Cursa 10 km Vilafranca del Penedès

Bon dia!

Ara feia dies que no corria cap cursa, i per fi he tornat a competir. Aquest cop he tornat a la Cursa 10 Km Vilafranca del Penedès, una cursa molt plana i homologada que tothom diu que va molt bé per fer marca, i de fet ha estat així encara que amb algun entrebanc. A la cursa he anat amb els meus companys de Viladecans Triatló, encara que allà també m’he trobat al Dani Vicente de Corresolidaris.

El recorregut, pels que no la coneixeu, consisteix en donar dues voltes de 5km. En aquesta ocasió hi havia més de 1700 inscrits, i han optat per fer calaixos. El problema que hi ha hagut és que per un error informàtic molta gent ha anat a parar on no li corresponia. Jo mateix he hagut de canviar el calaix. Després d’escalfar amb els companys, ja hem anat cap a la sortida on ens hem posat junts uns quants: David, Berto, Juan Pablo, Yago i Ivan. La sortida, després de veure els castellers, ha estat molt ràpida, massa i tot. En Berto ha entrat en mode “Bolt” i s’ha posat fins i tot davant del David. És cert que el primer tram és de baixada, però era un ritme molt fort i he passat el primer kilòmetre a 3’27’’, i això que ja el veia endavant! Aquí tots ens hem separat, era evident que cadascú anava a seguir la seva estratègia, el que ha fet que es convertís en una cursa molt dura a nivell mental.

Del km 1 al 2,5 és el pitjor tram per mi, ja que és on hi ha un fals pla de pujada i es nota lleugerament. Allà m’ha avançat en Dani. Després ja hem arribat a la recta que es fa d’anada i tornada. Veure allà als primers corredors per la meitat m’ha fet gràcia i tot. A 100 metres d’arribar al gir de 180 graus he vist en David, i després a en Berto una mica ja separat, però no massa, i al girar al Juan Pablo, una mica després a en Yago, i a l’Ivan, a qui havia avançat un kilòmetre enrere (ell havia sortit al costat d’en Berto, massa ràpid).

Al km 4 hem entrat al nucli vell, amb algun tros de pujada, però majoritàriament baixada. La veritat és que tenia la sensació de que potser m’estava passant, però podia anar tirant. Al acabar la primera volta he vist que havia trigat 18’55’’, i que per tant anava bé per l’objectiu, és clar que el sisè kilòmetre no anava a ser tan ràpid. Fins arribar a la recta d’anada i tornada, he sentit que les cames em pesaven i no podia tirar. Sort del rellotge, perquè he mirat i no anava tampoc molt alt de pulsacions, el que volia dir que era un problema mental (dels meus de cada dia no, dels altres). Tenia molts dubtes, de fins i tot parar o no, però cada cop que mirava veia que seguia igual i que de fet podia anar més ràpid. Al km 8 he mantingut al principi, i he apretat al final, ja més convençut d’acabar bé. L’últim kilòmetre ha estat fort. Veia que anava a 3’39’’ de ritme, i que podia aconseguir l’objectiu de baixar de 38. He fet el darrer revolt i he accelerat al màxim per arribar a meta, i aleshores ha passat… A l’últim tram hi havia una catifa verda que m’ha despistat i no he vist que el terra baixava una mica. Esperava tocar asfalt, però el peu se m’ha quedat com a l’aire i m’he fotut una bona hòstia. Ja quan he vist que cauria segur, instintivament m’he posat de costat per rodolar, i mentre queia he vist com el pobre home que anava darrera meu també se la fotia. M’he aixecat ràpid, li he donat la mà per aixecar-se, i els dos hem entrat a meta. Al final 38’02’’, sub 38’ segur sense la caiguda, que hi farem. Us deixo el vídeo per a que rigueu una estona.

 

Mirant ara la cursa per garmin, tinc clar que podria haver tirat més. He perdut la batalla mental, que hi farem, encara que si que he millorat la meva MMP. En David gairebé baixa de 36, en Berto ha quedat més de 30 segons davant meu (l’hauria d’haver seguit segurament), i tota la resta han fet un gran paper: les Esthers, en Jose, en Jose Luis, en Juan (que s’estrenava en 10 km), l’Eugenio i tots els sub 40. I una foto del arxienemic…. De la resta no en tinc.

He anat als serveis mèdics, on també estava l’altre corredor que s’havia caigut. Simplement una mica de desinfectant al colze, i llestos. Ara el tinc una mica inflamat, suposo del cop, encara que el que em preocupa més és el dit índex de la mà esquerra (el que faig servir per netejar-me l’orella, hahaha), on tinc un bon blau. Suposo que capsulitis, ja que el puc moure.

La fitxa la podeu trobar en la crònica que ja vaig fer. Les novetats son les que ja us he dit. Beguda i menjar a l’arribada, com sempre, molt bé (no tant com l’altre cop, però deu n’hi do). L’organització i speaker fantàstics, com sempre.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Crònica Cursa dels Nassos 2016

Bon dia!

Perdoneu el retard en fer aquesta crònica, però he anat molt atrafegat iniciant un nou projecte. Com alguns ja sabeu, el dia 1 de gener vam inaugurar amb la meva parella una botiga on-line de cremes esportives i altres productes per als corredors i triatletes. Tranquils, un altre dia us explicaré més sobre que va aquest tema, però mentrestant podeu anar fent un cop d’ull a la botiga, que es diu AnimaRunner.

Passem a la crònica de la Cursa dels Nassos. El 31 de desembre vaig córrer l’habitual Cursa dels Nassos de Barcelona. Haig de reconèixer que sempre em fa un pal enorme, ja que hi ha moltíssima gent, i a més després és cap d’any, i depèn de com acabo zombie total. És cert que ara ja no em passa tant com al principi, quan no estava acostumat a córrer, però a les tres de la matinada pesa.

En aquesta cursa van participar moltíssims Corresolidaris i companys del Viladecans Triatló. La setmana següent, per cert, es va fer la Cursa de Reis que organitzavem els Corresolidaris a la ciutat de Cornellà (no hi vaig poder assistir per culpa de la feina), i on tots els seus beneficis van anar integrament per ajudar a les malalties minoritàries, a part que també es va aprofitar per recollir joguines pels nens, i va ser tot un èxit!

En quant a la cursa, doncs en aquesta ocasió volia intentar fer una bona marca. Després d’escalfar una estona amb els consells d’en Marçal, parlant amb els de VT, i trobant-me de tant en tant amb algun Corresolidari, vam anar cap a la sortida. Per intentar fer un sub 39’, ens vam reunir uns quants de VT, entre els quals teníem dos llebres de luxe; Berto i Pedro. De fet, fins i tot portaven orelles de conill… En el mateix grup estàvem també en Yago, l’Iván i el Víctor. Faltava en Juan Pablo, que no sabíem on s’havia fotut en aquell moment.

El primer kilòmetre va sortit més lent del que volíem, per culpa de la gentada. Era molt difícil avançar, i per variar hi havia el típic que no havia d’estar “tan endavant” i que feia tap, vaja, algú que s’havia colat al calaix que no li tocava, o fins i tot gent amb gos. Vam anar avançant tot el grup bastant junts. En Víctor es va separar una mica i es va anar cap endavant, i la resta més o menys anàvem seguint a les nostres llebres. En el kilòmetre 4 vam perdre una mica de temps, segurament pel gir de 180 graus que hi ha a la Ciutadella, i allà també és van començar a desquadrar els kilòmetres del GPS amb els que marcava la cursa. Jo en aquell moment pensava que anava potser massa fort, però al arribar al sis, pujant per marina, vaig notar que no tenia aquella sensació tan típica de “fotré un pet com una gla al 7”, així que vaig començar a accelerar una mica només. En Berto es va quedar amb l’Ivan i en Victor, i amb el Pedro, Juan Pablo y en Yago vam anar avançant. Quan vaig arribar a la Torre Agbar, vaig decidir apretar encara més. Venia una falsa baixada, però em veia amb cor. Vaig anar avançant gent sense parar separant-me d’en Pedro que es va quedar amb Yago crec recordar, i vaig fer els dos darrers kilòmetres a 3’36’’, i els 150 metres que em van sortir de més segons Garmin a 3’10’’, fent MMP amb 38’15’’. Estava mooolt content. Durant la baixada vaig avançar a l’Ivan del Diario de Sofia y Sara, que em va fer la broma dient-me que sempre l’avançava en el mateix punt del recorregut.

Ja a meta, vaig veure a en David, que havia arribat amb 36’, i després a en Yago. També em vaig trobar a en Jose Ledesma de Corresolidaris, en Javi Gracia, l’Iván de Corresolidaris amb en Pau, en Rubén, i molta més gent, però el que no vaig poder fer va ser cap foto, ni amb uns ni altres perquè amb tanta gent va ser impossible reunir-se. Amb en Paco de VT vam decidir finalment anar cap el cotxe, i allà vaig donar per tancada la jornada (bé, faltava cap d’any…)

La fitxa, doncs ja sabeu, la de l’any passat. Només comentar que el tema de la cervesa 0,0 isotònica que donaven a l’arribada em va semblar una gran idea.

Salut i kilòmetres!