Crònica Cursa dels Nassos 2016

Bon dia!

Perdoneu el retard en fer aquesta crònica, però he anat molt atrafegat iniciant un nou projecte. Com alguns ja sabeu, el dia 1 de gener vam inaugurar amb la meva parella una botiga on-line de cremes esportives i altres productes per als corredors i triatletes. Tranquils, un altre dia us explicaré més sobre que va aquest tema, però mentrestant podeu anar fent un cop d’ull a la botiga, que es diu AnimaRunner.

Passem a la crònica de la Cursa dels Nassos. El 31 de desembre vaig córrer l’habitual Cursa dels Nassos de Barcelona. Haig de reconèixer que sempre em fa un pal enorme, ja que hi ha moltíssima gent, i a més després és cap d’any, i depèn de com acabo zombie total. És cert que ara ja no em passa tant com al principi, quan no estava acostumat a córrer, però a les tres de la matinada pesa.

En aquesta cursa van participar moltíssims Corresolidaris i companys del Viladecans Triatló. La setmana següent, per cert, es va fer la Cursa de Reis que organitzavem els Corresolidaris a la ciutat de Cornellà (no hi vaig poder assistir per culpa de la feina), i on tots els seus beneficis van anar integrament per ajudar a les malalties minoritàries, a part que també es va aprofitar per recollir joguines pels nens, i va ser tot un èxit!

En quant a la cursa, doncs en aquesta ocasió volia intentar fer una bona marca. Després d’escalfar una estona amb els consells d’en Marçal, parlant amb els de VT, i trobant-me de tant en tant amb algun Corresolidari, vam anar cap a la sortida. Per intentar fer un sub 39’, ens vam reunir uns quants de VT, entre els quals teníem dos llebres de luxe; Berto i Pedro. De fet, fins i tot portaven orelles de conill… En el mateix grup estàvem també en Yago, l’Iván i el Víctor. Faltava en Juan Pablo, que no sabíem on s’havia fotut en aquell moment.

El primer kilòmetre va sortit més lent del que volíem, per culpa de la gentada. Era molt difícil avançar, i per variar hi havia el típic que no havia d’estar “tan endavant” i que feia tap, vaja, algú que s’havia colat al calaix que no li tocava, o fins i tot gent amb gos. Vam anar avançant tot el grup bastant junts. En Víctor es va separar una mica i es va anar cap endavant, i la resta més o menys anàvem seguint a les nostres llebres. En el kilòmetre 4 vam perdre una mica de temps, segurament pel gir de 180 graus que hi ha a la Ciutadella, i allà també és van començar a desquadrar els kilòmetres del GPS amb els que marcava la cursa. Jo en aquell moment pensava que anava potser massa fort, però al arribar al sis, pujant per marina, vaig notar que no tenia aquella sensació tan típica de “fotré un pet com una gla al 7”, així que vaig començar a accelerar una mica només. En Berto es va quedar amb l’Ivan i en Victor, i amb el Pedro, Juan Pablo y en Yago vam anar avançant. Quan vaig arribar a la Torre Agbar, vaig decidir apretar encara més. Venia una falsa baixada, però em veia amb cor. Vaig anar avançant gent sense parar separant-me d’en Pedro que es va quedar amb Yago crec recordar, i vaig fer els dos darrers kilòmetres a 3’36’’, i els 150 metres que em van sortir de més segons Garmin a 3’10’’, fent MMP amb 38’15’’. Estava mooolt content. Durant la baixada vaig avançar a l’Ivan del Diario de Sofia y Sara, que em va fer la broma dient-me que sempre l’avançava en el mateix punt del recorregut.

Ja a meta, vaig veure a en David, que havia arribat amb 36’, i després a en Yago. També em vaig trobar a en Jose Ledesma de Corresolidaris, en Javi Gracia, l’Iván de Corresolidaris amb en Pau, en Rubén, i molta més gent, però el que no vaig poder fer va ser cap foto, ni amb uns ni altres perquè amb tanta gent va ser impossible reunir-se. Amb en Paco de VT vam decidir finalment anar cap el cotxe, i allà vaig donar per tancada la jornada (bé, faltava cap d’any…)

La fitxa, doncs ja sabeu, la de l’any passat. Només comentar que el tema de la cervesa 0,0 isotònica que donaven a l’arribada em va semblar una gran idea.

Salut i kilòmetres!

Deixa un comentari