L’únic que vaig trobar una mica malament va ser que vaig trobar a faltar alguna indicació a la carretera que baixava del kilòmetro 6 al 7, ja que vaig fins i tot arribar a pensar que m’havia equivocat de camí.
Ambientació: 7. L’Speaker molt bé, simpàtic, i la música d’ambientació típica de curses, per mi ok. Durant la cursa, doncs el que toca. Animació quan passaves a alguns dels caminans, però estava massa concentrat.
Valoració Avituallament arribada: 8. En quant a begudes perfecte. Crec que fins i tot hi havia gin tonic, encara que no en vaig prendre, i evidentment cava. Vaig beure aigua i beguda isotònica. Per menjar, un bon entrepà de botifarra. El que no hi havia era fruita, però tampoc es per queixar-se massa, no?
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. El normal, un aigua. Correcte.
Sorteig Regals: Sí. Fins a 50 regals entre tots els participants de cursa i caminata. Es poden veure a la seva web (enllaç a dalt), i anaven des de ginebres i caves, a sopars, nits d’hotel, revisió cardiológica, i fins i tot un iPad Mini!!!
Dutxes: Sí, però no les vaig fer servir pels nervis.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 9. Zona especialment preparada. Això sí, amb un cotxe baix compte perquè era en una mena de camp.
Altres serveis a destacar: No.
Bossa del corredor: La bossa era bastant sencilla: un descompte i una samarreta tècnica, així com la pròpia bossa.
Data: 21/05/2016.
Preu: 12€ (preu normal per la bossa que et donaven, però bo pel sorteig i l’avituallament).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 43m:19s
Posició final: 1er de Categoria, 4rt de la general. Premi: Dos botelles de cava, una d’elles amb la serigrafia de com havia quedat.
Participants que han acabat: 83.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Cursa Dir de la Guardia Urbana

Aquest cap de setmana ha tocat córrer de baixada. Sí, ho heu endevinat (o no), he fet la Cursa Dir de la Guardia Urbana de Barcelona. Una mica més i no la faig per culpa de la feina, però al final vaig tenir sort, si bé és cert que va ser una cursa passada per aigua (pluja).

Aquest cop la cursa del DIR tenia trampa, ja que era més llarga del que tocava. A mi em va sortir concretament 10,5 Km, i altres companys 10,3. En el que tots coincidíem era en el darrer kilòmetre, que era clarament més llarg. De fet, quan vaig passar pel 9 vaig mirar el que portava i eren 9,22Km, així que calculeu…. Això em van fastidiar ja que no em va sortir el temps que creia que faria pel ritme que portava (30 o 40 segons menys), però comencem pel principi.

La cursa començava a les 8:30 davant del Palau de Pedralbes, a la Diagonal. Vaig anar amb cotxe perquè per mi era la única opció si no volia aixecar-me un mínim de tres hores abans, gràcies al fantàstic servei de Renfe i les grans connexions de Barcelona amb la resta de l’àrea Metropolitana. Vaig poder aparcar molt fàcilment, tot sigui dit, i això que vaig arribar quaranta minuts abans només. A part, no volia fer servir el servei de guarda-roba ja que la meva intenció era tornar corren si podia.

Em vaig trobar amb els Corresolidaris i vam fer una foto. Érem uns quants com podeu veure. Em vaig posar amb el Dani Vicente, i davant de tot estava l’Iván Rojas (del Diari de Sofia i Sara). Volia seguir en Dani, però va sortir ja fort encara que ell estava constipat, i jo no vaig voler cremar-me ja el primer kilòmetre, així que fins i tot vaig saber controlar la sortida (a 3’45’’), el que em va anar molt bé. Vaig anar tirant aquest ritme, mullant-me amb la pluja que no era gaire, però molestava i feia que patinés una mica sobretot a les línies blanques del terra. El segon kilòmetre estava mal mesurat, i em van sortir uns metres potser de més (la resta en canvi estaven bastant bé, excepte el darrer, com ja us he comentat). Cap el kilòmetre 4 vaig atrapar a l’Iván, i vaig baixar una mica el ritme i el vaig acompanyar fins el 8. Encara està patint una mica del dolor al genoll pel que em va comentar, i vaig estar tirant d’ell fins passar el vibrador gegant (la torre Agbar), on em va dir que m’avancés.

IMG_6925

La veritat era que em trobava fort, així que vaig augmentar una mica el ritme de tal forma que els dos darrers kilòmetres em van sortir per sota de 3’30’’. Fins i tot tenia força per parlar amb algun corredor, i després de la corba del centre comercial, vaig apretar una mica més en el pla que hi havia. Se’m va fer llarguíssima l’arribada a meta, sobretot perquè tots ens l’esperàvem com molt abans, i sobretot quan vaig veure que em seria molt difícil baixar de 38 (em pensava que faria 37’30’’) per culpa dels metres de mes. Una decepció, però igualment content per baixar la meva MMP en gairebé 40 segons. Encara que tots sabem, que aquesta cursa no conta com a MMP…

Per acabar i refredar una mica, com que ja estava xop vaig tornar pujant la diagonal fins el cotxe corren (res, 9 km més). Va ser un bon entrenament!

Passem a la fitxa:

Distància: 10 Km (segons garmin 10,5).
Altura guanyada positiva: 57 metres (i 117 de baixada…)
Zona: Barcelona (Diagonal).
Valoració Organització: 7. Es tracta d’una macrocursa, amb més de 10.000 participants. Els calaixos, l’animació, speaker i tota la resta van funciona normalment. El caos es veu que va ser el dia de la recollida del dorsal.
Recorregut: 7. La Diagonal. Si t’agrada l’asfalt i de baixada, és el que té.
Ambientació: 7. Speaker bé, i també grups d’animació a diferents trams amb tambors. Llàstima que plogués, però això no és culpa seva!
Valoració Avituallament arribada: 7. Una mica de descontrol en l’avituallament, no estava clar on era. Al final cada patrocinador et donava lo seu. Vaig tenir aigua, beguda de coco, beguda isotònica, i un iogurt. No hi havia fruita.
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. El normal, un aigua. Correcte.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No.
Guarda-roba: Sí, i et portaven les bosses a l’arribada.
Aparcament: 9. Quan vaig arribar, hi havia molt d’espai, cosa sorprenent.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: No estava malament: samarreta groga tècnica, mostra de Caldo Aneto de Verdures (no és de pollastre, oh!!), uns caramels Halls de síndria bastant dolents (ho sento, però és el que em van semblar), descomptes diversos (Ikea, per exemple), i una bossa de pa i la pròpia bossa del Dir on estava tot.
Data: 08/05/2016.
Preu: 5€ (perquè vaig aprofitar una oferta, ja que sino crec que eren 12).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 38m:07s
Posició final: 144.
Participants que han acabat: 6137 (10000 inscrits).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!