Crònica Marxa del Garraf 21 Km

Després del Half d’Empuriabrava he estat un parell de setmanes fent una mica de descans actiu, que ja ho necessitava. Aquesta darrera ja he intentat pujar una mica la càrrega d’entrenament, ja que el diumenge tenia la Marxa del Garraf. Com bé diu el nom, no es tracta d’una cursa realment, sinó d’una marxa on deixen també que qui vulgui la faci corren. Això fa per tant que no tingui algunes “particularitats” típiques de les curses: no hi ha dorsal pròpiament dit (hi ha una mena de targeta), no hi ha cronometratge, no hi ha podi (fan alguna cosa, però una setmana després), les indicacions no estan tan pensades per a corredors (jo i alguns més ens vam perdre en alguns trams), etc…

Aquesta cursa la vaig córrer amb els companys de Viladecans Triatló (VT). Hi havia una mica de “pique sano”, encara que realment hi havia poques opcions i es va imposar la lògica. Hi vam anar en Berto, Xavi, jo, Delia, Miguel, Dani, Rocío, Pablo, Leni, Javi i Sura. Us ho he posat per ordre de arribada a meta. En Berto, a més, va quedar primer… però tot això s’ha d’explicar millor. A part, en Jose Luís va fer la Marxa de 48 km, tela.

marxa_garraf_2016-2

Als corredors ens van fer passar a la zona de la anomenada gàbia per a que poguéssim sortir abans. Van donar la sortida, i em vaig posar en davant amb els primer cinc corredors anant a 3’30’’ el primer mig kilòmetre (perquè son així de besties), entre ells en Berto, un veí seu, i un amic d’aquest. Vam baixar una mica el ritme mentre pujàvem per agafar la carretera que porta a la Sentiu, i vam agafar el camí de terra que va paral·lel. Els tres primers corredors es van allunyar una mica, però els mantenia vigilats. Abans d’arribar a la pujada, però, ja vaig veure que alguna cosa no rutllava. Em costava una mica respirar, i efectivament, quan vaig arribar a la zona de la pujada, ho vaig notar: asma.

Em vaig cagar en tot, com us podeu imaginar. No era un atac fort d’aquells que has de parar del tot o demanar ajuda, per sort, però si suficient per haver de caminar i no poder recuperar en els petits descans de la pujada. Era un asma alveolar, no a nivell de bronquis. Sabia que si parava, m’aniria a més, i que si continuava podia també passar el mateix però almenys podria arribar fins un control i demanar a veure si tenien un inhalador, perquè per desgracia, això no ho tenia previst i no en portava.

marxa_garraf_2016-1

Vaig perdre ràpidament de vista als primers i em van avançar alguns corredors, entre ells en Xavi i en Dani. La pujada era dura i per tant ells tampoc podien córrer gaire i això va fer que no m’avancessin gaires. En alguna part més plana fins i tot vaig poder córrer una mica (per desgràcia estic una mica acostumat a córrer certs cops amb una mica d’asma, però es clar, el dèficit d’oxigen l’acabo pagant). Això em va permetre tornar a avançar a en Dani. Quan vaig arribar al primer control, cap el kilòmetre 8,5, em van dir que no tenien inhalador, així que vaig beure aigua, i vaig seguir. Allà igualment l’asma no m’havia anat a més. Al haver parat i tornar a arrencar, em va pujar una mica, però per sort quedava poc per arribar a dalt a la Morella (crec que es deia així).

A partir d’allà el camí va ser més planer, encara que seguint a un corredor tots dos ens vam equivocar de camí i vam anar a parar a una zona amb un Pedregal horrible on vaig perdre uns bons minuts. Vaig sortir i em vaig trobar a la Delia, i vam anar baixant fins arribar a una trialera de fang on hi ha una corda per agafar-se i no caure. Allà en Dani ens va passar com una exhalació, sense ni tocar la corda, i ens el vam mirar astorats. A la següent pujada el vam tornar a avançar.

Al no haver de forçar tant, aquí l’asma em va baixar. El tenia de fons, però només em molestava en les pujades, i com que eren curtes, podia anar tirant sempre i quant no em forces a les baixades (que com que eren molt tècniques per mi, tampoc podia forçar-me). No obstant anava massa alt de pulsacions pel que estava fent (menys aire, més pulsacions), i els músculs ho havien patit aquesta falta d’oxigen i em notava les cames tontes.

marxa_garraf_2016-4

Vaig arribar a un segon control, vaig parar a beure aigua i isotònica tranquil·lament, em vaig agafar també un tros de taronja, i vaig tornar a arrencar. Per cert, no ho he comentat, però com que no hi havia gots de plàstic, portava la meva motxilla Salomon amb el got que ens havia donat l’organització, el mòbil que també era obligatori, i la jaqueta d’en Xavi que no havia pogut deixar en lloc abans de la sortida i que li vaig deixar suada com per tirar-la després…

Els darrers 5 km, amb baixades força tècniques amb molta pedra, els vaig baixar tota l’estona seguint un corredor (Toni) que portava un ritme similar al meu. Quan vam arribar al darrer control, vam decidir fer els darrers kilòmetres junts. Vam xerrar una mica en els trams que ens ho permetia el ritme i el desnivell. En aquell punt és on l’organització va fallar més perquè no hi havia senyalització. Vam suposar que havíem d’entrar al camí de terra que hi ha paral·lel a la carretera de la sentiu a la primera entrada, i vam anar tirant. Quan vam arribar a la darrera rotonda, la que hi ha just abans del parc de Gavà, l’anàvem a creuar quan ens vam adonar que havíem de tirar cap en darrera per creuar pel pas de vianants i fer una espècie de V, i ho vam fer. En Xavi per exemple, com em va explicar després, va fer el mateix que nosaltres, però el corredor que anava darrere seu no, el que va fer que l’altre arribes abans a meta.

Després de creuar el parc seguint les cintes (una mica complicades de veure), vam anar cap a meta, vigilant que no ens atropelles cap cotxe. Li vaig dir a en Toni que ell entrés primer (ja que a més s’havia perdut un parell de cops durant la cursa, un d’ells quan vaig cometre l’error de seguir-lo), i vam entrar en setena i vuitena posició, el que tampoc està gens malament tenint en compte l’asma, que en aquell punt ja només era residual. En Berto va quedar primer, vint minuts abans que jo encara que per variar la classificació deia una altre cosa (hahaha), cinquè en Xavi, i destacar la Delia que va quedar primera dona, i la Rocío tercera. En Javi es va fotre una bona patacada a part, però va arribar bé amb la Leni i en Sura.

marxa_garraf_2016_vt

Al no ser una cursa, avui no us faré fitxa. Només destacaré que el tema del pàrquing va estar força bé ja que la policia local va ajudar molt. Els avituallaments eren molt correctes amb l’únic inconvenient d’haver de portar el teu got. Potser la distribució en l’espai d’aquests no era la millor (el primer més tard del 8, i el darrer quan quedaven 3 kilòmetres). De la resta de coses ja us n’he anat parlant durant l’article.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 2h:15m:25s
Posició final: 8
Participants que han acabat: Més de 100 corren, però no se quants encara.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Deixa un comentari