Hola de nou!
Como ya os conté, el 20 de Octubre me operaron de la hernia inguinal. Después de un interminable mes de recuperación, ayer por fin volví a calzarme las zapatillas y salí a correr. Bueno, no, más bien a trotar. Aunque ya hace dos semanas que tengo el alta médica para trabajar, el alta “deportiva” tarda un poco más. En teoría el periodo de recuperación completo es más o menos de 3 meses que es cuando ya puedes levantar cualquier peso. Este puede variar dependiendo de nuestro estado físico, que si eres corredor, significa que es muy bueno y te recuperas bien. De hecho, los tres meses son para levantar pesos, que como bien sabéis no tiene nada que ver con correr. Eso sí, por si las moscas, nada de técnica de carrera (sentadillas, abdominales y demás) hasta los tres meses, y luego con calma.
La operación fue una cirugía abierta, nada de laparoscopia. L'operació va ser una cirurgia oberta, res de laparoscòpia. Como es habitual, me pusieron una malla de polipropileno. Com és habitual, em van posar una malla de polipropilè. La recuperación fue durilla por unas cuantas complicaciones, pero ahora es cuestión de avanzar. La recuperació va ser durilla per unes quantes complicacions, però ara és qüestió d'avançar. La primera semana después de la operación me la pasé en el sofá. La primera setmana després de l'operació me la vaig passar al sofà. Como tuve que dejar de tomar los calmantes, digamos que los movimientos me afectaron más. Com vaig haver de deixar de prendre els calmants, diguem que els moviments em van afectar més. A la segunda semana ya empecé a caminar por casa, y a la tercera por la calle, haciendo más y más kilómetros hasta llegar a ayer (entre 5 y 7 Km diarios). A la segona setmana ja vaig començar a caminar per casa, i a la tercera pel carrer, fent més i més quilòmetres fins a arribar a ahir (entre 5 i 7 km diaris). Antes de salir probé primero de hacer unos tres o cuatro pasos corriendo, y vi que todo parecía correcto. Abans de sortir vaig provar primer de fer uns tres o quatre passos corrent, i vaig veure que tot semblava correcte. Esta prueba la había hecho con anterioridad, y había notado solo empezar cierta molestia/dolor, lo que me había hecho desistir. Aquesta prova l'havia fet amb anterioritat, i havia notat només començar certa molèstia / dolor, el que m'havia fet desistir.
A veure, l'entrenament va anar a un ritme molt lent per diversos motius:
- Motius mèdics (principal): encara he d'anar amb compte, almenys fins al mes i mig. No tinc ganes de patir una recaiguda, això està clar.
-motius Físics: porto un mes sense córrer, així que si es comença a sac, el més segur és que em trenqui. És dur, però cal anar amb calma al principi.
Pel que fa al dolor a la cicatriu, la veritat és que gairebé ni ho vaig notar. En algun moment una petita molèstia, però sense importància. Per aquest costat tot bé. Els problemes, per la meva sorpresa, van ser altres. D'una banda l'asma, encara que com anava a un ritme lent no em afecte massa. De l'altra, contractures musculars a les cames, just darrere dels genolls. No sé si el problema va ser per córrer "rar" inconscientment per culpa de l'operació, o per falta d'esport, o tots dos. Als dos km vaig haver de parar, esperar que em deixés de dolor, i començar de nou. Aquest matí encara em feia mal la cama dreta.
En total vaig córrer poc més de 5 km, no perquè no pogués fer més, sinó perquè no era qüestió de passar-se. Sigui com sigui, la forma física és evident que ha caigut. Pulsacions molt elevades per al que estava fent. Paciència.
Us deixo el garmin com sempre faig, i així podreu veure la baixada de nivell.
Salut i kilómetres!