Arxiu de la categoria: 5 km

Crònica La Sansi Viladecans

Aquest cap de setmana he tornat a córrer una de les meves curses ja habituals, la Sansi de Viladecans 5 Km. La novetat que es presentava aquest any era l’opció de fer 10 Kms, cosa que no he fet perquè ja dono masses voltes pels polígons, el que es fa força dur, com per a sobre fer una cursa d’aquesta distància on no pares de creuar-te amb corredors que van i venen. Igualment, alguns companys si que l’han correguda aquesta distància, tant de Corresolidaris com de Viladecans Triatló (VT).

viladecans_sansi-2

En aquesta ocasió coneixia moltíssima gent que anava a la cursa. Vaig estar parlant amb tothom, i em vaig arribar a perdre alguna foto, hahaha, com la d’en Marçal amb els “seus deixebles” i els VTs. M’hauria d’haver clonat, però el món no sé si ho hagués aguantat. En quant a la cursa en sí, va ser el mateix recorregut de l’any passat. De fet, ha estat com una mena de déjà vu. Com ja vaig dir l’any passat, la sortida hauria d’estar a la part de terra, sinó es formen uns taps que tela marinera. No vaig poder accelerar fins que vam sortir al carrer, i a sobre em vaig haver d’obrir massa per poder avançar.

viladecans_sansi-4

Cap el kilòmetre, vaig avançar a la Délia, que anava massa ràpida. Al Carlos Lancharro, de Corresolidaris, ni el vaig veure (no li va anar gairebé, i va fer 16’, la mare que el va…), i al Berto el tenia controlat, però era conscient que anar al seu ritme podia acabar amb mi tombat a terra demanant auxili. El segon kilòmetre va ser més dur perquè ens vam trobar amb vent de cara, i això es va notar. Després, com l’any passat, cap el kilòmetre 3 vaig avançar al Juan Pablo (VT), però aquest cop patint més. Vaig acostar-me una mica més a en Berto, que m’havia tret distància en els dos primers kilòmetres, però ja estava massa lluny un altre cop per fer res. Finalment vaig arribar a la línia de meta amb 5.150 metres, i amb un ritme al voltant de 3’38’’ i mantingut durant la cursa, el que està força bé.

viladecans_sansi-1

En quant a la cursa de 10 km, van córrer molts amics, i gairebé tots van fer marca. Amb en Ricardo i la Delia vam estar animant a diferents trams, amb alguna frase punyetera en certs moments. Sí haig de destacar alguna cosa seria l’actuació dels dos Oscar, el de VT sub 41’, i el presi de Correolidaris sub 49’ (curiosament molt a prop del presi de VT). En 5 Km en Cristian va aconseguir baixar ja a 21’ (cuidador!!), i en Ricardo es va haver de retirar abans de començar per dolor al genoll (tant de múscul, i tant de postureo, per això, hahaha). En Berto em va treure 18’’ un altre cop…

viladecans_sansi-5

La fitxa és la mateixa que l’any passat, així que la podeu trobar aquí.

viladecans_sansi-3

Temps real: 18m:43s
Posició final: 148
Participants que han acabat: 800

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Crònica XXXV Cursa Pujada al castell de Castelldefels

Aquest cap de setmana ha tocat córrer la Cursa Pujada al castell de Castelldefels. La vaig córrer com a Corresolidari, però crec que al final vaig ser l’únic representant. En canvi, si que van venir uns quants companys de Viladecans Triatló. Aquesta és una cursa que ja vaig fer l’any passat, però en la que han aplicat un parell de novetats. Per començar, ara ja hi ha cursa de 10 kms, que consisteix en fer dues voltes. El tema de les voltes és una cosa que no m’agrada gaire, i menys amb el perfil d’aquesta cursa… L’altre novetat és que han canviat una mica el recorregut (el que va fer també que sortís 150 metres més curta), i ara la sortida era des del castell, on està l’arribada. També s’ha de dir que és molt més lògic això, i a part, t’estalvies uns 15 metros de desnivell positiu inicials.

cursa_pujada_castell-1

Aquest cap de setmana estava de guàrdia a la feina, i quan estic en aquesta situació no acostumo a fer cap cursa, però com que estava bé de preu (3€), doncs m’hi vaig apuntar. Em vaig situar tard a la sortida, i no vaig poder tirar cap endavant on estava en Berto, qui també feia la cursa de 5km. Davant tenia a uns quants pares amb els seus fills, i no es podia passar… Ja sé que és una cursa popular, però si no aneu a fer temps, si us plau, no us poseu al davant perquè la única cosa que aconseguiu es fer tap a la sortida. I va ser just el que va passar… Quan finalment van donar la sortida (es va retardar una mica per culpa d’algun tema de seguretat viaria) vaig voler tirar, però amb tanta gent que no corria em va costar molt sortir bé, i això que els primers 50 metres eren de baixada. Quan vaig arribar a la recta ja vaig poder avançar una mica millor, però en Berto i els primers estaven força lluny i jo havia malgastat energia tontament.

cursa_pujada_castell-2

Vam fer una pujada curta però molt empinada que hi ha just al primer kilòmetre, i després va començar la baixada sota una forta pluja que havia començat just quan ens havien donat la sortida. Notava que em patinaven una mica les bambes, però no semblava res excessivament perillós. La part maca de la baixada va acabar més o menys al kilòmetre 2, i després va venir un kilòmetre més creuant Castelldefels més o menys pla, on poc a poc em vaig anar acostant al Berto i avançant corredors. Aleshores vam començar a pujar. No era gran cosa, però no vaig voler passar-me amb les pulsacions perquè volia reservar pel final. Vam fer un gir de gairebé 180 graus i vam encarar cap el kilòmetre 4 una llarga recta amb baixada suau i pujada suau, fins arribar al darrer tram que era la pujada al Castell. Aquest tram començava amb una baixada (on vaig veure com per l’altre banda pujava en Berto), un gir de 180 graus on havies d’anar amb cura per no caure, i els darrers 400 metres de pujada una mica forta fins arribar al castell. Ja em vaig adonar que no l’atraparia, però almenys faria un bon paper. Vaig fer un darrer sprint i vaig passar la línia avançant un parell de corredors. Al final el meu garmin em va marcar que faltaven 150 metres pels 5 kms, però tenint en compte el desnivell el temps era força bo. La pluja ja havia acabat, i no m’havien trucat de la feina (havia corregut amb el mòbil a sobre, cosa força molesta).

Finalment els companys de VT ho van fer molt bé. En Berto va aconseguir una novena posició, en Cristian va millorar el seu temps (22 minuts), en Juanjo va fer 21, i en la distancia de 10 km, Eugenio va demostrar la seva veterania amb només 43 minuts. En Paco s’ho va prendre molt relaxadament i va fer 45 minuts, perquè no volia forçar.

Respecte a l’any passat, trobo positiva la millora del recorregut, i també està molt bé que amb la inscripció de 3€ donessin un Buff (d’aquesta marca), i una mostra de detergent. La resta de fitxa de la cursa la podeu trobar aquí.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 18m:05s
Posició final: 18.
Participants que han acabat: 301

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Cursa Popular Castellbisbal

Bon dia!

Després d’uns dies sense competir, aquest cap de setmana ha tocat de nou anar a córrer. La meva idea inicial era anar a l’Aquatló de Malgrat de Mar, però em feia pal haver-me d’aixecar a les 6 del matí, i finalment vaig decidir anar a la Cursa Popular de Castellbisbal, que em permetia llevar-me a les 8:00 i a més era solidaria, destinada aquest any a la “Petita Julia”. Allà vaig coincidir amb uns quants corresolidaris que feia temps que no veia: Iván (del diari de Sofia y Sara), Miguel y Josele, y vaig conèixer als dos Javier’s del grup i a uns quants més que no coneixia.

La cursa va ser bàsicament el que s’anomena una trencacames d’asfalt. Això vol dir pujades i baixades i algun fals pla, una de les més dures que he fet, similar a la cursa d’Abrera o d’Apeles. En aquesta ocasió van ser 105 metres de desnivell positiu en 6,3 Km, amb algunes pujades de fort pendent i no precisament curtes. És una cursa on has de saber regular-te bé, perquè sinó estàs mort. Si surts com si fos una cursa de 5, error, i si surts com si fos una de 10, potser et quedes curt, encara que aquí crec que era una estratègia correcte si no la coneixies.

Jo el que vaig fer va ser seguir a l’Iván, que sé que està fort, i que ja l’havia fet. Va sortir molt ràpid, i em vaig quedar a uns 50-100 metres seguint-lo, sempre creuant els dits per no petar i preparat per baixar el meu ritme depenen de com em notés. Els primers tres cents metres eren de baixada, i després ja va començar a pujar pot ser 1 km. Aleshores va venir una bona baixada on ens vam posar a 3’20’’ i això va ser un altre kilòmetre. Una mica més de pujada, baixada, pla, i la part més dura de la cursa. Si aquí no havies regulat bé, ja tenies un problema perquè era una pujada en dos fases, de més d’un kilòmetre, i de desnivell pronunciat en certs trams, i tot això a les 10:10 del matí… Vaig començar a sentir a un corredor que feia sorolls estranys una mica abans d’avançar-lo, i després d’un minut o així vaig escoltar com al final “es deixava l’esmorçar”. No em vaig girar a mirar-ho, però el soroll era inconfusible.

cursa castellbisbal pistarunner 2016

Amb tot això vam arribar al kilòmetre 4, on va tornar a baixar, vam fer la pujada de la sortida en direcció contraria, baixada un altre cop intentant recuperar, i els darrers 800 metres amb una bona pujada fins arribar a meta. Allà va ser quan l’Ivan va petar. Vaig dir-li que em seguís, i ho va poder fer uns metres, però estava destrossat. Vaig continuar, i al arribar a dalt, només em van quedar 200 metres de baixada a tota velocitat i frenada gairebé en sec després de la meta perquè no hi havia gaire espai. Just allà, en aquell moment de la frenada, algú em va fer una foto horrible on sembla que balli break dance, i que no posaré aquí perquè ja hem rigut tots prou.

L’Ivan va arribar pocs segons després i va evitar que ningú més l’avancés, i la resta de Corresolidaris també complint amb els seus objectius, i notant força la duresa i calor de la cursa, com tots. També vaig estar una estoneta parlant amb en Rafa Pérez, que com sempre va fer una gran marca traient-me més d’1 minut.

Passem a la fitxa:

Distància: 6,3 Km (segons garmin 6,2).
Altura guanyada positiva: 105 metres
Zona: Castellbisbal.
Valoració Organització: 7. Per mi tot va anar força bé. L’única cosa es que al principi no sabia on havia d’anar, i va resultar que per agafar el dorsal havia d’anar a l’arribada (que no era la mateixa que la sortida). Per la resta bé, tot el circuit ben marcat, música a l’arribada i sortida, i potser és cert que l’speaker no s’escoltava massa bé.
Recorregut: 8. Tot el poble de Castellbisbal, de dalt a baix, mai més ben dit. Es veu que aquest any han canviat una mica el circuit i no és tan dur, i hi ha menys sol. Ben fet per tant. Fantàstic els bombers tirant-nos aigua que ens feia molta falta!
Ambientació: 7. Arribada i sortida molt bé, durant la cursa alguna gent del poble animant.
Valoració Avituallament arribada: 6. Aigua i Aquarius, i alguns caramels. No és una cursa llarga, així que està bé.
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Un aigua, però es que en aquesta distància i la calor que feia és una cosa que s’agraeix molt.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No (que jo sàpiga).
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 8. Has d’aparcar millor a l’entrada del poble, on hi ha lloc de sobre.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Una samarreta tècnica de tirants, el que està fantàstic ja que és una cursa solidària.
Data: 21/08/2016.
Preu: 4€ (és una cursa solidària).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 23m:50s
Posició final: 24.
Participants que han acabat: 265.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Cursa Solidària Sant Joan Despí

Bon dia! Avui us parlaré de la cursa que els Corresolidaris han fet amb el club d’atletisme de Sant Joan despí, la IX Cursa Solidària de Sant Joan Despí. No faré fitxa com a la resta de curses, ja que seria una mica raro, i a més no m’agradaria no ser objectiu. Per tant, aquest cop ho faré tot una mica més informal, explicant-vos com va anar.

Passarem molt ràpid la part menys interessant, i és com em va anar a mi: vaig córrer la de 5 km. Vaig suar la gota gorda. Durant els tres primers kilòmetres vaig anar amb un altre Corresolidari (Luis Miguel). Quan vaig arribar on es desviaven les dos curses (5 i 10 Km), em vaig equivocar de camí. La voluntària em va dir que per l’altre costat, no la vaig entendre, vaig tornar enrere i gairebé me’n vaig per ves a saber on. Al final 18’31’’ malgrat aquest contratemps, i posició 17 de 219. Després us deixo el garmin per a que pugueu veure el recorregut del circuit i tota la resta.

I ara, després d’aquest mega resum, anem pel principal; la festa del córrer solidaria. A part de les dues curses que us he dit, hi havia també curses infantils, però sobretot, un gran nombre d’activitats, tan abans, com després de les carreres: animació del speaker sense parar, música, xerrades sobre córrer, zumba, fira amb entitats solidàries, concert amb Dj fins a les 00:00, un petit bar, molts premis (fins i tot una categoria pels corredors minimalistes),…

A la cursa de 10 km hi havia dos avituallament amb aigua (un per tant a la de 5 km), el que es veu molt pocs cops, i que per altre banda amb la calor d’ahir era completament necessari malgrat que la cursa comences a les 20:30. Molts corredors ara estan acabant la temporada, i els kilòmetres acumulats i la onada de calor d’aquests dies fan molt d’efecte. Més d’un va haver de deixar la cursa abans de temps, o va veure com els seus temps es disparaven. A mi també em va afectar una mica, i això que jo la suporto molt bé la calor (soc dels que dorm tapat i amb pijama a l’estiu, i portes i finestres tancades per crear caldo de cultiu). Però és que ahir, lo de córrer era més una festa, una celebració de la solidaritat, que no pas una cursa competitiva, i això que hi van anar grans com en Jose Luis Blanco, en Moha, o la Hashna, entre molts altres, o el corresolidari Carlos Lancharro, i que també van notar els mateixos efectes.

Per grans, grans, hi havia l’Ivan Rojas (amb les seves filles Sofia y Sara), y en Tony Molinos (pare d’en Pol del Proyecto Pol), presents a la fira i a les curses. Tots ells son els nostres protagonistes, i tots nosaltres correm per ajudar-los a ells i als que representen, així com a la FECAMM, però crec que aquest cop, sincerament, hi ha també un altre gent que es mereix una menció especial. Son gent que treballa cada dia per a que tot això tiri endavant, i encara que ells no ho vulguin se’ls ha de donar les gràcies per la gran tasca que estan realitzant. Jo, des d’aquí, m’agradaria agrair a tots els voluntaris que ahir van treballar d’alguna forma per a que tot sortís bé, però sobretot, a un nucli de persones que sense ells el d’ahir no hagués estat possible. Per mi, els dos principals actors son l’Óscar (president), i l’Avelino (“el vice”), però sense oblidar a en Toni (el tercer a l’ombra), i Paco, Juanjo, Antonio, Eva, Agustí i Pilar, que no van parar, i tota una llarga llista de Corresolidaris, familiars, i voluntaris (i em deixo molts i molts noms per mencionar, perdoneu!). Per la meva banda, em sap greu, però no vaig poder ajudar massa en tot aquest assumpte per culpa de la feina, però que menys que agrair tot el seu treball.

El recorregut crec que va ser calcat, o gairebé, al de anys anteriors. Una cursa molt plana, exceptuant una petita pujada al principi fins el kilòmetre 1,2. Les llebres fantàstiques i de nivell (potser una estirada d’orelles a la de 38’, que segurament li hauríem d’haver posat un contrapès a la motxilla). A l’arribada aigua, fruita, i un tros d’ensaïmada. Cursa solidària, tot va íntegrament a les causes solidàries, així que està molt bé el que es va aconseguir. La bossa del corredor, amb un Caldo Aneto que no pot fallar, Mentos, Colgate, crema OxD i alguns caramels. Dutxes, servei de massatge, guardaroba, temps amb Championchip,… una cursa en tota regla i on gairebé es van aconseguir 1000 participants en ple més de juliol.

Tot això, no s’ha d’oblidar, es va fer per recaptar fons per les causes a les que representa Corresolidaris, per que necessiten tota l’ajuda que calgui, perquè rendir-se no ha estat mai una opció. I sempre amb cap, perquè recordeu que aquest lema tan “molón” no fa referència a córrer fins morir en una cursa, sinó a continuar lluitant en la vida per aconseguir superar qualsevol adversitat, o per perseguir un objectiu noble. Córrer està molt bé, et posa en forma i sexy si vols (no és el meu cas aquest darrer), però si a més col·labores portant un missatge a la resta, i a més et comportés ajudant sempre als altres, almenys estaràs aportant una gran cosa a aquesta societat a vegades un pel “consentida”. Així que ja sabeu, a córrer, gaudir, i ajudar.

Acabo amb aquest missatge, perquè sinó semblarà que estigui fent una Oda als Corresolidaris, i no és l’objectiu. L’objectiu es que tots ens fixem en els “altres”, el que ens necessiten. Vinga, a córrer!


Salut i kilòmetres!

II Cross de Can Mercader

Ara feia uns dies que no escrivia. Si, heu encertat, no vaig competir la darrera setmana… Però també es cert que diumenge vaig fer una bona tirada llarga de 25 Km amb el meu amic Antonio Romero (conegut com Toni Grey) que em va deixar baldat per tota la setmana, sense portar-me a cap habitació vermella (si heu vist 50 ombres de Grey, entendreu la broma, sino, doncs tampoc cal que la veieu, la veritat)

Deixem les divagacions, que sino m’enrotllo més que un polític fent promeses. Avui he corregut el II Cross de Can Mercader. Per començar, ja us comento que és exactament igual que el de l’any passat (aquí). El que ha canviat és com ha anat i tots els Corresolidaris que hem corregut o han ajudat a l’organització d’alguna forma.

Cross can mercader

A mi, ja us ho dic ara, m’ha anat fatal. Sí, he fet millor temps que l’any passat, sí, he quedat una mica millor, però es que les sensacions han estat pèssimes. Bàsicament, un altre cop he patit un atac d’asma, i en un cross amb pujades, això ha implicat pulsacions pels núvols, falta d’oxigen, i que el cos no em responia bé. Ho he passat força malament, però bé, era el que tocava avui. També és cert que aquesta setmana estic una mica desanimat per certes coses que han passat i que no venen al cas.

Cross can mercader

Parlem de podis: doncs els corresolidaris hem fet podi en les tres categories que hi havia , en alguna o altre posició. Rubén, imparable en senior, fent un canvi de ritme brutal al darrer kilòmetre que ha deixat als seus rivals amb cara d’espant. Paco, com era d’esperar, quedant també primer en veterans B, traient més de 30 segons als segon. I no oblidem a les noies, les dos Mari Carmens primera i tercera en veterans A, i també a Consuelo (primera), Roser i Eva amb podi a les seves categories. Impressionant! Edu ha quedat quart, per poc. No poso fotos dels podis, per que no acabaria mai!!!

Passem a la fitxa:

Distància: 5 Km.
Altura guanyada positiva: 52 metres.
Zona: Cornellà.
Valoració Organització: 8. El circuit sempre estava ben delimitat, i hi havia molts voluntaris. Això sí, no hi havia cronometratge. El servei d’urgència, per desgràcia, també ha funcionat bé. Una dona s’ha menjat un arbre, però al final tot ha anat bé.
Recorregut: 8. El mateix de l’any passat. Dur, i cal concentració. Corbes tancades.
Ambientació: 7. La dels corredors i voluntaris. El circuit es petit i dona joc.
Valoració Avituallament arribada: 8. Aigua o cervesa, i un entrepà de botifarra de Vic. Pel preu està bé, i l’entrepà és enorme.
Valoració Avituallament mitja carrera: No n’hi ha, ni tampoc calia.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: Crec que sí.
Guardarroba: Sí.
Aparcament: 9. Just al costat del Parc hi ha molts aparcaments.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Sí. Samarreta tècnica de màniga curta i uns guants. El preu de tot era 8€, o sigui que bé.
Data: 30/01/2016.
Preu: 8€.

Jo he fet al final gairebé un minut i mig menys que el darrer any, amb el que us he explicat. I agrair el gest que ha fet l’Arnaldo que anava davant meu i m’ha esperat per entrar a meta, al veure que jo estava malament.

Temps real: 20m:17s
Posició final: 10.
Participants que han acabat: Uns 40 crec en la meva categoria i sortida.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!