triatlón Sant Pol de Mar

La meva primera Triatló: Sant Pol de Mar

Avui us explicaré com va anar la meva primera triatló, amb una mica d’humor. El títol ja sona com si fos de l’estil: el meu primer cop en tren, o el meu primer petó, o en aquest cas, una cosa un pel més dura… Tampoc em vull allargar massa, a veure si ho aconsegueixo.

Es tractava de la Triatló Sprint de Sant Pol de Mar. Vaig anar amb el meu amic Xavi Sancho, que ja en porta unes quantes a les espatlles, i em va estar ajudant molt per fer els preliminars (de la triatló, és clar). També hi participava en Javier Gracia, i com jo, era el primer cop que en feia una.

El tema del material ja és una mica un “follón”. Bé, no és tan complicat, és cert, però surt una mica car si no estàs preparat. És com la llista de la compra, però a lo bestia. El mínim que necessites és el mono de triatló (d’acord, sí, pots anar amb banyador en aquesta, però allà tu…), ulleres de nedar, la bicicleta, el casc, les ulleres de sol per anar més “molón”, les sabatilles de córrer i de bicicleta (pots anar amb les de córrer sense cales, però no es gaire recomanable),… El mono queda molt bé a les dones, però ens els homes amb tot el tema allà, doncs no sé que dir-vos. Som com Madelmans, però amb substancia, per dir-ho d’alguna forma. El meu, com sempre, està fet amb el tema de Hairago, i porta el logo de corresolidaris. Està fet per Tugawears, uns cracks.

Seguim amb el material, que ja m’he desviat. El barret de natació ja te’l donen ells (al·leluia!), perquè és l’únic que em van donar, excepte el xip, que després l’has de tornar. Crec que no em deixo res bàsic. Després ja hi ha els extres, com el rellotge per la triatló, el neoprè que és cert que m’hagués anat bé, sabatilles de triatló que es puguin treure i posar ràpidament, i potser un atordidor d’aquests elèctrics per matar a algun dels participants que no para de donar-te d’òsties no estaria de més… Perquè cops en reps, i a vegades ja dubtes si no els fan expressament i es que alguns aprofiten l’oportunitat per desfogar-se a consciència.

SantPoldeMar_natacio

En conjunt em va agradar, però la veritat és que ho vaig passar força malament durant la natació. Pels que no n’heu fet mai cap, allò és una autèntica bogeria. Semblava el desembarcament de Normandia, amb tots de cossos a l’aigua. Allà és on reps per totes bandes. Em va agafar com una mica d’ansietat i tot, i vaig haver de passar a nadar en braça alguns trams, estil per cert on vaig més ràpid que la gent en crol, cosa molt rara. Cada cop que intentava nedar correctament, algú em fotia algun cop. Quan faltaven encara 400 metres pensava que no arribaria i moriria allà ofegat, i vaig pensar que seria la primera i la darrera triatló (ara ja no penso el mateix). A l’arribar a la última boia vaig veure l’esperança. De fet em pensava que ho estava fent fatal perquè molta gent m’havia avançat, i això que vaig sortir del darrera, però no va ser tan així. Vaig decidir fer crol bé, i vinga, amb força. Quan vaig tornar a aixecar el cap em vaig adonar que m’havia allunyat del grup i que anava en diagonal en comptes de recta. Fantàstic! Així que vaig haver de recuperar la posició, vaig arribar a la part de pedres cagant-me en tot, i vaig córrer el mig kilòmetre que em separava dels boxes. Curiosament allà molts anaven a peu i en canvi jo podia córrer.

natació triatlo Sant Pol de Mar

Als boxes vaig fer la cagada del segle, per passerell. Mira que m’havia deixat les coses ben posades, però no, soc un desastre. Em poso el casc, les ulleres i veig que arriba en Xavi, al que jo ja feia en la bicicleta. Em començo a treure la sorra dels peus amb la tovallola, em poso els mitjons i veig que en Xavi ja surt amb la bicicleta. Eing? Que estic fent malament? M’acabo de posar les sabates de la bicicleta, i noto alguna cosa incòmode però no li faig cas. Trec la bicicleta, començo a caminar i recordo que a la sabata havia deixat el pulsòmetre del pit i que és allò el que noto al peu. De puta mare. Em trec les sabates deixant la bici a terra, me les torno a posar, i m’estic mig hora intentant col·locar el pulsòmetre ja que amb el mono que té la cremallera a darrere és un infern. Surto ja decaigut. Gairebé 6 minuts en la transició. Crec que vaig fer un rècord negatiu.

bicicleta de triatló Sant Pol de Mar

Em pujo a la bicicleta, que era de lloguer a tot això, i poso els peus a les cales. És pot dir que gairebé era el primer cop que portava unes sabatilles d’aquest tipus, així que anava una mica cagat, perquè si em parava, i no podia treure el peu, o hi havia alguna pujada molt forta i em parava (que n’hi havia), la hòstia seria per riure molt. La pujada forta va arribar al principi, i vaig fer esforços sobrehumans per no parar. Un cop a la carretera, el recorregut consistia en fer 3 voltes (un total de 21 km). Excepte a les corbes tancades del final, no vaig tenir masses problemes. Tota l’estona era pujar i baixar, i és cert que podria haver anat més ràpid, però estava una mica desanimat. Igualment anava avançant a gent. Per sort, la meva companya estava per animar-me a cada volta.

Quan va arribar el moment de la segona transició, a en Xavi el tenia a 1 km més o menys. Gairebé me la foto perquè el burro del davant no se li va passar pel cap un altre cosa que parar en sec amb la bicicleta just després de la pujada, i vaig poder treure el peu de miracle. Aquesta transició crec que va anar bé, dins dels límits. Vaig penjar la bicicleta, em vaig treure casc i ulleres, em vaig posar les bambes i a córrer.

triatló corrent Sant Pol de Mar

El recorregut eren 3 voltes a un circuit. Haig de dir que la primera volta va ser horrible. Em sentia cansat i em faltaven forces, però les pulsacions no eren pas tan altes. Malgrat això, anava ràpid (no al meu ritme de 5), i no parava d’avançar gent sense parar, senyal inequívoca de que estava molt més en darrera del que em tocava. De mitjana anava a un ritme de 4’15”, quan hauria d’haver anat com a mínim 10 segons més ràpid. A cada volta m’anava creuant amb en Xavi, i anava escorçant distancies, encara que ja sabia que seria impossible d’atrapar. En total vaig avançar com unes 40 persones, vaig tenir un incident amb un idiota que no se li va passar pel cap una altre cosa que treure el cotxe quan estàvem corren, i a la darrera volta quan faltaven 500 metres vaig esperonar una mica en Xavi dient que corres, ja que el conec i sabia que així li fotria canya. Al final vaig arribar 30 segons darrere seu, esprintant una mica.

Vaig quedar a més de 27 minuts del primer, en la posició 188 dels 338 que van acabar a temps. En Javier va arribar una mica més tard que jo, però per culpa de la natació que no havia practicat. Em va quedar un gust agredolç (bé, de fet salat perquè vaig tragar més aigua de mar que en tota la meva vida junta). Vaig poder acabar, però la sensació era de que ho havia fet fatal. A més, no era la millor triatló per començar, ja que aquesta era un pel dura. Ni plana, ni transicions curtes, ni res de tot això.

Us deixo la fitxa:

Distància: 870 metres nedant, 21 Km bicicleta, 5 Km corrent (segons garmin)
Altura guanyada positiva: 160 metres en bicicleta, 13 corrents.
Zona: Sant Pol de Mar.
Valoració Organització: 7. No tinc gaire experiència en triatlons (cap), així que no puc dir que tal. Em va semblar estrany que no hi hagués cap bossa pel corredor.
Recorregut: 6. Els circuits estaven ben marcats, encara que eren avorrits (el fet d’anar donant voltes, i sobretot la part de córrer que era en un parking). Al mar hi va haver-hi una mica de problemes i vam acabar sortint tots on hi havia les pedres, i el recorregut va ser més llarg. La bicicleta era exigent.
Ambientació: 7. L’speaker molt bé animant, i hi havia molts llocs on la gent et podia seguir.
Valoració Avituallament arribada: 7. Estava bé: meló i síndria, botella d’aigua, cervesa i beguda isotònica.
Valoració Avituallament mitja carrera: No n’hi ha, i suposo que és el normal.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No (hi ha la platja).
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 8. Van deixar aparcar finalment gratis a la zona blava, així que molt bé.
Bossa del corredor: No.
Data: 20/09/2015.
Preu: 30€ (no federats).

Us deixo el garmin amb tots els temps. Per cert, que també la vaig cagar amb això, i vaig donar-li al botó de volta quan volia mirar una pantalla i se’n va anar tot a norris.

Salut i kilòmetres!

2 thoughts on "La meva primera Triatló: Sant Pol de Mar"

Deixa un comentari