Arxiu de la categoria: Muntanya

Crònica Cursa de Sant Climent

Bon dia!

La crònica que avui us explico va sobre la Cursa de Sant Climent que vaig fer aquest cap de setmana amb els companys de Viladecans Triatló (VT). És una cursa que tinc molt a prop d’on visc, de muntanya, sense grans massificacions de gent, amb molt bon ambient, vaja, una d’aquelles que m’agraden a mi. A més, és una cursa molt ràpida, de només 6 km, però amb un desnivell acumulat de 269 metres (segons garmin), el que la fa diferent. Pels “asfalteros”, és una bona forma d’iniciar-se a la muntanya.

img_8918

En aquesta ocasió, però, haig de dir que no em trobava gaire bé físicament (excuses, excuses!!). Durant la setmana vaig tenir uns problemes intestinals que em van obligar a fer dieta líquida i em van provocar mal de panxa (millor no ho explico aquí per no ferir sensibilitats), el que va fer que no estigués gaire bé el diumenge. Després vindran més detalls, potser un pel escabrosos.

Abans de començar a córrer ens vam ajuntar tots els VT que estàvem allà per fer-nos una foto per desitjar-li una ràpida recuperació a Trailman (Fran), un company nostre que li acaben de fer una petita operació (vaig descobrir el mateix dia que no era de canvi de sexe, hahaha, sinó d’un genoll). Després d’això, i d’algun vídeo que altre (mannequin o com es digui), vam anar cap a la sortida. Aquest any, a diferència del passat, no vam sortir tan escopetejats. Berto ja es va situar al davant de tot intentant seguir als primers, i jo el vaig anar controlant entre uns 10 i 20 metres de distància, fins que vam arribar a la trialera (1,5 km). Aquell primer tram de la cursa, amb la gran pujada d’asfalt, és un bon lloc per posar a tothom on ha de ser. Jo en aquell punt ja vaig veure que no em trobava bé. Els budells em molestaven força.

img_8907

Vam començar a pujar la trialera, i també vaig veure que les Salomon escollides no havien estat la millor opció. Havia plogut aquella nit, i les sabates que portava no s’agafaven gens bé sobre la roca mullada i vaig patinar uns quants cops. Anava pujant, i el mal de panxa anava a pitjor, de tal forma que vaig tenir por en algun moment de deixar “anar algun regalet” al que venia darrere. Aquest no era un altre que en Pedro, de VT, qui anava cridant de tant en tant per avisar-me de que em veia. Potser precisament això li va salvar la vida, hahaha, perquè vaig apretar una mica més (tant el cul com el córrer). Quan anava per la meitat de la trialera vaig fins i tot pensar de parar pel dolor, però em vaig donar compte que malgrat de com em trobava anava molt endavant de la cursa, així que tampoc era per abandonar, i vaig continuar. Quan per fi vaig arribar a dalt, a la pista, em vaig poder relaxar una mica i poc a poc se’m van anar treien les molèsties, encara que no del tot. Allà em vaig pensar que en Pedro i la resta m’enxamparien, però sembla ser que tots van baixar el ritme en aquell punt per recuperar.

img_8917

Va començar la baixada de veritat. Les pulsacions eren molt elevades, encara que no tenia aquella sensació angoixant típica que tenim tots de “para idiota…para idiota…para…”, i tota l’estona vaig anar seguint al noi que tenia davant però sense tenir la possibilitat d’avançar-lo. La baixada es va fer una mica llarga. Al darrere anava veient al Pedro, encara que no tenia la sensació que s’acostés, al del davant no l’atrapava, i per acabar-ho d’adobar veia que jo no estava bé per apretar més. Malgrat tot, el km 4 va ser a 3’18’’, el 5 a 3’45’’ (aquí hi havia una mica més de pla i petites pujades) i el 6 a 3’29’’, i això en terra mullat i amb una mica de fang. Semblen bones dades, però van ser pitjors que les de l’any passat en el mateix tram.

Vaig arribar bastant cansat. En Berto ja feia un minut que havia arribat (al final en tercera posició), i darrere meu va venir tot una fila de VTs, un darrere l’altre però separats. L’avituallament del final com sempre va estar molt bé, amb botifarra inclosa, i sorteig de regals on l’únic afortunat de tots nosaltres va ser en Pedro. I per no perdre la costum, en Berto es va quedar sense copa, perquè no en donaven. A la propera va la vençuda…

La fitxa de la cursa seria bàsicament la de l’any passat, així que la podeu veure aquí.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 27m:16s
Posició final: 7.
Participants que han acabat: 153

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Land Warriors Trail Viladecans

Bon dia!

Avui us explicaré la cursa que he corregut aquest cap de setmana, la Land Warriors Trail Viladecans (encara que ells a la pàgina diuen Barcelona). Es tracta d’una primera edició (o això crec), i té dues modalitats. O pots córrer 10 Km per muntanya, o pots anar 40 km en MTB. Tu esculls. Com no podia ser d’una altre manera, jo he anat a córrer. Avui hi havia moltes altres opcions, però ostres, quan em fan una cursa al costat de casa, i que a més puja a Sant Ramon, doncs és una cosa que no em puc saltar… i això que me’n vaig assabentar per casualitat, ja que la Delia (que avui ha quedat primera dona) m’ho va comentar. Ni l’ajuntament ni l’organització ha fet gaire publicitat, i és una llàstima perquè hi podria haver anar força gent. Del Viladecans Triatló érem 4 apuntats, i de Corresolidaris no n’he vist cap.

Land Warriors Trail

Ja us dic que hi ha hagut uns quants problemes amb el recorregut i altres coses que ja us aniré comentant. A la web hi havia un trail, que no era el que es feia finalment, encara que sí en gran part. El primer canvi ha estat que en comptes de sortir “cap amunt” des de la Torre Roja de Viladecans, hem sortit cap avall.

Bé, disculpeu, he hagut de fer una pausa d’escriure perquè m’ha agafat una rampa darrere la cama i m’he anat a menjar un plàtan, si és que…. hahaha. Com us anava dient, hem baixat, per pujar per darrere el camp de futbol i dirigir-nos cap a la falda de Sant Ramon passant per Oliveretes. Hem sortit forts, però no massa, encara que ja al kilòmetre 1 els primers s’han anat separant. Hem pujat pel camí més fàcil que va a Sant Ramon, però només fins el tram on hi ha la trialera, i que et torna a baixar. Allà els dos que tenia al davant m’han tret distància. La trialera ens ha deixat al tallafocs, i aquest sí que l’hem fet sencer. Aquesta és una pujada dura per qui no la coneix, i crec que molta gent ha pagat haver anat tant ràpid al principi. Heu de pensar que en 1 km de pujada la mitjana de la pendent és del 14%…

landwarriostrail_viladecans-1

Quan he arribat a dalt cap el kilòmetre 4’5, m’esperava trobar un avituallament (tal i com havia dit l’speaker), però sorprenentment no n’hi havia cap, i he hagut de seguir així. Feia calor sorprenentment per l’època de l’any (amb samarreta curta no tenia fred ni abans d’escalfar), i un glop d’aigua hagués anat molt bé. Hem anat per una trialera que rodeja Sant Ramon i hem començat a baixar fins un altre dels camins que arriben a la ermita, i que es caracteritza per una baixada (en aquest cas) recta i molt forta. Hem baixat per allà fins arribar a la trialera que porta al camí normal. Allà sé que algun corredor s’ha perdut (m’ho han comentat), i no hi havia ningú per indicar-te. M’he trobat a dos persones que no participaven a la cursa a la trialera i que m’han fet alentir el pas. Després ja he continuat per la pista normal (que precisament era la primera pujada que havíem fet), i allà també he tingut un moment de dubte perquè hi havia unes cintes just on començava una trialera, però per sort un noi amb bici que no tenia res a veure amb l’organització m’ha dit que seguís cap avall. I res, 100 metres després em trobo un cotxe que puja pel camí i l’he maleït de mala manera. Tot això baixant a tota llet.

landwarriostrail_viladecans-5

Un voluntari m’ha desviat pel camí del cementiri quan he acabat aquest (per una altre trialera), i quan he arribat a la pista he baixat fins arribar gairebé a la carretera. Allà veia els tres que tenia al davant, però no em seguia ningú. Hem fet un gir, hem agafat un altre dels camins que puja a Sant Ramon (el que va paral·lel a Torre Roja però a l’altre banda de la riera) i l’hem seguit fins arribar a la falda de la muntanya un altre cop. Encara que no pujava massa, la veritat es que m’ha trencat una mica (a mi i a la resta de corredors). Hem passat aleshores per un tros del camí que ja havíem fet i on m’he trobat forces corredors de cara, i una mica més i em menjo a un. Aquí haurien d’haver posat almenys uns cons per a que no ens molestéssim entre nosaltres. Finalment m’han desviat ja cap a Oliveretes i he baixat per tornar a arribar al camp de futbol i fer la darrera pujada (en asfalt) fins arribar a meta tot sol.

landwarriostrail_viladecans-3

El primer en arribar ha estat en Jose Luis Blanco, qui m’ha tret 6 minuts (la veritat és que en aquest sentit estic content), i de noies, primera la Delia i segona ha estat l’Esther, tot un èxit! Ens pensàvem que en Víctor s’emportaria el premi al més jove, però ja s’està fent gran, hahaha.

Passem a la fitxa:

Distància: 10 Km
Altura guanyada positiva: 414 metres (segons garmin)
Zona: Viladecans (Sant Ramon).
Valoració Organització: 6. Encara que la cursa ha anat bé, hi ha hagut alguns errors que ja he comentat.
Recorregut: 7. El circuit estava bé, però era força dur. Els problemes que li he vist son els que ja us he comentat: algun tram no clar, trobar-se gent de cara, i els tres darrers kilòmetres de pujar i baixar en semiplà no m’han convençut.
Ambientació: 6. Poca ambientació, encara que el tema de carpes estava força ben montat, i l’speaker, que era el de la Sansi, com sempre genial.
Valoració Avituallament arribada: 6. Aigua o Powerade, un plàtan i uns palets de pa.
Valoració Avituallament mitja carrera: Una gran errada que no n’hi hagués. No sé que els ha passat.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: Sí.
Guardaroba: Sí.
Aparcament: No he hagut d’aparcar perquè he anat a peu.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: al recollir el dorsal et donaven unes ulleres de marca Dr.Franklin i que ja valen més que la inscripció, per tant fantàstic (cansat ja de tantes samarretes!). A l’acavar la cursa una bolsa d’Aneto sense Aneto, però amb gel OxD, carmels, una bossa de peçols deshitrats, el plàtan que us he comentat i els palets, i una beguda isotònica per fer. Per tant, força bé.
Data: 20/11/2016.
Preu: 17 € (amb antelació 11€).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 49m:13s
Posició final: 13.
Participants que han acabat: 130

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Marxa del Garraf 21 Km

Després del Half d’Empuriabrava he estat un parell de setmanes fent una mica de descans actiu, que ja ho necessitava. Aquesta darrera ja he intentat pujar una mica la càrrega d’entrenament, ja que el diumenge tenia la Marxa del Garraf. Com bé diu el nom, no es tracta d’una cursa realment, sinó d’una marxa on deixen també que qui vulgui la faci corren. Això fa per tant que no tingui algunes “particularitats” típiques de les curses: no hi ha dorsal pròpiament dit (hi ha una mena de targeta), no hi ha cronometratge, no hi ha podi (fan alguna cosa, però una setmana després), les indicacions no estan tan pensades per a corredors (jo i alguns més ens vam perdre en alguns trams), etc…

Aquesta cursa la vaig córrer amb els companys de Viladecans Triatló (VT). Hi havia una mica de “pique sano”, encara que realment hi havia poques opcions i es va imposar la lògica. Hi vam anar en Berto, Xavi, jo, Delia, Miguel, Dani, Rocío, Pablo, Leni, Javi i Sura. Us ho he posat per ordre de arribada a meta. En Berto, a més, va quedar primer… però tot això s’ha d’explicar millor. A part, en Jose Luís va fer la Marxa de 48 km, tela.

marxa_garraf_2016-2

Als corredors ens van fer passar a la zona de la anomenada gàbia per a que poguéssim sortir abans. Van donar la sortida, i em vaig posar en davant amb els primer cinc corredors anant a 3’30’’ el primer mig kilòmetre (perquè son així de besties), entre ells en Berto, un veí seu, i un amic d’aquest. Vam baixar una mica el ritme mentre pujàvem per agafar la carretera que porta a la Sentiu, i vam agafar el camí de terra que va paral·lel. Els tres primers corredors es van allunyar una mica, però els mantenia vigilats. Abans d’arribar a la pujada, però, ja vaig veure que alguna cosa no rutllava. Em costava una mica respirar, i efectivament, quan vaig arribar a la zona de la pujada, ho vaig notar: asma.

Em vaig cagar en tot, com us podeu imaginar. No era un atac fort d’aquells que has de parar del tot o demanar ajuda, per sort, però si suficient per haver de caminar i no poder recuperar en els petits descans de la pujada. Era un asma alveolar, no a nivell de bronquis. Sabia que si parava, m’aniria a més, i que si continuava podia també passar el mateix però almenys podria arribar fins un control i demanar a veure si tenien un inhalador, perquè per desgracia, això no ho tenia previst i no en portava.

marxa_garraf_2016-1

Vaig perdre ràpidament de vista als primers i em van avançar alguns corredors, entre ells en Xavi i en Dani. La pujada era dura i per tant ells tampoc podien córrer gaire i això va fer que no m’avancessin gaires. En alguna part més plana fins i tot vaig poder córrer una mica (per desgràcia estic una mica acostumat a córrer certs cops amb una mica d’asma, però es clar, el dèficit d’oxigen l’acabo pagant). Això em va permetre tornar a avançar a en Dani. Quan vaig arribar al primer control, cap el kilòmetre 8,5, em van dir que no tenien inhalador, així que vaig beure aigua, i vaig seguir. Allà igualment l’asma no m’havia anat a més. Al haver parat i tornar a arrencar, em va pujar una mica, però per sort quedava poc per arribar a dalt a la Morella (crec que es deia així).

A partir d’allà el camí va ser més planer, encara que seguint a un corredor tots dos ens vam equivocar de camí i vam anar a parar a una zona amb un Pedregal horrible on vaig perdre uns bons minuts. Vaig sortir i em vaig trobar a la Delia, i vam anar baixant fins arribar a una trialera de fang on hi ha una corda per agafar-se i no caure. Allà en Dani ens va passar com una exhalació, sense ni tocar la corda, i ens el vam mirar astorats. A la següent pujada el vam tornar a avançar.

Al no haver de forçar tant, aquí l’asma em va baixar. El tenia de fons, però només em molestava en les pujades, i com que eren curtes, podia anar tirant sempre i quant no em forces a les baixades (que com que eren molt tècniques per mi, tampoc podia forçar-me). No obstant anava massa alt de pulsacions pel que estava fent (menys aire, més pulsacions), i els músculs ho havien patit aquesta falta d’oxigen i em notava les cames tontes.

marxa_garraf_2016-4

Vaig arribar a un segon control, vaig parar a beure aigua i isotònica tranquil·lament, em vaig agafar també un tros de taronja, i vaig tornar a arrencar. Per cert, no ho he comentat, però com que no hi havia gots de plàstic, portava la meva motxilla Salomon amb el got que ens havia donat l’organització, el mòbil que també era obligatori, i la jaqueta d’en Xavi que no havia pogut deixar en lloc abans de la sortida i que li vaig deixar suada com per tirar-la després…

Els darrers 5 km, amb baixades força tècniques amb molta pedra, els vaig baixar tota l’estona seguint un corredor (Toni) que portava un ritme similar al meu. Quan vam arribar al darrer control, vam decidir fer els darrers kilòmetres junts. Vam xerrar una mica en els trams que ens ho permetia el ritme i el desnivell. En aquell punt és on l’organització va fallar més perquè no hi havia senyalització. Vam suposar que havíem d’entrar al camí de terra que hi ha paral·lel a la carretera de la sentiu a la primera entrada, i vam anar tirant. Quan vam arribar a la darrera rotonda, la que hi ha just abans del parc de Gavà, l’anàvem a creuar quan ens vam adonar que havíem de tirar cap en darrera per creuar pel pas de vianants i fer una espècie de V, i ho vam fer. En Xavi per exemple, com em va explicar després, va fer el mateix que nosaltres, però el corredor que anava darrere seu no, el que va fer que l’altre arribes abans a meta.

Després de creuar el parc seguint les cintes (una mica complicades de veure), vam anar cap a meta, vigilant que no ens atropelles cap cotxe. Li vaig dir a en Toni que ell entrés primer (ja que a més s’havia perdut un parell de cops durant la cursa, un d’ells quan vaig cometre l’error de seguir-lo), i vam entrar en setena i vuitena posició, el que tampoc està gens malament tenint en compte l’asma, que en aquell punt ja només era residual. En Berto va quedar primer, vint minuts abans que jo encara que per variar la classificació deia una altre cosa (hahaha), cinquè en Xavi, i destacar la Delia que va quedar primera dona, i la Rocío tercera. En Javi es va fotre una bona patacada a part, però va arribar bé amb la Leni i en Sura.

marxa_garraf_2016_vt

Al no ser una cursa, avui no us faré fitxa. Només destacaré que el tema del pàrquing va estar força bé ja que la policia local va ajudar molt. Els avituallaments eren molt correctes amb l’únic inconvenient d’haver de portar el teu got. Potser la distribució en l’espai d’aquests no era la millor (el primer més tard del 8, i el darrer quan quedaven 3 kilòmetres). De la resta de coses ja us n’he anat parlant durant l’article.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 2h:15m:25s
Posició final: 8
Participants que han acabat: Més de 100 corren, però no se quants encara.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Cursa Ecològica de Muntanya de Molins de Rei

Aquest cap de setmana ha tornat a tocar cursa de muntanya! Es tracta de la Cursa Ecològica de Muntanya de Molins de Rei, una de les meves preferides, ja que té un recorregut entretingut, i a més no es massa tècnica (quan és tècnica, tinc moltes possibilitats de trencar-m’ho tot).

L’últim cop que vaig fer aquesta cursa em vaig perdre durant 2 quilòmetres, i em vaig quedar amb molt mal gust de boca. Aquest cop anava molt més atent, encara que és cert que en un punt amb els cinc que anàvem ens vam equivocar i vam haver de tornar enrere uns pocs metres. Després ja us parlaré d’alguns dels problemes que hi ha hagut, però primer comencem pel principi.

La cursa llarga començava a les 8:30 (la de 28,2 Km), i un quart d’hora desprès la curta. Vaig anar amb l’Albert i en Paco, de Corresolidaris. En Paco es va situar en primera línia, tot i que feia 10 minuts havia estat vomitant i es trobava malament de l’estómac. Jo em vaig posar darrere seu. Quan van donar la sortida, ell va desaparèixer endavant i jo vaig quedar-me amb l’Albert ja que no volia cremar-ho tot només començar (anàvem a 4’10’’ el Km, i no calia anar més ràpid!).

El primer kilòmetre va ser per asfalt, i després ja vam començar per una pista (on vaig perdre a l’Albert ja que va baixar el ritme) que ens va pujar fins on comença un tram que es coneix com el “cargol”. Vam baixar per allà fins a la riera, i un altre cop vam tornar a pujar fins al primer petit turó, on vam baixar ràpid fins el primer punt d’avituallament on hi havia de tot. Allà vam entrar per una trialera que anava paral·lela a la riera, i que no recordo on acabava. Vam fer una altre pujada, i cap el kilòmetre 8 vaig veure en Paco davant meu en un tram de forta pendent on tots pujàvem caminant. Vam fer una baixada que ens va portar al segon avituallament, on hi havia un control per xip. Després, durant la baixada, vaig atrapar a en Paco. Ell es trobava malament, i ja havia parat un parell de cops per vomitar, i de fet va haver de tornar-ho a fer. Vam continuar un parell de kilòmetres junts fins que vam creuar la carretera, i allà ell va tornar a parar i jo vaig seguir.

Vaig fer un altre avituallament, vaig creuar un pont, i vaig entrar cap a una trialera molt maca que em va portar a una pista de pujada bastant llarga, on a part ens vam creuar amb unes quantes bicicletes i que crec que portava a una ermita (no em pregunteu quina…). Aquell tram el vaig fer amb un noi que també havia fet la Roca Negre, i vam parlar una estoneta quan encara teníem forces. La pista va acabar en una trialera punyetera i que es va carregar a uns quants dels corredors. Hi havia una branca baixa marcada amb una cinta (correcte), però mig metre darrere hi havia una altre igual més baixa que no estava senyalitzada i no es veia a simple vista. Pel que vaig saber després, a l’Albert li va provocar un trau que va requerir tres punts al cap i va haver d’abandonar, un altre noi va rebre el cop directe a l’alçada dels ulls i anava tot sagnant, i van haver-hi uns quants incidents més. Això era cap el kilòmetre 15, on per sort hi havia el servei d’emergències.

Després de fer trossos de trialera de pujada que només es podien fer caminant, perdre’ns en un punt on curiosament havíem de passar pel camí on hi havia un tronc caigut que el tallava, i dos avituallaments, cap el kilòmetre 18 es van acabar gairebé totes les pujades. Vam començar a baixar un parell de kilòmetres per pista, i després un parell de trialeres un pel més tècniques. Fins el kilòmetre 25 o així vaig anar tota l’estona amb un home on jo l’avançava en trams de pista, i ell m’avançava en trams de trialera. De fet va ser molt amable perquè em va explicar com baixar per trialera mentre ho fèiem, dient que el seguís. Em deia que era com fer una coreografia (si em veies balla segurament hagués agafat un altre símil més adequat…), recolzant bé el peu que agafava la corba, i amb els braços més alçats i preparats per si queia. Va haver-hi un altre tros perillós en un punt on hi havia un filferro que punxava a la alçada dels peus, i que estava molt mal fotut, una altre trialera complicada, i després ja va començar la part més suau.

Els darrers tres kilòmetres, que van ser de pista i trialeres molt senzilles, vaig pujar el ritme i vaig poder avançar a força gent. El darrer kilòmetre, que era bastant pla, és on vaig patir més. Recordo que quan vaig arribar un dels corredors que havia avançat em va felicitar pel canvi de ritme que havia fet, encara que vaig arribar fet pols i no tenia aire ni per parlar.

Finalment en Paco va arribar malgrat el seu estat només 7 minuts després, i a sobre va quedar segon de la seva categoria. Una altra cosa diferent és que en aquell moment els de Championchip van tenir un petit embolic: per un costat tenien la seva data de naixement malament, per l’altre que li deien que havia quedat sisè, i a part hi havia gent que no havia acabat la cursa i havien quedat primers. Tot això igualment a dia d’avui ja està arreglat. Per la meva banda, jo crec que hagués anat bé posar alguna mena de control de pas cap el kilòmetre 18 o així.

Passem a la fitxa:

Distància: 28,2 Km (segons garmin, 27,2. No sé si em va fallar el rellotge).
Altura guanyada positiva: 1019 metres (segons organització 980)
Zona: Molins de Rei (Collserola).
Valoració Organització: 7. Els avituallaments, el recorregut, i l’ambien estaven força bé, però la nota baixa perquè van haver els problemes que ja us he comentat. Algun tros no ben senyalitzat, accidents que es podien evitar, problemes amb gent que debia abandonar i va passar per la línea de meta. Però en general la resta va estar bé.
Recorregut: 9. A mi m’agrada molt com a recorregut ja que té dificultat tècnica baixa. És una bona cursa per agafar confiança, per dir-ho d’alguna manera. És cert que els més “muntanyeros” la trobaran fluixa.
Ambientació: 7. Timbalers per començar i els voluntaris bé. A la resta de la cursa no hi havia gaire ambientació, però no tenies mai la sensació d’estar sol.
Valoració Avituallament arribada: 9. Aigua, Aquarius, fruits secs, taronges, sindria, plàtans, entrepà de botifarra i cervessa. Molt complert
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Hi havia 6, 4 d’ells com els d’arribada. Molt bé. I amb gots reciclables!
Sorteig Regals: Sí.
Dutxes: Sí.
Guardaroba: Sí.
Aparcament: 9. Pensava que seria difícil, però vaig aparcar bé, i això que vaig arribar mig hora abans de començar.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: Una bona bossa amb un Buff de la marca Buff, caldo Aneto de 1Litre, xocolata, fuet, gel, publicitat diversa. Completa.
Data: 29/05/2016.
Preu: 17€.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 2h:28m:20s
Posició final: 23.
Participants que han acabat: 233 (crec que 400 inscrits).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica cursa La Roca Negra

Després d’uns dies sense competir, doncs com que ja en tenia ganes. Això sí, per començar, haig de dir que encara estic buscant on està la Roca Negra famosa, perquè negra no era, que diguem, i per roques, doncs totes les que ens vam trobar pel camí. En canvi, jo si que les vaig passar de tots colors…

Aquesta cursa de La Roca Negra la vaig córrer amb els companys del Viladecans Triatló (VT), que com sempre demostren estan tan forts que poden fer qualsevol cosa, ja sigui asfalt, muntanya, mar, llacs o bicicleta, llargues o curtes distancies. Vam córrer Dani, Berto, Franc, Valentín, Victor, Txus, Rocío i jo (crec que no me’n deixo cap!).

La cursa començava i acabava a Sant Boi, i la veritat es que me la imaginava menys dura. A la sortida, ens vam posar davant de tot, a lo bestia, i quan vam sortir, Berto, Dani, Franc i Valentín ja es van posar a 3’50’’ el km, i ni de conya tenia ganes de cremar-me tan aviat, així que no vaig trigar en perdre’ls de vista. Vam fer poc més d’1km per carrers i parcs fins arribar a la primera pista de terra, no gaire dura, però que al ser la primera era una bona prova per veure sensacions, i vaig notar els bessons carregats de tota la setmana (tenia encara cruiximents), però res greu. Aquí anava amb un grupet on seguíem a la primera i segona dona, que portaven un bon ritme.

LaRocaNegra_Tabor_DaniValentin

La pujada va finalitzar al camí amb la tanca de fusta que porta al pont de fusta, així que aquell tros el vam tenir de baixada ràpida per pista. Per sort, no vam haver de pujar Sant Ramón directe, sinó que vam anar bordejant la muntanya, entre pistes i trialeres. Això va fer que anéssim acumulant més desnivell, de tal manera que quan vam arribar a Sant Ramón ja gairebé portàvem 400 metres acumulats. Allà hi havia el primer avituallament, parada tècnica de 30 segons, i saludar a l’Antonio també de VT que ens havia vingut a animar, i continuar.

LaRocaNegra_tabor_franc

Vam baixar per la trialera que porta a Sant Climent, i allà vaig perdre moooolt de temps. Tinc molt mala tècnica, així que em van avançar uns deu participants. Quan finalment vaig arribar a la riera vaig començar a recuperar posicions un altre cop, vam passar per sota la carretera, i vam fer una mica de pista fins arribar a una altre trialera ja més forta que pujava fins al cementiri de Sant Climent. Un cop a dalt, baixada per asfalt que vaig poder fer molt ràpida per guanyar els que m’havien avançat en la baixada de Sant Ramón.

Ens vam desviar pel camí on vaig fer la cursa de Sant Climent, i aleshores va venir la part més dura de la prova, una pujada molt vertical de una mica més d’1km. Allà em vaig trobar a la que havia estat la primera noia, que s’havia torçat el turmell i ara anava en segona posició. Entre tots la vam anar animant per a que anés tirant i no s’aturés.

Larocanegra_tabor_berto

Vaig patir a la pujada, però no per la pujada en sí, que també, sinó pel dolor als peus. En aquell moment vaig pensar que era la fascitis plantar que m’havia tornat als dos peus. Ara mateix no tinc clar si es això, o una sobrecarrega. La qüestió es que el costat del peu, aprop del pont, em feia un mal horrorós. Avui dilluns encara tinc mal als dos peus, sobretot al dret, al caminar. Ho vaig passar força malament fins arribar a la torre del vigia.

Aleshores va venir la part de baixada (amb algun tobogan), i el peu es va relaxar una mica encara que el dolor no desapareixia. Vaig poder anar força ràpid, arribar a la creu de Querol, i allà vaig trobar-me a en Berto. Li vaig dir que em seguís, però es trobava molt malament, amb ganes de vomitar i que no sabia si acabaria, i em va dir que continués… Portàvem uns 14 km. A partir d’aquest punt sempre anava veient a la mateixa gent. En trialeres de baixada ràpida m’avançaven, i en pista de pujada o baixada els avançava jo.

LaRocaNegra_Tabor_Txus

Després de la creu i una mica de pista, una altre trialera més o menys senzilla, i finalment una altre pujada. Dolor als peus un altre cop, horrible. Finalment arribo a Sant Antoni, on hi ha un avituallament sense aigua i descanso més d’un minut bevent beguda isotònica i esperant que se’m relaxin els peus. Físicament començava a estar cansat, però amb forces. Torno a tirar a tota llet, entrem a una nova trialera, i el que em faltava, em torço el peu. No sembla greu, però amb el dolor que ja portava la cosa s’agreuja. Vaig tirant com puc, trepitjant malament i en una pista de pujada, on ja no la puc fer corrent per culpa del peu, veig en Berto que ve i m’atrapa. Ell s’ha recuperat després de prendre un isostar (falta se sucre?), i es troba molt bé. Anem una estona junts, i després ja li dic que tiri quan arribem a una trialera de baixada. El perdo de vista ràpidament perquè domina el terreny.

Vaig baixant amb compte, però el peu torçat em va fallar i em vaig fotre una bona hòstia i vaig caure sobre una mena d’esbarzers. Bastant ridícul també, semblava una tortuga intentant aixecar-me amb la closca al terra. Els dos que anaven al darrere em van ajudar, i em van dir: “vinga, tira, que anaves primer!”. Jo ja n’havia tingut prou, així que els vaig dir que ni de broma. Vaig anar baixant, vaig tornar a ensopegar sense arribar a caure, i va acabar la trialera en un tros de carretera. Un altre tram, i desprès una pista on vaig veure a en Berto que estava parat tranquil·lament parlant amb la Carol (la seva parella) i veient a la nena. Em va esperar i vam tirar ja tots dos junts fins al final de la cursa.

LaRocaNegra_Tabor_Rocio

Jo anava força tocat i em fallava tot. Físicament tirava, però els peus i cames estaven fotuts pujant, massa dolor. En Berto es va portar com el que és, un campió. Em va ajudar moltíssim, i animar. Quan per fi vam acabar totes les pujades, vaig poder tirar bé. A punt d’entrar a Sant Boi ens vam trobar a en Valentín. Estava fet pols. Ens vam ajuntar els tres i vam fer el darrer kilòmetre fins a meta, on vam entrar agafats de la mà, entrant en posicions 40,41 i 42 (2h:46m), el que no està gens malament donades les circumstàncies. L’speaker va fer un comentari tipus: “i aquí arribem del Viladecans Triatlò! Ara aquests no han acabat i aniran a nedar i amb bicicleta!”. Més aviat no…

Un cop parat, el dolor del peu va ser dels macos, d’aquells que et donen ganes de no tornar a córrer mai més. Va haver-hi un moment que se’m va acostar un de l’organització i em va dir si necessitava ajuda…

Bé, en Franc va arribar en la posició 29, en Dani en la 35 (a uns tres minuts), en Victor es veu que va haver d’abandonar, i Txus i Rocío van fer també molt bones posicions, no gaire després nostra. Entrepà de botifarra, beguda, una mica de sol a l’herba mentre intentava relaxar el peu, i cap a casa com vaig poder. Conduir el cotxe va estar divertit també.

Al final, un gran matí amb una gent fantàstica, i una cursa molt més dura del que m’havia imaginat. El terra mullat em va fer patir en més d’una baixada també, però al final només algun ensurt, cops fluixos, i el que ja sabeu. Tots vam acabar sencers!

També em vaig trobar a un Corresolidari, en Carlinhos a qui no coneixia. Al final no sé com va acabar, espero que bé!

Passem a la fitxa:

Distància: 25,3 Km (segons garmin, 24,3 segons organització).
Altura guanyada positiva: 1388 metres (segons organització 1500)
Zona: Sant Boi de Llobregat.
Valoració Organització: 8. La veritat es que tot estava ben organitzat. Els punts més conflictius estaven ben coberts, encara que potser per gent de fora podien ser una mica problemàtics. Però si anaves tirant, s’arribava bé a tot arreu. Allà on hi havia un desviament, sempre hi havia un voluntari per indicar-te. L’arribada, l’speaker i la resta de serveis han funcionat bé.
Recorregut: 8. Un recorregut molt dur, alguns trams de trialeres potser massa besties pel meu gust, però bé, és una cursa de muntanya. Algun tros cap el final si que el camí et podia fer dubtar una mica.
Ambientació: 7. Speaker bé, i voluntaris també. L’arribada animada amb gent ballant, perfecte. Durant la cursa no hi havia grups d’animació, però si de tant en tant gent.
Valoració Avituallament arribada: 7. Powerade, Coca-cola, fruita, i entrepà de botifarra. L’entrepà una mica a apartat, i l’aigua estava dins de la bossa del corredor.
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Hi havia 4. Tots amb aigua, beguda isotònica i fruita. Hi havia a part un de només beguda isotònica. El darrer ha estat cap el kilòmetre 19, i potser hagués anat bé un més (o aquest més en darrera) perquè ja feia calor.
Sorteig Regals: Un gran sorteig. Evidentment no m’ha tocat res, per variar, hahaha.
Dutxes: Sí.
Guardaroba: Sí.
Aparcament: 6. La veritat és que em va costar aparcar i vaig donar unes bones voltes.
Altres serveis a destacar: No.
Bossa del corredor: Una bona bossa i més amb el preu de la cursa: samarreta tècnica Tuga de qualitat, carmels dels Minions, una agenda, un te, publicitat diversa, dos carmels kinders, bolígraf, la bossa en sí, l’aigua i no recordo si alguna cosa més.
Data: 24/04/2016.
Preu: 20€.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 2h:46m:40s
Posició final: 42.
Participants que han acabat: 386 (hi ha 44 a part sense temps).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i Kilòmetres!