Arxiu de la categoria: Dia a dia

Crònica Triatló del Prat per equips

Bon dia!

Comença la temporada de triatlons, així que com no podia ser d’una altre manera, aquest diumenge ha caigut el primer. Amb els meus companys de Viladecans Triatló, vaig participar a la Triatló del Prat per equips en l’equip B masculí (vam presentar 4 equips, dos d’ells mixtes). Nosaltres érem en Jose, en Jordi, en Ricardo i jo. També hi havia en Christian, però no va poder venir perquè es va posar malalt, i l’Antonio, que encara no estava del tot recuperat. Així que érem dos menys…

Abans de continuar, us haig de dir que totes les fotos que veieu aquí son d’en Ricard Bonet. Son unes fotos genials!

RBP_92797

S’ha de dir que el nostre equip no va fer gaire bon paper ja que vam tenir alguns problemes, però ens ho vam passar bé. Eh, a més diuen que el més important és participar!! (bé, potser no tant, però que coi ;P). La prova començava a les 9:00 pels open (on participava el nostre equip), i cap a les 12 pels elit. Cada minut sortia un equip, i estàvem força animats.

RBP_92813

Després de deixar-ho tot als boxes i d’haver recorregut els 3 kms que separaven el parking de la sortida carregats amb les motxilles a l’esquena (en bicicleta), fer fotos, postureos, salutacions, lavabos i resta, ens vam posar els neoprens. Vam nedar una mica i l’aigua estava bastant freda al principi, però sobretot cada cop estava més moguda.

RBP_93064

A les 10:12 va arribar el nostre torn. Vam córrer triomfalment fins l’aigua, a l’estil de 4 superherois de Marvel (imagineu-vos una música potent d’aquelles típiques de pel·lícula, amb els herois en pla “guay” ), i aleshores vam entrar a l’aigua i aquí va acabar la festa. Les onades no estaven gens malament, i en Ricardo va començar a tenir problemes des de bon inici. Era el primer cop que nedava al mar (el que és bastant angoixant com vaig poder comprovar en la meva primera triatló), i a més se li va ajuntar un problema muscular a l’espatlla dreta. Va estar a punt d’abandonar, però no el vam deixar i vam estar tota l’estona parant i animant-lo. Ho va passar fatal, sé que és…. En Jordi fins i tot va nedar d’esquena una estona, i jo també em vaig permetre fer algunes proves ja que estava, però tampoc massa.

RBP_93127 RBP_93130

Quan vam arribar a la platja havíem perdut molt de temps, i la transició va ser un altre desastre (jo vaig trigar força aquí). Vam sortir amb les bicicletes, i en Jose es va posar el primer per tapar vent i que poguéssim anar ben enganxats. Jo ho vaig passar força malament perquè no estic acostumat a la bici, i em costava seguir-los i anar a roda. En Ricardo també anava com jo, i en Jordi anava molt bé, pressionant-nos tota l’estona. El vent, a més, era una merda i no ajudava gaire a l’anada. A més, que haguéssim de fer tres voltes a aquell circuit i saber el que venia, em matava. Crec, igualment, que al final aquesta part no va anar tan malament.

RBP_93236

La transició va tornar a ser un desastre. Les putes bambes no m’entraven, i em vaig embolicar jo sol. Haig de practicar les transicions, haig de practicar les transicions… Vam sortir, i ens vam passar una mica al principi (els primers tres cents metres a 3’40’’ el km, amb un parell). En Jose ens va dir que tiréssim i ell es va quedar despenjat. En Ricardo i jo, on la nostra especialitat per dir-ho d’alguna manera és el córrer, vam tirar d’en Jordi. Crec que el vam fer patir una mica, i al final vam poder arribar a meta amb una mitjana una mica per sota de 4’30’’ el km. Al final, 1h:31m, molt millorable. A la propera… Per cert, els suporters van estar genials, animant a tot arreu!

RBP_93212

La resta d’equips van fer un molt bon paper, però com que no hi ha manera de veure les classificacions, no sé dir-vos com van quedar. Allà també em vaig trobar a en Xavi Sancho, que competia amb el seu equip de triatlò i ho va passar també malament.

RBP_93248

Passem a la fitxa:

Distància: 750 metres nedant (van ser 1100), 19 Km bicicleta, 5 Km corrent.
Altura guanyada positiva: 46 metres en bicicleta, 6 corrents.
Zona: Prat del Llobregat.
Valoració Organització: 6. L’organització no ho va fer malament. Les sortides van ser quan tocaven, i van deixar temps per poder entrar a boxes. Vaig trobar a faltar animació i el recorregut es el que em va agradar menys. Una estirada d’orelles ja que no em va agradar que no ens donessin el portadorsals dels membres de l’equip que no havien vingut. Si està pagat, està pagat… El que em va sorprendre més és que no hi hagués control per xips. Va donar una mica la idea de descontrol, encara que potser no n’hi havia.
Recorregut: 6. Els circuits estaven ben marcats, encara que eren avorrits (el fet d’anar donant voltes). El recorregut del mar era més llarg, però això ja acostuma a passar pel que veig.
Ambientació: 6. No hi havia speaker ni cap grup d’animació. Això sí, la resta d’atletes, familiars i curiosos, doncs molt bé.
Valoració Avituallament arribada: 7. Botella d’aigua, taronja, plàtan, galetes, crec que quicos i barres de cereals. Em va faltar beguda isotònica o d’altres tipus.
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. Hi havia aigua al començar la part de còrrer.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: Sí
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 8. Hi havia dos zones. Una a tres kilòmetres, i l’altre just al costat però on no et deixaven marxar fins que no acabés la competició. Cap problema per aparcar.
Bossa del corredor: La bossa de l’equip tenia el següent per cada membre: porta dorsals amb cremallera i tot (molt bon regal), gorro de natació, cremes OxD, barra energética i publicitat diversa.
Data: 01/05/2016.
Preu: 105€ (per equip, fins 6 persones).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Crònica MItja de Granollers 2016

Avui ha tocat fer la mitja per excel·lència, una cursa que ja he corregut tres cops. Bàsicament, des de que corro, no he faltat cap any. Aquesta vegada, el nombre de gent que hem anat a fer-la ha estat brutal. Per una banda més de 14 corresolidaris, i per l’altre la “friolera” de 23 de Viladecans Triatló. Viladecans avui crec que s’ha quedat vuit, hahaha. La Mitja de Granollers té aquestes coses…

Per començar, super content perquè gràcies a la pluja i l’ambient no he tingut res d’asma, i no he hagut de fer servir Ventolín, ole! La cosa ha estat molt i molt renyida, i ha estat una cursa dura, épica, amb una mica de vent (poca cosa), però sobretot pluja i alguns diuen que fred en el tram final. Després del caos de trobar-se allà (hi ha hagut gent que ni he vist d’uns i d’altres), he anat cap a la meta on m’he posat amb en Xavi (la jove promesa) i en Franc de Viladecans Triatló. A pocs metres estava en Berto (la vella promesa, hahaha) i Juan Pablo. Els corresolidaris estaven desperdigats per diferents calaixos i avui no n’he vist ni un mentre corria. També és cert que trobar algú entre 9000 persones com que costa…

He sortit amb en Xavi i hem anant obrint-nos camí entre l’infern de cames. Amb tanta gent era complicat avançar, però ens anàvem fent un forat com podíem. Jo intentava que no apretés massa, però ell tenia ganes, aixi que ha arribat un moment que ens hem separat, cap el km 3, i s’ha posat al davant amb en Franc i en Juan Pablo. Aleshores ha estat quan se’ns ha ajuntat en Sapri (també de VT), i hem anat tirant fins el km 7 tots dos. El ritme era més o menys el que pensava portar, al voltant de 4’15”, que tenint en compte la pujada estava fantàstic. De tant en tant vigilava les pulsacions per no passar-me, ja que veia lluny a en Xavi i la resta i tenia ganes d’apretar.

Quan he arribat a la garriga he començat a forçar el ritme sabent que ja no quedava gaire per arribar a la part de la baixada, i a la part de l’esglèsia he atrapat a en Franc i l’he avançat. He començat a baixar per la rambla i cap a la meitat he trobat de nou a en Xavi. La frase que li he fotut ha estat: “Vaja ritme que heu fotut. Ara no val abaixar, eh!”. I res, ens hem possat a un ritme al voltant de 4′ el Km. Amb tot això ha començat a ploure…

Cap el 13 o així hem atrapat a en Juan Pablo, i també s’ha unit a nosaltres. Hem fet els tobogans sense baixar precissament el ritme, i en el darrer ja es començava a notar el cansament a les cames. Allà hem perdut a en Juan Pablo i cap el 16, com ja tenia pensat, canvi de ritme de nou, i he fet els darrers 5 km que eren de baixada a 3’45” de mitja. Em pensava que en Xavi em seguia, però al final no ha estat així, i la veritat es que m’ha estranyat perquè el veia fresc. O era cara de poker, però el tio la clavaba perquè semblava que no patis.

La pitjor part ha estat el darrer kilòmetre i mig, no pel cansament, ni tampoc per la pluja que ha començat a ser més forta durant tota la baixada, sino pel terra mullat sobre la rajola “socialista”. La rajola socialista és la típica que es posa al terra de totes les places de poble on governa els PSC, on es carreguen tot lo verd, i només deixen aquest tipus de pedra. El problema principal ha estat que les sabatilles no s’enganxaven per culpa de la pluja, i he estat tot el tram de rajoles patinant com si fos un dibuix animat d’aquells on es mouen les cames però no el personatge. No me l’he fotut de miracle, vaja. Quan he tornat a l’asfalt, pels darrers metres, he respirat alleugit (bé, és una forma de parlar perquè en aquell moment anava ja a 3’35”…).

mitja granollers
Foto de Runmagazine.es

He esperat a que arribessin els companys i de pet cap al pavellò, perquè amb la que estava caient gairebé no calia ni dutxa. Aprofitant que no hi havia cua (ni crec que ni haguès gaire després), he agafat un Caldo Aneto calent i taronga. Per cert, amb l’aigua la bossa amb les botelles se m’ha trencat a mi i a molts corredors, cosa a tenir en compte per altres cops…

Com que ja anava dutxat amb la pluja (guarro, eh?), i com que em van fer saber més tard les dutxes dels homes només donaven aigua freda (és clar que sí, amb dos collons), m’he eixugat i m’he canviat. He parlat una mica amb tots els que hem anat i m’he trobat també amb en Pep, un altre amic que ha fet la mitja i que havia fet marca, igual que molts Corresolidaris (com Xavi Sancho, per exemple) i VT (crec que Berto, a punt de baixar de 1h23, i en Xavi). Un gran dia al final. Per cert, a Avelino l’han entrevistat. Ho podeu veure aquí, al minut 59:34. També podeu provar de buscar-vos…

Passem a la fitxa:

Distància: 21’073 Km.
Altura guanyada positiva: 122 metres
Zona: Granollers.
Valoració Organització: 8. Tot ha anat molt bé. Com que hi ha tanta gentada, tots els problemes que hi ha son deguts a aquest fenomen. També, si no t’ho coneixes, costa una mica de trobar algunes coses. El tema de l’entrada i sortida del pavelló només des d’un punt és si més no curiós, per no dir una mica molest, encara que entenc el per que. En la resta, tot està perfecte.
Recorregut: 8. Per mi és un recorregut entretingut, sobretot per l’ambientació que hi ha. És dur, ja que pateixes pujant, però sobretot, pateixes baixant per recuperar el temps que has perdut. Molt de compte amb els “badenes”!
Ambientació: 9. El millor de la cursa es l’ambientació. Destaca la gent que es bolca als carrers per animar, fins i tot plovent. Aquest any fins i tot hi havia algun lloc on hi havia timbalers.
Valoració Avituallament arribada: 8. Bossa amb un aigua i Powerade, i ja al pati, moltíssimes taronges, un te calent, un caldo calent que també feia falta, i he trobat a faltar els fruits secs o alguna altre cosa per menjar, clar que erem 9000 persones… Aquest any, potser per la pluja, no hi ha hagut tanta cua.
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Hi havia 3. Tots amb aigua, excepte el del kilòmetre 10 que tenia també beguda isotònica. Normalment sempre estan situats o al mateix kilòmetre, o una mica després, però en aquesta cursa estan situats una mica abans d’on toca (abans del Km 5, del 10, i del 15).
Sorteig Regals: No. Amb tanta gent, igualment, és més fàcil que et toqui la loteria. I millor…
Dutxes: Sí, però amb alguns problemes. També és cert que si tothom es dutxa allà, vaja, que les coses poden fallar. Anar al tren debía ser com una cambra de gassos per a molts, i això que havia plogut…
Guardarroba: Sí. El sistema és les dues darreres xifres del dorsal, el que evita moltes cues.
Aparcament: 6. La culpa no és de la organització, que quedi clar, però el tema d’aparcar és un descontrol. És pot aparcar? Sí, perquè tothom aparca on li dona la gana. Això sí, millor no arribeu tard. I després per sortir de Granollers prepareu-vos per una bona cua.
Altres serveis a destacar: Crec que no
Bossa del corredor: Sí, com sempre fantàstica, de les millors que hi ha: samarreta adidas, un paravents, pasta Gallo, Líquid KH-7, pasta oriental de dos tipus, tiquet d’anada i tornada per la Renfe (suposant que aquesta funcioni), i el millor de tots: unes malles per poder celebrar carnestoltes com el pallasso de Micolor!!! Bromes a part, bossa fantàstica.
Data: 07/02/2015.
Preu: 25€. (una mica més barata si la reserves amb temps)

En quant a les meves estadístiques, doncs el que més o menys us deia:

Temps real: 1h:26m:25s
Posició final: 612.
Participants que han acabat: 8624.

Al final nova MMP!!! Molt content, baixant dos minuts gairebé!

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Crònica cursa Sant Climent de Llobregat

Hola a tots!

Avui he corregut la Cursa Sant Climent de Llobregat amb els companys del Viladecans Triatló. Fa un parell de setmanes es va comentar que hi havia aquesta cursa, així que ja que la tinc al costat de casa, que menys que provar-la… Es tractava d’una cursa no competitiva, el que vol dir que no hi havia premis pels primers ni per categories, ni res d’això. Malgrat tot, ens ho hem pres molt seriosament. Com podeu veure, avui no portava ni la samarreta de Hairago ni tampoc la de corresolidaris, ja que encara que sempre porto la solidaritat a dins, també s’ha de fer pinya amb tots els companys!

Bé, us explico una mica com ha anat. Es tractava d’una cursa ràpida i dura a la vegada. A l’arribada m’he trobat amb en Dani, i després ja he vist a molts altres com en Xavi, que està molt fort, Berto, Victor, Txus, Maribél, Leni, i molts més… Ens hem fet una foto tots plegats, i després d’escalfar una mica, ja ens han cridat per la sortida. Per cert, aquesta cursa s’havia deixat de fer, i ara, gràcies a la gent de Our Way to Rio (una atleta, Marta García-Miguel, i el seu entrenador que està mirant de classificar-la pels JJOO de Rio 2016), l’han tornat a fer.

La cursa començava de pujada, i la veritat és que forta. El primer mig kilòmetre ja hem pujat uns 50 metres de desnivell, per asfalt, fins entrar a la pista de terra. A la sortida m’he quedat al principi una mica enrere perquè no podia passar, però en uns pocs metres m’he posat en posició i he vist que davant tenia al Berto. Hem fet un petit replà, i un altre cop cap a munt (però sense tanta inclinació), fins arribar a una trialera amb pedra solta i al terra. Al darrere, en Xavi m’anava trepitjant els talons, i en algun moment hem anat paral·lels. Calculo que en menys de mig any ens guanyarà a tots a aquest pas… (en triatló ja em va treure força temps). La trialera ha estat dura, i en alguns trossos he caminat una mica, i cap al final he perdut de vista al Berto. Més o menys al km 2,1, s’ha acabat aquesta, hem pujat una mica més per pista, i ha començat la baixada també tota per pista (portava ja 200 metres de desnivell positiu, així que us podeu imaginar la pujadeta que ens hem menjat en tant poc tros).

Entre el km 3 i el 4 he pogut avançar als dos nois que anaven amb mi tota la estona, encara que prèviament he recuperat una mica per agafar aire. Anaven molt forts, així que m’ha costat, sobre tot d’un noi del Runnering Viladecans. Per a que us feu a la idea, el km 4 m’ha sortit a 3’20” (clar que era baixada…). A partir del 4 tenia un parell de petits tobogans que m’han fet baixar el ritme a 3’40”. però que m’ha servit per veure un altre cop al Berto. Poc a poc he anat retallant distancia. He dubtat si començar a esprintar abans, però hagués estat una animalada de pique, i quan quedaven 300 metres, avisant-lo amb un crit de “vamos Berto”, he començat a esprintar per atrapar-lo. Ell m’ha vist i també ha esprintat i hem arribat a meta amb un parell de metres de diferència, deixant de banda que una dona se m’ha creuat pel mig i l’he hagut d’esquivar, que te nassos… (encara que no l’hagués atrapat ja). Al final, una cinquena posició que no m’esperava gens. En les primeres 10 posicions hi ha hagut diversos VTs, com en Xavi i en Dani crec. Faltarà veure les classificacions!

Vídeo

Passem a la fitxa:

Distància: 6,2 Km.
Altura guanyada positiva: 229 metres.
Zona: Sant Climent de Llobregat.
Valoració Organització: 7. Francament s’ho han currat molt. No era una cursa competitiva, per tant res de xip, i el tema de l’arribada tampoc m’ha quedat clar on era la línia, però la resta ha anat molt bé. Sense problemes amb el recorregut, molt bé l’speaker, i el sorteig de regals. Ah, i també les curses infantils!
Recorregut: 8. Era una cursa de muntanya assequible a tothom, el que m’ha agradat. A més, molt ràpida també. Els voluntaris estaven ben situats, i que hi hagués un trail ha estat un encert.
Ambientació: 8. Durant la cursa no podia haver cap mena d’ambientació, excepte els propis voluntaris, però el previ ha estat bé (amb musica i grallers, encara que s’han solapat en algun moment), i a l’arribada hi havia gent. L’speaker, impressionant. Molt bé comentant, i a més ens ha fet riure uns quants cops durant el sorteig on “les deixava anar”.
Valoració Avituallament arribada: 8. Aigua, fruita variada, i un entrepà de botifarra enorme, que estava molt bona, que donaven els castellers.
Valoració Avituallament mitja carrera: No hi havia. Tampoc cal.
Sorteig Regals: Sí, i forces, que donaven els col·laboradors. Des de samarretes, a un lot de bellesa, sopar a restaurants del poble per a dues persones, lots de menjar, i lot de verdura ecològica dels Tuga.
Dutxes: Diria que sí, que n’hi havia el poliesportiu.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 8. He pogut aparcar bé, però m’ha costat una mica. Amb més participants podríem haver tingut algun problema.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Sí. Una samarreta tècnica. És cert que el preu de la cursa era molt ajustat, així que perfecte, i et donaven força coses a l’arribada
Data: 21/11/2015.
Preu: 6€.

En quant a mi, el que ja us he explicat. El rellotge, això sí, l’he parat uns segons més tard (m’he despistat)

Temps real: 27m:26s
Posició final: 5
Participants que han acabat: 161 (hi havia 166 inscrits).

Us deixo el garmin:

Salut i kilòmetres!

Entrenaments i Garmin Fenix 3

Ja torno a estar per aquí. Ha plogut una mica des de la darrera vegada que vaig actualitzar el blog (mai més ben dit), però això no vol dir que hagi deixat de fer esport ni que no hi hagi cap novetat.

Us faré un petit resum, perquè sino no acabaré ni demà passat…

  • Dilluns 3 d’agost: Natació 1.500 metres i una mica de peses.
  • Dimecres 5 d’agost: Vaig anar i tornar de la feina en bicicleta.
  • Dijous 6 d’agost: Un altre cop 1.500 metres a la piscina.
  • Divendres 7 d’agost: Vaig pujar corrents a Sant Ramon, i a més per la part més bèstia (un camí que és vertical), i vaig baixar per una triatlera pel costat de Sant Climent.
  • Dilluns 10 d’agost: Vaig fer el meu primer entrenament combinat. És a dir, primer vaig anar a córrer 7 km de muntanya des del gimnàs, sense arribar a pujar a Sant Ramón però acumulant la mateixa alçada, i després vaig nedar 1.000 metres a la piscina.
  • Dimarts 11 d’agost: Vaig anar i tornar en bicicleta a la feina. Realment em notava cansat.
  • Dijous 13 d’agost: Vaig anar a nadar i vaig fer 2.050 metres (piscina, és clar)
  • Divendres 14 d’agost: Vaig tornar a pujar a Sant Ramon un altre cop pel camí més directe, i vaig aprofitar per provar el Garmin Fenix 3 que em va arribar aquell dia després de setmanes esperant (us ho explico més endavant).
  • Dissabte 15 d’agost: Amb la meva parella vam fer una petita excursió per Sant Ramon, per provar el mode senderisme.
  • Diumenge 16 d’agost: Vaig anar a nadar 1.775 metres per provar el rellotge (Garmin Fenix 3) en piscina. Vaig tenir algunes dificultats, perquè em va contar com a piscina alguna que no era, encara que en general va funcionar força bé.
  • Dimarts 18 d’agost: Vaig anar a córrer per Sant Ramon amb les noves Salomon X-Scream 3D, per la banda més dura, i vaig baixar per una nova trialera de les que fan molt respecte. Això us ho explicaré en un post apart…
  • Dimecres 19 d’agost: Vaig anar a la piscina i vaig fer una mica més de 1.500 metres.
  • Dijous 20 d’agost: He anat i tornat de la feina amb bicicleta.

I que és això del Garmin Fenix 3? Bé, us he deixat l’enllaç oficial a dalt. Ambdues coses estaven d’oferta (las Salomon también) i em van sortir molt i molt rebaixades, així que molt content, i a més, les necessitava. Anem a pams. Avui us parlaré només del rellotge.

Garmin Fenix ​​3 pistarunner

Com ja sabeu, fins ara duia el Garmin 610, rellotge que m’ha donat un resultat extraordinari, i que és fantàstic per qualsevol corredor mitjanament avançat (sí, una mica m’hi considero, però sense passar-se). Això vol dir que permet fer entrenament amb sèries i tot això, cosa que no ho permeten tots. Fins i tot em servia per quan anava en bicicleta, ja que tenia mesures per aquest esport. El problema es que se m’ha quedat curt quan he incorporat a la meva rutina la natació, i quan m’estic plantejant fer per tant triatlons. Simplement, no em servia. Vaig estar a punt de comprar-me un rellotge només per natació, però és clar, implicava que tampoc el podria fer servir per triatlons sense perdre molt de temps, i a més sense calcular-ho tot. Total, que després de molt investigar, i de buscar ofertes, vaig trobar aquesta del Garmin Fenix 3 que és la gama més alta dins d’aquest mon. També cal dir que vaig escollir un Garmin perquè l’anterior m’ha anat molt bé, i perquè no volia canviar de plataforma (Garmin Connect).

Hi ha moltes webs explicant com funciona, i ara no explicaré tot el que pot fer, encara que sí un petit resum del que he pogut provar, perquè l’estic gaudint, que coi. Un bon enllaç on podeu veure que fa és aquest.

Grans diferències respecte a l’anterior i coses que es poden fer:

  • Pot fer tot el que feia el 610 (algú ho havia de dir).
  • Es pot dir que a més, és un Smartwatch. Que vol dir això? Doncs que les notificacions del mòbil les puc veure en temps real al rellotge (missatges whatsapp, Twiteer, etc…).
  • També es pot dir que es una polsera de seguiment de l’activitat, incloent l’anàlisi del son.
  • Altímetre i baròmetre incorporat.
  • Sensor de temperatura.
  • Compas magnètic.
  • Fa gràfics…
  • El sensor de freqüència cardíaca és molt més avançat, i calcula el temps de contacte amb el terre, la teva oscil·lació vertical, i la cadència. És el que es coneix com dinàmica de carrera, i et serveix per millorar la teva tècnica.
  • Ara funciona amb aplicacions. Abans hi havia el “mode” córrer o el mode bicicleta. En canvi ara tens una aplicació per córrer, una altre per bici, una per senderisme, una per trail running, una per nadar a piscina, una altre per nadar en aigües obertes, una per escalada, una per fer triatlons… I així unes quantes més. Si algú en programa de noves, doncs el rellotge s’actualitza i te les baixes si vols.
  • En cada aplicació es poden configurar fins a 10 pantalles de dades, i a més hi ha molts camps nous per afegir. I si no en tens prous, es poden descarregar més des de Connect IQ, fins i tot en format gràfic.
  • La pantalla del rellotge també es pot canviar i descarregar.
  • L’aplicació de natació en piscina, que ja he provat, et calcula ella soleta fins i tot l’estil de natació que estas fent, cosa que m’ha deixat molt sorprès. A part, número de braçades i un paràmetre de rendiment que s’anomena SWOFT.
  • L’aplicació de trail és com la de córrer normal, però està bé que es puguin configurar les pantalles de manera diferenciada. I el tema del mapa al rellotge amb la ruta que estas fent mola molt! Més que un mapa, és un recorregut, però pots fer zoom si vols. Mentre estas corrent un trail, això sí, no ho recomano si no vols trobar-te les dents una en cada pedra.
  • La senyal del GPS la troba en res (pocs segons si arriba), cosa que amb l’anterior podia arribar a costar 1 minuts segons com. A més, també la pot agafar del sistema GLONASS.
  • La bateria es un altre mon. El porto des del divendres, i no he parat de jugar-hi i fer activitats, i encara em queda un 20%. I ni l’he apagat gairebé!
  • Un problema que sí que li trobo son els números. Com que son més prims, encara que son més grans, mentre corres costa llegir-los.
  • I moltes més coses que ja aniré descobrint.

I fins aquí el post d’avui. Us deixo un dels garmins de natació, per a que veieu com funciona.

Salut i kilòmetres!

Entrenaments setmana i cursa

Hola a tots!

Ja veieu que vaig escrivint sempre que tinc una mica de temps. Us explico una mica com ha anat aquesta setmana. Diumenge passat amb mon pare i un amic seu vaig sortir en bicicleta i vam anar a petar a la colònia Güell, on vam fer un vermut. Al tornar, ells van anar cap a casa seva i jo vaig pujar Sant Ramon per la banda de Sant Boi. Van ser 24 kilòmetres en total. Al fer la baixada em feien mal les mans de tant frenar!

Dilluns vaig anar a nadar a la platja de la Marbella de Barcelona amb el meu amic Xavi Sancho. Al sortir de la feina, vam anar directes. Vam nedar entre espigó i espigó quatre cops, el que va resultat en un recorregut de 1400 metres més o menys. Haig de dir que en Xavi està molt fort, i no li podia seguir el ritme (em falta tècnica també). Per més inri, ens van posar la bandera groga ja que hi havia una mica d’onades. Vaig tragar força aigua…

Dimarts vaig anar i tornar en bicicleta a la feina. Encara s’estava fresquet, la veritat. Dimecres em vaig passar una mica més. Vaig anar al gimnàs, però prèviament des d’allà vaig sortir a córrer i com que no em vaig poder reprimir vaig acabar arribant fins a dalt de Sant Ramon. Pels que no ho sabeu, han instal·lat una font, però no és d’aigua potable (aplaudiments sarcàstics és clar). Al baixar, vaig fer una mica de màquines. Els cruiximents em van durar fins ahir dissabte.

Avui diumenge he anat a fer una minicursa, la cursa Sant Sebastià dels Gorgs. És una cursa que ja vaig fer l’any passat (fitxa) i que m’agrada molt. He aprofitat per posar-me la samarreta de corresolidaris, per fer missatge. Es una cursa molt “familiar”, sense línea de sortida ni arribada. Amb la lesió, on gairebé no puc entrenar per córrer, i amb que aquest any hi havia bastant més nivell, no m’ha anat massa bé i he fet un sisè lloc. Malgrat tot, no em puc queixar tenint en compte les circumstàncies i m’ho he passat molt bé. Eren 2,8 Km i m’ha sortit de mitjana un ritme de 3’48” el km. Això sí, he acabat destrossat. Ens hem fet una foto de grup a l’acavar l’entrega de premis.

Us deixo tres garmins, els de Sant Ramon i el de la cursa d’avui:


Salut i Kilòmetres!