Crònica II Cursa Solidària Running 1900

Bon dia a tots!

Ahir vaig anar a córrer la Cursa Solidària Running 1900 RCDE. El nom és raro, sí, tant com el nom d’algunes de les malalties minoritàries a la que aquesta cursa dona suport, i en la que els Corresolidaris hi vam col·laborar. Aquest cop, però, jo la vaig fer competint. Feia molt de temps que no corria una cursa de 10 Km i volia saber com estava. La resposta va ser clara: malament. És evident que aquestes 4 setmanes en les que m’ho he estat prenent amb calma després del Half m’han fet perdre el nivell que tenia, però això ja ho parlarem després.

Entre els participants de la cursa, com sempre destacar l’Ivan Rojas, del Diario de Sofia y Sara, y com no en Toni Molinos, de Proyecto Pol. Tots van estar allà donant veu a les seves causes de forma diferent. Per un costat l’Ivan fen de llebre de 40 junt amb en Pau, i per l’altre el Toni amb el seu equip i en Pol, corrent a la cursa de 10 Km. I com no podia ser d’una altra manera, tots els Corresolidaris i familiars donant el seu suport en tot moment i omplint el recorregut com a llebres, corredors, voluntaris, o espectadors. Una gran festa, com és habitual.

Hi havia dos curses per adults, la de 5 Km, on va guanyar el Corresolidari Carlos Lancharro (qui estava fluix segons ell i es va marcar 15 minuts), i la de 10 Km. Aquesta última sortia de l’estadi de Cornellà, anava cap el riu, i feia el seu recorregut primer per terra fins arribar al Prat (només el riu), i després tornava per la carretera que anava paral·lela. Una mica de desnivell (37 metres), però acumulat tot en petites pujades que feien mal si volies mantenir un ritme alt. En Carlos, per cert, es va guanyar 4 punts, i no precisament a la lliga… En la cursa de 10 es va donar un fort cop i va haver d’anar a Bellvitge. Per sort està bé.

En quant a la meva cursa, com ja us he comentat, no em va anar com m’esperava. Volia fer un 38 baix, i em va sortir un 39 alt. També és cert que anava a provar-me, i potser a aquestes alçades de temporada (acabo de començar tècnicament parlant), doncs és el que toca. A part, vaig córrer 15 km divendres (a ritme molt suau, això sí), i vaig fer muntanya dissabte (ni 10 km), amb el que la segona part de la cursa el que no em tiraven eren les cames. Tenint en compte que els primers kilòmetres eren de terra, hauria d’haver reservat més al principi, i després accelerar… o no. Un altre error que vaig cometre va ser un dels més tontos que hi ha: mirar el ritme del rellotge, pensant que era el de volta, i resultant ser el de cursa. Resultat: 2 kilòmetres on em pensava que anava a 3’55’’ i va resultar que anava a 4’05’’. Quan vaig veure l’error ja era tard, i sigui com sigui, tampoc hagués pogut mantenir un ritme gaire més alt.

El darrer kilòmetre una mica més ràpid, això sí (va ajudar que fes baixada), i a l’entrada molt cansat. Després, com sempre, en 5 minuts ja estava bé, però això ja és un altre tema… I fins aquí la crònica. Avui no us deixo la fitxa perquè aquesta cursa ja és la segona edició i podeu veure AQUÍ, que gairebé és el mateix. La bossa del corredor, això sí, estava bé per ser una cursa solidària, i els avituallaments també.

Temps real: 39m:36s
Posició final: 21
Participants que han acabat: 669

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Deixa un comentari