Crònica Triatló de Gavà Olímpica

Hola a tots!

Avui he corregut… no, espereu… avui he realitzat la meva primera triatló olímpica, la Triatló de Gavà. Córrer no es la paraula adequada en aquesta ocasió, és la mania, hehe. He anat amb el meu amic de la feina Xavi Sancho en representació de Corresolidaris, i també hi han participat molts companys del Viladecans Triatló. Aquest dijous a la nit en “Berto” ens va fer una master class de com posar-nos i treure’ns un neoprè, i m’ha anat força bé, la veritat. Però comencem pel principi…

triatló gavà marc xavi

La prova començava a les 8:15 tant per mi com per en Xavi, que sortíem a la sortida 4.Hem arribat cap a les 7:00, amb l’avantatge que avui canviava l’hora i per tant hem pogut dormir una hora més. Després de deixar-ho tot ben preparat als boxes, i haver de tornar perquè m’havia oblidat un parell de coses, ja hem anat cap a la platja. De camí ens hem trobat a en Javi Gracia, del Montornès, que també feia la seva primera triatló olímpica, i hem anat xerrant. A la platja m’he trobat amb els companys de Viladecans Triatló. Tots sortien abans que jo (foto de la sortida feta per ells).

sortida triatlo gavà natació

Ens hem banyat per provar com estava tot, i jo sobretot per veure com tenia la contractura. No m’ha molestat. El mar estava molt i molt pla, i això ha ajudat moltíssim. Ens hem posat cap el darrere de la sortida i quan han pitat, he entrat tranquil·lament sense estressar-me. Aquest cop les sensacions no han tingut res a veure amb les de Sant Pol de Mar. Fins i tot es pot dir que m’ho he passat bé nedant. Hi ha hagut algun moment com sempre de cops de peu, cops amb el braç, i més tonteries d’aquestes, però en general tot ha anat força bé. Les boies, això si, era un caos, i havies d’anar amb molt de compte si no volies acabar amb un ull morat. En quant al nedar en si, de fet, he fet crol tota l’estona sense parar, i posant el cap bé dins de l’aigua i traient-lo de tant en tant per comprovar la posició, cosa impossible a Sant Pol. Se m’ha fet curta i tot. He sortit corrent de l’aigua sense sentir-me ni esgotat i he corregut cap a la bici mentre em treia el neoprè. Gràcies a l’oli que portava pel cos, estil gigoló, les mànigues han sortit a la primera, i quan he arribat davant de la bici només m’havia de treure la part dels peus, que també han sortit gairebé directes.

He perdut una mica de temps amb les sabates i encaixar el peu als pedals, però després d’això he començat a tirar. Quan no portava ni 500 metres en Xavi m’ha atrapat i hem decidit anar junts. Els 40 km els hem fet xerrant, i intercanviant posicions, però a un ritme pel que he vist ara massa tranquil. De mitjana he anat a 148 pulsacions, o sigui que baix, però ara ja ho sé per un altre cop. Diversos grups ens han avançat, i anava veient a gent del Viladecans Triatló, tant a dins com fora del circuit que no paraven d’animar (foto que s’han fet ells abaix). Al començar la primera volta, per si de cas, m’he pres un gel i he fet uns glops d’aigua.

viladecans triatlo a gavà

La segona transició crec que ha estat força correcte. He deixat la bici, m’he posat les bambes i el mocador del cap, i a córrer. En Xavi l’he atrapat cap els 500 metres, ja que ell s’ha canviat més ràpid que jo, i aquí ja he anat tirant al meu ritme, a una mica menys de 4’10” el km. En aquells moments em notava lentíssim, i veia que estava com cansat, però en canvi anava molt bé de pulsacions. Les cames estaven com pesades, i he pensat que no aguantaria aquell ritme. He anat tirant, i els primers kilòmetres se m’han fet llargs, la veritat. No ha estat fins el 4 o 5 que m’he començat a trobar millor, i he pensat que cap el 8 apretaria més, però quan hi he arribat he vist que estava a punt de tenir flat (que de fet n’he tingut), i he mantingut el ritme, només per accelerar al final quan he sentit en Berto que em deia que corres, haha. Segurament podria haver baixat un minutet més corrents si hagués volgut, però no valia la pena acabar tan rebentat i hagués estat arriscat.

triatlo_gava_marc_pistarunner

La sensació al arribar era de cansat i de poder haver fet més, i ara mateix em trobo perfecte, però per ser la primera està força bé. En Xavi ha arribat 5 minuts després, entre d’altres coses també perquè s’ha equivocat al fer la segona volta i gairebé arriba a meta abans de temps, hahaha. Us he posat la foto de les sandàlies perquè la pinta es estrambòtica, hahaha.

Us deixo la fitxa:

Distància: 1500 metres nedant, 38 Km bicicleta, 10 Km corrent (segons garmin 9,3 km)
Altura guanyada positiva: 48 metres (molt pla tot).
Zona: Gavà.
Valoració Organització: 8. Es pot dir que tot ha anat força bé, encara que si haig de posar una pega ha esta l’aglomeració que hi ha hagut a l’arribada (molt estreta), i la bossa del corredor que era una mica pobre. Per altre banda, tenir una medalla de finisher està molt bé. El recorregut estava ben senyalitzat, però en el de córrer en algun punt et podies arribar a despistar.
Recorregut: 7. El recorregut de la natació l’he trobat molt estrany, en forma de L, però potser és el normal. El de bicicleta, doncs molt pla i es podia fer sense passar por de que algú et tirés. El de córrer ha estat potser el que m’ha semblat pitjor, ja que érem bastants i tots anàvem i veníem pel mateix lloc.
Ambientació: 7. L’speaker força bé, animant, i hi havia molts llocs on la gent et podia seguir. No hi havia animació extra.
Valoració Avituallament arribada: 7. Aigua, Powerade, plàtan, una caixeta amb meló, i una barreta de cereals.
Valoració Avituallament mitja carrera: A la part de córrer hi havia aigua i Powerade que si volies podies agafar cada 2’5 km. Jo només he agafat un cop aigua.
Sorteig Regals: No, que jo sàpiga.
Dutxes: No que jo sàpiga.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 8. Si no arribaves tard bé, sinó podies tenir un problema.
Bossa del corredor: Sí: samarreta tècnica, bossa Skoda, i publicitat i algun descompte
Data: 25/10/2015.
Preu: 51€ (no federats). Si t’apuntaves amb temps et podies estalviar diners, però jo no sabia ni que l’anava a fer…

Aquí podeu veure com he quedat (el 336 dels 708 que han acabat). Com veureu, a la part de running la meva posició es una altra molt diferent…

classificació triatló gavà

Us deixo el garmin amb tots els temps, on alguns estan malament ja que l’he tornat a liar. Amb un cop s’ha desconnectat a la natació, i després no sé que coi he fet en les transicions que no he encertat ni una.


Salut i kilòmetres!

Crònica Cursa d’Olesa de Bonesvalls (MB30)

Aquesta dues setmanes he anat entrenant, cada cop intentant córrer una mica més, i poc a poc començo a veure la llum després d’aquesta maleïda fascitis plantar. Com a mínim, puc córrer tres cops per setmana que ja està bé. I com que em va millor la muntanya que l’asfalt aquest passat diumenge vaig anar a córrer la Cursa d’Olesa de Bonesvalls, i com que soc com soc, vaig fer la versió llarga, de 30 Km (MB30), amb dos collons i sense pensar-ho massa, perquè si ho faig segur que no vaig.

Vam anar en sensei Paco, i jo. La cursa, més que de muntanya, en molts trams la podríem classificar com de “cantera”, perquè hi havia pedres per donar i vendre. De fet, alguna m’ha deixat record. Em va agradar (no tant a en Paco), però hagués preferit algun tros més sense tanta pedra per poder córrer una mica, perquè la meva tècnica és bastant dolenta. A la fitxa de la cursa us ho explico tot, entre d’altres coses la gran organització. Anem a pams.

La idea original era anar tots dos junts fins el km 20 o així, o potser una mica abans, on en Paco em deixaria i ell aniria cap endavant. Vam començar una mica forts, fent els primers 5 km a una mitja de 4’40”, fins que vam arribar a la primera pujada que vam haver de pujar a peu perquè era un trail molt empinat. Allà ja vaig veure que alguna cosa no anava bé, perquè a en Paco se li carregaven els bessons. Vam arribar al primer cim, i vam continuar per una pista i algun tros de trail, i allà ja en Paco va començar a tenir una mica de ganes de vomitar, i problemes estomacals, i vam baixar el ritme, cosa de la qual tampoc em queixaré. Una mica per por de no morir intoxicat, en alguns moments em vaig posar davant de en Paco i vaig intentar ajudar-lo marcant una mica més de ritme, perquè evidentment, ell no tenia cap intenció d’abandonar. Fins el Pugi de la Mola vam arribar bé encara, però després a les baixades anàvem més lents i ens avançava força gent. Vaig tenir temps de fer una foto i tot allà a dalt, que son les que us adjunto.

Cursa d'Olesa de Bonesvalls

Cap el km 18, aprop d’Olesa, en una altra d’aquestes pujades en Paco em va dir que tirés, que ell no estava bé, i com que ja portava una estona dient-m’ho, i em sentia força fresc, vaig decidir tirar. Com li vaig dir a en Paco (després de la cursa), a veure si resulta que a ell li passa com a en Sanson, que va perdre la força quan li van tallar els cabells, i a en Paco quan li van tallar la “caputxa”.

Vaig arribar a la part més dura de la cursa, un autèntic pedregal que feia por. No era pedra enganxada al terra, no, sinó un terra ple de pedres soltes, de ves a saber quina espessor, i de diferents mides. I quan la pedra no estava així, sortia de la terra per tot arreu. Havies d’anar amb molt de compte. Aquí la majoria dels participants anaven a peu, però a mi encara em quedaven forces per córrer una mica. Vam pujar un altre pic, i patapam. Recordo que el peu se’m va enganxar amb alguna pedra, que vaig intentar rectificar, però res, a terra. El corredor del davant es va girar al sentir el soroll, però jo ja m’havia aixecat. Res greu. Vaig continuar, i uns 3 kms més endavant, en una baixada, un altre cop el mateix. Bàsicament rascades i un morat a la mà, però tot sencer. A part d’això, em vaig mig torçar cada turmell un parell de cops en tota la cursa, i com en Paco va poder comprovar durant molt de tros, el miracle era que no m’hagués fotut cap hòstia abans… Cada dos per tres patinava amb alguna cosa.

Bé, la darrera baixada la vaig fer força ràpid, i quan vaig arribar a l’asfalt vaig esprintar per intentar baixar de les 3h:30, i ho vaig aconseguir per poc.

Anem a la fitxa:

Distància: 30 Km (30,7 Km segons garmin).
Altura guanyada positiva: 1228 metres (segons garmin 1136)
Zona: Olesa de Bonesvalls.
Valoració Organització: 9. Tenint en compte tots els factors, com el nombre elevat de voluntaris que cal per a que tot vagi bé, el tema dels avituallaments, l’speaker, la dificultat del recorregut per a que ningú es perdés, i fins i tot l’ambientació en algun punt estratègic, considero que ho han fet molt bé. L’speaker també era bo.
Recorregut: 7. Aquí tinc una doble sensació. Per una banda, m’han encantat les vistes que hi havia en diversos punts, sobre tot al Puig de la Mola, però per altre, els trossos de pedres de cantera m’ha matat força. Sé que és difícil al Garraf trobar un recorregut gaire millor, i que es tracta d’una cursa de muntanya, però en alguns trams s’havia d’anar amb massa compte.
Ambientació: 8. És una cursa de muntanya, així que no es pot esperar massa ambientació, i menys en 30 Km. Ara bé, la nota es alta per que tots els voluntaris estaben animant permanentment, i n’hi havia forces, i perquè em va encantar els tamboriners a dalt del Puig de la Mola, que s’escoltaven ja només començar a pujar. Fantàstic!
Valoració Avituallament arribada: 9. No puc posar el deu perquè hi ha altres curses que es passen en aquest tema, però aquesta s’ho mereixeria també: aigua, cervesa, vi negre de porró, i qualsevol refresc que volguessis i tants cops com volguessis. Per menjar, doncs botifarra amb mongetes, pa, croissants, pa de pessic i magdalenes. Ah, i el millor! També hi havia avituallament previ a la cursa!
Valoració Avituallament mitja carrera: 9. En total 5 avituallaments, i tots, o gairebé, amb aigua, beguda isotònica, fruits secs, fruita, coca-cola i fins i tot xocolata.
Sorteig Regals: Sí.
Dutxes: Sí.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 9. Vaig aparcar pel poble sense massa dificultat.
Bossa del corredor: Sí, amb el caldo Aneto, samarreta tècnica de màniga llarga, un got de record, publicitat diversa, una bossa de caramels, una beguda isotònica, flectomin, una manta tèrmica de rescat, una mostra de crema… Vaja, que una bossa molt i molt completa.
Data: 18/10/2015.
Preu: 18€ (molt bé tenint en compte la distancia i el que et donaven).

I en quant a mi, com us deia:

Temps real: 3h:29m:45s
Posició final: 45
Participants que han acabat: 132 (de 180).

Us deixo el garmin, com sempre:

Salut i kilòmetres!

Crònica XXXV Cursa Popular Solidària Ciutat de Cornellà

Hola a tots,

A poc a poc vaig recuperant-me de la fascitis plantar. Avui he anat a córrer la XXXV Cursa Popular Solidària Ciutat de Cornellà, però aquest cop no he anat a competir, sinó que he fet de llebre, junt amb molts altres corresolidaris. Jo he corregut amb l’Avelino (ell portava la bandera), i hem fet el ritme de 55′. La veritat és que ens ho hem passat molt bé, i ha estat una experiència molt maca ajudar a altres corredors a arribar a meta.

La cursa de Cornellà, organitzada pel Club Atlètic Cornellà, és una cursa molt maca que surt al costat de l’estadi d’atletisme del club (molt a prop del camp de l’Espanyol), passa per davant del museu de les aigües, el carrer Rubio i Ors, puja per la rambla (un tram dur), i continua fins a plaça Catalunya per després baixar fins el Corte Inglés d’Almeda i arribar triomfalment amb una volta per l’estadi. 10 Km, a part que hi ha diverses curses pels nens de totes les edats, amb els seus corresponents trofeus.

Amb l’Avelino ens ho hem passat molt bé. Hem anat xerrant, i sobretot animant als corredors. Al principi encara sentíem alguns que parlaven també entre ells, però quan ha arribat la pujada de la rambla s’ha fet el silencia. Hem mantingut bastant el ritme, baixant-lo una mica a la pujada, i fent-lo més intens a la baixada. Molta gent a petat a la pujada, per desgràcia, però tampoc han perdut tant de temps. Al final tot ha estat molt gratificant perquè en els darrers 3 km hem anat enganxant a gent als que hem apretat per a que no defallissin i que fins i tot han esprintat al darrer tram. Tots ells estaven molt contents d’haver arribat per sota l’hora, i ens han donat les gràcies.

A part de la cursa de 5 Km i 10 Km, s’ha fet després una cursa d’1,5 Km on tota la recaudació anava a una causa solidaria (valia només 2€).

Passem a la fitxa:

Distància: 10 Km.
Altura guanyada positiva: 40 metres.
Zona: Cornellà.
Valoració Organització: 8. Tot ha anat molt bé. Una de les millors coses és que hi ha moltíssimes categories, i que a més aquest any hi havia la cursa/caminada solidària. Els regals i l’ambient perfecte, tot ben organitzat. L’entrega de premis es fa una mica llarga, però és clar, n’hi ha tants!
Recorregut: 8. És un recorregut dur perquè la pujada es concentra en dos kilòmetres. Passa per bastants barris de la ciutat, el que trobo força bé, i que acabi en la pista d’atletisme m’encanta.
Valoració Avituallament arribada: 8. Aigua, Aquarius, Coca-Cola, poma, i un petit entrepà amb una botifarra molt bona.
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. Una botelleta d’aigua, al quilòmetre 6, quan comença la baixada.
Sorteig Regals: Sí, i a més espectacular. El darrer premi era una bicicleta!
Dutxes: Sí. A la mateixa arribada, i a més, hi havia forces.
Guardarroba: Sí.
Aparcament: 8. Es podia aparcar molt aprop al costat del camp de l’Espanyol. Quan corrien els nens, evidentment, no es podia passar amb el cotxe.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: Sí. Samarreta tècnica sportzone, diversos sobres de crema esportiva OxD, formatge per sandwitch, llibre del Barça, calendari del 2016, xec regal per un estudi biomecànic, polsera del barça, bolígraf, globus i carmels.
Data: 04/10/2015.
Preu: 11€.

La meva posició, doncs aquest cop no importa ja que no competia. He anat suau de pulsacions, el que també m’ha agradat. Us deixo el garmin:


Salut i kilòmetres!