Crònica Cavacursa Giró Ribot

Ara feia temps que no patia tant en una cursa de 10 Km. Fins ara tenia a la memòria duess curses que especialment em van fer suar la gota gorda. Una era la de la Vila Olímpica, un any on el sol va provocar grans problemes a molts corredors. L’altre va ser una cursa dels Bombers, on em vaig passar una mica. Ara ja tinc aquesta tercera cursa, la Cavacursa Giró Ribot, però que en aquest cas va ser un patiment d´èpica per mi, ja que gracies això vaig aconseguir quedar primer de la meva categoria, i quart de la general. Com us podeu imaginar, vaig acabar encantat de quedar en tan bona posició, perquè la veritat és que no m’ho esperava (de fet, no és una cosa que esperi mai amb el meu nivell). També una altre gran novetat es que per primer cop, després de tres anys de fer cursa, em va tocar un premi en un sorteig!! La repera, vaja!

Comencem pel principi. La cursa es feia a la bodega de Giró Ribot (evidentment als seus terrenys). Només arribar, després de conduir una bona estona, va ser arribar a la recollida d dorals i adonar-me que m’havia oblidat el xip groc. Aplaudiments… Per sort molt amablement em van assignar un xip blanc per córrer la cursa. No m’havia passat mai fins ara, sempre hi ha un primer cop, encara que quan ho vaig dir no em van creure massa. Al fer el canvi, també em van haver de canviar el número de dorsal.

cavacursa giro ribot sortida

Primer va sortir la caminata, i després els de la Cavacursa Giró Ribot (mig hora de diferència). Això va provocar que durant tota la cursa haguessis d’anar esquivant caminants, el que cansava més. Vam començar la cursa per asfalt amb una pujada interessant, sense arribar a ser massa forta. Allà ja vaig veure que no anava malament del tot. Un grup d’uns 8 corredors o així es van posar davant meu, sortint a tota llet, i jo vaig preferir seguir el meu ritme i no perseguir-los. La estratègia va resultar adequada perquè poc a poc vaig anar avançant algun d’ells. Després de la pujada, va començar un tros de camí de terra cap el kilòmetre 1, i aquest va ser de baixada durant un parell de kilòmetres.

Vam tornar a l’asfalt en algun tram, i finalment vam pujar un altre cop cap el poble de Santa Fe del Penedès pujant el que havíem baixat. En aquell tram vaig avançar al meu darrer corredor (l’Ignasi, després us parlo d’ell), i com que feia vent li vaig dir que es poses darrere meu i així podria anar més ràpid, però no va poder fer-ho massa. Després de passar per darrere l’església, vaig agafar un got d’aigua de l’avituallament dels 5 km, i va començar una trialera molt maca per dins del bosc que va durar un kilòmetre. Allà el noi que anava darrera meu em va tornar a atrapar perquè soc molt lent en trialeres. Vam fer una darrera pujada i allà vam veure tots dos com el corredor que teníem al davant s’equivocava de camí i tornava cap a l’església. La persona que hi havia al punt de control i jo vam cridar-lo, però el noi anava tot cap ficat pensant que els que estaven equivocats eren tota la resta, tal i com ens va desvelar al final de la cursa.

cavacursa giro ribot arribada

Vam baixar per una carretera asfaltada, i allà vaig poder separar-me bastant del noi que em perseguia i d’un altre que ens estava atrapant. Allà, en un revolt crec que una mica després del kilòmetre 7 on començava el darrer i més dur camí de terra, un dels voluntaris em va animar dient que anava quart. Fins aquell moment no era conscient de que anava tan bé, i això em va donar forces per continuar, ja que allò significava que estava en posició de premi. El camí entre les vinyes se’m va fer duríssim. En trams hi havia terra tova, en altres alguna pedra, i pujava i baixava (sense desnivells exagerats, però que feien mal). Tota l’estona anava mirant cap endarrere els meu perseguidor, que havia canviat el que volia dir que anava fort fos qui fos. Finalment vaig arribar a la darrera pujada, d’uns 600 metres que se’m va fer agònica. Suposo que en algun moment el noi que em persegueix es devia adonar que ja no m’atrapava, i devia baixar el ritme. El cas es que jo no ho sabia, i vaig continuar com vaig poder, fins el darrers 100 metres on vaig baixar la velocitat ja tranquil. No ho vaig veure fins molt més tard, però les pulsacions se m’havien disparat molt més que a cap altre cursa, sobretot els darrers tres kilòmetres.

premi cavacursa giro ribot

Ja a l’arribada vaig estar parlant amb l’Ignasi i en Sergi, del Sant Feliu Corre, i ens vam caure molt bé. De fet, al principi de la cursa m’havien confós amb un noi que l’any passat havia quedat segon, i m’ho van preguntar. Els vaig dir que no era jo (després he mirat la foto i tampoc se m’assembla massa), i que no tinguéssim por de mi. Al final, doncs mira… Ells també eren triatletes, i de fet l’Ignasi farà l’IronMan en un parell de setmanes. El dia anterior havien fet 150 kilòmetres de carretera, i ell tenia de marca 35 minuts en 10, o sigui que vaig tenir força sort que estigués cansat.

El sorteig de regals va ser molt bo, i quan em va tocar un sopar per a dos no m’ho podia ni creure. Els de Sant Feliu Corre van cantar “tongo, tongo!”, i vaig riure força. Una gran festa de l’esport, rodejat de molt bona gent. Això sí, vaig passar molt de fred a la vesprada.

DSC_0307

Passem a la fitxa:

Distància: 10,5 Km (clavat al garmin).
Altura guanyada positiva: 132 metres (al acabar em deia 180, però suposso que Garmin ho ha corregit)
Zona: Santa Fe del Penedès (caves Giró Ribot).
Valoració Organització: 8. Crec que ho van fer molt bé. La cursa tenia tot el que calia. Des d’arc, xip, speaker, bossa del corredor, dutxes i sobre tot, un mun de regals (sorteig). El pitjor era trobar-se caminants (que no eren blancs… broma friky) pel camí. Suposso que van sortir abans per a que tots estiguessim pel sorteig.
Recorregut: 8. Em va agradar, encara que era una mica trencacames, i la darrera pujada tela. L’únic que vaig trobar una mica malament va ser que vaig trobar a faltar alguna indicació a la carretera que baixava del kilòmetro 6 al 7, ja que vaig fins i tot arribar a pensar que m’havia equivocat de camí.
Ambientació: 7. L’Speaker molt bé, simpàtic, i la música d’ambientació típica de curses, per mi ok. Durant la cursa, doncs el que toca. Animació quan passaves a alguns dels caminans, però estava massa concentrat.
Valoració Avituallament arribada: 8. En quant a begudes perfecte. Crec que fins i tot hi havia gin tonic, encara que no en vaig prendre, i evidentment cava. Vaig beure aigua i beguda isotònica. Per menjar, un bon entrepà de botifarra. El que no hi havia era fruita, però tampoc es per queixar-se massa, no?
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. El normal, un aigua. Correcte.
Sorteig Regals: Sí. Fins a 50 regals entre tots els participants de cursa i caminata. Es poden veure a la seva web (enllaç a dalt), i anaven des de ginebres i caves, a sopars, nits d’hotel, revisió cardiológica, i fins i tot un iPad Mini!!!
Dutxes: Sí, però no les vaig fer servir pels nervis.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 9. Zona especialment preparada. Això sí, amb un cotxe baix compte perquè era en una mena de camp.
Altres serveis a destacar: No.
Bossa del corredor: La bossa era bastant sencilla: un descompte i una samarreta tècnica, així com la pròpia bossa.
Data: 21/05/2016.
Preu: 12€ (preu normal per la bossa que et donaven, però bo pel sorteig i l’avituallament).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 43m:19s
Posició final: 1er de Categoria, 4rt de la general. Premi: Dos botelles de cava, una d’elles amb la serigrafia de com havia quedat.
Participants que han acabat: 83.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Deixa un comentari