II Cross de Can Mercader

Ara feia uns dies que no escrivia. Si, heu encertat, no vaig competir la darrera setmana… Però també es cert que diumenge vaig fer una bona tirada llarga de 25 Km amb el meu amic Antonio Romero (conegut com Toni Grey) que em va deixar baldat per tota la setmana, sense portar-me a cap habitació vermella (si heu vist 50 ombres de Grey, entendreu la broma, sino, doncs tampoc cal que la veieu, la veritat)

Deixem les divagacions, que sino m’enrotllo més que un polític fent promeses. Avui he corregut el II Cross de Can Mercader. Per començar, ja us comento que és exactament igual que el de l’any passat (aquí). El que ha canviat és com ha anat i tots els Corresolidaris que hem corregut o han ajudat a l’organització d’alguna forma.

Cross can mercader

A mi, ja us ho dic ara, m’ha anat fatal. Sí, he fet millor temps que l’any passat, sí, he quedat una mica millor, però es que les sensacions han estat pèssimes. Bàsicament, un altre cop he patit un atac d’asma, i en un cross amb pujades, això ha implicat pulsacions pels núvols, falta d’oxigen, i que el cos no em responia bé. Ho he passat força malament, però bé, era el que tocava avui. També és cert que aquesta setmana estic una mica desanimat per certes coses que han passat i que no venen al cas.

Cross can mercader

Parlem de podis: doncs els corresolidaris hem fet podi en les tres categories que hi havia , en alguna o altre posició. Rubén, imparable en senior, fent un canvi de ritme brutal al darrer kilòmetre que ha deixat als seus rivals amb cara d’espant. Paco, com era d’esperar, quedant també primer en veterans B, traient més de 30 segons als segon. I no oblidem a les noies, les dos Mari Carmens primera i tercera en veterans A, i també a Consuelo (primera), Roser i Eva amb podi a les seves categories. Impressionant! Edu ha quedat quart, per poc. No poso fotos dels podis, per que no acabaria mai!!!

Passem a la fitxa:

Distància: 5 Km.
Altura guanyada positiva: 52 metres.
Zona: Cornellà.
Valoració Organització: 8. El circuit sempre estava ben delimitat, i hi havia molts voluntaris. Això sí, no hi havia cronometratge. El servei d’urgència, per desgràcia, també ha funcionat bé. Una dona s’ha menjat un arbre, però al final tot ha anat bé.
Recorregut: 8. El mateix de l’any passat. Dur, i cal concentració. Corbes tancades.
Ambientació: 7. La dels corredors i voluntaris. El circuit es petit i dona joc.
Valoració Avituallament arribada: 8. Aigua o cervesa, i un entrepà de botifarra de Vic. Pel preu està bé, i l’entrepà és enorme.
Valoració Avituallament mitja carrera: No n’hi ha, ni tampoc calia.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: Crec que sí.
Guardarroba: Sí.
Aparcament: 9. Just al costat del Parc hi ha molts aparcaments.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Sí. Samarreta tècnica de màniga curta i uns guants. El preu de tot era 8€, o sigui que bé.
Data: 30/01/2016.
Preu: 8€.

Jo he fet al final gairebé un minut i mig menys que el darrer any, amb el que us he explicat. I agrair el gest que ha fet l’Arnaldo que anava davant meu i m’ha esperat per entrar a meta, al veure que jo estava malament.

Temps real: 20m:17s
Posició final: 10.
Participants que han acabat: Uns 40 crec en la meva categoria i sortida.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Cursa Sant Antoni 2016

Ara feia temps que no anava a competir una cursa de 10 Km, i avui ha tocat la Cursa Sant Antoni de Barcelona. La darrera va ser la cursa de Sant Feliu, i aquell dia encara m’estava recuperant de la fascitits plantar. Encara l’arrossego, i haig d’anar amb compte de no recaure, però de moment em deixa entrenar més o menys bé.

Aquesta setmana el meu problema ha estat un altre. Des del dilluns vaig quedar out tota la setmana per culpa d’una gastritis (no una gastrointeritis). No m’havia passat mai, i és una merda. El divendres va ser el primer dia que vaig provar de sortir, i només vaig poder fer 5 Km per culpa de les molèsties al estómac, i avui la veritat es que no sabia que esperar de mi mateix.

cursa sant antoni 2016 corresolidaris

Quan he arribat ja hi havia uns quants corresolidaris per allà, preparats per a que la gent conegui les malalties minoritàries i puguin així donar suport a les nostres causes. En Jose Ledesma, en Víctor, Miquel, l’Ivan (del Diario de Sofia i Sara), en Xavi, la Yolanda, Mari Carmen, l’Agustí, en Fran, en Dani, en Pau i molts més estàvem preparats per córrer. La veritat es que molts d’ells han fet les seves MMP avui, i els que no han pogut tampoc s’han quedat gaire lluny. A destacar les MMP d’en Dani, baixant de 37 minuts, en Fran i en Miquel, conseguint baixar de 40, en Xavi i Victor, rondant els 42, o la Yolanda amb 54.

A part, m’he trobat a en Dani Garcia, un crack, i hem xerrat una mica. Ell ja deu estar a uns temps estratosfèrics per mi.

La cursa corria per tot el barri. Quan dic tot, vull dir tot. No hem donat més voltes perquè, sincerament, no es podia. Això, però, no l’ha fet menys entretinguda. Que no siguin dos voltes i que s’ho hagin currat per a que surtin 10 km és d’agrair.

La sortida, com era d’esperar, ha estat una mica caòtica per poder córrer. El fet que hi haguessin calaixos ha anat molt bé, això sí, per a que no es formessin taps, però ningú t’evitava haver d’anar esquivant gent. És el que tenen les macrocurses populars. Els primer 5km he anat molt bé, mantenint un ritme de 3’50”, encara que he tingut un petit contratemps cap el km 2, i és que m’ha agafat asma. La punyetera contaminació de Barcelona m’ha tocat els nassos i he hagut de treure l’inhalador perquè no podia respirar (i això sense parar de córrer, amb un parell). Un cop solucionat el problema (no m’ha fet efecte real fins els km 4 o així), el mal ja estava fet perquè em notava el cansament.

cursa sant antoni 2016 pistarunner marc

La segona meitat de la cursa ha estat un despropòsit per part meva. M’he liat completament. El km 6 l’hauria d’haver fet ràpid perquè tenia baixadetes, i en canvi he baixat el ritme. El Km 7, que era si fa no fa igual que l’anterior, m’he passat i he anat massa ràpid (a 3’43”). Això ho he acabat pagant fins el 8, que bàsicament era la part de pujada, on m’he volgut regular i he baixat tant el ritme que m’he posat a 4’05”. Aquí, a més, el meu estomac ha fet de les seves i diguem que he anat amb gust d’àcids gàstrics a la boca, molt agradable tot. En els dos darrers kilòmetres, com que hi havia una mica de baixada, he pogut tornar al ritme que tocava, i podria haver tirat més, però com que no mirava les pulsacions m’he acollonit. Després ja he vist que podria haver anat més fort a la carrera, que hi farem. Igualment MMP amb 38’44”, el que vol dir que he baixat 45 segons de la meva anterior marca personal.

Per cert, a destacar també la gran quantitat de corresolidaris que estaven fora animant o fent fotos! A part que no paraven de canviar de lloc.

Passem a la fitxa:

Distància: 10 Km (10’06 segons garmin).
Altura guanyada positiva: 31 metres (segons garmin).
Zona: Barcelona.
Valoració Organització: 8. Tot ha anat força bé. Serveis mèdics adequats, recorregut ben controlat, voluntaris perfecte i el guardarroba bé, sense aglomeracions. L’speaker la veritat és que ni l’he escoltat aquest cop, clar que amb tant corredor era complicat.
Recorregut: 8. Amb totes les limitacions d’espai, ha estat força bé. És una cursa que ja havia corregut, així que la coneixia. Les corbes amb tanta gent son una llauna, però és el que hi ha.
Ambientació: 7. Per part de l’organització no massa, però l’ambient al carrer estava bé.
Valoració Avituallament arribada: 7. Aigua, Aquarius, i una Moritz sense alcohol. Molt bé comparat amb altres.
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. L’aigua. L’habitual en una cursa de 10 km, per tant bé. Error greu, això sí, no posar contenidors per tirar les ampolles després!
Sorteig Regals: No que jo sàpiga.
Dutxes: Sí, però no les he fet servir (no és que sigui un porc, és que amb tanta gent he preferit anar a casa)
Guardarroba: Sí, separat cada 600 números.
Aparcament: 5. Estem parlant de Barcelona. O aparques lluny, o vas amb transport públic. Els que som de fora ens toca patir.
Altres serveis a destacar: No.
Bossa del corredor: Sí. Samarreta tècnica, DVD del Barça, bossa amb Caldo Aneto però individual i atenció, uns guants, que he trobat que era una cosa fantàstica. També propaganda variada. Una bona bossa.
Data: 17/01/2016.
Preu: 15€ (un pel cara, la veritat).

I les meves dades, doncs com ja us he comentat:

Temps real: 38m:44s
Posició final: 336
Participants que han acabat: 3694

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Crònica Mitja Marató de Sitges

Pizza, maleïda pizza. Ahir a la nit vaig anar a sopar amb uns amics, i a part de prendre alcohol, vaig demanar una pizza amb bacó, frankfurts i no se quina carn més. Durant tota la nit avui me n’he enrecordat, i he dormit poquíssim. A part, divendres havia corregut els 24 km de muntanya que us vaig comentar, i que em van deixar mort. Com us podeu imaginar, la meva idea inicial era prendre-m’ho amb calma, i no buscar res, però no sé com, m’he trobat millor del que esperava i he fet fins i tot MMP. Però anem a pams… Que corria? Doncs la Mitja Marató de Sitges.

Mitja Marató Sitges

En aquesta cursa hi participaven molts coneguts, com en Javi Gracia, el Daniel Garcia, en Rafa Pérez (tots ells en un altre nivell), i també estàvem molts Corresolidaris i del Viladecans Triatló. Allà he quedat amb tots ells, i a la sortida ens hem acabat ajuntant l’Antonio, en Miguel, i en Jordi (Sapri) del VT, i hem fet un bon grupet. Bé, en En Víctor també hi era però tenia el seu propi objectiu, que era fer la seva MMP (objectiu que ha fet). La resta hem tirat tots junts, a un ritme força constant de 4’15” durant la primera volta. Amb en Miguel jo flipava, perquè se’l veia patir moltíssim, però ell amb dos collons aguantava. En Jordi enganyava, perquè la seva idea era fer 1h:35 i ha anat de menys a més durant tota la cursa. M’havia dit que estava fet molt pols, però tampoc era per tant. El fet de ser un autèntic Ironman se li nota. L’Antonio immutable, gairebé relaxat, tan, que li han agafat ganes de fer pipí i ha hagut de fer una parada tècnica. Això li ha passat una mica de factura, perquè després ens ha hagut d’atrapar i ha fet 4 km a 4′, però continuava bé. Quan ens ha atrapat, cap el km 12, ja li he comentat que em trobava bé i que anava a apretar cap el 13, i així ho he fet. Francament jo mateix estava sorprès perquè tots els factors havien apuntat que aquesta cursa podria ser un autèntic desastre.

He començat a accelerar i m’he posat a 4′, després he pujat uns 10 segons a la pujada. Allà, en algun d’aquests camins d’anada i tornada que he vist encara a l’Iván (del Diario de Sofia i Sara, i també Corresolidari), que crec que ha acabat fent 1h:23, però ja ni rastre del David de VT (1h:21), ni cap altre. Al darrere, en Jordi també s’ha separat del grup i em seguia a no gaire distancia, i l’Antonio gairebé fins el km 17 a continuat amb en Miguel, que aguantava com un campió. M’ha encantat la frase que m’ha dit quan portàvem 10 Km: “Voy a hacer marca de 10 Km, joder”, hahaha. Potser l’hem apretat molt, però vist el resultat, tampoc tant. També els de VT que estaven animant, a la meitat de la cursa li han dit a en Jordi que em fotés un “hachazo”, i una mica m’han picat, ha,ha,ha. Al final li he tret dos minuts, però no ha estat fàcil.

Mitja Marató Sitges

Sense comentaris sobre la foto… Els darrers 4 km els he fet per sota de 4′ el Km, de fet tres d’ells a 3’50”, el que francament està molt bé i m’ha deixat clar que en la propera cursa de 10 km haig de fer MMP. Els darrers 300 metres, a 3’36”, sense parar de guanyar posicions. Al final 1h:28m:07s. Molt content, i tenint clar que a la propera hauria de baixar un minut més.

La Consuelo, de Corresolidaris, ens ha donat un petit ensurt al final de la cursa on s’ha marejat al arribar a meta, però al final tot ha quedat en un ensurt. L’Emilio i en David molt atents han estat. En Sergio, de VT, per cert, ha baixat de les dues hores, i això tenint en compte que ahir el tio s’havia cascat 75 km en bicicleta. Tela… Una bona cursa, i una bona estona amb grans companys. M’ha encantat anar donant ànims a en Miguel i a en Jordi (crec que a ell no li calia) durant els primers 13 Km.

Per cert, que una llàstima la polsera vermella (ostres, que malament sona això) VIP que m’han donat per fer la cursa. He estat mig hora buscant la sala VIP i resulta que no era per això… I he acabat amb una bona bullofa al peu, cagüen!

Passem a la fitxa doncs:

Distància: 21’17 Km.
Altura guanyada positiva: 77 metres (segons garmin).
Zona: Sitges.
Valoració Organització: 8. Tot ha anat força bé. Serveis mèdics adequats, recorregut ben controlat, speaker, aviatuallaments,… El tema dels calaixos m’ha sorprès una mica (crec recordar que altres anys hi havia).
Recorregut: 7. Com ja sabeu, no m’agraden les curses de dues voltes, sobre tot quan hi ha trams on a sobre veus la gent que torna. També reconec que la segona volta va bé per fer estratègia.No baixo més la nota ja que entenc que en 21 kms col·lapsarien tot Sitges!
Ambientació: 7. Per part de l’organització no massa (excepte l’speaker), però l’ambient al carrer era molt bo, així que bona nota.
Valoració Avituallament arribada: 8. Aigua, Powerade, i una bossa de fruita que portava dues mandarines i un plàtan (no estic fent cap símil marrano per molt que fos Sitges, era així, mal pensats).
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. Hi havia tres avituallaments, dos d’ells amb aigua i Powerade. He trobat a faltar trossos de fruita i fruits secs, com a moltes mitges.
Sorteig Regals: No que jo sàpiga.
Dutxes: Sí, però lluny
Guardarroba: Sí.
Aparcament: 7. Hi ha zones, però lluny de la sortida. Costa aparcar una mica si no vas amb temps.
Altres serveis a destacar: Massatge, servei de renfe, i tiquet per aparcar a zona blava només per 1€. També hi havia diverses paradetes de sponsors.
Bossa del corredor: Sí. Samarreta tècnica, ulleres de sol i revista.
Data: 10/01/2016.
Preu: 23€ (depenia de quan t’inscrivissis).

I les meves dades, doncs com ja us he comentat:

Temps real: 1h:28m:07s
Posició final: 229
Participants que han acabat: 1769

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Ruta de muntanya per Begues (Castell d’Eramprunyà) des de Viladecans

Aprofitant que avui tenia vacances, m’he anat a fer una petita ruta de muntanya. Feia temps que no escrivia un article que no fos una cursa, però aquest cop potser s’ho mereix. Tampoc serà gaire llarg, perquè estic fet una caca. La meva idea original era fer uns 15 o 17 kilòmetres, ja que el diumenge tinc la mitja de Sitges i volia arribar fresc. El problema es que m’he liat jo solet, com sempre.

ErmitaBruguers

He sortit des de Viladecans i he sortit ja amb la idea de provar camins nous, així que he anat fins a la Bassa de Sant Llorenç, i he tirat per la mateixa riera cap a dalt. Jo sempre havia anat pel camí que hi ha a dalt, i no aquest. He vist que estava ben senyalitzat també, fins que he arribat a un punt on hi havia una desviació amb quatre camins, però allà només hi havia tres cartells. I és clar, he tirat per l’únic que no tenia cartell, perquè he pensat que em portaria on volia. Bé, de fet m’ha portat a la carretera de Begues, uns 600 metres per sota d’on està Bruguers. He anat allà, i després he arribat a l’ermita on es van casar mons pares. M’he fet una foto, he begut aigua molt content perquè hi havia una font, i és quan he pensat: “calla, potser des d’aquí hi ha un camí maco. El provaré”.

bruguers_garraf_pistarunner

I sí, hi havia una trialera d’aquestes impossibles de córrer, ja que les meves cames haurien de ser de dos metres per pujar les pedres, i que m’ha portat fins una esplanada. A un home li he preguntat per on podia anar per anar cap a Begues, i m’ha enviat cap al Castell d’Eramprunyà, per després agafar una pista. M’he equivocat en algun punt, però finalment he pogut arribar a Begues (uns 500 metres abans a la carretera), i d’allà ja he baixat per l’altre banda (la que porta a Sant Climent, amb la pista vermella de sorra).

Quan he arribat a casa estava destrossat. Els darrers dos kilòmetres m’han agafat ganes de fer-los a peu i tot, encara que evidentment no ho he fet per orgull. El desnivell acumulat tampoc ha estat gran cosa, però com que porto tant de temps fent curses petites, crec que ho he notat.

Bé, us deixo el garmin. Per més inri, el training effect (un paràmetre del garmin), em diu com si no fos tant per mi. Doncs aquest cop s’ha equivocat:

Salut i kilòmetres!

Crònica Cavalcada de Reyes – Cursa Solidària Ciutat de Cornellà

Seguint amb les curses de 5 Km (sembla que m’hi hagi aficionat), avui tocava córrer la Cavalcada de Reyes – Cursa Solidària ciutat de Cornellà. He anat amb els Corresolidaris ja que al tractarse d’una cursa solidària, i a Cornellà, no hi podíem faltar. Prèviament ahir, durant l’entrega de dorsals, es feia una recollida de joguines pels nens. Evidentment vaig portar un regal.

A l’arribar ens hem fet unes quantes fotos tots plegats. No he comptat quants érem, però un fotimer. En aquesta cursa, a més, fèiem de llebres de 20, 25 i 30 (Rubén, Juanjo i Fina, respectivament).

Aquesta era la segona edició d’aquesta cursa, i tenia l’objectiu de superar la meva marca de l’any passat. No només ho he fet, sino que he pogut fer MMP en 5 Km, i estic molt content. Pels que no ho saben, MMP significa Millor Marca Personal (i no pas el Molt Mal Parit…). No he estat pas l’únic que ha fet MMP, ja que les noies també han anat molt fort, i això que el darrer kilòmetre i mig era de pujada gairebé tot! Jose Ledesma també ha fet MMP, gràcies a l’Iván que l’ha anat esperonant.

cavalcada_reyes_marc_pistarruner_2016

La cursa tenia el mateix recorregut que l’any passat. Primer mig kilòmetre de pujada, després dos i mig de baixada, mig kilòmetre de pla, i la resta pujada una mica més forta fins els darrers dos cents metres, que son de baixada suau. Els tres primers kilòmetres els he fet gairebé a 3’30”, com, aquest cop sí, havia planejat. També haig de dir que amb el garmin m’han sortit 70 metres menys del que tocava.

Cal destacar el merescudíssim podi del Sensei Paco, que estant amb febre i gairebé sense veu, ha quedat primer de la seva categoria (l’any passat va quedar segon). La Mari Carmen ha fet podi també, quedant tercera de la seva categoria. Un altre que ha fet podi ha estat en Rafa Pérez, quedant segon per categoria, i qui ha pujat amb la samarreta del Diario de Sofia i Sara.

cavalcadareyes_podio

A la zona de massatges m’he trobat fent-los a l’Alexis , del Viladecans Triatló, i a sobre li he tocat jo. A la cua, mentre esperava, també he estat parlant una estona amb en Ferran Camino, del Club Sant Just.

Passem a la fitxa:

Distància: 5 Km.
Altura guanyada positiva: 49 metres (segons garmin).
Zona: Cornellà de Llobregat.
Valoració Organització: 7. Com l’any passat, tot ha anat molt bé Voluntaris ben posats, temps, categories. A l’speaker no l’he sentit massa, però també perquè hi havia molta ambientació. És cert que quan estava arribant fent el meu sprint ha dit el meu nom, hehe. Hi ha hagut algunes coses que si que han estat pitjor que l’anterior any i que aniré comentant en la resta d’apartats (tampoc us penseu ara gran cosa, eh!). Podeu veure la crònica de l’any passat aquí.
Recorregut: 8. Molt entretingut . Els carrers eren prou amples per tots els que corríem, no he trobat cap problema en aquest sentit. El fet de passar cap el km 1,5 per davant de plaça Catalunya està molt bé perquè la gent animava molt. S’ha de vigilar a la rambla, això sí, amb no torçar-se el peu. Es important destacar que no és un circuit pla, però si que és ràpid.
Ambientació: 8. Aquesta cursa té molt bona ambientació. Hi ha timbalers a Plaça Catalunya, molta gent animant, i tot això fa que no et trobis mai sol.
Valoració Avituallament arribada: 6. Un Aquarius. He trobat a faltar l’aigua i algun altre extra, com l’any passat.
Sorteig Regals: Sí. Una panera molt gran. Evidentment, ni l’he olorat. L’any passat hi van haver molts més sortejos.
Dutxes: No.
Guardaroba: Sí.
Aparcament: 6. Molt complicat aparcar. Si no vas amb temps, és gairebé impossible. Després de donar unes quantes voltes, al final he pogut.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: Samarreta Sportzone, dos paquets de galetes salades i una Moritz sense alcohol. Recordem que és una cursa solidària, i per tant que et donin quelcom està molt bé.
Data: 03/01/2016.
Preu: 10€

En quant als meus temps, com ja us he comentat a dalt:

Temps real: 18m:06s (MMP)
Posició final: 17
Participants que han acabat: 651

Us deixo el garmin (amb pulsacions, recorregut, intervals i la resta):

Salut i kilòmetres!