Crònica Triatló d’Osona (Vic)

Aquest cap de setmana vaig competir amb els companys de Viladecans Triatló (VT) a la IV Triatló d’Osona (Vic). Aquesta triatló consistia en nadar primer al pantà de Sau fent una volta a la vella església que hi ha soterrada per l’aigua, agafar la bicicleta i anar cap a Vic, i fer tres voltes corrents pel centre de Vic. La triatló en sí va estar molt bé, la recomano per lo maca que és, però per desgracia hi van haver uns quants problemes que la van aigualir una mica (res massa greu).

Vaig arribar a Vic cap a les 8:00. El temps de recollida de dorsal pels no federats era fins les 8:30, així que no volia arribar tard. L’aparcament que proporcionava l’organtizació estava força a prop, el que està molt bé. Un cop a la plaça, el primer que vaig fer va ser portar la bicicleta cap els camions que l’havien de carregar i traslladar-la al pantà de Sau (l’organització ho anava avisant tota l’estona). Vaig fer una mica de cua, però era el que ja tocava. Vaig anar després a posar les bambes a les zones del Box 2 (el box 1, el de la bici, era al pantà), i em va sorprendre que no hi hagués ningú vigilant a l’entrada. Suposo que tots estaven amb el tema dels camions i autocars.

Amb els de VT (Berto, Dani, David i les seves parelles) vam anar a prendre alguna cosa a un bar, buidar tot el que s’havia de buidar, i cap a les 9:30 vam anar cap els autobusos, tal i com estava previst. A en Xavi Sancho (company de feina), me’l vaig trobar allà també fent cua, i en Marçal (entrenador de VT) l’havia vist abans i estava per algun lloc perdut. Vam acabar marxant amb els autocars cap a les 9:45 (en teoria no era mal hora), i allà es va embolicar tot. Vam trigar molt en arribar, i vam parar, no sé encara perquè primer a dos kilòmetres de l’arribada. Vam baixar tots, vam caminar cap a la sortida, i ens vam tornar a fer pujar. Una cosa molt rara lo de baixar i tornar a pujar… Al final vam arribar al box 1 (pantà) a les 11:00. Tots molt ràpidament vam anar a posar les coses que ens faltaven per fer la transició (casc, bambes de bici, dorsal i ulleres) i comprovar la bici. Allà en Berto va descobrir que tenia un pedal trencat (del transport), i va anar a parlar amb l’organització i encara no sé com ho van poder solucionar temporalment. Mentre tant, jo estava saludant a la meva parella que havia vingut a veurem allà amb els meus sogres.

triatloosona_vt (2)

Ens van fer caminar a tots els atletes cap a l’aigua, i allà va tornar a haver descontrol. Alguns ja estaven dins de l’aigua nedant per escalfar, i no hi havia manera de treure’ls. Sentia algun crit on es deia a les noies que sortissin i es posessin al darrere, i de cop, sense esperar-m’ho, van donar la sortida a les 11:23. Alguns estàvem a la vora, i altres 20 metres dins de l’aigua en aquell moment (això sí, cap nedant), i a més unes quantes noies van sortir amb nosaltres, quan en teoria no els tocava.

IMG_0755_p

Després d’això la natació en si va anar bé. Va ser tota una experiència nadar al pantà i fer servir de boia una antiga església. L’aigua es veia de color verd, i no es distingia el fons ni tampoc peixos, el que em donava certa tranquil·litat i cert neguit. Sense voler-ho em vaig trobar ben bé al mig de tots els nedadors, el que és una mica estressant, i com sempre, el gir va ser un caos. Vaig sortir de l’aigua força bé per ser jo (una mica menys de la meitat, el 90), i a la transició em vaig atabalar, per variar, i vaig trigar massa.

El circuit de bicicleta era molt maco. Una carretera d’aquestes d’un sol carril. Els primers 5 kilòmetres eren facilets, amb pujada i baixada. Ben al principi em vaig trobar a en Dani parat a una corba perquè se li havia trencat un radi (més o menys ho va poder solucionar). Evidentment, de la resta cap senyal (bé, al David l’havia vist a la transició), encara que sense saber-ho havia sortit de l’aigua amb una diferencia de pocs segons (davant o darrere).

triatloosona_vt (1)

El tram de bicicleta eren uns 26 kms i tenia un desnivell acumulat de gairebé 600 metres. La veritat es que durant tot el viatge que havíem fet d’anada amb l’autobús havia patit molt pensant amb el que havia de fer amb la bicicleta, i després vaig veure que era dur, però tampoc era per tant. Un cop arribat al punt més alt, que era just al túnel, tot era de baixada. Em van avançar uns quants pujant (cap baixant), i vaig tenir algun ensurt amb algun cotxe no controlat que va sortir a la carretera quan no tocava, i també arribant ja a Vic, on els tenia davant i no podia anar tan ràpid com jo volia.

IMG_0767_p

La transició pel tram de córrer no va ser tan dolenta com l’anterior, i vaig sortir bastant ràpid, però no al ritme que volia. Per sort hi havia molta ombra, però el circuit era força exigent, i haver de donar tres voltes, era dur. Hi havia trossos amb pujada i baixada, on destacava la pujada a la plaça Major de Vic, que era horrible (curta però intensa). Durant tot el tram de córrer amb una calor de mig dia brutal no vaig parar d’avançar a gent. Tots els kilòmetres els vaig fer a un ritme molt proper a 4, excepte el segon, que gairebé em va sortir a 4’45’’. S’ha de dir que a més no eren 5 km tampoc, sinó 5’7. Vaig arribar a meta com sempre esprintant, i amb un temps d’1h:40m, entre 7 i 8 minuts més lent que els meus companys de VT, minuts tots corresponents al tram de bicicleta. Igualment, posició 69, la meva preferida, dels 225. Tenia por que per tall m’eliminessin, i vaig quedar força lluny d’això. És evident que haig d’entrenar més bicicleta…

En Xavi Sancho va arribar 2 minuts després meu, i en Dani Rodríguez(VT), malgrat el tema del radi, va arribar poc després. En Marçal ja ni el conto… Ell participava en modalitat Elit per clubs i em sembla que a mi em va treure més de 20 minuts. Bufff…. quin animal!

triatloosona_vt (3)

Passem a la fitxa:

Distància: 750 metres nedant (813 segons garmin), 26 Km bicicleta, 5’7 Km corrent.
Altura guanyada positiva: 574 metres en bicicleta, 67 corrents.
Zona: Pantà de Sau-Vic (Osona).
Valoració Organització: 6. El primer que s’ha de dir, és que el tracte va ser molt bo (“sou molt bona gent”). Moltes coses van funcionar bé, però altres ja no tant com he anat explicant. Entenc que es complicada de gestionar una triatló com aquesta, però hi ha coses que es podien haver millorat o previst almenys. El tema de la bossa del corredor, el tracto després…
Recorregut: 8. El circuit de natació molt xulo. El de bicicleta també, exceptuant els darrers kilòmetres on trobaves algun cotxe pel mig. El de córrer, si bé era maco, hagués preferit fer-lo més llarg i només fer dues voltes. Tres es fa moolt pesat i difícil de controlar.
Ambientació: 6. Gent animant a la carretera (voluntaris perfecte), i també a Vic. Música no recordo haver-ho sentit, i al speaker també molt poc.
Valoració Avituallament arribada: 7. Aigua, Coca-Cola, síndria, fuet, meló, i sucs de fruita. Vaig trobar a faltar una beguda isotònica, i fruits secs, però en general estava bé.
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. Botella d’aigua a meitat de cada volta de córrer. Com ens van explicar, al parc natural no hi havia possibilitat de posar un punt d’avituallament, s’ha de dir. Igualment, hagués anat bé alguna cosa isotònica al córrer perquè feia molta calor, però l’aigua es lo estàndard, i a més en tenies a cada volta.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: Sí, a 1 km.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 9. Lloc per aparcar i a sobre parking per l’organització.
Bossa del corredor: La bossa era fluixeta, i a més no tenia el que deia a la web. Al final hi havia samarreta tècnica de tirants i propaganda. A part, un gorro groc de natació. El que faltava era el fuet. Si es diu que hi ha fuet per cada participant a la bossa, si no el poses, el que no pots dir és que “és el que hi ha al avituallament”. No ho dius a la web i tots més contents.
Data: 17/07/2016.
Preu: 34€ (federats 22€).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 1h:40m:35s (Natació: 15m:50s. Bicicleta: 1h:00:32s. Córrer: 24m:13s)
Posició final: 69.
Participants que han acabat: 182 (categoria Open, de 225 entre talls i no presents).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Cursa Solidària Sant Joan Despí

Bon dia! Avui us parlaré de la cursa que els Corresolidaris han fet amb el club d’atletisme de Sant Joan despí, la IX Cursa Solidària de Sant Joan Despí. No faré fitxa com a la resta de curses, ja que seria una mica raro, i a més no m’agradaria no ser objectiu. Per tant, aquest cop ho faré tot una mica més informal, explicant-vos com va anar.

Passarem molt ràpid la part menys interessant, i és com em va anar a mi: vaig córrer la de 5 km. Vaig suar la gota gorda. Durant els tres primers kilòmetres vaig anar amb un altre Corresolidari (Luis Miguel). Quan vaig arribar on es desviaven les dos curses (5 i 10 Km), em vaig equivocar de camí. La voluntària em va dir que per l’altre costat, no la vaig entendre, vaig tornar enrere i gairebé me’n vaig per ves a saber on. Al final 18’31’’ malgrat aquest contratemps, i posició 17 de 219. Després us deixo el garmin per a que pugueu veure el recorregut del circuit i tota la resta.

I ara, després d’aquest mega resum, anem pel principal; la festa del córrer solidaria. A part de les dues curses que us he dit, hi havia també curses infantils, però sobretot, un gran nombre d’activitats, tan abans, com després de les carreres: animació del speaker sense parar, música, xerrades sobre córrer, zumba, fira amb entitats solidàries, concert amb Dj fins a les 00:00, un petit bar, molts premis (fins i tot una categoria pels corredors minimalistes),…

A la cursa de 10 km hi havia dos avituallament amb aigua (un per tant a la de 5 km), el que es veu molt pocs cops, i que per altre banda amb la calor d’ahir era completament necessari malgrat que la cursa comences a les 20:30. Molts corredors ara estan acabant la temporada, i els kilòmetres acumulats i la onada de calor d’aquests dies fan molt d’efecte. Més d’un va haver de deixar la cursa abans de temps, o va veure com els seus temps es disparaven. A mi també em va afectar una mica, i això que jo la suporto molt bé la calor (soc dels que dorm tapat i amb pijama a l’estiu, i portes i finestres tancades per crear caldo de cultiu). Però és que ahir, lo de córrer era més una festa, una celebració de la solidaritat, que no pas una cursa competitiva, i això que hi van anar grans com en Jose Luis Blanco, en Moha, o la Hashna, entre molts altres, o el corresolidari Carlos Lancharro, i que també van notar els mateixos efectes.

Per grans, grans, hi havia l’Ivan Rojas (amb les seves filles Sofia y Sara), y en Tony Molinos (pare d’en Pol del Proyecto Pol), presents a la fira i a les curses. Tots ells son els nostres protagonistes, i tots nosaltres correm per ajudar-los a ells i als que representen, així com a la FECAMM, però crec que aquest cop, sincerament, hi ha també un altre gent que es mereix una menció especial. Son gent que treballa cada dia per a que tot això tiri endavant, i encara que ells no ho vulguin se’ls ha de donar les gràcies per la gran tasca que estan realitzant. Jo, des d’aquí, m’agradaria agrair a tots els voluntaris que ahir van treballar d’alguna forma per a que tot sortís bé, però sobretot, a un nucli de persones que sense ells el d’ahir no hagués estat possible. Per mi, els dos principals actors son l’Óscar (president), i l’Avelino (“el vice”), però sense oblidar a en Toni (el tercer a l’ombra), i Paco, Juanjo, Antonio, Eva, Agustí i Pilar, que no van parar, i tota una llarga llista de Corresolidaris, familiars, i voluntaris (i em deixo molts i molts noms per mencionar, perdoneu!). Per la meva banda, em sap greu, però no vaig poder ajudar massa en tot aquest assumpte per culpa de la feina, però que menys que agrair tot el seu treball.

El recorregut crec que va ser calcat, o gairebé, al de anys anteriors. Una cursa molt plana, exceptuant una petita pujada al principi fins el kilòmetre 1,2. Les llebres fantàstiques i de nivell (potser una estirada d’orelles a la de 38’, que segurament li hauríem d’haver posat un contrapès a la motxilla). A l’arribada aigua, fruita, i un tros d’ensaïmada. Cursa solidària, tot va íntegrament a les causes solidàries, així que està molt bé el que es va aconseguir. La bossa del corredor, amb un Caldo Aneto que no pot fallar, Mentos, Colgate, crema OxD i alguns caramels. Dutxes, servei de massatge, guardaroba, temps amb Championchip,… una cursa en tota regla i on gairebé es van aconseguir 1000 participants en ple més de juliol.

Tot això, no s’ha d’oblidar, es va fer per recaptar fons per les causes a les que representa Corresolidaris, per que necessiten tota l’ajuda que calgui, perquè rendir-se no ha estat mai una opció. I sempre amb cap, perquè recordeu que aquest lema tan “molón” no fa referència a córrer fins morir en una cursa, sinó a continuar lluitant en la vida per aconseguir superar qualsevol adversitat, o per perseguir un objectiu noble. Córrer està molt bé, et posa en forma i sexy si vols (no és el meu cas aquest darrer), però si a més col·labores portant un missatge a la resta, i a més et comportés ajudant sempre als altres, almenys estaràs aportant una gran cosa a aquesta societat a vegades un pel “consentida”. Així que ja sabeu, a córrer, gaudir, i ajudar.

Acabo amb aquest missatge, perquè sinó semblarà que estigui fent una Oda als Corresolidaris, i no és l’objectiu. L’objectiu es que tots ens fixem en els “altres”, el que ens necessiten. Vinga, a córrer!


Salut i kilòmetres!

Crònica Trail WarClubs Run

La cursa d’ahir diumenge va ser especial perquè la vaig fer al que jo considero el meu poble, Sant Feliu de Pallerols. Des de petit m’hi vaig passar tots els estius (de juny fins principis de setembre), i es un lloc que m’encanta. Ja de gran no he tingut tanta oportunitat d’anar-hi, encara que mon germà si que s’hi està allà molt de temps, i gràcies a ell vaig poder dormir allà a la seva casa.

Però passem a la cursa, que és del que toca parlar ara. Es tractava de la Trail WarClubs Run de 21 km. Hi havia varies versions (individual o per equips, i de 10 o 21 kms). Aquesta és la quarta edició que es feia (no sabia ni que se n’havien fet tres anteriors), i la vaig fer sol perquè des de fa un parell de setmanes arrossego una molèstia al bessó i fins el darrer moment no vaig saber si podria fer-la o no.

Després d’un petit embolic amb les sortides (primer havíem de sortir els individuals, i al final vam ser els últims), la cursa va començar a l’antiga estació de Sant Feliu, a la via verda, el mateix punt per on vam passar amb la Trail Walker fa uns mesos.

Vam sortir molt ràpid (massa crec jo), i ràpidament ja vam girar cap a la primera trialera, ample i planeta, per acabar tornant a la via verda. Allà vam fer una mica més de camí, i cap el kilòmetre 2 vam entrar a una nova trialera que si bé no era complicada i pujava suaument, no parava d’anar amunt. A partir d’aquí tota la cursa van ser gairebé només trialeres, i algun tros de camí però d’aquells on es impossible que circuli un cotxe, i sempre amb un paisatge on donava gust córrer. Aquella zona és molt maca, amb vegetació ben verda, molt humida, i també amb trossos amb molta fulla caiguda. Vam anar pujant durant forces kilòmetres, amb algun descans planer, i amb pujades més o menys fortes. La primera forta, on va tocar caminar una mica, va ser cap el kilòmetre 4 i fins el 5, i després en va venir una altre cap el 7 si no recordo malament.

Ens vam endinsar per alguns llocs de la muntanya on el camí bàsicament no es veia, bé fos per les fulles caigudes al terra, o bé per les giragonses que feia. Per sort estava ben marcat, però havies d’estar molt atent. En algun tram jo i algun altre corredor vam tenir dubtes o ens vam equivocar uns metres. Haig de dir que jo que no domino les baixades, els trams on el terra de fulla humit tapava el camí i les roques de sota em van fer patir molt. Per sort no vaig caure (anant a dos per hora, és difícil, tot s’ha de dir…). Va haver-hi llocs fins i tot on havíem de passar entre les roques que feien com una mena de cova, i se’m queien les llàgrimes del goig (bé, sí, estic exagerant una mica, però tampoc tant…).

El primer avituallament va ser cap el kilòmetre 5, i allà un corredor del Running Girona em va felicitar pel projecte de Corresolidaris, i em va donar records per una companya. Aquestes coses fan il·lusió, pas qui ho diria! Entre el kilòmetre 7 i 8 ens van separar als de 10 km i als de 21 (jo ja feia estona que patia per si m’havia equivocat de recorregut), i vam anar tirant fins que vam arribar sense ni adonar-no-se’n a l’ermita de la Salut. Aquí deixo una nota per l’organització: arribes cansat, una mica o bastant atontat (més de l’habitual, vaja), i tens set. Aleshores veus un voluntari i un cartell al seu costat que diu “font”. És clar, tu el mires, i mires el cartell, i el que no t’esperes (ni recordava), és que la font estava just a l’altre banda. És a dir, la teva mirada es desvia cap a l’esquerre-davant (cartell i voluntari), i no veus que la font està a la dreta-darrere. No va ser fins que vaig començar a pujar de nou que em vaig donar compte del meu error, però ja no pensava tornar enrere per fer un glop. A la propera, el cartell abans!

Vam continuar pujant fins arribar a un camí més ample que, com em va fer notar un altre corredor, era el punt més alt de tota la cursa. Vaig pensar que a partir d’aquell punt gairebé tot seria baixada, però quan vaig mirar el desnivell acumulat vaig saber que encara em quedaven 300 metres de pujada. Malgrat tot, hi havia molta baixada, i aquesta va ser molt més ràpida que la pujada, vigilant molt als llocs amb fullaraca. Recordo passar un altre cop entre unes pedres (més maco encara que l’anterior), i per algun prat verd on el camí no es veia però si les marques. Em va fer gràcia que avançant a un equip un va dir: “Ep, deixeu passar que ve una moto!”. Més aviat potser era un ciclomotor, però bé…. També vam creuar diverses rieres, i hi va haver, com estava previst, una trialera amb una bona pujada. L’últim avituallament va ser cap el kilòmetre 16, on ja ens van indicar a mi i a un corredor amb el que anava en aquell moment que ens quedava una darrera pujada no gaire llarga, i tot ja de baixada.

warsclub_santfeliu

Vaig passar per la Font Grossa, on havia anat més d’un cop amb l’avi Ramón, i vaig creuar el riu per sobre les pedres caminant (no calia caure de lloros a falta de tres kilòmetres). Després de deixar el camí, allà vaig fer un tros d’asfalt d’uns 500 metres, i vaig tornar a entrar a la darrera trialera que em portaria de nou a l’estació. Vaig apretar una mica, sense forçar perquè estava sol, i vaig creuar la línia on m’esperaven la meva parella i mon germà.

Haig de dir que en cap moment de la cursa vaig forçar gaire, ja que durant els dos primers kilòmetres el bessó esquerra em va fer mal, i podria haver baixat tranquil·lament cinc o deu minuts, però no valia la pena jugar-se-la. Vaig preferir gaudir d’aquell entorn.

A l’arribada vaig poder fer-me una foto amb la Núria Picas, que havia participat i guanyat amb el seu equip, on li vaig explicar en dues frases que era Corresolidaris. Jo en viu perdo molt, així que el que devia entendre la pobre va ser una cosa semblant a: “Jo Corresolidari. Jo corro. Malalties minoritàries. Voler foto?”. Tot plegat de gran nivell verbal per la meva part. I així de maca va acabar la cursa…

Passem a la fitxa:

Distància: 20 Km
Altura guanyada positiva: 1062 metres (segons garmin)
Zona: Sant Feliu de Pallerols.
Valoració Organització: 8. Tot molt bé, excepte els problemes a la sortida i algun lapsus del speaker amb l’arribada dels corredors (ho sento, però algú ho havia de dir ;P). La resta com anireu veient
Recorregut: 9. A mi m’ha encantat. No li posso el 10 perquè soc conscient que no soc objectiu, i que hi ha paissatges que poden ser millor per les vistes, però tot estava força ben senyalitzat, i no era fàcil.
Ambientació: 7. Molta ambientació a la sortida arribada amb música. La resta de la cursa sense ambientació ni a dalt ni a cap altre lloc. Els voluntaris, com sempre, fantàstics.
Valoració Avituallament arribada: 9. Aigua, Coca-cola/taronja/llimona, Moritz, fruits secs, taronges, olives, patates, carmels, i un entrepà d’hamburguessa boníssima. Molt complert. He trobat a faltar bebuda isotónica, però molt bé.
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Hi havia 3, i a part les dos fonts. Tenien aigua, coca-cola i isotònica. També taronges.
Sorteig Regals: Sí.
Dutxes: No que jo sàpiga.
Guardaroba: No (a millorar).
Aparcament: 9. Jo ja havia aparcat la nit anterior.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: bossa amb uns “manguitos” (fa il·lusió una cosa que no és una samarreta), fuet Noel, aigua Sant Aniol amb obridor, xuxes Haribo, Moritz i vals de descompte.
Data: 03/07/2016.
Preu: 21 € (menys si t’apuntaves amb més antel·lació).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 2h:19m:52s
Posició final: 18.
Participants que han acabat: 38 (com a individuals, ja que hi havia uns 200).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!