warsclub nuria picas sant feliu

Crònica Trail WarClubs Run

La cursa d’ahir diumenge va ser especial perquè la vaig fer al que jo considero el meu poble, Sant Feliu de Pallerols. Des de petit m’hi vaig passar tots els estius (de juny fins principis de setembre), i es un lloc que m’encanta. Ja de gran no he tingut tanta oportunitat d’anar-hi, encara que mon germà si que s’hi està allà molt de temps, i gràcies a ell vaig poder dormir allà a la seva casa.

Però passem a la cursa, que és del que toca parlar ara. Es tractava de la Trail WarClubs Run de 21 km. Hi havia varies versions (individual o per equips, i de 10 o 21 kms). Aquesta és la quarta edició que es feia (no sabia ni que se n’havien fet tres anteriors), i la vaig fer sol perquè des de fa un parell de setmanes arrossego una molèstia al bessó i fins el darrer moment no vaig saber si podria fer-la o no.

Després d’un petit embolic amb les sortides (primer havíem de sortir els individuals, i al final vam ser els últims), la cursa va començar a l’antiga estació de Sant Feliu, a la via verda, el mateix punt per on vam passar amb la Trail Walker fa uns mesos.

Vam sortir molt ràpid (massa crec jo), i ràpidament ja vam girar cap a la primera trialera, ample i planeta, per acabar tornant a la via verda. Allà vam fer una mica més de camí, i cap el kilòmetre 2 vam entrar a una nova trialera que si bé no era complicada i pujava suaument, no parava d’anar amunt. A partir d’aquí tota la cursa van ser gairebé només trialeres, i algun tros de camí però d’aquells on es impossible que circuli un cotxe, i sempre amb un paisatge on donava gust córrer. Aquella zona és molt maca, amb vegetació ben verda, molt humida, i també amb trossos amb molta fulla caiguda. Vam anar pujant durant forces kilòmetres, amb algun descans planer, i amb pujades més o menys fortes. La primera forta, on va tocar caminar una mica, va ser cap el kilòmetre 4 i fins el 5, i després en va venir una altre cap el 7 si no recordo malament.

Ens vam endinsar per alguns llocs de la muntanya on el camí bàsicament no es veia, bé fos per les fulles caigudes al terra, o bé per les giragonses que feia. Per sort estava ben marcat, però havies d’estar molt atent. En algun tram jo i algun altre corredor vam tenir dubtes o ens vam equivocar uns metres. Haig de dir que jo que no domino les baixades, els trams on el terra de fulla humit tapava el camí i les roques de sota em van fer patir molt. Per sort no vaig caure (anant a dos per hora, és difícil, tot s’ha de dir…). Va haver-hi llocs fins i tot on havíem de passar entre les roques que feien com una mena de cova, i se’m queien les llàgrimes del goig (bé, sí, estic exagerant una mica, però tampoc tant…).

El primer avituallament va ser cap el kilòmetre 5, i allà un corredor del Running Girona em va felicitar pel projecte de Corresolidaris, i em va donar records per una companya. Aquestes coses fan il·lusió, pas qui ho diria! Entre el kilòmetre 7 i 8 ens van separar als de 10 km i als de 21 (jo ja feia estona que patia per si m’havia equivocat de recorregut), i vam anar tirant fins que vam arribar sense ni adonar-no-se’n a l’ermita de la Salut. Aquí deixo una nota per l’organització: arribes cansat, una mica o bastant atontat (més de l’habitual, vaja), i tens set. Aleshores veus un voluntari i un cartell al seu costat que diu “font”. És clar, tu el mires, i mires el cartell, i el que no t’esperes (ni recordava), és que la font estava just a l’altre banda. És a dir, la teva mirada es desvia cap a l’esquerre-davant (cartell i voluntari), i no veus que la font està a la dreta-darrere. No va ser fins que vaig començar a pujar de nou que em vaig donar compte del meu error, però ja no pensava tornar enrere per fer un glop. A la propera, el cartell abans!

Vam continuar pujant fins arribar a un camí més ample que, com em va fer notar un altre corredor, era el punt més alt de tota la cursa. Vaig pensar que a partir d’aquell punt gairebé tot seria baixada, però quan vaig mirar el desnivell acumulat vaig saber que encara em quedaven 300 metres de pujada. Malgrat tot, hi havia molta baixada, i aquesta va ser molt més ràpida que la pujada, vigilant molt als llocs amb fullaraca. Recordo passar un altre cop entre unes pedres (més maco encara que l’anterior), i per algun prat verd on el camí no es veia però si les marques. Em va fer gràcia que avançant a un equip un va dir: “Ep, deixeu passar que ve una moto!”. Més aviat potser era un ciclomotor, però bé…. També vam creuar diverses rieres, i hi va haver, com estava previst, una trialera amb una bona pujada. L’últim avituallament va ser cap el kilòmetre 16, on ja ens van indicar a mi i a un corredor amb el que anava en aquell moment que ens quedava una darrera pujada no gaire llarga, i tot ja de baixada.

warsclub_santfeliu

Vaig passar per la Font Grossa, on havia anat més d’un cop amb l’avi Ramón, i vaig creuar el riu per sobre les pedres caminant (no calia caure de lloros a falta de tres kilòmetres). Després de deixar el camí, allà vaig fer un tros d’asfalt d’uns 500 metres, i vaig tornar a entrar a la darrera trialera que em portaria de nou a l’estació. Vaig apretar una mica, sense forçar perquè estava sol, i vaig creuar la línia on m’esperaven la meva parella i mon germà.

Haig de dir que en cap moment de la cursa vaig forçar gaire, ja que durant els dos primers kilòmetres el bessó esquerra em va fer mal, i podria haver baixat tranquil·lament cinc o deu minuts, però no valia la pena jugar-se-la. Vaig preferir gaudir d’aquell entorn.

A l’arribada vaig poder fer-me una foto amb la Núria Picas, que havia participat i guanyat amb el seu equip, on li vaig explicar en dues frases que era Corresolidaris. Jo en viu perdo molt, així que el que devia entendre la pobre va ser una cosa semblant a: “Jo Corresolidari. Jo corro. Malalties minoritàries. Voler foto?”. Tot plegat de gran nivell verbal per la meva part. I així de maca va acabar la cursa…

Passem a la fitxa:

Distància: 20 Km
Altura guanyada positiva: 1062 metres (segons garmin)
Zona: Sant Feliu de Pallerols.
Valoració Organització: 8. Tot molt bé, excepte els problemes a la sortida i algun lapsus del speaker amb l’arribada dels corredors (ho sento, però algú ho havia de dir ;P). La resta com anireu veient
Recorregut: 9. A mi m’ha encantat. No li posso el 10 perquè soc conscient que no soc objectiu, i que hi ha paissatges que poden ser millor per les vistes, però tot estava força ben senyalitzat, i no era fàcil.
Ambientació: 7. Molta ambientació a la sortida arribada amb música. La resta de la cursa sense ambientació ni a dalt ni a cap altre lloc. Els voluntaris, com sempre, fantàstics.
Valoració Avituallament arribada: 9. Aigua, Coca-cola/taronja/llimona, Moritz, fruits secs, taronges, olives, patates, carmels, i un entrepà d’hamburguessa boníssima. Molt complert. He trobat a faltar bebuda isotónica, però molt bé.
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Hi havia 3, i a part les dos fonts. Tenien aigua, coca-cola i isotònica. També taronges.
Sorteig Regals: Sí.
Dutxes: No que jo sàpiga.
Guardaroba: No (a millorar).
Aparcament: 9. Jo ja havia aparcat la nit anterior.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: bossa amb uns “manguitos” (fa il·lusió una cosa que no és una samarreta), fuet Noel, aigua Sant Aniol amb obridor, xuxes Haribo, Moritz i vals de descompte.
Data: 03/07/2016.
Preu: 21 € (menys si t’apuntaves amb més antel·lació).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 2h:19m:52s
Posició final: 18.
Participants que han acabat: 38 (com a individuals, ja que hi havia uns 200).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Deixa un comentari