Hola a tots!

Avui he corregut… no, espereu… avui he realitzat la meva primera triatló olímpica, la Triatló de Gavà. Córrer no es la paraula adequada en aquesta ocasió, és la mania, hehe. He anat amb el meu amic de la feina Xavi Sancho en representació de Corresolidaris, i també hi han participat molts companys del Viladecans Triatló. Aquest dijous a la nit en “Berto” ens va fer una master class de com posar-nos i treure’ns un neoprè, i m’ha anat força bé, la veritat. Però comencem pel principi…

La prova començava a les 8:15 tant per mi com per en Xavi, que sortíem a la sortida 4.Hem arribat cap a les 7:00, amb l’avantatge que avui canviava l’hora i per tant hem pogut dormir una hora més. Després de deixar-ho tot ben preparat als boxes, i haver de tornar perquè m’havia oblidat un parell de coses, ja hem anat cap a la platja. De camí ens hem trobat a en Javi Gracia, del Montornès, que també feia la seva primera triatló olímpica, i hem anat xerrant. A la platja m’he trobat amb els companys de Viladecans Triatló. Tots sortien abans que jo (foto de la sortida feta per ells).

Ens hem banyat per provar com estava tot, i jo sobretot per veure com tenia la contractura. No m’ha molestat. El mar estava molt i molt pla, i això ha ajudat moltíssim. Ens hem posat cap el darrere de la sortida i quan han pitat, he entrat tranquil·lament sense estressar-me. Aquest cop les sensacions no han tingut res a veure amb les de Sant Pol de Mar. Fins i tot es pot dir que m’ho he passat bé nedant. Hi ha hagut algun moment com sempre de cops de peu, cops amb el braç, i més tonteries d’aquestes, però en general tot ha anat força bé. Les boies, això si, era un caos, i havies d’anar amb molt de compte si no volies acabar amb un ull morat. En quant al nedar en si, de fet, he fet crol tota l’estona sense parar, i posant el cap bé dins de l’aigua i traient-lo de tant en tant per comprovar la posició, cosa impossible a Sant Pol. Se m’ha fet curta i tot. He sortit corrent de l’aigua sense sentir-me ni esgotat i he corregut cap a la bici mentre em treia el neoprè. Gràcies a l’oli que portava pel cos, estil gigoló, les mànigues han sortit a la primera, i quan he arribat davant de la bici només m’havia de treure la part dels peus, que també han sortit gairebé directes.

He perdut una mica de temps amb les sabates i encaixar el peu als pedals, però després d’això he començat a tirar. Quan no portava ni 500 metres en Xavi m’ha atrapat i hem decidit anar junts. Els 40 km els hem fet xerrant, i intercanviant posicions, però a un ritme pel que he vist ara massa tranquil. De mitjana he anat a 148 pulsacions, o sigui que baix, però ara ja ho sé per un altre cop. Diversos grups ens han avançat, i anava veient a gent del Viladecans Triatló, tant a dins com fora del circuit que no paraven d’animar (foto que s’han fet ells abaix). Al començar la primera volta, per si de cas, m’he pres un gel i he fet uns glops d’aigua.

La segona transició crec que ha estat força correcte. He deixat la bici, m’he posat les bambes i el mocador del cap, i a córrer. En Xavi l’he atrapat cap els 500 metres, ja que ell s’ha canviat més ràpid que jo, i aquí ja he anat tirant al meu ritme, a una mica menys de 4’10” el km. En aquells moments em notava lentíssim, i veia que estava com cansat, però en canvi anava molt bé de pulsacions. Les cames estaven com pesades, i he pensat que no aguantaria aquell ritme. He anat tirant, i els primers kilòmetres se m’han fet llargs, la veritat. No ha estat fins el 4 o 5 que m’he començat a trobar millor, i he pensat que cap el 8 apretaria més, però quan hi he arribat he vist que estava a punt de tenir flat (que de fet n’he tingut), i he mantingut el ritme, només per accelerar al final quan he sentit en Berto que em deia que corres, haha. Segurament podria haver baixat un minutet més corrents si hagués volgut, però no valia la pena acabar tan rebentat i hagués estat arriscat.

La sensació al arribar era de cansat i de poder haver fet més, i ara mateix em trobo perfecte, però per ser la primera està força bé. En Xavi ha arribat 5 minuts després, entre d’altres coses també perquè s’ha equivocat al fer la segona volta i gairebé arriba a meta abans de temps, hahaha. Us he posat la foto de les sandàlies perquè la pinta es estrambòtica, hahaha.

Us deixo la fitxa:

Distància: 1500 metres nedant, 38 Km bicicleta, 10 Km corrent (segons garmin 9,3 km)
Altura guanyada positiva: 48 metres (molt pla tot).
Zona: Gavà.
Valoració Organització: 8. Es pot dir que tot ha anat força bé, encara que si haig de posar una pega ha esta l’aglomeració que hi ha hagut a l’arribada (molt estreta), i la bossa del corredor que era una mica pobre. Per altre banda, tenir una medalla de finisher està molt bé. El recorregut estava ben senyalitzat, però en el de córrer en algun punt et podies arribar a despistar.
Recorregut: 7. El recorregut de la natació l’he trobat molt estrany, en forma de L, però potser és el normal. El de bicicleta, doncs molt pla i es podia fer sense passar por de que algú et tirés. El de córrer ha estat potser el que m’ha semblat pitjor, ja que érem bastants i tots anàvem i veníem pel mateix lloc.
Ambientació: 7. L’speaker força bé, animant, i hi havia molts llocs on la gent et podia seguir. No hi havia animació extra.
Valoració Avituallament arribada: 7. Aigua, Powerade, plàtan, una caixeta amb meló, i una barreta de cereals.
Valoració Avituallament mitja carrera: A la part de córrer hi havia aigua i Powerade que si volies podies agafar cada 2’5 km. Jo només he agafat un cop aigua.
Sorteig Regals: No, que jo sàpiga.
Dutxes: No que jo sàpiga.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 8. Si no arribaves tard bé, sinó podies tenir un problema.
Bossa del corredor: Sí: samarreta tècnica, bossa Skoda, i publicitat i algun descompte
Data: 25/10/2015.
Preu: 51€ (no federats). Si t’apuntaves amb temps et podies estalviar diners, però jo no sabia ni que l’anava a fer…

Aquí podeu veure com he quedat (el 336 dels 708 que han acabat). Com veureu, a la part de running la meva posició es una altra molt diferent…

Us deixo el garmin amb tots els temps, on alguns estan malament ja que l’he tornat a liar. Amb un cop s’ha desconnectat a la natació, i després no sé que coi he fet en les transicions que no he encertat ni una.

Salut i kilòmetres!