Crònica Cursa Ecològica de Muntanya de Molins de Rei

Aquest cap de setmana ha tornat a tocar cursa de muntanya! Es tracta de la Cursa Ecològica de Muntanya de Molins de Rei, una de les meves preferides, ja que té un recorregut entretingut, i a més no es massa tècnica (quan és tècnica, tinc moltes possibilitats de trencar-m’ho tot).

L’últim cop que vaig fer aquesta cursa em vaig perdre durant 2 quilòmetres, i em vaig quedar amb molt mal gust de boca. Aquest cop anava molt més atent, encara que és cert que en un punt amb els cinc que anàvem ens vam equivocar i vam haver de tornar enrere uns pocs metres. Després ja us parlaré d’alguns dels problemes que hi ha hagut, però primer comencem pel principi.

La cursa llarga començava a les 8:30 (la de 28,2 Km), i un quart d’hora desprès la curta. Vaig anar amb l’Albert i en Paco, de Corresolidaris. En Paco es va situar en primera línia, tot i que feia 10 minuts havia estat vomitant i es trobava malament de l’estómac. Jo em vaig posar darrere seu. Quan van donar la sortida, ell va desaparèixer endavant i jo vaig quedar-me amb l’Albert ja que no volia cremar-ho tot només començar (anàvem a 4’10’’ el Km, i no calia anar més ràpid!).

El primer kilòmetre va ser per asfalt, i després ja vam començar per una pista (on vaig perdre a l’Albert ja que va baixar el ritme) que ens va pujar fins on comença un tram que es coneix com el “cargol”. Vam baixar per allà fins a la riera, i un altre cop vam tornar a pujar fins al primer petit turó, on vam baixar ràpid fins el primer punt d’avituallament on hi havia de tot. Allà vam entrar per una trialera que anava paral·lela a la riera, i que no recordo on acabava. Vam fer una altre pujada, i cap el kilòmetre 8 vaig veure en Paco davant meu en un tram de forta pendent on tots pujàvem caminant. Vam fer una baixada que ens va portar al segon avituallament, on hi havia un control per xip. Després, durant la baixada, vaig atrapar a en Paco. Ell es trobava malament, i ja havia parat un parell de cops per vomitar, i de fet va haver de tornar-ho a fer. Vam continuar un parell de kilòmetres junts fins que vam creuar la carretera, i allà ell va tornar a parar i jo vaig seguir.

Vaig fer un altre avituallament, vaig creuar un pont, i vaig entrar cap a una trialera molt maca que em va portar a una pista de pujada bastant llarga, on a part ens vam creuar amb unes quantes bicicletes i que crec que portava a una ermita (no em pregunteu quina…). Aquell tram el vaig fer amb un noi que també havia fet la Roca Negre, i vam parlar una estoneta quan encara teníem forces. La pista va acabar en una trialera punyetera i que es va carregar a uns quants dels corredors. Hi havia una branca baixa marcada amb una cinta (correcte), però mig metre darrere hi havia una altre igual més baixa que no estava senyalitzada i no es veia a simple vista. Pel que vaig saber després, a l’Albert li va provocar un trau que va requerir tres punts al cap i va haver d’abandonar, un altre noi va rebre el cop directe a l’alçada dels ulls i anava tot sagnant, i van haver-hi uns quants incidents més. Això era cap el kilòmetre 15, on per sort hi havia el servei d’emergències.

Després de fer trossos de trialera de pujada que només es podien fer caminant, perdre’ns en un punt on curiosament havíem de passar pel camí on hi havia un tronc caigut que el tallava, i dos avituallaments, cap el kilòmetre 18 es van acabar gairebé totes les pujades. Vam començar a baixar un parell de kilòmetres per pista, i després un parell de trialeres un pel més tècniques. Fins el kilòmetre 25 o així vaig anar tota l’estona amb un home on jo l’avançava en trams de pista, i ell m’avançava en trams de trialera. De fet va ser molt amable perquè em va explicar com baixar per trialera mentre ho fèiem, dient que el seguís. Em deia que era com fer una coreografia (si em veies balla segurament hagués agafat un altre símil més adequat…), recolzant bé el peu que agafava la corba, i amb els braços més alçats i preparats per si queia. Va haver-hi un altre tros perillós en un punt on hi havia un filferro que punxava a la alçada dels peus, i que estava molt mal fotut, una altre trialera complicada, i després ja va començar la part més suau.

Els darrers tres kilòmetres, que van ser de pista i trialeres molt senzilles, vaig pujar el ritme i vaig poder avançar a força gent. El darrer kilòmetre, que era bastant pla, és on vaig patir més. Recordo que quan vaig arribar un dels corredors que havia avançat em va felicitar pel canvi de ritme que havia fet, encara que vaig arribar fet pols i no tenia aire ni per parlar.

Finalment en Paco va arribar malgrat el seu estat només 7 minuts després, i a sobre va quedar segon de la seva categoria. Una altra cosa diferent és que en aquell moment els de Championchip van tenir un petit embolic: per un costat tenien la seva data de naixement malament, per l’altre que li deien que havia quedat sisè, i a part hi havia gent que no havia acabat la cursa i havien quedat primers. Tot això igualment a dia d’avui ja està arreglat. Per la meva banda, jo crec que hagués anat bé posar alguna mena de control de pas cap el kilòmetre 18 o així.

Passem a la fitxa:

Distància: 28,2 Km (segons garmin, 27,2. No sé si em va fallar el rellotge).
Altura guanyada positiva: 1019 metres (segons organització 980)
Zona: Molins de Rei (Collserola).
Valoració Organització: 7. Els avituallaments, el recorregut, i l’ambien estaven força bé, però la nota baixa perquè van haver els problemes que ja us he comentat. Algun tros no ben senyalitzat, accidents que es podien evitar, problemes amb gent que debia abandonar i va passar per la línea de meta. Però en general la resta va estar bé.
Recorregut: 9. A mi m’agrada molt com a recorregut ja que té dificultat tècnica baixa. És una bona cursa per agafar confiança, per dir-ho d’alguna manera. És cert que els més “muntanyeros” la trobaran fluixa.
Ambientació: 7. Timbalers per començar i els voluntaris bé. A la resta de la cursa no hi havia gaire ambientació, però no tenies mai la sensació d’estar sol.
Valoració Avituallament arribada: 9. Aigua, Aquarius, fruits secs, taronges, sindria, plàtans, entrepà de botifarra i cervessa. Molt complert
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Hi havia 6, 4 d’ells com els d’arribada. Molt bé. I amb gots reciclables!
Sorteig Regals: Sí.
Dutxes: Sí.
Guardaroba: Sí.
Aparcament: 9. Pensava que seria difícil, però vaig aparcar bé, i això que vaig arribar mig hora abans de començar.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: Una bona bossa amb un Buff de la marca Buff, caldo Aneto de 1Litre, xocolata, fuet, gel, publicitat diversa. Completa.
Data: 29/05/2016.
Preu: 17€.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 2h:28m:20s
Posició final: 23.
Participants que han acabat: 233 (crec que 400 inscrits).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Cavacursa Giró Ribot

Ara feia temps que no patia tant en una cursa de 10 Km. Fins ara tenia a la memòria duess curses que especialment em van fer suar la gota gorda. Una era la de la Vila Olímpica, un any on el sol va provocar grans problemes a molts corredors. L’altre va ser una cursa dels Bombers, on em vaig passar una mica. Ara ja tinc aquesta tercera cursa, la Cavacursa Giró Ribot, però que en aquest cas va ser un patiment d´èpica per mi, ja que gracies això vaig aconseguir quedar primer de la meva categoria, i quart de la general. Com us podeu imaginar, vaig acabar encantat de quedar en tan bona posició, perquè la veritat és que no m’ho esperava (de fet, no és una cosa que esperi mai amb el meu nivell). També una altre gran novetat es que per primer cop, després de tres anys de fer cursa, em va tocar un premi en un sorteig!! La repera, vaja!

Comencem pel principi. La cursa es feia a la bodega de Giró Ribot (evidentment als seus terrenys). Només arribar, després de conduir una bona estona, va ser arribar a la recollida d dorals i adonar-me que m’havia oblidat el xip groc. Aplaudiments… Per sort molt amablement em van assignar un xip blanc per córrer la cursa. No m’havia passat mai fins ara, sempre hi ha un primer cop, encara que quan ho vaig dir no em van creure massa. Al fer el canvi, també em van haver de canviar el número de dorsal.

cavacursa giro ribot sortida

Primer va sortir la caminata, i després els de la Cavacursa Giró Ribot (mig hora de diferència). Això va provocar que durant tota la cursa haguessis d’anar esquivant caminants, el que cansava més. Vam començar la cursa per asfalt amb una pujada interessant, sense arribar a ser massa forta. Allà ja vaig veure que no anava malament del tot. Un grup d’uns 8 corredors o així es van posar davant meu, sortint a tota llet, i jo vaig preferir seguir el meu ritme i no perseguir-los. La estratègia va resultar adequada perquè poc a poc vaig anar avançant algun d’ells. Després de la pujada, va començar un tros de camí de terra cap el kilòmetre 1, i aquest va ser de baixada durant un parell de kilòmetres.

Vam tornar a l’asfalt en algun tram, i finalment vam pujar un altre cop cap el poble de Santa Fe del Penedès pujant el que havíem baixat. En aquell tram vaig avançar al meu darrer corredor (l’Ignasi, després us parlo d’ell), i com que feia vent li vaig dir que es poses darrere meu i així podria anar més ràpid, però no va poder fer-ho massa. Després de passar per darrere l’església, vaig agafar un got d’aigua de l’avituallament dels 5 km, i va començar una trialera molt maca per dins del bosc que va durar un kilòmetre. Allà el noi que anava darrera meu em va tornar a atrapar perquè soc molt lent en trialeres. Vam fer una darrera pujada i allà vam veure tots dos com el corredor que teníem al davant s’equivocava de camí i tornava cap a l’església. La persona que hi havia al punt de control i jo vam cridar-lo, però el noi anava tot cap ficat pensant que els que estaven equivocats eren tota la resta, tal i com ens va desvelar al final de la cursa.

cavacursa giro ribot arribada

Vam baixar per una carretera asfaltada, i allà vaig poder separar-me bastant del noi que em perseguia i d’un altre que ens estava atrapant. Allà, en un revolt crec que una mica després del kilòmetre 7 on començava el darrer i més dur camí de terra, un dels voluntaris em va animar dient que anava quart. Fins aquell moment no era conscient de que anava tan bé, i això em va donar forces per continuar, ja que allò significava que estava en posició de premi. El camí entre les vinyes se’m va fer duríssim. En trams hi havia terra tova, en altres alguna pedra, i pujava i baixava (sense desnivells exagerats, però que feien mal). Tota l’estona anava mirant cap endarrere els meu perseguidor, que havia canviat el que volia dir que anava fort fos qui fos. Finalment vaig arribar a la darrera pujada, d’uns 600 metres que se’m va fer agònica. Suposo que en algun moment el noi que em persegueix es devia adonar que ja no m’atrapava, i devia baixar el ritme. El cas es que jo no ho sabia, i vaig continuar com vaig poder, fins el darrers 100 metres on vaig baixar la velocitat ja tranquil. No ho vaig veure fins molt més tard, però les pulsacions se m’havien disparat molt més que a cap altre cursa, sobretot els darrers tres kilòmetres.

premi cavacursa giro ribot

Ja a l’arribada vaig estar parlant amb l’Ignasi i en Sergi, del Sant Feliu Corre, i ens vam caure molt bé. De fet, al principi de la cursa m’havien confós amb un noi que l’any passat havia quedat segon, i m’ho van preguntar. Els vaig dir que no era jo (després he mirat la foto i tampoc se m’assembla massa), i que no tinguéssim por de mi. Al final, doncs mira… Ells també eren triatletes, i de fet l’Ignasi farà l’IronMan en un parell de setmanes. El dia anterior havien fet 150 kilòmetres de carretera, i ell tenia de marca 35 minuts en 10, o sigui que vaig tenir força sort que estigués cansat.

El sorteig de regals va ser molt bo, i quan em va tocar un sopar per a dos no m’ho podia ni creure. Els de Sant Feliu Corre van cantar “tongo, tongo!”, i vaig riure força. Una gran festa de l’esport, rodejat de molt bona gent. Això sí, vaig passar molt de fred a la vesprada.

DSC_0307

Passem a la fitxa:

Distància: 10,5 Km (clavat al garmin).
Altura guanyada positiva: 132 metres (al acabar em deia 180, però suposso que Garmin ho ha corregit)
Zona: Santa Fe del Penedès (caves Giró Ribot).
Valoració Organització: 8. Crec que ho van fer molt bé. La cursa tenia tot el que calia. Des d’arc, xip, speaker, bossa del corredor, dutxes i sobre tot, un mun de regals (sorteig). El pitjor era trobar-se caminants (que no eren blancs… broma friky) pel camí. Suposso que van sortir abans per a que tots estiguessim pel sorteig.
Recorregut: 8. Em va agradar, encara que era una mica trencacames, i la darrera pujada tela. L’únic que vaig trobar una mica malament va ser que vaig trobar a faltar alguna indicació a la carretera que baixava del kilòmetro 6 al 7, ja que vaig fins i tot arribar a pensar que m’havia equivocat de camí.
Ambientació: 7. L’Speaker molt bé, simpàtic, i la música d’ambientació típica de curses, per mi ok. Durant la cursa, doncs el que toca. Animació quan passaves a alguns dels caminans, però estava massa concentrat.
Valoració Avituallament arribada: 8. En quant a begudes perfecte. Crec que fins i tot hi havia gin tonic, encara que no en vaig prendre, i evidentment cava. Vaig beure aigua i beguda isotònica. Per menjar, un bon entrepà de botifarra. El que no hi havia era fruita, però tampoc es per queixar-se massa, no?
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. El normal, un aigua. Correcte.
Sorteig Regals: Sí. Fins a 50 regals entre tots els participants de cursa i caminata. Es poden veure a la seva web (enllaç a dalt), i anaven des de ginebres i caves, a sopars, nits d’hotel, revisió cardiológica, i fins i tot un iPad Mini!!!
Dutxes: Sí, però no les vaig fer servir pels nervis.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 9. Zona especialment preparada. Això sí, amb un cotxe baix compte perquè era en una mena de camp.
Altres serveis a destacar: No.
Bossa del corredor: La bossa era bastant sencilla: un descompte i una samarreta tècnica, així com la pròpia bossa.
Data: 21/05/2016.
Preu: 12€ (preu normal per la bossa que et donaven, però bo pel sorteig i l’avituallament).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 43m:19s
Posició final: 1er de Categoria, 4rt de la general. Premi: Dos botelles de cava, una d’elles amb la serigrafia de com havia quedat.
Participants que han acabat: 83.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Cursa Dir de la Guardia Urbana

Aquest cap de setmana ha tocat córrer de baixada. Sí, ho heu endevinat (o no), he fet la Cursa Dir de la Guardia Urbana de Barcelona. Una mica més i no la faig per culpa de la feina, però al final vaig tenir sort, si bé és cert que va ser una cursa passada per aigua (pluja).

Aquest cop la cursa del DIR tenia trampa, ja que era més llarga del que tocava. A mi em va sortir concretament 10,5 Km, i altres companys 10,3. En el que tots coincidíem era en el darrer kilòmetre, que era clarament més llarg. De fet, quan vaig passar pel 9 vaig mirar el que portava i eren 9,22Km, així que calculeu…. Això em van fastidiar ja que no em va sortir el temps que creia que faria pel ritme que portava (30 o 40 segons menys), però comencem pel principi.

La cursa començava a les 8:30 davant del Palau de Pedralbes, a la Diagonal. Vaig anar amb cotxe perquè per mi era la única opció si no volia aixecar-me un mínim de tres hores abans, gràcies al fantàstic servei de Renfe i les grans connexions de Barcelona amb la resta de l’àrea Metropolitana. Vaig poder aparcar molt fàcilment, tot sigui dit, i això que vaig arribar quaranta minuts abans només. A part, no volia fer servir el servei de guarda-roba ja que la meva intenció era tornar corren si podia.

Em vaig trobar amb els Corresolidaris i vam fer una foto. Érem uns quants com podeu veure. Em vaig posar amb el Dani Vicente, i davant de tot estava l’Iván Rojas (del Diari de Sofia i Sara). Volia seguir en Dani, però va sortir ja fort encara que ell estava constipat, i jo no vaig voler cremar-me ja el primer kilòmetre, així que fins i tot vaig saber controlar la sortida (a 3’45’’), el que em va anar molt bé. Vaig anar tirant aquest ritme, mullant-me amb la pluja que no era gaire, però molestava i feia que patinés una mica sobretot a les línies blanques del terra. El segon kilòmetre estava mal mesurat, i em van sortir uns metres potser de més (la resta en canvi estaven bastant bé, excepte el darrer, com ja us he comentat). Cap el kilòmetre 4 vaig atrapar a l’Iván, i vaig baixar una mica el ritme i el vaig acompanyar fins el 8. Encara està patint una mica del dolor al genoll pel que em va comentar, i vaig estar tirant d’ell fins passar el vibrador gegant (la torre Agbar), on em va dir que m’avancés.

IMG_6925

La veritat era que em trobava fort, així que vaig augmentar una mica el ritme de tal forma que els dos darrers kilòmetres em van sortir per sota de 3’30’’. Fins i tot tenia força per parlar amb algun corredor, i després de la corba del centre comercial, vaig apretar una mica més en el pla que hi havia. Se’m va fer llarguíssima l’arribada a meta, sobretot perquè tots ens l’esperàvem com molt abans, i sobretot quan vaig veure que em seria molt difícil baixar de 38 (em pensava que faria 37’30’’) per culpa dels metres de mes. Una decepció, però igualment content per baixar la meva MMP en gairebé 40 segons. Encara que tots sabem, que aquesta cursa no conta com a MMP…

Per acabar i refredar una mica, com que ja estava xop vaig tornar pujant la diagonal fins el cotxe corren (res, 9 km més). Va ser un bon entrenament!

Passem a la fitxa:

Distància: 10 Km (segons garmin 10,5).
Altura guanyada positiva: 57 metres (i 117 de baixada…)
Zona: Barcelona (Diagonal).
Valoració Organització: 7. Es tracta d’una macrocursa, amb més de 10.000 participants. Els calaixos, l’animació, speaker i tota la resta van funciona normalment. El caos es veu que va ser el dia de la recollida del dorsal.
Recorregut: 7. La Diagonal. Si t’agrada l’asfalt i de baixada, és el que té.
Ambientació: 7. Speaker bé, i també grups d’animació a diferents trams amb tambors. Llàstima que plogués, però això no és culpa seva!
Valoració Avituallament arribada: 7. Una mica de descontrol en l’avituallament, no estava clar on era. Al final cada patrocinador et donava lo seu. Vaig tenir aigua, beguda de coco, beguda isotònica, i un iogurt. No hi havia fruita.
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. El normal, un aigua. Correcte.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No.
Guarda-roba: Sí, i et portaven les bosses a l’arribada.
Aparcament: 9. Quan vaig arribar, hi havia molt d’espai, cosa sorprenent.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: No estava malament: samarreta groga tècnica, mostra de Caldo Aneto de Verdures (no és de pollastre, oh!!), uns caramels Halls de síndria bastant dolents (ho sento, però és el que em van semblar), descomptes diversos (Ikea, per exemple), i una bossa de pa i la pròpia bossa del Dir on estava tot.
Data: 08/05/2016.
Preu: 5€ (perquè vaig aprofitar una oferta, ja que sino crec que eren 12).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 38m:07s
Posició final: 144.
Participants que han acabat: 6137 (10000 inscrits).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Triatló del Prat per equips

Bon dia!

Comença la temporada de triatlons, així que com no podia ser d’una altre manera, aquest diumenge ha caigut el primer. Amb els meus companys de Viladecans Triatló, vaig participar a la Triatló del Prat per equips en l’equip B masculí (vam presentar 4 equips, dos d’ells mixtes). Nosaltres érem en Jose, en Jordi, en Ricardo i jo. També hi havia en Christian, però no va poder venir perquè es va posar malalt, i l’Antonio, que encara no estava del tot recuperat. Així que érem dos menys…

Abans de continuar, us haig de dir que totes les fotos que veieu aquí son d’en Ricard Bonet. Son unes fotos genials!

RBP_92797

S’ha de dir que el nostre equip no va fer gaire bon paper ja que vam tenir alguns problemes, però ens ho vam passar bé. Eh, a més diuen que el més important és participar!! (bé, potser no tant, però que coi ;P). La prova començava a les 9:00 pels open (on participava el nostre equip), i cap a les 12 pels elit. Cada minut sortia un equip, i estàvem força animats.

RBP_92813

Després de deixar-ho tot als boxes i d’haver recorregut els 3 kms que separaven el parking de la sortida carregats amb les motxilles a l’esquena (en bicicleta), fer fotos, postureos, salutacions, lavabos i resta, ens vam posar els neoprens. Vam nedar una mica i l’aigua estava bastant freda al principi, però sobretot cada cop estava més moguda.

RBP_93064

A les 10:12 va arribar el nostre torn. Vam córrer triomfalment fins l’aigua, a l’estil de 4 superherois de Marvel (imagineu-vos una música potent d’aquelles típiques de pel·lícula, amb els herois en pla “guay” ), i aleshores vam entrar a l’aigua i aquí va acabar la festa. Les onades no estaven gens malament, i en Ricardo va començar a tenir problemes des de bon inici. Era el primer cop que nedava al mar (el que és bastant angoixant com vaig poder comprovar en la meva primera triatló), i a més se li va ajuntar un problema muscular a l’espatlla dreta. Va estar a punt d’abandonar, però no el vam deixar i vam estar tota l’estona parant i animant-lo. Ho va passar fatal, sé que és…. En Jordi fins i tot va nedar d’esquena una estona, i jo també em vaig permetre fer algunes proves ja que estava, però tampoc massa.

RBP_93127 RBP_93130

Quan vam arribar a la platja havíem perdut molt de temps, i la transició va ser un altre desastre (jo vaig trigar força aquí). Vam sortir amb les bicicletes, i en Jose es va posar el primer per tapar vent i que poguéssim anar ben enganxats. Jo ho vaig passar força malament perquè no estic acostumat a la bici, i em costava seguir-los i anar a roda. En Ricardo també anava com jo, i en Jordi anava molt bé, pressionant-nos tota l’estona. El vent, a més, era una merda i no ajudava gaire a l’anada. A més, que haguéssim de fer tres voltes a aquell circuit i saber el que venia, em matava. Crec, igualment, que al final aquesta part no va anar tan malament.

RBP_93236

La transició va tornar a ser un desastre. Les putes bambes no m’entraven, i em vaig embolicar jo sol. Haig de practicar les transicions, haig de practicar les transicions… Vam sortir, i ens vam passar una mica al principi (els primers tres cents metres a 3’40’’ el km, amb un parell). En Jose ens va dir que tiréssim i ell es va quedar despenjat. En Ricardo i jo, on la nostra especialitat per dir-ho d’alguna manera és el córrer, vam tirar d’en Jordi. Crec que el vam fer patir una mica, i al final vam poder arribar a meta amb una mitjana una mica per sota de 4’30’’ el km. Al final, 1h:31m, molt millorable. A la propera… Per cert, els suporters van estar genials, animant a tot arreu!

RBP_93212

La resta d’equips van fer un molt bon paper, però com que no hi ha manera de veure les classificacions, no sé dir-vos com van quedar. Allà també em vaig trobar a en Xavi Sancho, que competia amb el seu equip de triatlò i ho va passar també malament.

RBP_93248

Passem a la fitxa:

Distància: 750 metres nedant (van ser 1100), 19 Km bicicleta, 5 Km corrent.
Altura guanyada positiva: 46 metres en bicicleta, 6 corrents.
Zona: Prat del Llobregat.
Valoració Organització: 6. L’organització no ho va fer malament. Les sortides van ser quan tocaven, i van deixar temps per poder entrar a boxes. Vaig trobar a faltar animació i el recorregut es el que em va agradar menys. Una estirada d’orelles ja que no em va agradar que no ens donessin el portadorsals dels membres de l’equip que no havien vingut. Si està pagat, està pagat… El que em va sorprendre més és que no hi hagués control per xips. Va donar una mica la idea de descontrol, encara que potser no n’hi havia.
Recorregut: 6. Els circuits estaven ben marcats, encara que eren avorrits (el fet d’anar donant voltes). El recorregut del mar era més llarg, però això ja acostuma a passar pel que veig.
Ambientació: 6. No hi havia speaker ni cap grup d’animació. Això sí, la resta d’atletes, familiars i curiosos, doncs molt bé.
Valoració Avituallament arribada: 7. Botella d’aigua, taronja, plàtan, galetes, crec que quicos i barres de cereals. Em va faltar beguda isotònica o d’altres tipus.
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. Hi havia aigua al començar la part de còrrer.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: Sí
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 8. Hi havia dos zones. Una a tres kilòmetres, i l’altre just al costat però on no et deixaven marxar fins que no acabés la competició. Cap problema per aparcar.
Bossa del corredor: La bossa de l’equip tenia el següent per cada membre: porta dorsals amb cremallera i tot (molt bon regal), gorro de natació, cremes OxD, barra energética i publicitat diversa.
Data: 01/05/2016.
Preu: 105€ (per equip, fins 6 persones).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!